02 de juny 2017

Jacopo Godani obrirà el Grec



La Dresden Frankfurt Dance Company interpretarà tres de les seves obres l'1 de juliol en un festival inspirat en Grècia i el Mediterrani

El festival Grec estrena la seva nova etapa sota la direcció de Francesc Casadesús (Barcelona, 1964) i ho fa proposant un viatge a Grècia i al Mediterrani la primera parada del qual serà, l’1 de juliol vinent, un espectacle de dansa contemporània. Per obrir la seva primera temporada, l’exdirector del Mercat de les Flors ha apostat pel coreògraf Jacopo Godani, director de la Dresden Frankfurt Dance Company, hereva de la companyia fundada el 2005 pel llegendari William Forsythe. Godani, un referent absolut de la dansa actual, presentarà un programa mixt amb tres obres seves: Metamorphers, Echoes from restless i Moto perpetu. «L’estrena mostrarà la línia de qualitat que ens hem marcat», va afirmar ahir el nou director del festival d’estiu.

Casadesús ha reduït l’oferta del Grec a 102 espectacles (davant els 130 de l’última edició), 27 dels quals seran estrenes absolutes, i 32, produccions internacionals. «L’oferta serà més reduïda, però intensa, amb una presència més gran d’artistes femenines», va destacar el director. Un 43% dels espectacles programats estan firmats o dirigits per dones. Per gèneres, predomina la música, amb 43 propostes, seguida pel teatre (40), la dansa (15) i el circ (4). El responsable de l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va assenyalar que el pressupost serà lleugerament superior al de l’última edició i arribarà als 3,3 milions d’euros.

El festival aspira en aquesta nova etapa a captar el públic jove. Per a això llança una tarifa plana amb entrades a 15 euros per als menors de 30 anys. Els que superin aquesta edat poden optar a descomptes de fins al 30% per les entrades a tres espectacles i del 50% per cinc.

Tot i disposar de només tres mesos per organitzar la programació, Casadesús ha volgut dotar de «certa coherència» la variada oferta del festival, que es divideix en dos grans blocs: el Grec Montjuïc, que concentra l’activitat a l’amfiteatre i en sales veïnes com el Lliure i el Mercat de les Flors, on recalaran les propostes més internacionals, i el Grec Ciutat, que inclou la resta de la programació i tant espectacles de més llarga durada coproduïts amb creadors locals com els concerts en sales (jazz al Jamboree, música de ball al Harlem i ètnica a la Barts).

CINC ITINERARIS

De cara al públic, la mostra ha ordenat les propostes a través de cinc itineraris. Per exemple, Grec Selecció permet veure els cinc espectacles top per 79 euros (entre ells La grenouille avait raison, una impressionant proposta multidisciplinària de James Thierrée). I l’anomenat Grec Exploradors inclou les cinc propostes menys convencionals per als espectadors més curiosos, per 44 euros.

Casadesús, que ja va marcar una línia d’originalitat en les campanyes de comunicació del Mercat de les Flors, ha treballat a fons la del seu primer Grec. Els cartells fan un gest còmplice a la figura del faune (símbol del festival durant molt de temps) en el nou logo. «És una campanya molt visual i directa», assegura. Els protagonistes són persones amb cap d’au, creació de l’agència GAS. «Desperten curiositat i al·ludeixen al vol que emprenem amb aquest Grec», sosté el director. La seva idea és capgirar el món en les successives edicions fins al 2020. Grècia és la primera parada d’una gran aventura. La pròxima destinació, l’Àsia.

VIATGE DE GRÈCIA A EUROPA

La Grècia antiga i moderna es donen la mà en una programació on Europa també ocupa un lloc destacat a través d’una impressionant producció: Beware of pity (La impacència del cor). Simon McBurney, actor i director cofundador de la companyia Complicité, i la Schaubünhe de Berlín han rebut tota mena d’elogis per la seva afinada adaptació de la novel·la homònima de l’escriptor austríac Stefan Zweig sobre la desintegració de l’imperi austrohongarès.

