El director repeteix a la Sala Gran del TNC amb ‘La bona persona de Sezuan’
Clara Segura n’és la protagonista indiscutible, acompanyada per quatre músics i onze intèrprets
El director Oriol Broggi reincideix amb Brecht. El 2008, es va estrenar a la Sala Gran del TNC –amb un notable treball, però sense aconseguir l’assistència d’espectadors esperada– amb El cercle de guix caucasià, protagonitzada per Anna Lizaran i Marta Marco. Ara el muntatge a escena pivota al voltant de Clara Segura. Ella és Xen Te a La bona persona de Sezuan. L’obra s’estrena demà i estarà en cartell fins al 17 de març.
El director artístic del TNC, Xavier Albertí, reclama una revisió de Brecht a Catalunya: “És un deute pendent de la cultura nacional.” I és que, avui, aquell distanciament que tan anacrònic semblava davant del teatre psicològic imperant, té molt de joc. Brecht situa a la Xina La bona persona de Sezuan perquè així es pugui especular amb el que passava a Munic. El distanciament de l’actor respecte als personatges és avui un factor clau que afavoreix que l’espectador empatitzi amb la companyia. De fet, moltes produccions de Broggi juguen a aquest estrany desdoblament, en què els actors assumeixen el rol a partir de posar-se un vestit que es van intercanviant –com a Bodas de sangre, en què Segura i Nora Navas alternaven momentàniament els papers–. Joan Carreras, que debuta amb el gros artístic de La Perla29 (Màrcia Cisteró, Jordi Figueras, Toni Gomila, Clara de Ramon, Marc Rius, Xavier Ruano i Ramon Vila), se sent molt a gust amb aquesta manera de treballar, en què no cal imaginar el currículum familiar del personatge per vestir-se d’ell i donar-li cos i veu.
Feliu Formosa recordava en la roda de premsa que Fabià Puigserver –que va fer una producció d’aquesta obra al Mercat de les Flors el 1988 amb Anna Lizaran de protagonista– admetia en el programa de mà que la gent li preguntaria per què aixecaven aquesta obra. Molts consideraven, ja llavors, Brecht superat. Ell deia que la feien perquè els agradava. Sense més ni més. Això mateix respon Broggi. Ricard Salvat va ser el primer director català que la va portar a Barcelona (amb Núria Espert de Xen Te), al Romea el 1966. Al TNC se’n va veure una versió del Teatre del Sol, el 2001.
La bona persona de Sezuan té un punt oníric –amb l’arribada dels déus que qüestionen si paga la pena defensar el món perquè no hi troben bones persones, fins que troben Xen Té i els dona una nova oportunitat–. Ella, convençuda de fer el bé, veu com tothom n’abusa. Fins que, per protegir-se, ella mateixa encarnarà un cosí llunyà, Xui Ta, que la protegirà dels que se n’aprofiten sense miraments.
L’escenari, més elevat
Oriol Broggi admet que la Sala Gran del TNC imposa un gran respecte. Acostumat a la proximitat (en sales on sol programar La Perla29 com ara el Romea, la Sala Petita del TNC i la Biblioteca de Catalunya), ja va voler corregir aquesta distància física a El cercle de guix caucasià (2008) apropant l’escenari al públic. Ara repeteix el repte i espera haver trobat la manera que l’espectador més allunyat connecti amb l’escena. Ho fa elevant uns centímetres l’escenari. Com a espectador, s’ha adonat que els muntatges es projecten millor si es parteix d’una escenografia en rampa.
L’espai escènic és de grans dimensions, com exigeix la mida de la Sala Gran, però els ha donat molt joc, perquè hi ha molts elements que esdevenen mòduls, i això els ha possibilitat anar transformant l’espai –es retiren fustes i es generen nous habitacles en aquesta clàssica tabaqueria–. Joan Garriga deia, divertit, que tot i ser una botiga de tabac, la normativa actual els impedeix fumar-ne. Però Broggi de seguida celebrava que la legislació els ha donat la solució d’escampar fum a glopades i ja tothom entendrà que l’ambient de la petita botiga de Xen Té –i del malcarat cosí Xui Ta– està ben carregada d’humanitat.
+ info - publicat per
J. Bordes - Barcelona
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1544913-tnc-de-brecht-a-broggi.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada