La Passió celebra 15 anys concentrant les actuacions en diumenges

Enguany, La Passió de Molins de Rei cel•lebra el seu 15è aniversari, coincidint amb la primera temporada en què les quatre actuacions es redueixen a dues. Les representacions seran el diumenge 1 i 15 d’abril, abans i després de Setmana Santa. El motiu de la reducció a la meitat dels dies de funció és degut a la dificultat d’assistència de públic dels dissabtes, ja que és un dia més donat a les activitats fora de la vila, així com al futbol. Enguany es farà la prova de representar dos diumenges, sense descartar el fet que de cara a anys propers, s’augmentin els diumenges de representació. El text de La Sacra Passió del Natzarè va estrenar-se a Molins de Rei el 1953 amb tot un seguit d’actors i actrius de la vila. L’obra es va representar aquell any en diverses ocasions i en diferents escenaris de Molins de Rei. Poc després, però es va veure interrompuda la trajectòria de la nostra Passió, esperant fins al 1997, any en el qual es van reprendre les funcions a càrrec d’Impuls Associació Cultural. Des d’aleshores fins ara, La Passió ha anat vivint els canvis de diferents direccions artístiques fins a l’actual, en que l’actor Quimet Pla segueix conduint la direcció del muntatge. La Passió de Molins de Rei sempre ha estat una Passió diferent. Vestuari i escenografia arriscats i més aviat trencadors acompanyats d’un gran text en vers de Mateu Janés i Duran. I és precisament aquest text l’obra d’art de La Passió molinenca. A més, no sols se cenyeix en la història habitual, sinó que tracta, per exemple, la història d’amor entre dos adolescents, aportant una nova visió en el seguiment de Jesús. La peculiaritat principal del text és el vers. Des de la primera línia a la darrera, Mateu Janés va escriure una gran obra poètica donant una musicalitat a La Passió com no era donada en cap altre lloc. El fet que l’obra estigui escrita en vers, porta a diferents opinions entre el públic, ja que tant es pot trobar carregada, com una obra mestra. En tot cas, aquesta música en la paraula porta als actors i actrius una tasca més complicada si es vol arribar a la naturalitat. Així doncs, torna La Passió, un any més, a Molins de Rei i amb menys oportunitats de veure-la sobre l’escenari, tot i que arriba amb tot un seguit de noves i joves incorporacions que aportaran el seu gra de sorra a La Sacra Passió del Natzarè. Es podrà veure diumenge 1 i diumenge 15 d’abril a les sis de la tarda al teatre de la Joventut Catòlica. publicat per EStel Tort http://www.viumolinsderei.com 1 abril de 2012

'Forever young' regresa al Poliorama de Barcelona

La comedia musical ha sido seleccionada como finalista en la categoría de Teatro Musical de los Premios Max Forever young, un montaje producido y dirigido por El Tricicle, vuelve desde este martes al teatro Poliorama de Barcelona, donde podrá verse hasta el 29 de abril, tras haber alcanzado ya 211 funciones y más de 103.582 espectadores en toda España. Forever Young ha sido seleccionada como finalista en la categoría de Teatro Musical de los Premios Max de las Artes Escénicas, que se darán a conocer en una gala el 30 de abril en el Teatro Circo Price de Madrid. Se trata de una comedia escrita por el suizo Eric Gedeon adaptada para el mercado español por El Tricicle, que mezcla humor con éxitos musicales de distintas épocas: Gloria Gaynor, Nirvana, Alphaville, Donovan, Tequila... La obra se desarrolla en una residencia de la tercera edad, donde siete ancianos que han sido y se siguen sintiendo artistas, se rebelan ante la enfermera que solo quiere cantar sus canciones. El Teatro Poliorama mantiene la campaña que se puso en marcha al final de la primera etapa (cuando se presentó en septiembre de 2011) en la que los abuelos mayores de 65 años entran gratis al teatro si van acompañados de su nieto (que sí que paga la entrada). En esta ocasión, la obra se representará del 3 al 29 de abril (a excepción de los días 10, 16, 17, 23 y 24 de abril, cuando no habrá función). publicat per http://www.lavanguardia.com 2 abril de 2012