Entre els creadors grecs convidats destaquen l’atrevit Dimitris Papaiannou i el seu The great tamer (El gran domador), una intensa experiència de gran plasticitat, amb performance i teatre físic, que no deixarà ningú indiferent. Més teatral és Clean city, una mirada irònica feta pels directors artístics de l’Escena Experimental del Teatre Nacional d’Atenes basada en històries d’immigrants arribats a Grècia. L’obra, protagonitzada per senyores de la neteja, denuncia el tracte d’Europa als més desprotegits. També hi ha denúncia, però més filosòfica i profunda, a Inflamation du verbe vivre i Les larmes d’Oedipe, una reflexió sobre el món actual inspirada en les tragèdies de Sòfocles, tots dos de Wajdi Mouawad, aclamat dramaturg libanès establert a França que interpreta una de les peces.

Els amants del circ comptaran amb l’espectacle del clown Danny Ronaldo, que oferirà a la seva carpa una bona dosi d’humor, poesia i tendresa. I els del teatre visual fliparan amb La grenouille avait raison, l’aclamada proposta de James Thierrée.

DE MARIO GAS A ROGER BERNAT

Mario Gas, un dels artistes impulsors del festival, torna al Grec amb Calígula, de Camus, en una coproducció amb el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, amb Pablo Derqui en el rol principal. També d’allà procedeix un altre esperat muntatge, Las troyanas, d’Eurípides, adaptada per Carme Portaceli i amb Aitana Sánchez-Gijón en el repartiment.

Més enllà dels clàssics, el Grec també aposta per obres de nova creació com No se registran conversaciones de interés, l’últim treball de Roger Bernat, que convida l’espectador a crear el seu propi relat sobre l’Estat Islàmic a partir de converses reals de joves combatents amb les seves famílies. El Grec també col·labora amb altres muntatges ja anunciats: Bodas de sangre, de Lorca, que Oriol Broggi dirigirà a la Biblioteca de Catalunya amb Clara Segura, Ivan Benet i Nora Navas; Un tret al cap, la nova obra de Pau Miró que Emma Vilarasau protagonitzarà a la Beckett, i E.V.A, peça de Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique que celebra al Romea el retrobament de les T de Teatre, en el 25è aniversari de la companyia. De la mateixa època gairebé data Paraules encadenades, un thriller de Jordi Galcerán sobre les relacions de parella que recupera La Villarroel amb David Vagés i Mima Riera com a protagonistes.

Els amants de Shakespeare comptaran amb Nit de reis en una versió de Pau Carrió a càrrec de la companyia del Lliure, i els fans del musical, a més a més de dues nits dedicades al gènere, tindran Cabareta, una proposta amb denúncia i picardia firmada per Maria Molins i Bárbara Granados.

MÚSICA

La commemoració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona no podia quedar fora del programa del festival d’estiu de la ciutat, que celebrarà l’efemèride amb una gran festa rumbera al Teatre Grec. Sabor de Gràcia, Los Amaya, Chacho, Yumitus, Maruja Garrido, Rumba Tres, Peret Reyes, La Pegatina i Gertrudis seran alguns dels participants en l’espectacle Rumberos, pugin a l’escenari, que pretén evocar aquella nit en què Constantino Romero va haver de recórrer a la seva veu de Clint Eastwood per evitar que l’elit de l’esport mundial provoqués un accident al ritme de Los Manolos.

El Grec-2017 brindarà altres espectacles singulars, com la presència de Santiago Auserón rellegint el seu repertori en clau simfònica amb la companyia de la Banda Municipal de Barcelona o la trobada de Fermín Muguruza amb la Micaela Chalmeta Big Band, sorgida del Taller de Músics i formada per 18 dones i dos homes.

