| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
27 de març 2019
Primavera teatral a Viladecans!
Mensaje por el Día Mundial del Teatro 27 marzo 2019
Carlos Celdrán - Cuba
Antes de mi despertar en el teatro, mis maestros ya estaban allí.
Habían construido sus casas y sus poéticas sobre los restos de sus propias vidas. Muchos de ellos no son conocidos o apenas se les recuerda: trabajaron desde el silencio, desde la humildad de sus salones de ensayo y de sus salas llenas de espectadores y, lentamente, tras años de trabajo y logros extraordinarios, fueron dejando su sitio y desparecieron. Cuando entendí que mi oficio y mi destino personal sería seguir sus pasos, entendí también que heredaba de ellos esa tradición desgarradora y única de vivir el presente sin otra expectativa que alcanzar la transparencia de un momento irrepetible. Un momento de encuentro con el otro en la oscuridad de un teatro, sin más protección que la verdad de un gesto, de una palabra reveladora. Mi país teatral son esos momentos de encuentro con los espectadores que llegan noche a noche a nuestra sala, desde los rincones más disímiles de mi ciudad, para acompañarnos y compartir unas horas, unos minutos. Con esos momentos únicos construyo mi vida, dejo de ser yo, de sufrir por mí mismo y renazco y entiendo el significado del oficio de hacer teatro: vivir instantes de pura verdad efímera, donde sabemos que lo que decimos y hacemos, allí, bajo la luz de la escena, es cierto y refleja lo más profundo y lo más personal de nosotros. Mi país teatral, el mío y el de mis actores, es un país tejido por esos momentos donde dejamos atrás las máscaras, la retórica, el miedo a ser quienes somos, y nos damos las manos en la oscuridad. La tradición del teatro es horizontal. No hay quien pueda afirmar que el teatro está en algún centro del mundo, en alguna ciudad o edificio privilegiado. El teatro, como yo lo he recibido, 2 / 2 se extiende por una geografía invisible que mezcla las vidas de quienes lo hacen y la artesanía teatral en un mismo gesto unificador. Todos los maestros de teatro mueren con sus momentos de lucidez y de belleza irrepetibles, todos desaparecen del mismo modo sin dejar otra trascendencia que los ampare y los haga ilustres. Los maestros de teatro lo saben, no vale ningún reconocimiento ante esta certeza que es la raíz de nuestro trabajo: crear momentos de verdad, de ambigüedad, de fuerza, de libertad en la mayor de las precariedades. No sobrevivirán de ellos sino datos o registros de sus trabajos en videos y fotos que recogerán solo una pálida idea de lo que hicieron. Pero siempre faltará en esos registros la respuesta silenciosa del público que entiende en un instante que lo que allí pasa no puede ser traducido ni encontrado fuera, que la verdad que allí comparte es una experiencia de vida, por segundos más diáfana que la vida misma. Cuando entendí que el teatro era un país en sí mismo, un gran territorio que abarca el mundo entero, nació en mí una decisión que también es una libertad: no tienes que alejarte ni moverte de donde te encuentras, no tienes que correr ni desplazarte. Allí donde existes está el público. Allí están los compañeros que necesitas a tu lado. Allá, fuera de tu casa, tienes toda la realidad diaria, opaca e impenetrable. Trabajas entonces desde esa inmovilidad aparente para construir el mayor de los viajes, para repetir la Odisea, el viaje de los argonautas: eres un viajero inmóvil que no para de acelerar la densidad y la rigidez de tu mundo real. Tu viaje es hacia el instante, hacia el momento, hacia el encuentro irrepetible frente a tus semejantes. Tu viaje es hacia ellos, hacia su corazón, hacia su subjetividad. Viajas por dentro de ellos, de sus emociones, de sus recuerdos que despiertas y movilizas. Tu viaje es vertiginoso y nadie puede medirlo ni callarlo. Tampoco nadie lo podrá reconocer en su justa medida, es un viaje a través del imaginario de tu gente, una semilla que se siembra en la más remota de las tierras: la conciencia cívica, ética y humana de tus espectadores. Por ello, no me muevo, continúo en mi casa, entre mis allegados, en aparente quietud, trabajando día y noche, porque tengo el secreto de la velocidad.
