La XVII edició se celebrarà el pròxim 5 de juny al Casal de
Fals (Fonollosa) amb una vintena de menuts dalt de l’escenari
Després d’un any d’aturada obligada per la pandèmia, els més
menuts tornen a pujar a escenari amb la XVII Mostra de Grups Infantils Amateurs
de Teatre de Catalunya. La cita és el pròxim 5 de juny al Casal de Fals
(Fonollosa, carrer de les Escoles, s/n).
Es tracta d’una activitat organitzada per la Federació de
Grups Amateurs de Teatre de Catalunya que vol incentivar els més petits a participar
en grups no professionals de teatre i, d’aquesta manera, assegurar la
continuïtat d’aquest moviment associatiu. En l’edició d’enguany, i donades les
restriccions per la pandèmia i que el curs 2020 va estar aturat, hi
participaran una vintena de nens i nenes, una xifra sensiblement menor a
l’habitual. Amb tot, la diversió està assegurada amb un programa que arrencarà
a les 10 h amb l’arribada dels actors i un esmorzar amb coca, xocolata i fruita
per a tothom.
El tret de sortida de la mostra el donarà l’espectacle
Alicia en el món de les Meravelles, a càrrec del grup La Tribu Teatre, d'Olesa
de Bonesvalls. A continuació es projectarà El teatre de l'escola, a càrrec de
l'Agrupació Sant Jordi de Fonollosa. Després d’una estona d’esbarjo per als
infants, pujarà a l’escenari l’obra Un aniversari molt divertit, a càrrec del
grup Segle XX, de Sant Fost de Campsentelles. Després hi haurà actuació musical
dels nens i nenes de Fals i dinar de germanor.
En la represa de la tarda, tornada al Casal de Fals per assistir a
l’espectacle L'Atrapasomnis, a càrrec del grup Deixalles '81, de Sant Feliu de
Codines. I la jornada acabarà amb una actuació musical i el lliurament de
records als participants.
Per assistir de públic cal que us inscriviu enviant un
correu a inscripcionsfals@gmail.com
o trucant al 652 028 931
+ info – publicat per
tornaveu.cat
Tots els qui hem representat els Pastorets alguna vegada,
sabem que es tracta d’una obra molt especial. El coneixement mil·limètric que
el públic té del text, la il·lusió que genera entre els més petits, les picades
d’ullet humorístiques sobre temes d’actualitat que sovint s’hi inclouen... No
sense motiu, són l’expressió escènica més emblemàtica i patrimonial de
Catalunya. Amb en Josep Peramiquel, escollit recentment com a coordinador
general de la Coordinadora Pastorets de Catalunya, hem conversat sobre la
història recent dels Pastorets: la dignificació social de les obres, el paper
que hi poden jugar els professionals, el rol que ha exercit com a escola
teatral, i també sobre com els grups han viscut la darrera temporada, òbviament
marcada per la pandèmia.
Més de 250 representacions i 65.000 espectadors cada any.
Què tenen els Pastorets, que són tan
populars?
Crec que hi conflueixen diferents factors. D’una banda, és
una tradició molt arrelada, amb segles d’història, que ja conforma en el pòsit
dels pobles. A més, són un punt de trobada i connexió generacional en el qual
la gent s’hi troba bé. Com a grup de teatre, es basen en un treball d’equip que
genera vincles de comunitat i pertinença. En els Pastorets, la participació i
creativitat de tothom són molt importants. A més, sovint tenen un to humorístic
que ens permet tornar a l’infant que portem a dins. Més encara en les dates de
Nadal. La suma d’aquests elements fa que la tradició encara sigui vigent. Jo
soc dels que penso que les tradicions no s’han de conservar per nostàlgia, sinó perquè ens són
útils. I els Pastorets ho són.
Molta gent associa els Pastorets a l’obra escrita per Folch
i Torres el 1916. Ara bé, la primera referència de representacions es remunta a
1678 i el primer text escrit conservat data de 1776. Quins són els seus
orígens?
A més de l’obra de Folch i Torres, que és la més
representada, hi ha molts altres textos: el de Pitarra, el de Pàmies, el del
Picas, i també moltes variants locals. Aquesta diversitat dona riquesa al
conjunt. És un exercici saludable fer una ruta per Catalunya per conèixer tots
les versions que s’interpreten.
