Hamelí

 

Diumenge 19 de desembre / 18 h / Teatre Monumental
8 euros | 6 euros socis Grup Xarxa i carnet família nombrosa
La companyia Xip Xap presenta un clàssic molt divertit que sobreviu al pas del temps
Hamelí, el gran conte clàssic, explica la misteriosa desgràcia d'una vila, que ben bé podria ser la nostra, on veïns i veïnes conviuen amb les seves alegries i les seves discòrdies. Un fet excepcional farà que la convivència es vegi alterada de forma dramàtica, la població és envaïda per una plaga de rates. Ningú no sap d'on han vingut. O potser no han vingut d'enlloc i sempre han estat allà?
Espectacle recomanat a partir de 5 anys.
Organitza: Grup Xarxa Mataró

+ info – publicat per culturamataro.cat

Lo Nuestro d’Eu Manzanares.

 

Nit de Cap d’Any. Una nit per estar en família i celebrar en harmonia l’arribada d’un nou any. Una nit per fer balanç de l’any que acaba i demanar nous desitjos per al que comença. Però tots podem somiar en gran? O hi ha qui només pot tenir somnis que càpiguen dins una nou?

“Els Guerrero Fernández no som pobres. Humils. Però pobres, NO.”

Els Guerrero Fernández, una família d’un barri obrer, ja tenen la taula parada, el raïm a punt i la tele posada per veure les campanades. Tot està llest per donar la benvinguda a un nou any, on esperen que canviï la seva sort.

+ info – publicat per teatreprincipal.cat

Diumenge, 19 Desembre

Teatre Principal d’Arenys de Mar

17€ (Consulta descomptes)

1 hora, 30 Minuts

Sant Vicenç recupera tots els personatges d’Els Pastorets

L’escenari creualtenc estrenarà el proper dissabte 18 de desembre Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús de Josep Maria Folch i Torres. El Teatre Sant Vicenç recupera l’elenc, que l’any passat va haver de reduir a 20 persones degut a les restriccions que va dur a terme el Procicat per combatre la Covid-19.

En aquesta ocasió el muntatge tradicional de Nadal arriba amb la direcció general de Carles Campoy i Júlia Vilalta, que compta amb la incorporació de dues noves parelles protagonistes interpretats per Oriol Sabaté i Álvaro Martínez com a Lluquet i Miquel Ribes i Arnau Rodriguez donant vida a Rovelló.

L’entitat com es habitual, ha fet dos grups d’actors, que aniran rotant en les divereses funcions. En els papers de Llucifer i Satanàs hi trobem a Marc Mendoza i David Mercado i Jaume Pont i Oriol Rifer, respectivament. Aquesta edició comptarà amb nou vestuari pels àngels i alguns canvis en el maquillatge de diversos actors.

Representacions
El centre Sant Vicenç estrenarà Els Pastorets el 18, 19 i 26 de desembre i 1, 2, 6, 8, 9, 15 i 16 de gener a les 17:30 hores.

Sortegem dues entrades dobles
El Teatre Sant Vicenç ha posat en disposició dels lectors de iSabadell dues entrades dobles per anar a l’estrena d’Els Pastorets d’aquest dissabte 18 de desembre a les 17:30. Si hi voleu participar, només us heu d’afegir al nostre canal de Telegram, cosa que podeu fer a l’enllaç de baix.

Important i imprescindible: si us interessa la promoció, a més d’afegir-vos al canal, o ja si ens seguiu, ens heu de fer arribar un correu electrònic a l’adreça promocions@isabadell.cat. Hi podeu participar fins les 23.59 hores de dijous 16 de desembre. Divendres direm el nom dels guanyadors i contactarem amb ells a través del correu electrònic.

+ info – publicat per isabadell.cat

El Grup de Teatre de Roses innova «Els Pastorets» amb teles acrobàtiques i dansa

 

Després d’un any en blanc, la formació recupera aquesta tradició representant-la aquest dissabte i diumenge, i el dia de Sant Esteve

Després d’un any en blanc, els Pastorets tornen a pujar a l’escenari del Teatre Municipal de Roses. Jaume Sastre, director del Grup de Teatre de Roses (GTR), té ben clar que aquests són «uns Pastorets de supervivència perquè, si no els fèiem ara, podríem patir per recuperar-los l’any següent». Conscient de com ha afectat negativament al món associatiu cultural i tradicional aquesta pandèmia, la companyia ha decidit tirar endavant i mantenir la tradició amb novetats com ara la incorporació de teles acrobàtiques i dansa clàssica en les tres representacions que es fan aquest dissabte i diumenge a les 18.30 hores i el dia de Sant Esteve, a la mateixa hora.

