La Mostra s’enlaira

La Mostra d’Igualada presenta un llistat d’espectacles per a canalla i joves de fort contingut social i, enguany, amb el clown com a tret característic de l’edició

Tots els pro­jec­tes del mer­cat de la Mos­tra aca­ben estre­nant-se al cap de dos anys
Aga­far volada. El lema de la Mos­tra d’Igua­lada és “Espec­ta­cles que et fan créixer”. S’apro­fita la idea del crei­xe­ment biològic de les cri­a­tu­res i els joves. Però no es queda allà. Perquè el tea­tre, com a tota la cul­tura, és una eina de soci­a­lit­zació per a totes les edats que ajuda a posar-se en el lloc de l’altre i madu­rar, es tin­gui l’edat que es tin­gui. El direc­tor artístic de la mos­tra, Pep Farrés, feia veure, dime­cres pas­sat, que el Dia Mun­dial del Tea­tre fami­liar coin­ci­deix amb el Dia de la Feli­ci­tat. Una bona tro­ba­lla. Dis­fru­tar, conèixer i apren­dre són ele­ments indis­pen­sa­bles per créixer i per ser feliços. La Mos­tra d’Igua­lada cele­brarà, del 4 al 7 d’abril, 30 anys amb una edició espe­cial: es pre­sen­ten un lli­bre com­me­mo­ra­tiu i una expo­sició sobre la seva història i es con­voca a un espec­ta­cle de gran for­mat per a tota la ciu­tat (no única­ment per a pares i fills) al parc Cen­tral el dis­sabte a la nit: la com­pa­nyia Plas­ti­ci­ens Volans, que han fet acci­ons per a inau­gu­rar Jocs Olímpics (però que són capaços d’adap­tar-se cada cop al lloc que se’ls plan­tegi), pre­senta espec­ta­cle Leo­nardo, som­nis i mal­sons.

Mig cen­te­nar de pro­pos­tes aca­ba­ran entrant en la gra­e­lla ofi­cial. Pep Farrés ha hagut de triar entre les 650 pro­pos­tes. Per a com­pen­sar, s’ha ampliat al màxim la llotja (on les com­pa­nyies que no han pogut acce­dir a la pro­gra­mació poden pre­sen­tar el seu reper­tori). També es manté la tro­bada del mer­cat d’espec­ta­cles en què se selec­ci­o­nen fins a set pro­jec­tes que bus­quen pro­ducció, residència tècnica o una gira abans d’estrena. És la desena edició d’aquest mer­cat. Tots els mun­tat­ges que es pre­sen­ten (des de l’Ins­ti­tut Català de les Empre­ses Cul­tu­rals se’ls dona suport i se’ls fa segui­ment) aca­ben estre­nant, l’any següent o el poste­rior. Depe­nent del suport que hagin acon­se­guit en el mer­cat, hi poden donar més potència i ambició o menys. Molts d’aquests títols, poste­ri­or­ment, entren en la gra­e­lla de pro­gra­ma­ci­ons.

Si l’any pas­sat es va poder ela­bo­rar una copro­ducció amb suport de Fira Tàrrega (Flou Papa­gayo) i es va poder pro­gra­mar al Tra­pezi, aquest any no s’han produït les con­di­ci­ons. Farrés des­taca els espec­ta­cles de clown de la collita d’enguany: el Calma de Gui­llem Albà, també Refugi de la com­pa­nyia balear Clow­ni­dos­co­pio i el còmic Wet flor, el pri­mer solo de Cris­tina Solé. I Etxea, a mig camí del circ (i amb una volun­tat de des­co­brir on una per­sona se sent pro­te­git, reco­llit). Mar­cel Gros (un habi­tual de la Mos­tra)signa Pla­neta Mart. La Bal­dufa, Bye bye Con­fetti, en un regis­tre simi­lar. També La Pera Lli­mo­nera juga al clown a Bao­bab. Un arbre, un bolet i un esqui­rol. I Ita­lino Grand Hotel de La Tal.

Com ja va sent habi­tual, la pro­gra­mació s’atre­veix amb espec­ta­cles de risc. Per això el tema dels refu­gi­ats i la immi­gració segueix sent ben pre­sent en molts dels títols, com ara El viaje de Uli­ses, que serà l’espec­ta­cle d’inau­gu­ració dijous al ves­pre, i Les set diferències d’El Pont Flo­tant. També hi ha el tea­tre inte­gra­tiu, amb nois amb cadi­res de rodes (Supera­bile) que explo­ren la difi­cul­tat de moure’s amb una per les ciu­tats.

D’entre els 700 pro­gra­ma­dors ins­crits, des­ta­quen els 15 inter­na­ci­o­nals per obrir mer­cat més enllà dels Piri­neus.

LA XIFRA
20
estrenes a la Mostra. 
Dotze són absolutes i vuit les que es podran veu re per primer cop a Catalunya. 

La Mostra convocarà un concurs en breu
Pep Farrés s’acomiadarà de la Mostra Igualada coincidint amb la 30a edició. Hauran estat cinc anys decidint quines companyies entraven en el cartell de cada edició i impulsant, sobretot, la vessant del teatre juvenil a l’Escorxador.

Des que la Generalitat va imposar el caràcter de festival estratègic a la Mostra d’igualada (ajuntant les convocatòries de programadors i artistes de Rialles i de Xarxa) el festival tenia director artístic. Una mirada professional era imprescindible per decidir quines eren les obres que tenien prou qualitat per entrar en la programació. De moment, n’han estat directors Vol-Ras (2006-2007), Òscar Rodríguez (2008-2014) i, ara, Pep Farrés. El comiat és amistós. De fet, el director hauria pogut allargar una edició més. Però és ell qui es descavalca per poder atendre la seva vida d’artista (dins de la companyia Farrés Brothers, que fa molt pocs dies ha tornat de fer una gira per la Xina). Cada any, el nombre de propostes que arriba a la Mostra és més elevat. Probablement, també han augmentat molt els criteris de qualitat, extrem que fa difícil fer-ne una tria. L’Ajuntament i el Departament de Cultura van agrair la tasca de Pep Farrés i van anunciar que es convocarà un concurs per renovar la direcció de la Mostra. Fa pocs mesos que s’han renovat la direcció de la Fira Mediterrània (Jordi Fosas per David Ibáñez) i la de Fira Tàrrega (Anna Giribet per Jordi Duran).

Major autonomia de l’espai jove
L’Escorxador té vida pròpia. A més dels espectacles per a joves que programa la direcció artística de la Mostra, una trentena de joves han acabat d’omplir la graella de l’Escorxador. Fa mesos que hi treballen, consensuadament. Tot ha de ser compatible i busca alternar música amb teatre per convidar a fer petits tastets. Destaca el ‘Playoff‘ de Marta Buchaca amb la Joven Compañía. O ‘Calma’ de Guillem Albà. També dins del marc de la Mostra, s’acull una segona trobada d’una plataforma que treballa per visibilitzar una xarxa de teatre juvenil a tot Catalunya. Entre les impulsores, les responsables del festival RBLS de Barcelona. Aquests debats professionals, precisament, van començar la tardor passada.

+ info 
J. Bordes
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1575780-la-mostra-s-enlaira.html