'Estàs a la Lluna'

Alfredo Sanzol reflexiona al Lliure els records de la infantesa

Un dia, mentre estem treballant, o comprant al super, o veient la tele… ens ve al cap una imatge, una situació que vam viure fa molts anys, quan érem petits. No sé sap molt bé perquè els records arriben, de sobte, què és el que els fa sortir del racó del cervell on es troben amagats. Però el cert és que tornen: una olor, un so, un color els fa reaparèixer sense avís i… tornem a tenir quatre, o cinc, o tres anys. Un viatge al passat, a la lluna del nostre temps, que ha inspirat l'últim treball d'Alfredo Sanzol.

Sanzol ha escrit i dirigit 'En la Luna', l'espectacle del Teatro de la Abadía que aquest dimecres arriba a la seu de Gràcia del Teatre Lliure, on es podrà veure fins diumenge en la seva versió original en castellà. Un espectacle que proposa un viatge a la lluna, però en un sentit metafòric: un viatge al nostre passat, als records que habiten els espais més recòndits de la memòria i que, sense saber ben bé perquè, es planten en el present sense que ningú no els hagi convidat.

Són records desconcertants perquè, de fet, podem estar-ne segurs de la seva autenticitat? Recordem coses que realment han passat, o que creiem que han passat? Allò que recordem és la pel•lícula dels fets tal i com els vam viure nosaltres, o tal i com ens els van explicar. Potser reals, potser inventats, potser experimentats, potser apresos, el cert és que els records els vivim amb una intensitat punyent però, lluny de veure'ls com una intrusió, Sanzol els interpreta com una manera d'ajudar-nos a entendre qui som, d'on venim. Potser sí que no resulten de fiar, i que allò que creiem que és un record d'un fet real no és més que el record d'un somni que un dia vam tenir. En qualsevol cas, creu Sanzol, tant sí és verídic com inventat, aquest record ajuda a construir la nostra identitat, explica qui som. O, el que és més important, qui creiem ser.

El marcador del passat
Diu Sanzol que va escriure 'En la Luna' com a resultat de la seva recent paternitat. "La necessitat d’empatia amb el nen exigeix entendre, comprendre, conèixer el nen que vam ser i el nen que som, i em fa la sensació que aquests records guarden els marcadores genètics del passat". Pel director aquests records, especials, i escassos , "els guardem com una cosa molt valuosa i íntima, de la qual parlem amb una certa reverència, com si fossin un regal, o una condemna de la qual no ens podem desprendre".

Els personatges d’'En la Luna' no saben ben bé on són. Ni ho saben, ni ho volen saber. Són com nens, que viuen a la Terra com podrien viure a Mart o a la Lluna. I viuen els seus somnis amb la mateixa intensitat que el seu dia a dia. Realitat i fantasia es confonen, tot és igualment important i ho continuarà sent fins que es facin grans i, aleshores, tot es torni completament relatiu. Un dia vam ser nens. I avui, com aleshores, potser no sabem on som, si a la Terra, o a la Lluna.

publicat per
Isidre Estévez
foto : Ros - Ribas
http://www.lamalla.cat
27 de març de 2012