Mishima i Joan Miquel Oliver (tots dos amb disc nou sota el braç) en un doble cartell; Mayte Martín, Blaumut, l’italià Vinicio Capossela, un trident flamenc format per Carmen Linares, Arcángel i Marina Heredia, i Jordi Savall amb un espectacle inspirat en els viatges del musulmà Ibn Battuta faran brillar també les nits estiuenques del teatre grec de Montjuïc.

La programació musical del festival es completarà amb una atapeïda agenda de concerts a les sales Jamboree, Barts i Harlem, i amb la interpretació simfònica del Blackstar de David Bowie a càrrec de l’OBC.

DANSA

Maria Rovira serà una de les sorpreses del Grec. La coreògrafa de Mataró presenta tres coreografies seves amb ballarins cubans fruit de la seva experiència amb el Ballet Nacional de Cuba i Acosta Danza. El programa començarà, no obstant, amb una peça de Mariela Boán, una de les coreògrafes cubanes que hi participarà com a artista convidada.

També torna al festival Marta Carrasco. La singular creadora interpretarà Perra de nadie, un solo commovedor que combina escenes d’humor i d’horror.

La festa, el nou espectacle de l’iconoclasta Israel Galván, figura entre les principals novetats pel que fa a dansa. El muntatge es veurà a Barcelona abans de posar rumb al festival d’Avinyó. Es tracta d’una aposta curiosa i radical on Galván actua amb gent tan diversa com El Junco, polifacètic bailaor, la cantant i ballarina Eloisa Cantón, el tocaor Emilio Caracafé, la ballarina japonesa Minako Seki i el Niño de Elche, cantaor d’una altra galàxia.

Des de Grècia arriba Cementary, una proposta de la interessant Patricia Apergi sobre les ciutats en crisi, convertides en aquesta obra en espais buits i sense ànima. I des d’Arenys de Mar, Aire, un original treball al voltant de la mort i el més enllà de Miquel G. Font, un jove amb una dilatada experiència internacional autor de la coreografia i també de la música de l’espectacle. Encara que la dansa contemporània predomina, el festival també inclou Douar, un potent espectacle francès de hip-hop protagonitzat per ballarins d’origen algerià que es reivindiquen amb la dansa.

Publicat per
Marta Cervera – Barcelona
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/jacopo-godani-obre-programacio-grec-2017-6060819

Teatro experimental para deconstruir el género



No era nada fácil. Deconstruir, es decir, deshacer analíticamente los elementos que constituyen una estructura conceptual, mostrando así contradicciones y ambigüedades, no lo es; crear, o sea, construir un nuevo orden, elaborar una relación innovadora, a partir de elementos preexistentes, tampoco. Sin embargo, Teresa Alonso sale airosa de la prueba. No solo en lo que a la dramaturgia se refiere, también en lo relativo a una interpretación de altos vuelos.
Aplicando a la creación artística lo que Santiago Ramón y Cajal afirmaba de la construcción científica: “se eleva a menudo sobre las ruinas de teorías que pasan por indestructibles” y que “no hay cuestiones agotadas, sino hombres agotados”, Alonso pone al servicio de su obra esos “tónicos de la voluntad” que son la curiosidad, la imaginación y el entusiasmo. Hablamos de Degenera2, la obra de teatro experimental que se viene representando desde hace varias semanas en la sala alternativa La Puerta Estrecha, situada en el barrio madrileño donde nació Gloria Fuertes, una mujer que fue capaz de vivir y escribir con total libertad, y quien probablemente no se habría perdido esta función.

La deconstrucción, término acuñado hace medio siglo por el filósofo francés Jacques Derrida a partir de las ideas de Martin Heidegger acerca de los análisis etimológicos de la historia de la filosofía, niega que existan principios estructurales universales y plantea una estrategia para invertir las categorías filosóficas tradicionales y desmontar que toda oposición se tenga que presentar como un enfrentamiento entre dos estructuras binarias jerárquicas: existencia-esencia, ser humano-animal, naturaleza-cultura, alma-cuerpo, sensibilidad-inteligencia, consciente-inconsciente, habla-lectura, dentro-fuera o, como es el caso que nos ocupa en este comentario, la relación hombre-mujer.