L’origen dels pastorets es troba en les representacions
medievals, que originàriament interpretava el poble a les esglésies durant
Nadal i la Pasqua. Amb el pas dels temps, aquelles litúrgies populars es van
transformar en expressions dramàtiques que
van començar-se a representar als teatres. Així van anar evolucionant fins als formats
d’espectacle actuals.
Formes part de la Coordinadora de Pastorets des de la seva
constitució, l’any 2006. Com has viscut aquests quinze anys?
La Coordinadora va ser constituïda per sis grups, i
actualment en som seixanta-dos. En els primers compassos, poca gent sabia
quines podien ser les seves funcions. Ara bé, ja des dels inicis teníem molt
clar que calia crear una opinió pública més favorable al fenomen dels Pastorets.
En l’argot popular, fins i tot es deia “això sembla fer els Pastorets!” com a
expressió pejorativa. No estàvem d’acord amb aquesta rèmora caduca i sense
rigor que se’ns adjudicava, ja que les obres que representem són molt dignes i
de qualitat. En aquests quinze anys, hem aconseguit que es parli més i millor
sobre els Pastorets. D’altra banda, les representacions eren un fenomen molt
local. Amb la Coordinadora, hem contribuït a evidenciar que som una expressió
de país.
La darrera temporada ha estat la més complicada. Des de la
Coordinadora heu denunciat que les companyies professionals han tingut menys
restriccions que els grups de teatre associatius.
En les setmanes anteriors a les representacions de
Pastorets, vam patir força. La situació va ser una mica caòtica, no quedava
clar que es podia fer i que estava prohibit. Els grups volien seguir les
directrius de la Generalitat, però al mateix temps no deixar de preparar les
obres. No va ser gens senzill. Per normativa, no podíem assajar amb unes condicions
mínimes. En contrast, vam observar que el teatre professional tenia més
possibilitats, era valorat amb uns altres paràmetres. Ens vam qüestionar el
motiu d’aquestes diferències en les restriccions. “El risc de contagi varia
d’un professional a un amateur?” Des de la Coordinadora vam considerar que les
decisions es van prendre per motius no sanitaris. Vam respectar la decisió,
però no la vam poder compartir. S’ha d’ajudar els grups professionals, quan
tenen problemes, però també els amateurs.
Els grups de Pastorets van saber adaptar-se a aquest context
tan excepcional?
Hi va haver grups que no van poder fer representacions,
altres que van fer activitats paral·leles en substitució i cap a vint-i-cinc grups van mantenir la
tradició. Es van fer unes 120
representacions que van congregar uns 10.000 espectadors. Vist amb
perspectiva, considero que es va “salvar” molt bé la temporada. El mèrit
principal no és de la Coordinadora, tot i que crec que vam fer una feina molt
positiva, sinó dels grups, que van fer un sobreesforç extraordinari. En un
espectacle de Pastorets hi intervenen moltíssimes persones. El repartiment es
va haver de reduir, i també treballar amb un text i una dramatúrgia adaptats a
les restriccions. El volum de feina va ser ingent.
Com a gestor i dinamitzador cultural, m’interessa
plantejar-te un debat habitual en molts col·lectius de cultura popular. Creus
que les actuacions s’han d’organitzar exclusivament des de l’associacionisme, o
també han de comptar amb suport professional?
Soc dels que penso que s’ha de mantenir l’esperit associatiu
i de voluntariat. No obstant això, crec que en determinats moments i àmbits és
positiu comptar amb suports professionals. Incorporar-los ens pot enriquir, fer
créixer com a col·lectiu, i aconseguir uns millors resultats. En alguns
astorets que incorporen música en viu, és habitual que els músics siguin
professionals; o que es compti, per exemple, amb els serveis d’un escenògraf;
fins i tot casos de directors professionals que introdueixen renovacions completes en la dramatúrgia de l’espectacle. Tots
aquests casos ajuden que l’obra millori, s’enlairi i tingui més acceptació
entre participants i públic.