Quatre-centes persones participen enguany a la Passió de Balaguer

Quatre-centes persones participaran enguany a les representacions de Viu la Passió de Balaguer, un espectacle que es podrà veure als voltants del Castell Formós els dies 6, 7, 8 d’abril. L’espectacle, a més a més, introdueix canvis de decorats, vestuaris i passa a tenir 12 quadres. Així ho ha explicat el codirector de Viu la Passió i regidor de Cultura, Miquel Aigé, que ha destacat que aquest any han aconseguit un rècord de participants.
Aigé ha destacat que, després de 12 anys (enguany se celebra la 13a edició), la Passió s’ha convertit en un ritual per molta gent, tant pels espectadors com per les persones que hi participen, entre les quals no només hi ha balaguerins, sinó també veïns de la comarca i altres que passen uns dies de vacances a la zona. “Malgrat que les representacions es fan durant un cap de setmana que la gent acostuma a marxar de vacances, hem constat que la gent repeteix i que aquesta és una cita ineludible en el calendari”, ha afegit.
L’espectacle el conformen un total de 12 quadres en els que es representen les últimes hores de Jesucrist: el mercat, l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, l’últim sopar, la crucifixió o la resurrecció de Crist.
Per la seva banda, l’alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, ha qualificat l’espectacle “d’inèdit” que té lloc en un “marc incomparable”. Així mateix, ha aprofitat per felicitar als membres de La Suda Teatre, grup amateur impulsor de la iniciativa i a tots els participants, perquè “han aportat a Balaguer un espectacle original i cada cop més important”.
Durant els tres dies que es representarà la Passió, es faran quatre sessions diàries de 45 minuts cada una aproximadament. La primera sessió tindrà lloc a partir de les 20.45 hores amb entrada.

publicat per
http://www.comarquesdeponent.com
29 de març de 2012

La Passió de la Gent Gran del Parc

El dia 31 de març s’ha dut a terme la tercera edició de la representació de la Passió per part de la Gent Gran del Parc. Les representacions de la Passió a la nostra ciutat tenen una llarga i agitada història. Els anys trenta es va començar a representar a la Sala Cabanyes una Passió que va assolir una gran anomenada. Va ser coneguda com a Passió d’Art. Els anys seixanta per diversos motius va deixar de representar-se, perdent la ciutat un referent cultural de primera magnitud. Els anys setanta la pròpia Sala Cabanyes va recuperar els textos i la música en unes Audicions Sacres en forma de concert, que van durar unes tres temporades. L’any 1983 fruit de la iniciativa dels Armats de Mataró i la col•laboració de la Sala Cabanyes, es van recuperar les representacions teatrals al carrer dels esdeveniments que es recorden per Setmana Santa, amb l’Auto Sacramental representat a les Caputxines. Des de l’any 1983 fins ara, passant per diferents espais i diferents formats, la ciutat ha comptat amb la representació d’aquells fets, que s’han pogut veure al pati de la Presó els passats dies 24 i 25 de març representats pels Armats de Mataró. Cal recordar també que la Passió de la Sala Cabanyes es va recuperar dels anys 1986 al 1991 en representacions dins del propi teatre, fruit de l’empenta de les representacions que es feien conjuntament amb els Armats. El Armats de Mataró col•laborem amb la gent del Parc amb la presència de soldats romans a les escenes del Pretori i el carrer de l’Amargura, de les quals en veiem unes imatges fetes pel company Amadeu Llinàs. publicat per http://elsarmatsdemataro.blogspot.com.es 1 abril de 2012

38 funcions a la Planeta de Girona aquesta primavera

La sala de teatre acollirà més de vint espectacles, entre els quals hi haurà musicals, poesia i fins i tot marionetes

La sala La Planeta de Girona té per a aquesta temporada de primavera 38 funcions programades per a un total de més de 20 espectacles que van del teatre de text al musical, poesia o marionetes. Els responsables de La Planeta, que aquest dimarts han presentat la temporada de primavera, han destacat entre els espectacles previstos hi ha la lectura dramatitzada de Setmana Santa que anirà a càrrec del Grup Proscenium i l'estrena de 'El món és un escenari', a càrrec de l'Aula de Teatre de la Universitat de Girona.

També La Planeta estrenarà 'Fa una mica de soroll', una producció pròpia a partir d'un text de l'argentina Romina Paula, amb direcció d'Albert Prat.