En la filosofía clásica, este enfrentamiento lleva a que una de las dos estructuras resulte dominante, pero, una vez que el sistema se ha desmontado, se evidencian sus paradojas y aporías. Lo que los deconstructivistas vienen a decir es que la supuesta “roquedad” de ciertas certezas no es tal, sino que se han construido sobre un suelo de arenas movedizas.

Más allá de la filosofía, la deconstrucción suele utilizarse en la teoría y crítica literarias para evidenciar las falsedades, fallas o debilidades que oculta una teoría o un discurso. De esta manera se puede demostrar que la claridad aparente de un texto no suele ser tal. Al desmontar la estructura del lenguaje que utiliza un texto, sus diversas significaciones quedan expuestas, mostrando las múltiples lecturas posibles

La deconstrucción revisa y disuelve el canon y plantea que la retórica puede envolver algo sin sentido o con un sentido polisémico, lo que, a su vez, puede dar lugar a una múltiple diseminación. No es un método, sino una actitud radicalmente nueva contra la sistemática empleada clásicamente para leer e interpretar los textos, que parte de la base que el lenguaje, como el entorno cultural, no es una estructura estable, sino que sus elementos están en constante transformación, intercambiándose unos con otros, y ninguno de ellos es totalmente definible porque su definición depende de su diferencia de los demás.

Desmontaje
Degenera2 es una obra de teatro experimental en la que se aborda la deconstrucción de una estructura tenida por cierta en otros momentos históricos: la del género, la estructura hombre-mujer, y contra la que se rebelan en la actualidad grupos sociales, más o menos numerosos, en la convicción de que todo orden es susceptible de invertirse. Plantear desaprender lo aprendido para crear una nueva realidad exige una aguda inteligencia por parte de la autora, pide una puesta en escena de gran carga simbólica y hace necesaria una interpretación singular por parte de los personajes protagonistas de la obra.

Y, a decir verdad, sorprende muy favorablemente la originalidad estilística con la que se resuelve todo. La sencillez (dos personajes en diálogo permanente, salpicado de cierta ironía, interpretados por la propia autora, Teresa Alonso, y por Abel Ferris, codirector de la obra), la economía de medios (un plástico traslúcido separa el escenario en dos y actúa como frontera entre el personaje masculino y femenino, mientras que dos maniquíes desnudos cuelgan frente a ellos; las atmósferas van cambiando a través del texto y los sonidos hasta que el plástico se rasga y la frontera desaparece, haciéndose visible el otro de cada uno) y la belleza del lenguaje (a veces raya en la prosa poética). Son estas herramientas con las que Teresa Alonso consigue involucrarnos en la operación de desmontaje, aunque ella, a diferencia de lo que propugna el “no método” de Derrida y sus seguidores, no se queda solo en los márgenes dejando entrever otras posibilidades, sino que también afirma y niega, toma partido.

Estamos ante un texto con muchas capas, en el que se invita a participar a los espectadores, a que sean espectadores activos (cuasi actores-autores), a plantearse si es raro o degenerado todo lo que se sale de los patrones clásicos de conducta, a considerar si no será precisamente lo ambiguo o contradictorio lo tenido por cierto, lo incuestionable: “Queremos mostrar que el género es más un constructo social que genético y cuestionar lo que es considerado ‘normal’ y adentrarnos en lo retorcido, lo discriminado, lo degenerado. Se trata de desnudar al público y, una vez desnudo, enfrentarle a su propio cuerpo, dejando a un lado los prejuicios y lo aprendido. Deconstruir el cuerpo: desaprender para volver a aprender más allá de la epidermis y poder llegar al fondo”. Se trata de no quedarse en la capa más superficial de la piel, sino bajar hasta encontrar la verdadera carne. Se trata de responder a la pregunta ¿dónde está la normalidad?, si bien se corre el riesgo de que el espectador, que ha sido motivado a bajar al fondo para encontrar la respuesta, encuentre al llegar que la normalidad, como la verdad, está en el fondo de un pozo sin fondo.