Si habitualment, la companyia movia més d’un centenar de persones per representar els Pastorets, aquest any no arriben a les vuitanta. «Costa molt moure la gent de nou i hi ha hagut baixes», reconeix Sastre. Tot i això, l’elenc que s’hi ha volgut sumar ho ha fet superant tots els obstacles possibles, ja que els assajos s’han hagut d’anar adaptant a cada moment i canvis de normatives. Sastre recorda que va haver-hi moments en què estaven limitats a quaranta-cinc persones i al cap de quinze dies la normativa ja va canviar. L’opció que han pres ells per garantir la màxima seguretat és fer els assajos amb mascaretes i que tots els actors es facin un test d’antígens previs a les actuacions per poder fer la representació sense mascareta, ja que aquestes suposen un greu entrebanc per projectar la veu.

En aquest tipus de muntatges, molts dels personatges es doblen o tripliquen per donar més opcions als actors. També passa amb els Pastorets de Roses. De fet, una de les conseqüències de la reducció de l’elenc és que molts dels actors, principalment els més joves, que tenen entre 12 i 15 anys, han de posar-se a la pell de més d’un personatge. Això ha dut als organitzadors a demanar a les famílies que sempre hi hagués un dels pares en el procés dels assajos així com durant les representacions. «Esperem tornar a la normalitat l’any vinent», afirma Jaume Sastre. D’altra banda, el director, que també actua en el muntatge, explica que els papers principals no s’han vist afectats i que els habituals relleus d’actors –uns decideixen descansar un any i s’hi sumen d’altres que feia un temps estaven aturats– s’han pogut solucionar fàcilment, com és el cas de l’actor que feia de Llucifer fa dos anys.

Malgrat les dificultats, els Pastorets de Roses també incorporen enguany algunes novetats escenogràfiques. D’entrada, enguany no anul·len les tres primeres fileres de seients com era habitual, per adaptar-se així a la reducció de l’elenc i perquè l’escenari no es vegi massa buit. Es manté, això sí, la música en directe per acompanyar als cantaires. La música la interpreta un pianista. Enguany no hi ha el trio de cordes perquè ha calgut adaptar-se a la reducció d’ingressos. En aquest sentit, les entrades es mantenen al mateix preu: 10 euros els adults i 5, els nens.

+ info – publicat per emporda.info
Cristina Vilà Bartis

Els Pastorets de Tortosa

 

Representació dels ‘Pastorets’ del folklorista Joan Moreira – escrita al primer terç del segle XX -, a càrrec de l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa i la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.

Una versió molt personal dels típics ‘Pastorets’, amb la pretensió que, per aquestes festes, gaudim d’un clàssic, en versió ebrenca, del naixement de Jesús. Seguint, a més, amb la idea de transmetre des de l’escola l’obra literària del folklorista tortosi insigne.

+ info
Escola Municipal de Teatre de Tortosa & Colla Jove de Dolçainers de Tortosa.
Espectacle basat en l’obra de Joan Moreira.

Compte enrere pels Pastorets de Joventut de la Faràndula

 

El proper dissabte 18 de desembre Joventut de la Faràndula tornarà a pujar a l’escenari els seus Pastorets, un muntatge que l’any passat es va haver de suspendre, per primer cop en la història de l’entitat, a causa de la pandèmia de la Covid.

L’entitat sabadellenca ja bull d’activitat i d’il·lusió per poder tornar a obrir el teló del Teatre la Faràndula i poder dur a terme un dels muntatges d’Els Pastorets més espectaculars de Catalunya. Joventut de la Faràndula ha mobilitzat unes 200 persones per tal de poder tornar a portar a l’escenari el muntatge centenari de Josep Maria Folch i Torres.

En aquesta ocasió el muntatge de gran format comptarà amb la nova direcció general i artística de Ruth Garcia, amb el suport de la Junta Directiva de l’entitat. Un any més, la parella protagonista, Lluquet i Rovelló, estarà interpretada per Gorka Plans i Gerard Escudero. El doble duet infernal estarà format pel veterà Miquel Roselló i Pol Moix i per Ferran Vidal i Pol Berch com a Satanàs i Llucifer. La part més còmica del muntatge el posaran Oriol Berch i Arnau Solsona en el paper de Jeremies.

Representacions
Els Pastorets s’estrenaran aquest dissabte 18 de desembre al Teatre la Faràndula i es representaran els propers 19 i 26 de desembre i 1, 8, 9, 15 i 16 de gener, a les 18 hores.
+ info – publicat per
isabadell.cat

Nadal arriba a la Sala Cabanyes amb l’estrena d’Els Pastorets de Mataró

 

mireia romagosa

En el segon any al capdavant de l’espectacle, Coral Consegal porta a escena un muntatge amb més pes del text i la música

S’acosta Nadal i això, a Mataró, vol dir que s’acosta l’estrena d’Els Pastorets de Mataró. Un dels clàssics del període nadalenc aixeca el teló aquest diumenge, 19 de desembre. Els motors dels Pastorets, que pràcticament no s’aturen en tot l’any, estan aquests dies a ple rendiment enllestint tots els detalls necessaris per a l’estrena.