Més enllà de la resposta a aquesta pregunta, des de la
Coordinadora heu treballat molt per a dignificar les representacions de
Pastorets i introduir-hi elements innovadors; a l’escenari, però també en
aspectes logístics, com la gestió de les entrades.
Hem intentat divulgar bones pràctiques en tots els àmbits.
En l’organització de les representacions, però també sobre aspectes més
tècnics, com ara tallers de decorats, xerrades sobre la il·luminació dels
espectacles, qüestions de pirotècnia o fins i tot una sessió amb un mag que ens
va explicar quins trucs es podien incorporar a les funcions. També hem treballat
en la gestió de les entitats i temes d’arxivística. Aquest darrer punt
segurament és una assignatura que encara tenim pendent. Hem de marcar pautes i
ajudar a conservar tota la documentació que s’ha generat sobre Pastorets, i que
en el futur sigui consultable per a la comunitat d’estudiosos i persones
interessades.
Els Pastorets són una escola escènica de primera magnitud.
Els Pastorets poden representar-se amb un format molt
senzill, i també d’una manera molt espectacular. En qualsevol cas, foren les
primeres peces que van arrelar i van fer-se populars. Molta gent que hi
participava, probablement va obrir el camí del teatre associatiu, que a
Catalunya és molt ric.
Com esmentava abans, crec que la tradició dels Pastorets ha
perviscut perquè ha estat útil per a totes les generacions. Durant el
franquisme, eren una escola per aprendre la llengua catalana, un dels pocs
llocs on es podia escoltar la llengua ben parlada. Durant dècades, també ha
estat una escola de teatre. Molts actors professionals reconeixen, i fins i tot
ho diuen amb un punt d’orgull, que els seus primers passos en els escenaris van
ser en el món dels Pastorets. Fa anys no ho deien o ho feien amb la boca
petita.
La pandèmia ha obligat a crear un text adequat a les
restriccions. Creus que necessitem un nou text de referència, per al segle XXI?
Els col·lectius de cultura popular hem de seguir l’evolució
dels temps que vivim. En els Pastorets, podem seguir interpretant els textos
clàssics des d’una mirada actual, i tampoc ens ha de fer por trobar textos
innovadors. Alguns dels grups associats a la Coordinadora ja estan avançant en
aquest camí. La pandèmia ens ha obligat a accelerar aquesta reconversió. Els
grups s’han vist obligats a trobar fórmules noves. Des de la Coordinadora, vam
encarregar un nou text, titulat els Pastorets de casa nostra, que a més
d’adaptar-se a les restriccions (menys durada i participants), també
incorporava temes d’actualitat, com ara la mirada de gènere. Com aquesta
proposta, que potser alguns grups es faran seva, en poden sorgir altres.
Aquests textos contemporanis han de poder conviure, amb tota normalitat, amb la
interpretació fidel de les obres clàssiques.
La covid-19 va obligar l’ajornament del IV Congrés de
Pastorets, que estava previst celebrar entre el 12 i 14 de març del 2020. Segur
que esteu treballant per celebrar-ho quan la situació ho permeti.
Tenim previst que s’organitzi a la primavera del 2022.
Pensem que és millor esperar una mica per tal que el congrés pugui celebrar-se
presencialment. A més dels temes que s’hi tracten, els congressos també són
importants per trobar-se, compartir inquietuds amb més proximitat i gaudir dels
valors de la relació personal i de grup.
+ info – publicat per
tornaveu.cat
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya ha renovat la seva
junta directiva després de l'assemblea general ordinària telemàtica
celebrada el passat 29 d'abril de 2021. Per primera vegada els Pastorets de
l'Espluga de Francolí, del grup Tratea Teatre del Casal, hi tindran un
representant: Àngel Tierz, des de fa un any i mig coordinador dels Pastorets
de l'Espluga, on durant dues dècades ha representat el paper de Getsè. Tierz
serà tresorer de la nova gestora liderada per Josep Peramiquel (Súria, 1961),
que ha estat nomenat nou coordinador general en substitució de Lleonard del
Río, coordinador general els últims set anys. A l'assemblea van participar-hi
26 associacions o grups de Pastorets de tot el país.