26 de març 2019
INTRODUCCIÓ AL DISSENY D'ESCENOGRAFIA AL FOMENT MATARONÍ
Un curs per obtenir patrons de treball i disseny bàsic que tot escenògraf/a necessita per poder portar endavant una idea a un escenari. Un curs pràctic i lectiu per tots aquells que vulguin descobrir aquesta disciplina.
PROGRAMA:
* Del 03 d'Abril al 22 de Maig
* Dimecres d'11h a 13h o de 20h a 22h
(Grup mínim de 06 persones.)
* Dilluns 25 de març reunió informativa de
20:30h a 21:30h a aula 06
ASSIGNATURES
Introducció a l'escenografia,
aplicacions digitals per a l'escena, anàlisis del
text dramàtic, il·luminació i diàleg, procés de
l'escenògraf/a, programació i tecnologia
aplicada, coneixements i eines de treball,
problemàtica i solució en els elements,
reciclatge d'elements, la tècnica i l'alternativa.
AULA DE TREBALL:
*Foment Mataoní. Programació d'EscenaTeatre,centre de formació
escènica.
PREU CURS:
*195€ (Descompte 12% abonats al foment i exalumnes d'EscenaTeatre)
*Diploma acreditatiu EscenaTeatre.
DOCENTS:
- Albert Lladó (Regidor teatral i docent.)
- Julia Di Blasi (Escenògrafa i disenyadora de vestuari.)
Inscripció fins al 02 d'abril al Foment Mataroní, horari de 17 a 21 hores
o https://www.escenateatre.cat/contacto
La Passió d'Ulldecona compleix 65 anys amb un espectacle renovat
La temporada s’inicia el 24 de març en català i s’acaba el 5 de maig amb l’última representació en castellà al Teatre Orfeó Montsià
Una de les principals novetats de la Passió d’Ulldecona d’enguany és la direcció, a càrrec de Jordi Príncep i Bienve Borràs, que aposta per una posada en escena innovadora, reforçada amb una nova escenografia lumínica que farà viure noves sensacions.
Els directors de l’obra han dut a terme una nova adaptació del text, «hem intentat potenciar tots els atractius del relat dramàtic, sintetitzant-lo i accentuant els moments més importants, tenint en compte el tipus de públic que tenim al davant», explica Jordi Príncep.
En aquest sentit, la Passió d’Ulldecona té tres tipus de públic ben diferenciats: un primer que ve atret pel fet religiós, un segon motivat per la cultura popular i l’atractiu turístic, a més d’un tercer que assisteix per l’espectacle teatral.
Aquests canvis busquen una representació més dinàmica que portarà l’espectador, no només a viure la història de Jesús, sinó també a conèixer les històries personals dels personatges que l’envolten. Segons Bienve Borràs, «ens centrem en Judes i Maria per a sorprendre el públic amb detalls que no s’havien destapat o visualitzat anteriorment».
La música d’Ignasi Reverté, composta exclusivament per a la Passió, incideix en aquesta idea, especialment en l’escena en què Maria té el seu Fill als braços, després de morir a la creu. «Serà un moment molt colpidor i, a la vegada, molt tendre que no deixarà indiferent l’espectador», afirma Reverté.
El cartell d’enguany també reflecteix aquest instant, tal com diu el seu autor, Ramon Pedra, «és el moment en què tot s’acaba, la creu amb el llençol, representa la transició de la persona de Jesús, que desapareix, cap a la Resurrecció i tot el simbolisme que comporta».
Aquest espectacle únic a les comarques de l’Ebre i el Maestrat és possible gràcies a l’esforç de més de 140 persones a cada funció. El president del Patronat de la Passió, Jordi Carapuig, agraeix la participació de col·laboradors dels pobles veïns, «fins i tot, enguany, ens venen actors de la Passió d’Alcalà de Xivert que tenen ganes de fer la representació al teatre, no només al carrer com fan en aquesta localitat del Baix Maestrat».
L’alcaldessa Núria Ventura recorda que «la Passió és un dels espectacles culturals més importants que vivim a Ulldecona i cada any augmenta el nombre d’espectadors, com passa també amb la resta de programació cultural del municipi».