Àngels i dimonis; pastors i pedretes; nimfes, bruixes i follets tornen a l’escenari de la Sala Cabanyes, on s’hi estaran durant deu representacions, fins al 30 de gener.

En el segon any al capdavant de l’espectacle, Coral Consegal manté un muntatge amb un format diferent del tradicional, amb més pes dels personatges i de l’orquestra que, sota la direcció de Gemma Sancho, se situa al centre de l’escenari. Per la seva banda, Heidi Consegal s’encarrega de la direcció coreogràfica de l’espectacle.

Uns Pastorets com no s’han vist mai
L’any passat, en plena pandèmia i en uns mesos en què hi havia diverses restriccions que afectaven la cultura, Els Pastorets van haver-se de repensar.

Consegal i el seu equip van reformular l’espectacle per fer-lo viable a la situació epidemiològica i aconseguir mantenir la continuïtat històrica que: des del final de la Guerra Civil, “L’estel de Natzaret” s’ha representat ininterrompudament cada Nadal a la Sala Cabanyes.

En aquests Pastorets, diferents de com s’havien representat durant més de cent anys, agafen encara més protagonisme el text de Ramon Pàmies i la música dels mestres Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer. És un espectacle amb un nou concepte i en què es potencien les videoprojeccions.

Enguany, la situació sanitària permet fer una lleugera ampliació el nombre de participants a l’espectacle, que es notarà sobretot en els balls del pròleg. Tot i que es podrà aixecar el teló amb l’aforament del teatre complet, seria imprudent fer uns Pastorets com els que es feien abans de la pandèmia, amb uns 400 participants de totes les edats movent-se en espais reduïts.

La lluita entre el Bé i el Mal, els dubtes de Naïm o les peripècies de Jonàs i Mataties, unes històries que han atrapat milers d’espectadors tant de Mataró com de fora, tornen a pujar a l’escenari però ho fan d’una manera com no s’havia vist mai.

40 anys sent Patrimoni Cultural de la Ciutat
Aquest any, la Sala Cabanyes celebra els 40 anys de la declaració de l’espectacle com a Patrimoni Cultural de la Ciutat.
La declaració, fruit d’un acord entre l’Ajuntament i la Sala Cabanyes i aprovada per unanimitat en el ple municipal, es va fer amb l’objectiu de garantir la continuïtat d’un espectacle que, com assenyalava el text, tenia i té un “prestigi extraordinari no només a Mataró, sinó inclús a tot Catalunya”.
L’acord va suposar un punt d’inflexió per als Pastorets de Mataró i va comportar alguns canvis en el muntatge, des d’una revisió del text fins a la incorporació d’una escena i un compromís de més exigència.
Amb motiu d’aquesta efemèride, el mes de setembre, la Sala va entregar a l’Arxiu Municipal les partitures, el text i fotografies dels decorats dels Pastorets de Mataró.

Mesures sanitàries al teatre
Des de la represa de l’activitat després de l’aturada forçada per la pandèmia, la Sala Cabanyes aplica una sèrie de mesures per garantir la màxima protecció al teatre. Durant les representacions, el públic ha de portar durant tota l’estona la mascareta tapant la boca i el nas.
Tant l’entrada com la sortida del públic es fan de manera esglaonada per evitar aglomeracions. Tots els espais del Centre Catòlic es desinfecten després d’haver-se utilitzat i, a més, s’han col·locat dispensadors de gel hidroalcohòlic a totes les dependències.

Dies de representació:
Diumenge, 19 de desembre de 2021, a les 18.00 hores
Diumenge, 26 de desembre de 2021, a les 19.00 hores
Diumenge, 2 de gener de 2022, a les 18.00 hores
Dijous, 6 de gener de 2022, a les 19.00 hores
Diumenge, 9 de gener de 2022, a les 18.00 hores
Dissabte, 15 de gener de 2022, a les 19.00 hores
Diumenge, 16 de gener de 2022, a les 18.00 hores
Dissabte, 22 de gener de 2022, a les 19.00 hores
Diumenge, 23 de gener de 2022, a les 18.00 hores
Diumenge, 30 de gener de 2022, a les 18.00 hores
Lloc:
Sala Cabanyes (La Riera, 110-120)
Preu:
18 € (platea) / 14 € (amfiteatre)
Venda de localitats: entrades,salacabanyes.cat

Els Pastorets de Sant Julià es transformen en un musical ambientat al desert

 

Per primera vegada Els Pastorets de Sant Julià de Lòria seran un musical ambientat al desert on transcorre la història de Josep i Maria amb una presència del cel destacada.

