Els Pastorets de l’escola Rocafonda de Mataró

 

Els alumnes 6è representen els Pastorets vivents avui i demà a l’escola

(aquest any restringit a famílies de l’escola) per entendre una mica aquestes representacions us deixo un article del desembre de 2006 publicat per la revista Tot Mataró

“Els altres Pastorets” de l’Escola Rocafonda fan 25 anys

Van néixer del treball de les classes de català l’any 1981

Redacció Dimecres, 13 Desembre 2006 14:19

Parlar de Pastorets a Mataró no és fer-ho amb exclusivitat de la Sala Cabañes. És cert que l’Estel de Natzaret dels del Centre Catòlic és l’obra paradigmàtica, de referència, els Pastorets per excel·lència, però el fenomen local amb aquesta tradició no acaba aquí. L’Escola Rocafonda representa cada any una versió pròpia del clàssic, a càrrec dels seus alumnes, que fa les delícies de pares i curiosos, i per la que han passat gran quantitat de mataronins i mataronines. Els Pastorets de Rocafonda, els “altres Pastorets” de la ciutat, arriben enguany als 25 anys de vida.La coincidència fa que l’efemèride del primer quart segle de vida de Els Pastorets de Rocafonda coincideixi amb els 90 anys dels de la Sala Cabañes. Sent realitats ben diferents una i altra representació, escolar una i amateur de pretensió professional l’altre, puntual una, amb dos dies de representació, una per àmplia i durant dos mesos en cartellera l’altra, la complementació fa de Mataró una ciutat ben afortunada. Tenir dos Pastorets de la disparitat dels dos, sent entranyables i especials tots dos, és quelcom a reivindicar i si sovint dels més reputats es diu que són els millors de Catalunya, no estaria de més ser just per subratllar, ara que en fa 25, l’escola Rocafonda com a impulsora i creadora d’una tradició que en ben pocs llocs de Catalunya s’ha mantingut amb la força i el respecte d’un clàssic en el marc del que no deixa de ser un centre escolar.Si s’ha estat alumne de Rocafonda, el nom dels Pastorets provoca un formigueig al ventre. Si se n’és escolar ara, provoca emoció, i si n’ets algun dels mestres no sé ben bé què et provoca, potser responsabilitat, potser orgull, segurament un punt d’indolència infantil lluny de l’activitat escolar diària. Partim d’aquí, dels Pastorets de Rocafonda com a activitat escolar, perquè és el que no deixen de ser, una activitat que corre a càrrec dels de sisè, dels alumnes més vells, però que toca directa o indirectament a tots els qui passen pel centre, sobretot al desembre. L’ambient de Pastorets es fa patent llavors a l’escola, que veu corrues, feines a deshora i molt moviment en aquelles hores que normalment respiren tranquil·litat. Els Pastorets són activitat escolar de primer odre, no en va és allò més característic de Rocafonda, el seu tret definitori.I no serà perquè a Rocafonda hi falti vida. Sent com és una escola de barri, reprodueix dins les quatre parets del centre la mateixa vitalitat que respira el barri. D’activitat n’hi ha molta. Des de la festa de fi de curs a les colònies, passant per la geganta Rocaina o el teatre transversal, l’escola sempre respira vida. Això s’accentua quan arriben els Pastorets, i aquests arriben des de fa 25 anys. Al voltant, doncs, s’ha creat ja tot un folklore propi, tota una tradició pròpia de l’escola. Un llibret commemoratiu retrata aquesta realitat amb encert. L’exmestre del centre i eminent escriptor local Nico Guanyabens ha escrit un text, que de ben segur resultarà ben proper i entranyable. El trobareu al llibret que s’ha editat per commemorar els 25 anys dels Pastorets de l’escola. Tot plegat és una lectura que des d’aquí cal recomanar.Els orígens de la tradicióNo cal presentar els Pastorets com a tradició nadalenca catalana. La representació a l’adoració dels pastors a Jesús pren diferents formes però es manté constant per tot el territori. A Rocafonda, els Pastorets van arrencar el 1981. Un grup de mestres