A Reus i Tarragona
L’estrena en català es realitzarà els diumenges 24 i 31 de març, mentre que l’obra en castellà es representarà els dies 28 d’abril i 5 de maig al Teatre Orfeó Montsià d’Ulldecona, a les 17 hores.
La versió catalana de la Passió arribarà al Teatre Fortuny de Reus el dissabte 6 d’abril i, per tancar la temporada, la mateixa adaptació es traslladarà a l’Auditori August del Palau Firal de Tarragona, el dissabte 11 de maig. La dramatúrgia en castellà anirà al Teatre Alcázar de Nules (la Plana Baixa, Castelló) el dissabte 13 d’abril. Totes les representacions fora d’Ulldecona seran a les 18 hores.
El Patronat ofereix un paquet turístic per poder gaudir de l’entorn d’Ulldecona.
+ info
J. Joaquim Buj
www.diaridetarragona.com
Festival Internacional de Teatre Mitambo, Zimbabwe 2019
Zimbabwe Theatre Academy, en col·laboració amb la Xarxa de professionals de les arts emergents, el Centre Zimbabwe del International Theatre Institute i Africalia, es complau en poder anunciar la creació del Festival Internacional de Teatre Mitambo .
L'edició inaugural tindrà lloc del 8 al 12 d'octubre del 2019 a Harare, Zimbabwe, i espera incloure actuacions i tallers tant locals com internacionals. Mitambo, paraula shona per a "juga", realment engloba el que tracta el festival; una plataforma a través de la qual les comunitats locals poden accedir i celebrar la diversitat d’identitat cultural i d’expressió artística.
25 de març 2019
La Mostra s’enlaira
La Mostra d’Igualada presenta un llistat d’espectacles per a canalla i joves de fort contingut social i, enguany, amb el clown com a tret característic de l’edició
Tots els projectes del mercat de la Mostra acaben estrenant-se al cap de dos anys
Agafar volada. El lema de la Mostra d’Igualada és “Espectacles que et fan créixer”. S’aprofita la idea del creixement biològic de les criatures i els joves. Però no es queda allà. Perquè el teatre, com a tota la cultura, és una eina de socialització per a totes les edats que ajuda a posar-se en el lloc de l’altre i madurar, es tingui l’edat que es tingui. El director artístic de la mostra, Pep Farrés, feia veure, dimecres passat, que el Dia Mundial del Teatre familiar coincideix amb el Dia de la Felicitat. Una bona troballa. Disfrutar, conèixer i aprendre són elements indispensables per créixer i per ser feliços. La Mostra d’Igualada celebrarà, del 4 al 7 d’abril, 30 anys amb una edició especial: es presenten un llibre commemoratiu i una exposició sobre la seva història i es convoca a un espectacle de gran format per a tota la ciutat (no únicament per a pares i fills) al parc Central el dissabte a la nit: la companyia Plasticiens Volans, que han fet accions per a inaugurar Jocs Olímpics (però que són capaços d’adaptar-se cada cop al lloc que se’ls plantegi), presenta espectacle Leonardo, somnis i malsons.
Mig centenar de propostes acabaran entrant en la graella oficial. Pep Farrés ha hagut de triar entre les 650 propostes. Per a compensar, s’ha ampliat al màxim la llotja (on les companyies que no han pogut accedir a la programació poden presentar el seu repertori). També es manté la trobada del mercat d’espectacles en què se seleccionen fins a set projectes que busquen producció, residència tècnica o una gira abans d’estrena. És la desena edició d’aquest mercat. Tots els muntatges que es presenten (des de l’Institut Català de les Empreses Culturals se’ls dona suport i se’ls fa seguiment) acaben estrenant, l’any següent o el posterior. Depenent del suport que hagin aconseguit en el mercat, hi poden donar més potència i ambició o menys. Molts d’aquests títols, posteriorment, entren en la graella de programacions.
Si l’any passat es va poder elaborar una coproducció amb suport de Fira Tàrrega (Flou Papagayo) i es va poder programar al Trapezi, aquest any no s’han produït les condicions. Farrés destaca els espectacles de clown de la collita d’enguany: el Calma de Guillem Albà, també Refugi de la companyia balear Clownidoscopio i el còmic Wet flor, el primer solo de Cristina Solé. I Etxea, a mig camí del circ (i amb una voluntat de descobrir on una persona se sent protegit, recollit). Marcel Gros (un habitual de la Mostra)signa Planeta Mart. La Baldufa, Bye bye Confetti, en un registre similar. També La Pera Llimonera juga al clown a Baobab. Un arbre, un bolet i un esquirol. I Italino Grand Hotel de La Tal.