A diferència d'altres anys en què el text de Folch i Torres s'ambientava al bosc, en aquesta ocasió es retorna a Jerusalem. I és que Cristina Pericas i Núria Montes han dissenyat uns Pastorets més àrids. El cel i la terra es convertiran en dues tribus.
El text s'ha adaptat a melodies de musicals com Chicago, Moulin Rouge, Sister Act i La la land, amb l'ajuda de Jonathan Marchand.

.publicat per andorradifusio.ad
Informa: Rosa Alberch
Imatge: Arxiu RTVA

Els Pastorets de l’escola Rocafonda de Mataró

 

Els alumnes 6è representen els Pastorets vivents avui i demà a l’escola

(aquest any restringit a famílies de l’escola) per entendre una mica aquestes representacions us deixo un article del desembre de 2006 publicat per la revista Tot Mataró

“Els altres Pastorets” de l’Escola Rocafonda fan 25 anys

Van néixer del treball de les classes de català l’any 1981

Redacció Dimecres, 13 Desembre 2006 14:19

Parlar de Pastorets a Mataró no és fer-ho amb exclusivitat de la Sala Cabañes. És cert que l’Estel de Natzaret dels del Centre Catòlic és l’obra paradigmàtica, de referència, els Pastorets per excel·lència, però el fenomen local amb aquesta tradició no acaba aquí. L’Escola Rocafonda representa cada any una versió pròpia del clàssic, a càrrec dels seus alumnes, que fa les delícies de pares i curiosos, i per la que han passat gran quantitat de mataronins i mataronines. Els Pastorets de Rocafonda, els “altres Pastorets” de la ciutat, arriben enguany als 25 anys de vida.La coincidència fa que l’efemèride del primer quart segle de vida de Els Pastorets de Rocafonda coincideixi amb els 90 anys dels de la Sala Cabañes. Sent realitats ben diferents una i altra representació, escolar una i amateur de pretensió professional l’altre, puntual una, amb dos dies de representació, una per àmplia i durant dos mesos en cartellera l’altra, la complementació fa de Mataró una ciutat ben afortunada. Tenir dos Pastorets de la disparitat dels dos, sent entranyables i especials tots dos, és quelcom a reivindicar i si sovint dels més reputats es diu que són els millors de Catalunya, no estaria de més ser just per subratllar, ara que en fa 25, l’escola Rocafonda com a impulsora i creadora d’una tradició que en ben pocs llocs de Catalunya s’ha mantingut amb la força i el respecte d’un clàssic en el marc del que no deixa de ser un centre escolar.Si s’ha estat alumne de Rocafonda, el nom dels Pastorets provoca un formigueig al ventre. Si se n’és escolar ara, provoca emoció, i si n’ets algun dels mestres no sé ben bé què et provoca, potser responsabilitat, potser orgull, segurament un punt d’indolència infantil lluny de l’activitat escolar diària. Partim d’aquí, dels Pastorets de Rocafonda com a activitat escolar, perquè és el que no deixen de ser, una activitat que corre a càrrec dels de sisè, dels alumnes més vells, però que toca directa o indirectament a tots els qui passen pel centre, sobretot al desembre. L’ambient de Pastorets es fa patent llavors a l’escola, que veu corrues, feines a deshora i molt moviment en aquelles hores que normalment respiren tranquil·litat. Els Pastorets són activitat escolar de primer odre, no en va és allò més característic de Rocafonda, el seu tret definitori.I no serà perquè a Rocafonda hi falti vida. Sent com és una escola de barri, reprodueix dins les quatre parets del centre la mateixa vitalitat que respira el barri. D’activitat n’hi ha molta. Des de la festa de fi de curs a les colònies, passant per la geganta Rocaina o el teatre transversal, l’escola sempre respira vida. Això s’accentua quan arriben els Pastorets, i aquests arriben des de fa 25 anys. Al voltant, doncs, s’ha creat ja tot un folklore propi, tota una tradició pròpia de l’escola. Un llibret commemoratiu retrata aquesta realitat amb encert. L’exmestre del centre i eminent escriptor local Nico Guanyabens ha escrit un text, que de ben segur resultarà ben proper i entranyable. El trobareu al llibret que s’ha editat per commemorar els 25 anys dels Pastorets de l’escola. Tot plegat és una lectura que des d’aquí cal recomanar.Els orígens de la tradicióNo cal presentar els