Mirada condicionada
En cualquier caso, el talento de Teresa Alonso hace que, a través de distintos espejos, nos replanteemos la manera con la que miramos al otro y a nosotros mismos, una mirada condicionada hasta ahora por lo que hemos conseguido ser y por lo que otros esperan que seamos. Sin duda, lo consigue con un lenguaje claro y directo, sin las opacidades que a veces dificultan la lectura y compresión de los textos derridianos. Y con una interpretación que muestra la excelente actriz en la que se ha convertido, a pesar de su juventud.

Degenera2 se representa en la sala La Puerta Estrecha, en el madrileño barrio de Lavapiés, aunque, paradójicamente, se trata de una obra de puertas anchas y abiertas en cuanto al texto, al montaje, a la representación y al concepto de interacción con el público se refiere. Si pueden, no dejen de verla y de participar en ella. Probablemente, después de la función las cosas se vean de otra manera, se esté o no de acuerdo con los planteamientos deconstructivos de la autora.



Publicat per
Degenera2. Foto: FurieRules.
José González

La pasional ‘Fuente Ovejuna’ de La Joven



Del 19 mayo al 11 de junio 2017
En: Madrid, Teatro de la Comedia

El escenario del Teatro de la Comedia (Madrid) acoge a La Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico con su nuevo montaje de 'Fuente Ovejuna', uno de los grandes textos del Siglo de Oro. Alberto Conejero firma una versión fresca y pasional de la obra de Lope de Vega que cuenta con la dirección escénica de Javier Hernández-Simón.

A pesar de haber sido escrita a principios del siglo XVII, este texto continúa teniendo su vigencia intacta cuatrocientos años después. La corrupción de los dirigentes, la complicidad y el silencio del pueblo ante determinados comportamientos o la desigualdad social son aspectos de máxima actualidad en pleno siglo XXI. Fuente Ovejuna “trae consigo verdades devastadoras; verdades que, como ciudadanos y como gobernantes, como sociedad, en definitiva, no hemos logrado aprender a lo largo de la historia”, asegura Hernández-Simón.

El elenco actoral, compuesto prácticamente en su totalidad por actores de la cuarta promoción de La Joven, aporta a la pieza la frescura, la pasión y la entrega de la juventud, características indispensables para un montaje que mira de frente a grandes temas universales como la justicia, la dignidad o la revolución.

“Todo pueblo tiene el derecho, el deber en realidad, de rebelarse ante la injusticia y la opresión; y, sin embargo, ha de tener la serenidad, la compasión y la inteligencia de entender aquello contra lo que se rebela, porque si no corre el peligro de ser como ese perro que se lanza a morder la correa que le aprisiona sin percibir siquiera la mano que la sujeta”, explica el director.

Con Fuente Ovejuna se busca entender las razones que hacen que como ciudadanos repitamos una y otra vez el error de permitir ser gobernados de forma despótica. En palabras del director, “por ello creemos que es necesario poner el punto de mira de nuestra escenificación no tanto en las maldades de unos gobernantes corruptos, sino en los comportamientos sociales que hacen que dichos gobiernos sean viables, ya que entendemos que la complicidad del pueblo, bien sea por acción o por omisión, es el caldo de cultivo necesario para el alzamiento de la injusticia institucional”.

De miércoles a sábado a las 20.00 h. / Martes y domingos a las 19.00 h.

Publicat per
Fuente Ovejuna, La Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico.

01 de juny 2017

El que és nou per al Congrés a Segòvia?

Benvolguts congressistes, estimats col·legues, benvolguts amics

En primer lloc, a partir de tots els involucrats en l'equip de la Secretaria General: esperem poder donar-li la benvinguda a Segòvia, en la 35a Congrés Mundial de l'ITI.