Com ja va sent habitual, la programació s’atreveix amb espectacles de risc. Per això el tema dels refugiats i la immigració segueix sent ben present en molts dels títols, com ara El viaje de Ulises, que serà l’espectacle d’inauguració dijous al vespre, i Les set diferències d’El Pont Flotant. També hi ha el teatre integratiu, amb nois amb cadires de rodes (Superabile) que exploren la dificultat de moure’s amb una per les ciutats.
D’entre els 700 programadors inscrits, destaquen els 15 internacionals per obrir mercat més enllà dels Pirineus.
LA XIFRA
20
estrenes a la Mostra.
Dotze són absolutes i vuit les que es podran veu re per primer cop a Catalunya.
La Mostra convocarà un concurs en breu
Pep Farrés s’acomiadarà de la Mostra Igualada coincidint amb la 30a edició. Hauran estat cinc anys decidint quines companyies entraven en el cartell de cada edició i impulsant, sobretot, la vessant del teatre juvenil a l’Escorxador.
Des que la Generalitat va imposar el caràcter de festival estratègic a la Mostra d’igualada (ajuntant les convocatòries de programadors i artistes de Rialles i de Xarxa) el festival tenia director artístic. Una mirada professional era imprescindible per decidir quines eren les obres que tenien prou qualitat per entrar en la programació. De moment, n’han estat directors Vol-Ras (2006-2007), Òscar Rodríguez (2008-2014) i, ara, Pep Farrés. El comiat és amistós. De fet, el director hauria pogut allargar una edició més. Però és ell qui es descavalca per poder atendre la seva vida d’artista (dins de la companyia Farrés Brothers, que fa molt pocs dies ha tornat de fer una gira per la Xina). Cada any, el nombre de propostes que arriba a la Mostra és més elevat. Probablement, també han augmentat molt els criteris de qualitat, extrem que fa difícil fer-ne una tria. L’Ajuntament i el Departament de Cultura van agrair la tasca de Pep Farrés i van anunciar que es convocarà un concurs per renovar la direcció de la Mostra. Fa pocs mesos que s’han renovat la direcció de la Fira Mediterrània (Jordi Fosas per David Ibáñez) i la de Fira Tàrrega (Anna Giribet per Jordi Duran).
Major autonomia de l’espai jove
L’Escorxador té vida pròpia. A més dels espectacles per a joves que programa la direcció artística de la Mostra, una trentena de joves han acabat d’omplir la graella de l’Escorxador. Fa mesos que hi treballen, consensuadament. Tot ha de ser compatible i busca alternar música amb teatre per convidar a fer petits tastets. Destaca el ‘Playoff‘ de Marta Buchaca amb la Joven Compañía. O ‘Calma’ de Guillem Albà. També dins del marc de la Mostra, s’acull una segona trobada d’una plataforma que treballa per visibilitzar una xarxa de teatre juvenil a tot Catalunya. Entre les impulsores, les responsables del festival RBLS de Barcelona. Aquests debats professionals, precisament, van començar la tardor passada.
+ info
J. Bordes
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1575780-la-mostra-s-enlaira.html
Abren el plazo para participar en el Certamen Nacional de Teatro Aficionado de El Algar
La Asociación Sociocultural Teatro Circo Apolo de El Algar ha convocado por cuarto año consecutivo el Certamen Nacional de Teatro Aficionado de Cartagena, que tendrá lugar los días 31 de mayo, 7 y 8 de junio. La clausura y entrega de premios será el 15 de junio. En la iniciativa colaboran el grupo Aladroque teatro, La Pecera Actividades Culturales y el Ayuntamiento de Cartagena. Hasta el próximo 30 de abril, los grupos de teatro aficionado de toda España pueden presentar sus solicitudes para participar.
El concejal de Cultura, David Martínez Noguera, animó ayer «todos los grupos del municipio a participar, para que volvamos a demostrar el gran amor que Cartagena siente por el teatro». Todas las obras deberán ser representadas en castellano e ir dirigidas a un público adulto.