Pastorets com a tradició nadalenca catalana. La representació a l’adoració dels pastors a Jesús pren diferents formes però es manté constant per tot el territori. A Rocafonda, els Pastorets van arrencar el 1981. Un grup de mestres va creure en la representació d’aquesta tradició com a element de reivindicació de dos “ismes”, el catalanisme i el mataronisme. Eren temps de recuperació democràtica, de recuperació d’identitats de país i ciutat, d’entusiasme pedagògic a l’entorn de la promoció d’una llengua, el català, perseguida durant 40 anys i que pretenia passar a ser senzillament normal. Aquí, en aquest context cal retratar el naixement dels Pastorets de l’escola, com una reproducció més de les que es pretenien d’unes festes locals amb segell d’identitat que podrien passar pel Carnestoltes o pels propis Pastorets.La de Rocafonda era llavors una escola efervescent i mutant, també jove. De la generació d’escoles públiques que feien i tenien el que podien en el marc d’un sistema que els donava un funcionament, si es vol més lliure, si es vol més romàntic, també més dur. Rocafonda va estrenar el 1981 “l’edifici blanc” on hi havia la “Sala Gran”, que acull des de llavors les dues representacions de l’obra. També aquell any 81 es perfilava el cos de l’obra, els textos, es traçava el camí que s’ha anat recorrent. A les classes de català es treballaven els textos, s’adaptaven les escenes, es donaven nous noms als personatges, es feien correccions i canvis. El punt de partida era el text de Ramon Pàmies, el mateix del dels Pastorets de la Sala Cabañes, però tot va acabar emmotllat a les exigències d’una obra per a escolars. Poc a poc es va perfilar un text que ha patit algun canvi però que es manté en l’actualitat força fidel al resultant d’aquell treball dels primers anys.El pas del tempsA partir d’aquell 81, les fornades de diferents estudiants que van passar per Rocafonda van anar fent-se seus aquests Pastorets que van consolidar-se, van modernitzar-se, i van anar creant una sèrie d’elements propis que ara ja són indispensables. La lluna, com passa als de la Sala Cabañes, és un d’aquests elements tan especials dels que parlàvem. Una lluna que riu, una lluna expressiva, una lluna que fa les delícies dels més petits i que desperta també en els grans aquell punt de joventut que mai es perd. La litúrgia dels Pastorets va més enllà. L’escola comença a treballar ja al novembre, quan després dels càstings per alguns dels papers i de distribuir les feines de tots plegats –tots els nens i nenes del curs tenen paper a l’auca– comencen els assajos. Els mestres s’encarreguen de dirigir i coordinar, i la proximitat del Nadal, això diuen, fa que a poc a poc les coses vagin rutllant.D’elements també especials no en falten. Des d’un infern, on els dimonis ballen música moderna digna dels 40 amb coreografies noves cada any a la denominada “Escena sorpresa” quan els mestres es desmelenen i passen a l’actuació fent mofa de l’actualitat en una part diferent cada any. 25 anys a celebrarEls dels 25 anys no seran uns Pastorets diferents. “Els nens ho estan vivint tot com qualsevol any, amb il·lusió i nervis, però no són conscients dels 25. Quan vegin tot al que hi ha al darrera, ja ho veuran tot plegat” diu Anna Gallard, directora de Rocafonda. La mateixa mestra destaca dels Pastorets que “són una activitat totalment pedagògica, perquè d’aprendre no sols s’aprèn escrivint i pintant. Els Pastorets posen els nens en situacions que cal viure, i això els enriqueix”. Els 25 anys es faran patents el dilluns 18 i el dimarts 19. Llavors s’alçarà el teló com els últims 24 anys però ho farà envoltat d’una atmosfera especial, i amb sorpreses que s’anuncien des de la pròpia escola. No n’hi haurà per menys, es pot afegir. Convé celebrar-ho.I és que com diu Guanyabens en el llibret commemoratiu “els Pastorets són una vivència emocional per tots els alumnes de l’escola que esperen amb ànsia cada desembre per veure’ls i esperen fer-se grans per veure’ls per dins”. Afortunats en aquest sentit, els alumnes de Rocafonda que fan gresca, creen il·lusió i aprenen amb escreix cada Nadal.