La nova junta té representants de Súria, Cardona,
Balsareny, Sabadell, Igualada, Mataró, l'Ametlla de Merola, Navarcles, Berga,
Vilanova i la Geltrú, Girona, Manresa i des d'ara també l'Espluga de
Francolí, essent l'únic municipi del Camp de Tarragona que assumeix aquesta
responsabilitat. Cal recordar que l'Espluga també té representant a la junta
de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, de la qual l'espluguina
Núria Giné n'és també la tresorera, situant així el municipi en la màxima
responsabilitat a nivell de país pel que a fa a les dues grans tradicions
nadalenques espluguines.
+ info – publicat per
Àngels Tierz -parlant als micròfons- a la presentacio del
IV Congrés de Pastorets_Arxiu
www.novaconca.cat
El Document del Mes que presenta aquest gener l’Arxiu
Municipal de Roses és un fulletó editat l’any 1990 per informar de la
representació d’Els Pastorets a càrrec del Grup de Teatre de Roses
Amb Els Pastorets, que la companyia va interpretar per
primer cop l’any 1981, es va iniciar l’activitat continuada del Grup de Teatre
de Roses sota l’impuls del seu director, Ignasi Tomàs, i amb la participació
d’un important nombre de persones involucrades en aquest projecte cultural que
ha arribat als nostres dies com un dels esdeveniments de més notorietat del
Nadal rosinc.
L’Arxiu Municipal de Roses compta amb una extensa col·lecció
de fulletons que aplega documents des del segle XIX. Anteriorment a la creació
del servei d’arxiu, aquests materials es guardaven de manera aleatòria i
arbitrària, fet pel qual l’atzar ha jugat un paper fonamental en la seva conservació.
El seu interès però, atesa la quantitat d’informació que aporten per a la
recerca història, és molt alt.
Per visualitzar aquesta importància, l’Arxiu presenta aquest
mes el document creat per informar de la representació dels Pastorets segons la
versió de l’autor olotí Joaquim Danés Llongarriu (1923-2001) de l’obra Els
pastorets d’Olot: sarsuela nadalenca en quatre actes i en vers (1980). Essent
Ignasi Tomàs, el director de l’elenc teatral rosinc, d’origen també olotí no
sorprèn que adoptés aquesta versió creada just l’any abans de la primera
representació dels Pastorets a Roses.
El fulletó es presentava amb un dibuix realitzat per
l’artista rosinc Narcís Costa, utilitzat durant molts anys com a imatge de les
representacions dels Pastorets celebrats a Roses, que representa un dimoni amb
un nas inspirat clarament en el de la famosa cantant d’òpera de les Aventures
de Tintín, Bianca Castafiore. L’interior del fulletó oferia les dades més
tècniques de l’espectacle: la direcció artística, la música, la perruqueria,
l’equip de producció i, sobretot, l’esment del grup de rosinques i rosincs que
varen participar en aquesta primera representació teatral dels Pastorets a
Roses, que aplegà més de setanta persones.
+ info – publicat per
viladeroses.cat
El director de Els Pastorets, Daniel Buson, ha fet una
valoració molt positiva de l’edició d’enguany "tenint en compte les
dificultats que la pandèmia ha afegit com l'ús de mascareta per part d'actors i
d'actrius o assajos a través d'internet". Per Buson, el més gratificant de
l'edició d'enguany, a més del suport que han rebut per part del públic, ha
estat la reacció del grup d'actors i d'actrius "que han aportat tot el seu
esforç" per poder organitzar Els Pastorets aquest 2020.
Enguany s'han ofert un total de cinc representacions: el 25
i 26 el de desembre i els dies 3,6 i 10 de gener. Daniel Buson ha reconegut que
en les darreres representacions, les del 6 i el 10 de gener, l'ambient nadalenc
recau i això es nota també en l'assistència de públic. A més, segons Buson,
l'onada de fred d’aquests primers dies de gener, tenint en compte les
condicions de ventilació a que obliga la pandèmia de covid-19 als espais
públics, encara ha dificultat més l'assistència.
En total, presencialment al Casal d’Olesa han vist els
Pastorets unes 350 persones, la meitat que l’edició anterior i ajustat a
l’aforament permès a la sala que també s'havia reduït a la meitat per la
pandèmia. A més, enguany, gairebé un centenar de persones han pogut gaudir
d'alguna de les representacions d'Els Pastorets des de casa ja que també
s'oferia en directe per streaming a través de la plataforma Scenikus.