El premio a la mejor obra es de 800 euros y un trofeo, el segundo de 500 euros y el tercero, de 200. También habrá uno especial del público a la mejor interpretación femenina y uno a la mejor interpretación masculina; y dos de premios a la dirección: mejor actor de reparto y mejor actriz de reparto.
+ info
laverdad.es
24 de març 2019
Avui al Foment El curiós cas d'assassinat de Hasting Evans d’Albert Capel
Des del dia que Hasting Evans va heretar la fortuna de la difunta tia Àgata, la vida li ha canviat a una velocitat infernal.
La seva egoista família s'ha instal·lat a la mansió, ha conegut a una explosiva noia que el torna boig, ha contractat a una assistenta molt peculiar i ha confiat la gestió de les seves finances en un gestor de passat fosc.
El que havia de ser una vida de tranquil·litat i plaer, s'ha acabat convertint en una de sospites i perills.
Hasting ja no està segur a casa seva, necessita les virtuts de l'inspector Bernat Porró i de l'ajuda del públic.
Tot plegat per a resoldre el curiós cas d'assassinat de Hasting Evans.
Vada Retro Teatre de Barcelona
Diumenge, 24 de març
a les 6:00 de la tarda
Foment Mataroní
Carrer Nou de Mataró
https://matarofoment.org/foment/el-curios-cas-dassassinat-de-hasting-evans/
Sortim en Família / Circ · Clown : Hats
El clown Jam presenta Hats, un espectacle d'humor i teatre gestual, marca de la casa, amb una teatralitat i posada en escena que agradarà a qualsevol edat. Hats ens proposa descobrir-nos en els somnis, ser aventurers i no quedar-nos a la zona de confort i la rutina. Perquè la possibilitat de somiar és el que fa que la vida tingui sentit! Convidem els infants a ser atrevits, a canviar de camí, a posar-se nous barrets, a no tenir por al fracàs. Perquè pensant, provant i creant és com creixem!
"Una vida acomodada o una vida somiada?", Jam aconsegueix transmetre'ns aquest dilema de manera entranyable, divertida i encisadora.
+ info
Organitza: Circulant, Circ en Moviment
Diumenge 24 de març de 2019
12 h
Casal L'Aliança
7 euros / 6 euros socis
culturamataro.cat
La Passió de Sant Climent empodera el poble
La Passió de Sant Climent, la única de Catalunya que es representa a l’aire lliure, amplia escenes i dóna mes visibilitat al poble i els oficis de l’època.
Com cada any, la festa de Carnaval marca el tret de sortida dels assajos de la PASSIÓ DE SANT CLIMENT SESCEBES. Més de 100 actors i actrius, entre protagonistes, secundaris i poble es posen a disposició de l’espectacle, i d’una forma desinteressada aporten el seu granet de sorra a la Passió des de fa 42 anys.
“És un espectacle de cultura popular i tradicional” afirma el director, Ernest Ollero “Malgrat la temàtica religiosa de la història, des de la direcció i la junta busquem una lectura contemporània i un llenguatge atractiu per tal de captar nous públics. La gent ve a veure una obra de teatre, amb conflictes personals i quotidians i la mítica lluita entre el bé i el mal, entre la veritat i la mentida”.
Ollero, que és el segon any que dirigeix l’espectacle, vol posar en valor la feina i la importància de tots els personatges del poble. “Per mi, el poble és l’eix vertebrador de tot l’espectacle, ja que sense ell la història dels protagonistes no tindria cap sentit. Empoderar el poble vol dir que tothom es senti imprescindible, i és una de les millors maneres de fer créixer la Passió”.
L’espectacle, de dues hores de durada, aproximadament, està programat pels propers dies 14, 19 i 21 d’abril a les 18h.
TAQUILLA CONVENCIONAL / TAQUILLA INVERSA
L’any passat, la nova junta directiva va apostar per aquest nou format de taquilla. El primer dia de representacions, el públic assistent va fer les aportacions a la sortida, després d’haver vist l’espectacle complet. “És una manera que el públic valori l’esforç i la dedicació de tots els participants” explica el president de la Junta de la Passió, Ivan Morilla “Després de l’experiència de l’any passat, enguany repetirem amb la taquilla inversa el primer dia, ja que el públic va valorar molt positivament la nostra feina”.