Els Pastorets de Torelló

L’elenc teatral de Nou 69 Teatre ha treballat una versió especial d'Els Pastorets, que es presenta a Torelló sota el títol 'La gran aventura de Lluquet i Rovelló'.

Aquest Nadal, com venia essent habitual abans de la pandèmia, se’n faran cinc funcions. Les dues sessions de la versió més gamberra seràn les dels dies 28 de desembre i 1 de gener.

Del 25 de desembre al 2 de gener de 2022
Teatre Cirvianum
Torelló
Horari:
Dissabte 25 de desembre: 20:00h
Diumenge 26 de desembre: 18:00h
Dimarts 28 de desembre: 20:30h
Dissabte 1 de gener: 20:30h
Diumenge 2 de gener: 18:00h
Preu:
13€ | 9€ menors de 14 anys
+ info – publicat per surtdecasa.cat

‘Els Pastorets’ tornen amb 350 implicats rere el teló

No és peccata minuta. Aquest dissabte tornen Els Pastorets després del Nadal anterior –el primer de la Covid–, en què tot va saltar pels aires. Uns ni van poder sortir a escena, mentre que els altres ho van fer sota mínims.

D’una banda, la Joventut de la Faràndula va arribar a suspendre les funcions, després de constatar que el seu muntatge no es podia adaptar als requeriments que llavors demanava el Procicat. Era la primera vegada des del 1956 que no portaven a escena el clàssic nadalenc (que van representar per primer cop l’any 1947).

De l’altra, el Teatre Sant Vicenç sí que va decidir adaptar la funció, tot fent grups d’un màxim de 20 persones dalt de l’escenari. Però els personatges en són molts més. Només amb text, fins a 32. Així que van haver d’eliminar personatges i alguns papers van ser interpretats per un mateix actor o actriu. Per exemple, la Verge Maria era també el pecat de la Peresa. Una raresa en una funció que van començar a interpretar l’any 1943.

Afortunadament, les restriccions en la cultura pertanyen a un temps que ja és passat. I aquest dissabte, 18 de desembre, arrenca la temporada d’Els Pastorets a ambdós equipaments.

Nous rabadans al Sant Vicenç
El Teatre Sant Vicenç recupera el repartiment sencer, amb uns 55-60 actors i actrius per grup.

També avancen que hi haurà canvis significatius de maquillatge i vestuari. Així mateix, els antics Lluquets i Rovellons passen el relleu a nous rabadans. De fet, s’incorporen quatre rabadans en aquest paper tan especial i costós que porta el fil conductor de la història.

Dirigida per Carles Campoy i Júlia Vilalta, l’obra es podrà veure els dies 18, 19 i 26 de desembre i els dies 1, 2, 6, 8, 9, 15 i 16 de gener. L’horari de representació, cada dia, serà a les 17.30 h.

Ruth García, a La Faràndula
Els Pastorets que pujaran a La Faràndula compten amb la nova direcció general i artística de Ruth Garcia. Es representarà els dies 19 i 26 de desembre i els dies 1, 8, 9, 15 i 16 de gener. En aquest cas, les funcions arrenquen a les 18 h.

El muntatge, “que s’ha adaptat als diferents escenaris de Covid possibles en tot moment”, apunten des de la Joventut de la Faràndula, està protagonitzat per Gorka Plans i Gerard Escudero, en els papers de Lluquet i Rovelló. Estaran acompanyats de Ferran Vidal com a Satanàs, fent parella amb Pol Berch.

L’altra parella infernal estarà formada pel veterà Miquel Roselló i per Pol Moix fent de Llucifer. El personatge amb els tocs més humorístics del muntatge serà representat per Oriol Berch, alternant-se amb Arnau Solsona, en el paper de Jeremies.

El muntatge mantindrà la seva essència i comptarà amb més de 200 participants (tant de forma directa com indirecta). I afegits als 150 del Sant Vicenç, en són més de 350 en total.

+ info – publicat per diaridesabadell.com
Ander Zurimendi

Torna Misèria de Stephen King a la Destil·laria

 

Torna Misèria! Després de 89 representacions a diferents espais (la Destil·leria, el Celler Castellví i Barcelona), l'Annie Wilkes retorna a casa seva per refugiar-se als racons de la Destil·leria amb el seu estimat Paul Sheldon. Una experiència única per tornar a reviure la por, l'amor i la tendresa del personatge més famós d'Annie Wilkes. Només 18 espectadors per sessió!

Basada en la famosa novel·la de Stephen King, dirigida per Pere Vàzquez.

Un escriptor anomenat Paul Sheldon (Xevi Codony) porta anys malgastant el seu talent amb unes històries romàntiques, de gran èxit comercial, sobre una dona anomenada Misery. Fart de tot això, mata el personatge, acaba amb les històries i es refugia a Colorado per escriure una novel·la seriosa. Finalitzada aquesta, es disposa a tornar, però en una carretera de muntanya, perd el control del seu cotxe i sofreix un accident en el qual queda mig mort. Una dona brusca i impetuosa, Annie Wilkes (Lidia Rovira), gran admiradora de l'escriptor, el rescata, se l'emporta a casa seva i en té cura. Obsessionada amb el personatge de Misery, reté Sheldon per obligar-lo a escriure una nova història en la qual ressusciti el personatge.

Dijous16 a les 20:30h
Dissabte 18 a les 20:30h
Diumenge19 a les 19:30h
Dijous23 a les 20:30h
Dimecres29 a les 20:00h
Dijous30 a les 20:00h

La Destil·leria - Camí Ral, 282
08301 Mataró
destilleria.com

Josep Peramiquel: "Els Pastorets és un punt de trobada, cohesió i identitat per a la gent que hi participa"

 

Josep Peramiquel, a l'esquerra, nou coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, amb el guanyador de l'ajut a la investigació 'Pastorets de Catalunya 2020'. Font: Coordinadora de Pastorets de Catalunya

El nou coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya ens parla dels reptes en l'àmbit dels Pastorets, a més dels orígens i la salut d'aquesta tradició que ja és un fenomen teatral nadalenc.