Aquí hi ha alguna informació bàsica per a vostè: El que és nou per al Congrés a Segòvia? Les respostes a aquestes preguntes li donaran alguns consells pel que fa als nous desenvolupaments que es poden esperar en el proper Congrés. 
La primera i segona part de l'Assemblea General tindrà lloc en el primer dia.
A diferència dels Congressos anteriors, quan l'Assemblea General es va dividir en tres dies, l'Assemblea General en aquest Congrés passarà dilluns al matí ia la tarda. Per què? A causa de que la intenció del Consell Executiu, la Secretaria General i el Centre Espanyol és la creació d'un Congrés artística. En fer l'Assemblea General al començament, que deixarà un munt d'espai per a tallers, presentacions, actuacions i discussions. La primera i segona part de l'Assemblea General es dirigeix ​​principalment als caps de les delegacions, però qualsevol delegat pot assistir a congressos.

La tercera part de l'Assemblea General el dissabte està obert a qualsevol persona i es porta a terme de la manera tradicional, el dissabte al matí: amb discussions sobre les mocions, declaracions, presentacions i més.

Congrés amb una gran quantitat de professionals joves
Basant-se en la informació durant el Congrés Erevan i en les idees de la Comissió Practitioners 'jove (YPC), aquest congrés ha obert les portes de bat a bat per als professionals joves i estudiants. Amb els Centres ITI incloent-hi almenys un practicant jove (18 a 35 anys) en la seva delegació i amb el Festival d'Estudiants (vegeu més endavant), aquest Congrés pretén tenir el major percentatge dels joves que assisteixen a la història de ETI Congressos.

El Congrés està organitzant un Speed Dating ETI Centre
El treball dels Consells Regionals ha millorat notablement la connexió entre centres en les regions concentrades. Què passa amb la connexió i la col·laboració dels centres de tot el món? El cites Centre ITI velocitat ha estat creat per a aquest Congrés amb això en ment. S'anima una persona de cada centre de trobar-se amb nombrosos col·legues d'altres centres, no només de la seva àrea de geo-política, sinó de tot el món. El més probable és la velocitat cites Centres ITI succeirà exterior, a l'ombra d'un arbre en un dels bells parcs de Segòvia. Més informació sobre Speed ​​Dating es pot trobar a internet. Una informació més detallada sobre la relació sexual, Centres ITI velocitat està en preparació.

El Congrés és la integració d'un Simposi Internacional de la Dansa al Congrés
Sota la direcció del Centre Espanyol, en col·laboració amb el Comitè Internacional de la Dansa, el Congrés està oferint, per primera vegada, un Simposi Internacional de la Dansa. Integrat en el programa del Congrés, el Simposi està oferint presentacions curtes i llargues, tallers, conferències i molt més per a professionals de la dansa i qualsevol que estigui interessat en la dansa. Si us plau, inclogui ballarins en la seva delegació o informar els ballarins que coneixes per assistir al Congrés. Una informació més detallada aviat.

El Congrés està integrant una festivals estudiantils com a pròleg Congrés
Juntament amb la UNESCO, ITI va iniciar la Xarxa ETI / UNESCO per a l'Educació Superior en les arts escèniques amb 21 universitats participants. Sota la direcció de Derek Goldman (Co-Director de la Xarxa), Daniel Bausch (ITI membre del Consell Executiu i Membre del Consell de la Xarxa) i Tobias Biancone (President de la Xarxa i la DG ITI) un festival estudiantil tres dies està organitzat com el Congrés pròleg i organitzat pel Centre Espanyol i l'Ajuntament de Segòvia. Al voltant de 100 estudiants i líders de les universitats estan participant en el festival amb les actuacions. Els estudiants de la festa estan convidats a quedar-se durant tot el temps del Congrés, fer la feina en col·laboració amb els altres i participar en les activitats del Congrés - organitzat pels organitzadors del Congrés. Tots els delegats de l'ITI són benvingudes les actuacions del Festival de l'Estudiant.