Aquesta sala gironina comptarà també amb obres que faran temporada a Barcelona, com succeeix amb 'Dinou', de Ferran Joan Miquel, que estarà a la Sala Beckett del 18 al 29 d'abril; 'Ens hauríem d'haver quedat a casa', de Llàtzer Garcia, que es representarà a la Sala Muntaner del 16 de maig al 17 de juny; i 'Fa una mica de soroll', que es podrà veure a la Sala Atrium del 6 al 17 de juny.

Dos espectacles, 'Drames rurals', de Víctor Català, i 'El biògraf', de La Guapa Teatre, s'han suspès per problemes de les seves respectives companyies i han estat substituïdes respectivament per 'Laura a la ciutat dels Sants', de Miquel Llor, i 'Carmela, Lilí, Amanda', de Marlia Produccions. La representació de 'Companyia Solitària', inicialment prevista per al pròxim 3 de juny, s'ha ajornat a l'espera de comptar amb una nova data en la temporada d'estiu.

publicat per
http://www.lamalla.cat
27 de març de 2012

El Temporada Alta obté el Premi Max de Noves Tendències 2012

El director del certamen gironí, Salvador Sunyer, rebrà el guardó el 30 d'abril al Teatro Circo Price Madrid

El comitè organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques ha decidit concedir el Premi Max 2012 de Noves Tendències a Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt, dirigit per Salvador Sunyer. El director del certamen rebrà el guardó a la cerimònia de lliurament dels XV Premis Max, el 30 d'abril, al Teatro Circo Price Madrid. Amb els seus 20 anys d'història, Temporada Alta s'ha convertit en un esdeveniment de referència amb una extensa programació teatral. El festival se celebra des d'octubre fins al desembre a Girona i Salt i ha aconseguit una creixent projecció internacional i és un important aparador de la producció escènica nacional.

El Premi Max de Noves Tendències és una de les quatre estatuetes que lliuren per designació directa en la quinzena edició d'aquests guardons, juntament amb el Premi Iberoamericà, el Premi de la Crítica i el Premi d'Honor. En anys anteriors, han obtingut el Premi Max de Noves Tendències: Certamen Coreogràfic de Madrid (2011); Pep Bou (2010); Festival Escena Contemporània (2009); Caos Editorial (2008); La Fundición (2007); Teatro Pradillo (2006); Teatro de los Sentidos (2005); Teatro del Común (2004); Sala Yago (2003); Federació d'Espais Teatrals Independents de la Comunitat Valenciana (2002); Marcel.lí Antúnez per Afasia (2001); Sala Mirador (2000); Sala Beckett (1999), i Rodrigo García (1998).

Temporada Alta coprodueix diversos espectacles que s'estrenen durant el festival i en propicia l'exhibició internacional. D'aquesta forma, l'aposta per la programació de grans noms de l'escena internacional es complementa amb la voluntat de ser una plataforma de presentació de nous talents en les Arts Escèniques nacionals.

Temporada Alta té també una programació d'espectacles de gèneres diversos com teatre, dansa, música, circ i nous formats que s'hi uneixen activitats paral•leles com cinema, cursos, conferències, laboratoris d'investigació escènica o arts multimèdia.

És un festival de referència per la seva fórmula de gestió, promogut des de la iniciativa privada, amb el suport de l'administració pública, i de finançament, ja que integra el sector privat, amb un club de mecenatge teatral propi, i pel fet de ser una plataforma de presentació i exhibició de les propostes més innovadores en les Arts Escèniques. Artistes com Jan Fabre, Angélica Liddell, Carles Santos, Krystian Lupa, Sidi Larbi Cherkaoui i Maria Pagés, Claudio Tolcachir, Baró d'Evel, Alain Platel o Christoph Marthaler hi han presentat les seves produccions. Està gestionat i promogut per Bitò Produccions, coorganitzador del festival juntament amb la Generalitat, els ajuntaments de Girona i Salt i la Diputació de Girona. A més a més, compta amb la participació del Ministeri de Cultura i l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM).