A Catalunya la tradicionalitat forma part indispensable del Nadal. Es tracta d'una època que no s'entén sense muntar el pessebre o fer cagar el tió, passejar per fires i mercats nadalencs i celebrar, en família, festivitats com el dia de Nadal o Sant Esteve. També hi és present la màgia, de la mà dels Reis Mags, però també dels Pastorets, una representació teatral tradicional, característica de l'època nadalenca, present a diverses poblacions d'arreu de Catalunya, i que aplega persones de diverses edats.

La Coordinadora de Pastorets de Catalunya és l'encarregada, entre altres coses, d'aplegar i donar suport als grups que escenifiquen Els Pastorets, però també de promoure i fer difusió d'aquest fenomen teatral. El passat abril, el Josep Peramiquel va ser escollit nou coordinador general de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Peramiquel ens parla dels reptes en l'àmbit dels Pastorets en aquesta nova etapa, a més dels orígens i la salut d'aquesta tradició nadalenca.

D'on li ve la seva relació amb Els pastorets?
He estat vinculat tota la vida als Pastorets. Soc de Súria, on la tradició dels Pastorets està molt arrelada. D'infant recordo molt que el meu pare em portava a veure les representacions de Pastorets. Després, d'adolescent, em vaig vincular al grup de teatre de Súria, i cada any fèiem l'espectacle. Vaig fer diferents papers: el pecat capital, el Rovelló, el Lluquet... I en el darrer període vaig formar part de l'equip de direcció.

Quan es va crear la Coordinadora de Pastorets de Catalunya, l'any 2007, m'hi vaig implicar, vaig ser una mena de delegat de Súria a la coordinadora. Després vaig ser vocal de la junta i últimament se'm va demanar ser coordinador general. I des de l'abril estic en aquestes funcions.

Què recordes que et feia sentir Els Pastorets aquelles primeres vegades?
Eres un nen, començaves a descobrir el món, i veies la màgia del teatre, encara que fos en un escenari petit i amb limitacions. Veies el teatre per primer cop, i de seguida et captava. A més, tota la història i la intriga que hi ha a la trama de Pastorets, ho recordo amb especial il·lusió. L'esperaves i en gaudies. A banda del pessebre i el tió, que a casa es feia sempre, Els Pastorets era un element bàsic i indispensable del Nadal.

Després d'estar tan connectat amb Els Pastorets, què significa per a tu ser coordinador general de la Coordinadora?
Ara em toca fer aquest paper i el faig de gust i amb ganes. Penso que quan ets adult i estàs en la dinàmica de poble i de país, veus que hi ha coses que són útils i que val la pena ser-hi i donar un cop de mà. Sempre he pensat que Els Pastorets és un element molt útil de la nostra cultura popular, que beu i està arrelat en la nostra història. És un punt on la gent s'hi troba bé, es fa cultura, es fa història, es fa país, i és una tradició molt entroncada en la màgia del Nadal. Penso que és bo per a la nostra societat mantenir aquesta tradició.

Quina és la tasca de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya?
La coordinadora és un espai de relació i intercanvi entre els diferents grups de Pastorets de Catalunya. A més, promou, dignifica i fa difusió dels Pastorets. Volem que se sàpiga al país que tothom té uns Pastorets a prop de casa i que tothom vagi a veure'ls perquè en gaudirà. Un altre vessant d'activitat és estudiar i fomentar la recerca sobre el fenomen de Pastorets. Malauradament, hi ha poca bibliografia, pocs estudis fets, i volem ajudar a millorar aquest panorama. Tenim un premi d'investigació en què ajudem a estudiosos que vulguin aprofundir en Els Pastorets.

Un altre objectiu és ajudar en la formació dels responsables dels muntatges. Els Pastorets és una activitat pluridisciplinària, intervenen molts elements, començant per la interpretació del teatre, però també la música, el text, l'escenografia, la tecnologia que avui dia es pot fer dalt d'un escenari.

Quins són els orígens dels Pastorets?
Venen de la litúrgia que hi havia a la tradició catòlica, a les nostres esglésies i catedrals, en l'època medieval. En períodes de festivitat forta, com pot ser el Nadal i la Pasqua, es feien petites representacions dels evangelis. Això va evolucionar, i hi va haver un moment en què la mateixa jerarquia eclesiàstica va aturar aquelles representacions dins les esglésies i va ser quan van començar a sortir fora i van anar a parar als teatres.

La forma moderna que veiem actualment dels Pastorets, amb un escenari i una representació, amb uns personatges, una base argumental i amb els tres elements, el cel, els dimonis i la trama dels pastors, barrejat amb la història bíblica, és un format que es consolida cap a finals del segle XIX, encara que té alguns antecedents al XVII i XVIII. Alguns dels autors destacats, com Pitarra, comencen a fer texts amb una dramatúrgia potent i es converteixen en veritables espectacles.