Estem invertint molta feina i llargues hores per assegurar que aquest Congrés és un èxit - per a tots els membres de ITI, artistes, educadors i convidats. Es basa en el treball en equip amb el Grup de Treball del Congrés, el Consell Executiu, el Centre Espanyol, el Municipi, els líders del Simposi dansa i la Xarxa per a l'Educació Superior en les arts escèniques.
Si us plau, registrar-se en línia, si no ho ha fet.

>> Enllaç per al formulari d'inscripció en Anglès

>> Enllaç per al formulari d'inscripció en espanyol

>> Enllaç per al formulari d'inscripció en francès

Un cop més, esperem poder donar-li la benvinguda a Segòvia.

Des de l'equip de la Secretaria General

Tobias Biancone
Direcció General d'ETI


>> ETI Congrés lloc web




Copyright © 2017 Institut Internacional de Teatre ITI, Tots els drets reservats.

Vostè està rebent aquest butlletí informatiu com a part de la xarxa de ITI.

La nostra adreça postal és:
Institut Internacional de Teatre ETI
UNESCO, 1 rue Miollis
75015 Paris
França

Festival CIRCADA 2017. Avance



Vamos a repasar un poco de lo que nos trae el Festival Circada (Sevilla y extensiones a provincia) en esta edición 2017, que seguro que a todos os va a interesar. En palabras de su director, Gonzalo Andino «Nunca imaginé que Circada iba a llegar a las 10 ediciones. Nacido justo en el mejor peor momento, al comienzo de esta horrible crisis que algunos se empeñan en dar por finiquitada, el Festival Circada nació cuando muy pocos daban un duro por él. Eran pocos, pero eran los suficientes. Incluso algunos de los que sí pusieron ese duro de forma literal íntimamente desconfiaban de fuéramos a llegar a ninguna parte.» Pero lo cierto es que Circada 2017 viene con una propuesta llena de fuerza, Circo sin Complejos, un auténtico lujo para los que lo quieran disfrutar. Del 26 de mayo al 11 de junio, tenemos oportunidad de disfrutar de un calendario variado y de calidad. No tenemos excusa para perdérnoslo.

Festival Circada nace en Sevilla en el año 2008 casi como una consecuencia natural de la deriva empresarial de Noletia, empresa sobre la que se sustenta. A lo largo de muchos años de trabajo especializado en programaciones de calle, la dirección artística de la empresa comienza a tomar contacto muy de cerca con una nueva realidad emergente y cautivadora como era el circo contemporáneo. Nuevos lenguajes sorprendentes que abrían un sinfín de posibilidades creativas.

Desde su fundación la progresion de Circada ha sido imparable. En 2016, en la que fue su novena edición, 20.000 espectadores disfrutaron de una programación que se ha convertido en referente para profesionales del sector como escaparate de la creación andaluza y como punto de encuentro y de trabajo.

Desde 2014, Circada cuenta, asimismo, con una sección OFF, patrocinada por la UNIA, y que pretende ser escaparate de la nueva creación. Una plataforma de lanzamiento para jóvenes talentos, una sección que prioriza los procesos de creación, las compañías emergentes y los trabajos al comienzo de su rodaje. Entre los ganadores del OFF Circada UNIA se encuentran nombres como Cirk About It, UpArte, Circ Do, el portugués Cao a Chuva, recientemente fichado por el Circo del Sol o los catalanes El Cruce.