+ info – publicat per
olesademontserrat.cat
Un any més, la representació dels Pastorets ha estat un dels
actes nadalencs protagonistes a la Garriga. Tot i la complexa situació derivada
de la pandèmia de la Covid-19, els membres de l’entitat garriguenca “Fem
Pastorets” han replantejat l’obra per a poder-la adaptar a les mesures
sanitàries.
Pels volts de juliol, els directors Joan Monells i Lluís
Pérez comencen a treballar amb un guió tradicional basat en l’obra original de
Folch i Torres i alhora modern que, enguany comptava amb el handicap de poder encabir
respectant les mesures del Procicat, els 80 actors i actrius participants.
Finalment, es reinventen i aposten per aprofitar les possibilitats de
l’audiovisual per a il·lustrar i complementar la representació a l’escenari.
Una solució realitzada per Xènia Cubí i Cèlia Zamora que ha resultat ser tot un
encert, empastant a la perfecció dos mons a priori incompatibles.
Aquesta vessant audiovisual però, no ha estat l’única
novetat de l’edició d’enguany. El repartiment de papers ha estat un altre de
les novetats àmpliament aplaudides. Acostumats a veure Jordi Roig al paper de
Lluquet o Rovelló, ha estat tot un descobriment veure’l a la pell de Satanàs,
amb una interpretació exquisida. També canviant d’equip trobem a Carles Riba,
un veterà a les forces de l’infern, enguany interpretant de forma sublim a
Lluquet.
Pel que fa al canvi de papers, en l’edició d’enguany, s’ha
vist també com diversos artistes dels 13 presents a l’escenari, han hagut de
doblar per salvar els obstacles que implica la situació sanitària actual. Amb
l’ús de les mascaretes en els cas dels dimonis, han aconseguit marcar el canvi
de personatges de forma subtil, una solució que, tal com explica l’actor i
president de la Junta de Fem Pastorets, Jordi Roig, els ha funcionat molt bé.
Així doncs, poc més d’una desena d’actors a l’escenari i, la
resta, presents en l’obra gràcies a l’audiovisual. Des dels participants a un
càsting diví, una pitonissa o diversos angelets fins als habitants de Betlem
que tanquen o obren les portes de les seves cases per ajudar a Josep i Maria.
En l’obra d’enguany però, la figura de Josep ha estat reemplaçada per una jove
de nom Fina, formant amb Maria una parella de noies per plasmar les noves
realitats presents en l’actualitat.
Després de gairebé una desena de representacions amb la
majoria de les entrades venudes, la valoració és clara, un cop més, els
Pastorets de la Garriga superen les expectatives sense deixar a ningú
indiferent. El conjunt de gags fent referència a la vacuna arribada a
Catalunya, l’increment de l’IBI al poble
o els negocis foscos del rei emèrit són alguns exemples d’aquesta aposta tan
característica de combinar la tradició amb l’actualitat que tan agrada al
públic.
+ info – publicat per
Una crònica i recull fotogràfic de Júlia Oliveras
teatrelagarriga.cat
Estrena i ajornament de 'Salut, pastors (que falta ens fa!)'
Els Pastorets de Balsareny, tal com hem anat informant, vam
preparar ja abans de l’estiu un espectacle diferent, abreujat i amb pocs
intèrprets, en previsió que les circumstàncies podien fer difícil que per Nadal
es poguessin muntar uns Pastorets com els de sempre. Per això, en Climent
Ribera va preparar un guió ben diferent que, aprofitant part dels textos
originals de Folch i Torres, es presentava amb una estètica molt actual i amb
un context que connectava amb el món del segle XXI des d’una sensibilitat moderna
(i amb un petit homenatge final a mossèn Joan Bajona).