I han evolucionat fins al dia d'avui.
Avui tenim un cos d'espectacles de diferents autors que tenen una dramatúrgia i una trama en les quals ja no només hi ha argumentació teatral, sinó que també hi ha música i dansa. Tenen molta espectacularitat, s'incideix en les escenografies, tant les tradicionals com les actuals. Cal destacar la diversitat de texts. A més del text més representat de Folch i Torres, també hi ha altres autors que tenen molt d'interès, més minoritaris en nombre de representacions, però de gran qualitat, com Pitarra, Pàmies o Picas, per esmentar-ne només alguns.

Tot això configura que el 2021 tenim uns espectacles complets, molt musicals, amb molta potència i qualitat, que són genuïns al país i que no ho trobes a altres llocs. Els Pastorets són un fenomen teatral que al cap de l'any mou 6.000 participants i 60.000 espectadors, que aviat és dit.

"Els Pastorets són un fenomen teatral que al cap de l'any mou 6.000 participants i 60.000 espectadors".

Què significa Els Pastorets pels pobles on es fan?
Els Pastorets, per a cada població, és un punt de trobada, de cohesió i d'identitat per a la gent que hi participa. Hi ha Pastorets que utilitzen decorats de paisatges locals, o referències de la població en punts on es permet fer una sàtira o una ironia sobre qüestions d'actualitat. Aquests localismes també donen un segell de proximitat de l'espectacle, que és molt agraït i molt lligat a la nostra cultura popular.

I per a Catalunya?
En èpoques de dificultat de la llengua catalana, Els Pastorets era un reducte en el qual es parlava català, per exemple, l'any 1939. Era un punt que, a escala de país, era interessant de mantenir. A més, és una realitat cultural que és inèdita, no es dona en massa llocs o almenys nosaltres ho desconeixem. És producte de la tradició de l'associacionisme intens que ha tingut Catalunya en els darrers segles i és una marca de la cultura popular del país, com ho són els castellers, les corals de Clavé o el pessebrisme, per esmentar-ne alguns elements.

No hi ha res semblant arreu del món?
En el format de Pastorets que tenim entès a Catalunya i a Andorra, no tenim coneixement que n'hi hagi en altes llocs. Sabem per història que en tot l'àmbit dels països catalans n'hi havia hagut, a Mallorca i segurament al País Valencià. I en l'àmbit de representació o referència històrica nadalenca, sí que a la Mediterrània i Europa trobaríem coses, però més vinculades al pessebre, no tant als Pastorets, tal com els tenim entesos.

Quin nombre de grups hi ha actualment dins la coordinadora?
Actualment, som seixanta-dos grups de Pastorets associats a la coordinadora, repartits per tota Catalunya. Un dels objectius que tenim en agenda és augmentar el nombre de grups associats de Pastorets. És possible que hi hagi una vintena de grups més que ara no hi siguin a la coordinadora. Aquest any és un any difícil perquè costa més fer espectacles, però en un any normal estem en aquestes xifres. Hi ha residències o escoles que potser no veuen la necessitat o conveniència d'estar en una associació federativa i es mantenen una mica al marge.

Quins altres reptes teniu en aquesta nova etapa dins de la coordinadora?
A part de tot el què hem comentat, un altre objectiu primordial és gestionar la situació sanitària que vivim, intentar animar als grups que per aquesta raó han vist que havien d'aturar-se i no continuar fent les representacions. Han estat pocs grups per sort, però hem de procurar d'ajudar-los a fer que puguin reprendre la tradició.

Tot el que sigui ajudar i millorar, fer més recerca i intentar que el relleu generacional dels grups dels Pastorets es garanteixi. En seixanta-dos grups hi ha molta diversitat, amb diferents realitats, i la coordinadora fa de coixí i vol ser un motor que posi relació entre tots aquests grups i objectius.

Com de diferents van ser Els Pastorets durant l'any passat?
Durant la pandèmia hi va haver alguns grups que van decidir no fer Pastorets o fer un altre tipus d'espectacles. De fet, tothom va veure que trontollava una mica, però la gent es va reinventar, van fer espectacles més curts, de menys durada o amb menys personatges. Aquest any doblem el nombre de representacions, anem cap a les dues-centes, la qual cosa vol dir que hi ha hagut una represa important, però que encara estem lluny de les dues-centes cinquanta que teníem abans de la pandèmia. L'objectiu de l'any vinent serà recuperar aquestes xifres.

Animem a què tothom busqui Pastorets a prop de casa, perquè de Pastorets se'n fan arreu. I que quan hagin vist o coneguin el de la seva població, s'hi vinculin, o vagin a veure d'altres. Hi ha gent que fa turisme de Pastorets i va d'un lloc a un altre. Conèixer diferents texts i llocs també és una experiència simpàtica, agradable i interessant.

+ info – publicat per xarxanet.org
Carlos Faneca