29 de desembre 2010
Josep Rodri i els Pastorets com a conte agnòstic
Màxima expectació davant la versió del clàssic nadalenc del creador mataroní
Gir copernicà per l’obra de teatre amb més essència. Quan Toni Grané va encomanar a Josep Rodri la direcció dels Pastorets buscava trencar, canviar, invertir conceptes. A partir d’aquest diumenge, dia de Sant Esteve, la Sala Cabañes és testimoni de fins on ha anat Rodri, creador de muntatges d’èxit com ‘Morir a Bagdad’ al comandament d’una nau a qui se li suposava rumb fix, com era l’Estel de Natzaret. Malgrat que avisa que són “Els Pastorets de sempre”, Rodri trenca barreres, conceptualitza l’obra com un conte i s’atreveix a desenvolupar l’acció teatral també a la platea. L’expectació per veure com lliga tot en la particular ‘salsa’ del teatre del Centre Catòlic és màxima.
Els Pastorets són un conte. Per fer-ho explícit, Rodri ha creat la figura de dos nens que guien l’espectador a través dels quatre actes i fins al final: “Hi ha uns nens que són a les golfes de casa i es troben enmig de coses antigues amb un llibre gegant. Els nens llegeixen el llibre i entren al conte, ballen amb follets, les nimfes, baixen a l’infern, s’escapen. Van apareixent tota l’estona amb una rèplica del llibre perquè el van llegint mentrestant. I hi ha un moment en què la mare, a mig apoteosi, els crida a sopar, trenco l’apoteosi perquè no sigui aquella imatge d’adoració tan carca i, a més, faig sortir els actors a saludar”, explica el director.
No és un dogma de fe
Rodri reivindica els canvis introduïts i adverteix que n’hi ha encara per fer. “Jo no he fet cap revolució, sinó algun canvi, si un dia es va poder inventar el pròleg, ara jo li trec l’àurea tan carca que tenien els Pastorets. El final ja no és una adoració interminable, jo vull que el nen que vagi a veure els Pastorets els vegi com un conte i no com un dogma de fe”, explica. Com abordar la representació del naixement de Jesús des de l’agnosticisme forma part dels equilibris que ha hagut de fer un director forà, que no és membre de Sala Cabanyes. “És l’espectacle de tota la vida però amb una visió més optimista i participativa, on el dimoni se’t pot asseure a la falda si cal”, explica.
I és que l’altra gran novetat dels Pastorets arriba pel trencament de la quarta paret, és a dir, pel fet que els actors baixin a la platea i hi desenvolupin l’acció involucrant el públic. “Surten dimonis per la platea, es fa ballar les pedretes a tot el públic i es reparteixen galetes per celebrar el casament de Josep i Maria”, explica sintèticament Rodri. Cap d’aquests canvis, ni el d’una certa laïcització conceptual ni el de baixar on el públic són rebuscats. “Jo necessitava fer alguna cosa, pels Pastorets i per mi. L’any passat em vaig empassar els Pastorets cada dia i vaig fer una llista de coses que volia fer i canviar. Em vaig marcar com a reptes millorar la part musical tant d’orquestra com els cors, incidir molt en la interpretació que estava molt esllenegada i donar-li a tot una altra marxa”. Aquest és el canvi d’un Rodri que s’acompanya a la direcció musical per Jordi Lluch, flamant candidat a ‘Mataroní de l’Any’.
Lluch ha recuperat la versió de quan ell ja havia dirigit els Pastorets, més clàssica pel que fa a l’orquestració. “Sonarà millor i els cors també els hem treballat”. explica Rodri. I a tot això arriben aquests Pastorets del canvi, del primer de dos anys de Rodri a la direcció. S’estrena per Sant Esteve i enguany es comprimeix el calendari al gener. Que comenci l’espectacle.
Rodri: una aposta fermaTot i ser una “santa casa” amb força rum rum interior, l’aposta pel creador mataroní Josep Rodri es considerada “ferma” pels actuals responsables de la Sala Cabanyes encapçalats per Toni Grané. Grané assegura que des de l’entitat es marca quins són els trets que ha de tenir l’espectacle i segons aquests paràmetres Rodri no sobrepassa cap límit. Com amb el cartell de Les Santes, Grané fa seu aquell raonament que les polèmiques són el que mantenen vives les tradicions. En aquest sentit, l’objectiu de la Sala és fer un muntatge més viu, més participatiu i més actual. Hi ha força canvis en el repartiment, novetats com les galetes en forma de lluna que es repartiran a la platea i també es podran adquirir una vegada estrenada l’obra. Els Pastorets són, com cada any, un impressionant engranatge humà que mobilitza més de 350 persones durant un mes i escaig la mar d’intens dins de la Sala Cabanyes. Enguany estrenen cartell, el binomi Rodri-Lluch a la direcció i una nova pàgina web i presència 2.0. L’huracà xiula en versió moderna.
publicat per
Cugat Comas
www.totmataro.cat
24 de desembre de 2010
El pipican del Pati del Café Nou
La tarda vespre del divendres 1 de novembre vaig estar a punt de ser agredit (no sé si és la paraula correcte) per un gos mentre el propieta...
-
Novembre per riure, per emocionar-se i per reflexionar. Per entendre, gaudir, saber i viure. Pels més menuts de la casa, pels més normals...
-
Sents els renills? Maurici Biosca descavalca aquest novembre al Teatre Eòlia Si això és un cavall Una tragicomèdia galopant per reivindi...
-
- Arriben 2 obres en 2 diumenges seguits - Les 2 tracten el pas del temps - Una és un drama , l’altra una comèdia compreu les ent...