Així mateix, el Festival de Tardor de Catalunya és l'aparador de companyies que basen el seu treball en l'experimentació en formats com ara el circ ('Les 7 Doigts de la Main'; Canadà), la creació teatral ('Lagartijas Tiradas al Sol'; Mèxic) o la dansa ('Peeping Tom'; Bèlgica). També s'hi exhibeixen els resultats de laboratoris d'investigació escènica, com el que en aquesta darrera edició ha dirigit Àlex Rigola, organitzat per El Canal - Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona.

Un guardó per premiar el talent dels artistes

Els Premis Max estan organitzats per la Societat d'Autors i Editors i la Fundació Autor i és un dels majors reconeixements de les Arts Escèniques del país. El jurat el formen els mateixos professionals del sector, que trien, d'entre els seus companys, els guanyadors. El guardó va néixer per estimular i premiar el talent dels artistes i professionals de les Arts Escèniques, com a homòlegs dels guardons Molière a França, els Olivier a la Gran Bretanya o els Tony a Broadway.

Hi concorren tots els espectacles estrenats o en gira durant la temporada anterior, i els autors, traductors, adaptadors, compositors, arranjadors, directors, coreògrafs, escenògrafs, figurinistes, productors, actors i ballarins que n'han format part. A més de les 23 categories a concurs. L'organització també atorga quatre premis de designació directa: el Noves Tendències, l'Iberoamericà, el Premi d'Honor i el de la Crítica.

publicat per
Marc Martí
22 de març de 2012

'Agost', camí de fer història al TNC

Dos mesos abans que es reposi l'obra ja s'han venut 15.000 entrades, que se sumen a les 39.721 de la temporada anterioir
Agost va ser el gran èxit de la temporada passada al TNC. Per això Sergi Belbel, director del muntatge i del TNC, va decidir reposar-la aquest 2012 del 25 d'abril al 17 de juny. Però és que dos mesos abans del tret de sortida, ja ha venut més de 15.000 entrades. La temporada passada, l'espectacle va aplegar 39.721 espectadors. Si continua a aquest ritme, ' Agost' es podria convertir en l'espectacle més vist en tota la història del TNC.

'Dissabte diumenge i dilluns', d'Eduardo de Filippo i també amb la direcció de Sergi Belbel, és fins avui l'espectacle més vist, amb 69.682 espectadors.

'Agost', de Tracy Letts, es considera la gran tragicomèdia nord-americana sobre la família del segle XXI, que beu des d'Eugene O'Neill fins a Eduardo De Filippo. Letts va guanyar el Pulitzer i el Tony al millor text teatral del 2008, i l'obra ha donat diverses nominacions i guardons a Anna Lizaran, que interpreta Violet, la matriarca d'una casa del midwest americà, on es reuneixen les seves tres filles després de la desaparició del patriarca (interpretades per Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse Germán).

publicat per
foto : David Ruano
www.ara.cat
13 de març de 2012

La gira de MY FAIR LADY se iniciará en Tenerife a finales de junio de 2012

La nueva producción de Stage Entertainment España protagonizada por Paloma San Basilio y Joan Crosas y dirigida por Jaime Azpilicueta visitará más de 20 ciudades españolas, entre ellas San Sebastián, Bilbao, Salamanca y Pamplona.

Stage Entertainment presenta por primera vez en España la gira nacional del musical MY FAIR LADY. La gira arrancará en el Auditorio de Tenerife el próximo mes de junio, y llegará a más de 20 ciudades españolas.
Paloma San Basilio vuelve a los escenarios para interpretar el personaje principal de la obra, Elisa Doolittle, siendo la primera vez que la actriz sale de gira con un musical. Junto a ella podremos ver a otros grandes actores del teatro español, como Joan Crosas, quien volverá a encarnar el personaje de Alfred P. Doolittle.