Els altres dos dies de representació la taquilla serà de forma convencional, amb descomptes per infants i grups.
LA PASSIÓ FA POBLE
Gairebé el 80% dels participants de l’espectacle son Sant Climentencs/ques, o tenen una vinculació directe amb la vila. Són participants no professionals, que d’una forma desinteressada col•laboren amb la Passió com actors o actrius, o en qualsevol procés de creació, producció o difusió de l’espectacle.
Un espectacle familiar que forma part de la tradició de Sant Climent, i que ajuda a crear vincles entre els seus veïns, que treballen colze a colze per tirar endevant l’espectacle de LA PASSIÓ.
+ info
‘El desdén, con el desdén’ según La Joven CNTC
Del 12 de marzo al 7 de abril de 2019
Teatro de la Comedia, Madrid
La Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico, dirigida por Iñaki Rikarte, lleva a las tablas del Teatro de la Comedia El desdén, con el desdén de Agustín Moreto Madrid, 1618 - Toledo, 1669) en versión de Carolina África.
Para Rikarte, “El desdén, con el desdén es título y argumento de una comedia fabulosa: Carlos, enamorado de Diana y desdeñado por ella, finge su propio desdén para conquistarla. Sobre esta contradicción, Moreto construye una estructura eficacísima en la que siempre prioriza el juego, abundando las situaciones donde los personajes se ven obligados a mentir, a disimular, a ocultar lo que sienten, conocedor de esa paradoja cruel de la comedia según la cual cuanto peor lo pasan los personajes más nos divertimos los espectadores”.
La contradicción aflora constantemente en los rasgos adolescentes de los protagonistas: son inmaduros, competitivos, tozudos, vanidosos, egoístas, tiranos, manipuladores y, casi al mismo tiempo, pueden mostrarse juiciosos, generosos, empáticos, delicados, autocríticos, ponderados. Es también contradictorio el modo en que ellos mismos describen los efectos del amor o de los celos en sus propios cuerpos: con turbación adolescente y rigor casi científico. Como si fuesen investigador y cobaya al tiempo.
Para el director, textos como éste “destilan y requieren una energía y vitalidad extraordinarias. Encarnarlos es casi un ejercicio atlético. Por eso creo que es una gran noticia que se haya pensado en La Joven CNTC para devolverlo a las tablas”.
+ info
hoyesarte.com
23 de març 2019
Tom Sawyer detectiu avui
Un espectacle musical on el conegut personatge de Mark Twain posarà a prova el seu enginy per resoldre un robatori i un crim
Qui no coneix Tom Sawyer, el popular personatge de les aventures de Mark Twain? Ara Tom Sawyer arriba al Teatre Poliorama amb un espectacle musical, Tom Sawyer, detectiu. La història comença quan el nostre protagonista s'acaba de comprar per correu un joc de detectiu, i ja té ganes d'estrenar-lo. Rep una invitació de la tieta Sally perquè ell i en Huckleberry Finn vagin a passar uns quants dies a casa seva. Al vapor que els porta Mississipí avall, coneixen en Jake Dunlap, que fuig d'uns indesitjables que li volen robar uns diamants. En Tom i en Huck ajuden en Jake a burlar els seus perseguidors, però no aconsegueixen evitar que finalment aquests l'enxampin. Mentrestant, al poble ha desaparegut en Júpiter Dunlap, el germà d’en Jake, que treballa a la granja de l'oncle Silas. Júpiter apareixerà mort i totes les proves apuntaran que l'ha assassinat el seu oncle Silas. En Tom i en Huck comencen a lligar caps i a investigar per poder demostrar la innocència del seu tiet, descobrir on són els diamants, i desemmascarar els autèntics assassins.
Una història plena d’aventures i enigmes que agradarà a grans i petits i que va a càrrec de la Lazzigags Produccions, que va ser fundada l’any 1999 i que es dedica a l’ensenyament de teatre a les escoles i la producció d’espectacles per a un públic familiar i adult.
+ info
23 de maig
Teatre Poliorama
12 del migdia
http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/tom-sawyer-detectiu-teatre-poliorama
Cap de setmana de teatre documental amb 'No m'oblideu mai' i 'Mili KK'
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)