Publicat per
Mireia Miracle

31 de maig 2017

Qui avisa no és traïdor/a! Últims dies per 'Ven a Fraguel Rock' i 'El príncep granota'


EN CARTELL: VEN A FRAGUEL ROCK | UMBRAL | DIEGO PAQUÉ | EL PRÍNCEP GRANOTA
PRÒXIMAMENT: LES ASSOCIADES DEL CLUB DELS ÚTERS PENEDITS | PI(E)CE

ÚLTIMA SETMANA Ven a Fraguel Rock

Acabem el mes de maig amb la Cia Casa Real i el seu particular Ven a Fraguel Rock. Últims dies per veure el darrer espectacle i reflexionar sobre la identitat de gènere amb accent de comèdia negra i un Fraggle mort al lavabo...
Cosetes que la premsa diu...
“Entre els codis típics d'un relat criminal i el cotó de la nostàlgia d'un parc d'atraccions dedicat a les sèries de televisió dels anys 80, la Cia Casa Real furga de nou en les biografies del fracàs, en el retrat dels exclosos. [...]”
JUAN CARLOS OLIVARES, Time Out

“Una reflexió festiva, divertida i intel·ligent sobre els estereotips de gènere.
Un còctel deliciós dels que deixen un gran gust de boca. [...]” 
GEMA MORALEDA, Somnis de Teatre

> Escolta les entrevistes senceres Hora Barcelona de Cadena Ser i El matí a Ràdio 4
TEATRE ADULTS Sala Baixos22
De dimecres a dissabtes a les 21h | Diumenges a les 19h
Més informació aquí
#VenAFraguelRock
Comprar entrades

ÚLTIMA SETMANA El príncep granota

Ens acomiadem de la granota Llargapota i el deliciós espectacle familiar que protagonitza. Ombres xineses, llum, colors, màgia i poesia visual per a la canalla. 

TEATRE FAMILIAR Sala Baixos22
Dissabte a les 18h | Diumenge a les 12h
Més informació aquí
#ElPríncepGranota
Comprar entrades
I a la Sala Àtic22...
UMBRAL
Del 18 al 28 de maig

Estar en un "umbral" és estar atrapat en el temps i l'espai. Això és el que viuen tres germanes que, després d'un terrible succés familiar, queden immerses en un episodi de vida cíclic com si no poguessin escapar d'ell. Descobrim la història a través dels seus pensaments i secrets més ben amagats.

Un espectacle de teatre i dansa de la Cia Almaradas, dirigit per Adeline Flaun

De dijous a dissabtes 20h
Diumenges 18:30h
Reserva les entrades aquí
ASOLASMERGUIZA. DIEGO PAQUÉ
Diumenge 28 de maig, 12:30h

Després d'un període de recerca, acoblant cada peça musical al seu significat i color melòdic, Diego Paqué ens convida a descobrir noves interpretacions i sonoritats per abraçar un discurs poètic, rítmic i genuí. Un espectacle inspirat en les vivències i les relacions amb cada instrument, en el racó d'assaig i de creació personal, en el transcurs i en el viatge.

Una proposta diferent en la utilització del missatge: 11 temes musicals i 1 text literari


Reserva les entrades aquí
Pròximament...
Les associades del club dels úters penedits
De l'1 a l'11 de juny | Sala Àtic22

El "Te'n penediràs de no haver tingut fills!" es contraposa al "Me'n penedeixo d'haver-los tingut!". Igual que existeixen raons per tenir fills, existeixen també molts factors que justifiquen abastament el no tenir-ne. Reserva d'entrades aquí
PI(E)CE - Projecte Intergeneracional de Creació Escènica. 
Del 2 al 4 de juny | Sala Baixos22

A través de la paraula i de la dansa, a través de la trobada entre persones de diverses edats, procedències i llengües proposem una immersió en un procés de creació col·lectiva: Els coreògrafs invisibles, a partir de textos i improvisacions de joves i avis del Raval i Poble Sec. 
Aquest projecte va néixer l'any 2011 i és el resultat d'una experiència artística i social que propicia dinàmiques d'escolta i de reflexió al voltant dels processos d'aprenentatge, del lloc i la funció de l'art. Una producció del Teatre Tantarantana i l'Associació Teatral d'Innovació i Complicitat, coordinat per la coreògrafa i ballarina Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola. Reserva d'entrades aquí
Copyright © 2017 Teatre Tantarantana,tots els drets reservats.
Reps aquest correu electrònic perquè estàs a la base de dades del Teatre Tantarantana.