Jaime Azpilicueta será el encargado de dirigir esta nueva producción, compartiendo su trabajo junto a otros grandes profesionales que ya estuvieron implicados en la exitosa producción de 2001, como Goyo Montero que volverá a ser el responsable de las coreogarfías. Una renovada escenografía, que incorpora las últimas técnicas teatrales disponibles a través del uso de las proyecciones; y un nuevo vestuario cuidado al detalle son algunos de los ingredientes principales de esta nueva puesta en escena. La escenografía será obra de Montse Amenós, con vestuario de Gabriela Salaverri y Hugo di Perna, iluminación de Albert Faura y video y proyecciones de Joan Rodón.

MY FAIR LADY se podrá ver en Tenerife del 29 de junio al 8 de julio de 2012. Las siguiente ciudades que visitará esta producción son Las Palmas de Gran Canaria (del 12 de julio al 22 de julio), San Sebastián (del 1 al 5 de agosto), Bilbao (del 15 de agosto al 9 de septiembre), Salamanca (del 13 al 16 de septiembre y Pamplona (del 20 al 23 de septiembre). Otras ciudades que el musical visitará son Málaga, Logroño, Palma de Mallorca, Burgos, Vigo, Gijón, Zaragoza, Cádiz, Vitoria, Alicante, Sevilla, Córdoba, Santander, Oviedo, Valladolid y Valencia.

MY FAIR LADY está ambientado en el Londres de principios del siglo XX. Higgins, un profesor de Lingüística, hace una apuesta con su amigo, el Coronel Pickering, que en menos de seis meses logrará hacer de Elisa Doolittle, una simple florista inculta y mal hablada a la que conoció a la salida de Covent Garden, en una auténtica dama.

MY FAIR LADY fue estrenada por primera vez en Broadway en 1956, representándose desde entonces en varios países y estableciendo un nuevo récord como uno de los musicales más representados de la historia. Fue el musical más exitoso y aplaudido de su época, con 9 premios Tony (incluyendo el Premio a Mejor Musical), 2 Theatre World Awards, 2 Drama Dek Awards y 6 Premios Olivier. Fue en 1964 cuando el musical pasó a la inmortalidad con el film de George Cukor, protagonizado por Rex Harrison y Audrey Hepburn, ganando 8 Premios Oscar en 1964.

El legendario musical se estrenó en Madrid en octubre de 2001 y en tan sólo dos años fue visto por más de setecientas mil personas, cifra que supuso todo un récord para la época.

La productora Stage Entertainment España es responsable de éxitos musicales como MAMMA MIA!, CHICAGO, LOS MISERABLES o, más recientemente, EL REY LEÓN, actualmente en cartel en el Teatro Lope de Vega de Madrid. Otro gran proyecto para el 2012-2013 es la gira nacional del musical de Disney LA BELLA Y LA BESTIA.

publicat per
http://www.todomusicales.com
27 de març de 2012

Una visió diferent d’El vestit nou de l’emperador, en format titelles

Rocamora Teatre prota aquesta obra de titelles al Casal Nova Aliança

Dos joglars, comediants i titellaires de l'edat mitjana expliquen la història de dos bons teixidors i sastres catalans obligats a emigrar. Després d'un llarg viatge, acabaran per fer un vestit "molt especial" a un presumit Emperador de terres llunyanes. Un vestit que, segons ells, només pot veure la bona gent i la més intel•ligent, doncs esdevé invisible als ulls de la gent dolenta i ximpleta. Aquesta és la sinopsi de l’obra ‘El vestit nou’, que la companyia Rocamora Teatre presenta aquest diumenge al Casal, dins del cicle mensual de titelles. Una peça basada en el clàssic conte d’Andersen, que parla de la vanitat. la presumpció i la hipocresia. A més, Rocamora Teatre introdueix el tema de la immigració i el treball, amb els factors que hi van lligats. Els protagonistes han de buscar feina fora, empesos per la misèria que en aquells temps patien les classes menys benestants.