va creure en la representació d’aquesta tradició com a element de reivindicació de dos “ismes”, el catalanisme i el mataronisme. Eren temps de recuperació democràtica, de recuperació d’identitats de país i ciutat, d’entusiasme pedagògic a l’entorn de la promoció d’una llengua, el català, perseguida durant 40 anys i que pretenia passar a ser senzillament normal. Aquí, en aquest context cal retratar el naixement dels Pastorets de l’escola, com una reproducció més de les que es pretenien d’unes festes locals amb segell d’identitat que podrien passar pel Carnestoltes o pels propis Pastorets.La de Rocafonda era llavors una escola efervescent i mutant, també jove. De la generació d’escoles públiques que feien i tenien el que podien en el marc d’un sistema que els donava un funcionament, si es vol més lliure, si es vol més romàntic, també més dur. Rocafonda va estrenar el 1981 “l’edifici blanc” on hi havia la “Sala Gran”, que acull des de llavors les dues representacions de l’obra. També aquell any 81 es perfilava el cos de l’obra, els textos, es traçava el camí que s’ha anat recorrent. A les classes de català es treballaven els textos, s’adaptaven les escenes, es donaven nous noms als personatges, es feien correccions i canvis. El punt de partida era el text de Ramon Pàmies, el mateix del dels Pastorets de la Sala Cabañes, però tot va acabar emmotllat a les exigències d’una obra per a escolars. Poc a poc es va perfilar un text que ha patit algun canvi però que es manté en l’actualitat força fidel al resultant d’aquell treball dels primers anys.El pas del tempsA partir d’aquell 81, les fornades de diferents estudiants que van passar per Rocafonda van anar fent-se seus aquests Pastorets que van consolidar-se, van modernitzar-se, i van anar creant una sèrie d’elements propis que ara ja són indispensables. La lluna, com passa als de la Sala Cabañes, és un d’aquests elements tan especials dels que parlàvem. Una lluna que riu, una lluna expressiva, una lluna que fa les delícies dels més petits i que desperta també en els grans aquell punt de joventut que mai es perd. La litúrgia dels Pastorets va més enllà. L’escola comença a treballar ja al novembre, quan després dels càstings per alguns dels papers i de distribuir les feines de tots plegats –tots els nens i nenes del curs tenen paper a l’auca– comencen els assajos. Els mestres s’encarreguen de dirigir i coordinar, i la proximitat del Nadal, això diuen, fa que a poc a poc les coses vagin rutllant.D’elements també especials no en falten. Des d’un infern, on els dimonis ballen música moderna digna dels 40 amb coreografies noves cada any a la denominada “Escena sorpresa” quan els mestres es desmelenen i passen a l’actuació fent mofa de l’actualitat en una part diferent cada any. 25 anys a celebrarEls dels 25 anys no seran uns Pastorets diferents. “Els nens ho estan vivint tot com qualsevol any, amb il·lusió i nervis, però no són conscients dels 25. Quan vegin tot al que hi ha al darrera, ja ho veuran tot plegat” diu Anna Gallard, directora de Rocafonda. La mateixa mestra destaca dels Pastorets que “són una activitat totalment pedagògica, perquè d’aprendre no sols s’aprèn escrivint i pintant. Els Pastorets posen els nens en situacions que cal viure, i això els enriqueix”. Els 25 anys es faran patents el dilluns 18 i el dimarts 19. Llavors s’alçarà el teló com els últims 24 anys però ho farà envoltat d’una atmosfera especial, i amb sorpreses que s’anuncien des de la pròpia escola. No n’hi haurà per menys, es pot afegir. Convé celebrar-ho.I és que com diu Guanyabens en el llibret commemoratiu “els Pastorets són una vivència emocional per tots els alumnes de l’escola que esperen amb ànsia cada desembre per veure’ls i esperen fer-se grans per veure’ls per dins”. Afortunats en aquest sentit, els alumnes de Rocafonda que fan gresca, creen il·lusió i aprenen amb escreix cada Nadal.