Rocamora Teatre és la companyia de Carles Cañellas, considerat el degà dels marionietistes catalans. Ha participat en més de 200 festivals de teatre repartits per 15 països de tres continents. Amb Rocamora Teatre, ha realitzat 14 espectacles, alternant muntatges comercials amb altres de la més pura recerca i risc.

publicat per
www.capgros.com
30 de març de 2012

Còctel trepidant

'Qui té por de Virginia Woolf?', primer gran èxit de la temporada al Monumental

Quan es barregen ingredients de primera qualitat, el combinat resultant ha de ser bo per força. Aquest és el cas de l'esplèndida representació de 'Qui té por de Virginia Woolf?' que divendres passat va seduir la munió d'espectadors que abarrotava i va deixar petit el teatre de la Riera. I és que la conjunció d’una obra solvent, d’un director innovador i d’uns actors notables que s'hi deixen la pell, afegida a les ganes d'un públic entregat, només pot donar com a resultat una sessió de gran teatre, de les que fan afició. Dit d'una altra manera: un plaer.

'Qui té por de Virginia Woolf?' és una peça coneguda principalment per la versió cinematogràfica que en va fer Mike Nichols l'any 1966 amb Richard Burton i Elizabeth Taylor en els papers protagonistes. El seu autor és Edward Albee (1928), representant màxim de la generació de l'anomenat "nou teatre americà" que va sorgir a mitjan segle passat a l'Off-Broadway. Influït per Artaud, Strindberg i Tennessee Williams, entre altres, de seguida va esdevenir un dramaturg de fama internacional i de gran èxit en els circuits comercials. Com fan d'altres escriptors coetanis, Albee construeix una mirada crítica envers la classe benestant americana i les turmentades relacions familiars que la doble moral del seu cofoisme genera. En aquest sentit, 'Qui té por de Virginia Woolf?' resulta emblemàtica. Situada als anys seixanta en un ambient universitari, l'obra és un melodrama psicològic que descriu una vetllada absurdament espantosa compartida per dos matrimonis. El més madur el formen George, un professor d'història impotent i fracassat, i Martha, l'estèril i frívola filla del rector de la institució acadèmica. I els joves són Nick, un biòleg ambiciós, i Honey, una bleda potentada. L'estranya relació que mantenen els primers, en què l'odi es barreja amb una dependència mútua, acaba arrossegant-los a tots cap a una cerimònia de la confusió cada cop més violenta, on insults, recels i misèries evidencien el seu terror a encarar una realitat vital del tot frustrant.

Energia, ritme i tensió
La posada en escena és de Daniel Veronese (1955), un director argentí de renom que s'ha donat a conèixer al nostre país per les seves adaptacions d'autors clàssics, sobretot d’Ibsen i de Txèkhov. El seu estil habitual passa per la capacitat que té de comprimir un text i aconseguir una mena de destil•lat que sap mantenir la fidelitat a l’original i alhora el fa més intens i proper al públic. Acostumat a treballar sempre amb el seu propi elenc i amb una escenografia mínima, en aquesta ocasió ho ha fet amb quatre actors catalans que no coneixia prèviament, en una llengua que tampoc no dominava i amb una detallada decoració realista. Però aquests condicionants de la producció no han estat cap obstacle per deixar ben clara la seva empremta. A partir d'una traducció de Josep Maria Pou que fa servir un llenguatge viu i actual, ha esporgat el que li ha convingut i ha dut a terme un muntatge ple d'energia que amb un ritme trepidant i a estones atropellat aguanta des de l’inici fins a l'acabament la tensió del joc dramàtic sense ni un instant de respir.

Pòquer d’intèrprets
'Qui té por de Virginia Woolf?' és una obra amb poca acció però amb uns diàlegs d'una virulència diabòlica. Per això els intèrprets són el principal factor que en determina la qualitat. I aquí tots quatre aconsegueixen l'excel•lència. Pere Arquillué recrea amb mestria el seu personatge. Utilitza ajustadament elements de comicitat decantats cap al sarcasme i aconsegueix fer versemblants les seves fòbies submergides en glopades d'alcohol a dojo. Emma Vilarasau és una perfecta contrincant. Ràpida en els embats i crescuda en els moments de màxima ferocitat. Els secundaris Ivan Benet i Mireia Aixalà també estan magnífics en uns papers molt poc agraïts, però fonamentals com a contrapunt de la parella protagonista. Al final, amb un aplaudiment de gala, el públic mataroní va sentenciar la funció número cent trenta d'aquesta proposta de Veronese. Magnífica. En tots els sentits.

publicat per
Comnas Soler
www.totmataro.cat
20 de març de 2012

'La princesa i el pèsol', una proposta per al públic infantil a la Sala aquesta tarda a les cinc

L'obra programada per la Xarxa és de la companyia Festuc Teatre

La programació de la segona temporada de teatre i dansa de la Sala d’Argentona cuida especialment el públic infantil i familiar. Després d’estrenar-se la setmana passada amb el musical Killer, aquest diumenge arriba la primera proposta per als més petits. Per primer cop, la Sala acull un espectacle de titelles. Es tracta de La Princesa i el pèsol, una adaptació del clàssic conte infantil de Hans Christian Andersen, de la mà de la companyia Festuc Teatre. Ingrid Teixidó i Pere Pàmpols són els actors titellaires, mentre que la música en directe va a càrrec de Francesc Moreno. La princesa i el pèsol transporta el públic a un món ple d’imaginació, aventures i fantasia. La protagonista, Amira, filla del rei Mustafà d’Aràbia, decideix fugir per evitar que el seu pare la casi amb un sultà que ella no coneix. El mateix li passa al príncep Arnau, quan la seva mare l’obliga a enamorar-se de la noia que sigui capaç de notar la presència d’un pèsol amagat sota set matalassos. Tot canviarà quan el destí fa que l’Amira i l’Arnau es coneguin.

Festuc Teatre es va fundar a Lleida l’any 2003 per Íngrid Teixidó i Pere Pàmpols fruit de les seves inquietuds artístiques amb l’objectiu de formar una companyia de teatre que serveixi de plataforma d’expressió on poder mostrar les seves creacions. A més d’obres de titelles com La princesa i el pèsol, també han presentat espectacles de carrer, comèdies i animació infantil.

publicat per
www.capgros.com
30 de març de 2012

Últim cap de setmana de la Passió de Llinars

Una escena de la passió de Llinars representada el cap de setmana passat

El grup de teatre Till-Tall de Llinars oferirà aquest cap de setmana les dues darreres representacions de Veniu a mi. La Passió de Llinars, després de les que va fer el cap de setmana passat.
Les persones que encara no hagin vist aquesta obra, escrita i dirigida per Reyes Barragán, podran fer-ho aquest dissabte i diumenge a les 5 de la tarda al Teatre Municipal.

Es tracta d’un text original de Barragán, que presenta la història des d’un punt de vista femení utilitzant la tècnica cinematogràfica del flash-back. Els personatges femenins, especialment Maria i Maria Magdalena prenen un gran protagonisme, la qual cosa fa descobrir en aquest drama, noves dimensions de tendresa i humanitat.

L’absència gairebé total de decorat, la il•luminació i la música reforcen el text i la força dramàtica de la paraula, propicien que el protagonisme de la història el prenguin els sentiments i les emocions dels actors i del públic, que se sent part integrant de l’obra.

publicat per
Ramon Ferrandis
http://www.el9nou.cat
31 de març de 2012