Dissortadament, el temps ha demostrat que teníem raó en la
nostra previsió a molts mesos vista: arribat el desembre, hi ha hagut força
grups de Pastorets que han decidit no fer res aquesta temporada, o que han
substituït l’espectacle habitual per una
lectura poètica, o projeccions, o versions de concert o reduïdes, com nosaltres
–tot i que, sens dubte, no tan innovadores. Durant aquests mesos hem hagut de
treballar de valent i superar molts entrebancs, ja que les normatives
sanitàries han anat variant contínuament i és clar que ens hi hem adaptat
sempre, com no podia ser altrament: assajos interromputs quan els teatres eren
tancats, assajos en grups de 6 persones pràcticament sempre, mascaretes,
controls, traçabilitat, confinaments parcials, limitacions horàries...
Fins ben pocs dies abans de Nadal no vam saber si podríem
presentar el nostre muntatge. Ja sabíem que ho havíem de fer amb restriccions
d’aforament: a més d’haver decidir fer servir la platea com a espai escènic,
sabíem que calia mantenir rigorosament les distàncies a la grada fixades pels
assessors tècnics de l’Ajuntament; i complir amb les normes de ventilació,
controls de temperatura, gel hidroalcohòlic, mascaretes obligatòriament posades
tot el temps, entrades i sortides esglaonades, obligació de mantenir-se tothom
a la seva localitat... Tot ho vam
complir escrupolosament.
Al final, vam estar molt contents que ens autoritzessin a
estrenar l’obra, el dia de Nadal, i ho vam fer amb tot l’aforament permès
ocupat: 64 espectadors. I també els dies 27 de desembre, i els dies 2 i 3 de
gener en funcions de tarda i nit vam tenir bones entrades, tot i que molt
inferiors a les d’una temporada “normal”, però amb això ja hi comptàvem. El cas
és que l’espectacle va ser un èxit: tothom ens va aplaudir molt, i en totes les
funcions el públic en sortia entusiasmat i així ens ho feia saber. És una
satisfacció per a tothom qui hi ha participat, veure reconegut l’esforç
esmerçat.
La part negativa ha estat que, arran d’una lectura estricta
de les darreres restriccions imposades per les disposicions governamentals
publicades el 5 de gener, l’Ajuntament ens va comunicar que no podríem fer les
dues últimes representacions, corresponents al dia 10 de gener. El motiu era
l’article 19 de la resolució del Govern, que establia que “se suspenen totes
les activitats de cultura popular i tradicional”, mentre que l’article 12
continuava autoritzant les “activitats culturals d’arts escèniques” amb la
limitació d’aforament i les obligacions de ventilació i altres que ja hi havia.
Per a nosaltres, és evident que els Pastorets (i encara més, la “nostra” versió
d’enguany) són clarament una activitat “d’arts escèniques”, tot i ser també una
tradició que forma part de la cultura popular de Catalunya. I la prova és que
el mateix dia 10 s’han continuat programant Pastorets sense problemes en altres
poblacions del país.
En resum, que a Balsareny hem hagut d’ajornar les dues
sessions que teníem pendents, i tornar els diners a tothom qui havia comprat
entrades anticipades. Ara caldrà esperar a veure si podem reprendre les
representacions més endavant, quan la situació millori. L’èxit que hem tingut i
l’expectació que el boca-orella va anar despertant pels comentaris elogiosos dels
que havien vist l’obra ens fa pensar que, si aconseguim poder-la tornar a
muntar, tindrem públic per continuar-ne gaudint. Donem les gràcies a tots els
espectadors que ens han donat el seu suport i a tots els que han participat en
la preparació de l’espectacle, i a tots els membres de l’associació per
ajudar-nos a mantenir viu l’esperit dels Pastorets. Ens en sortirem!
+ info – publicat per
Els Pastorets de Balsareny
Fotos: Jordi Sarri, J.Vilà, J.Vilanova, M.C., R.C.
pastoretsbalsareny.blogspot.com
'Els Pastorets Principals de Valls' exhaureixen la totalitat
de les sis funcions i 'Un Cap d'Any a l'Infern' estrena amb èxit la doble
funció
Com mana la tradició, l'escenari del Teatre Principal va
acollir aquest dimecres, tarda del dia de Reis, la darrera de les
representacions d''Els Pastorets Principals de Valls', el clàssic per
excel·lència de la celebració del Nadal a la ciutat. D'aquesta manera, el Grup
del Teatre Principal (GTP) posava punt i final a uns mesos convulsos, en què
l'entitat ha hagut d'enfrontar-se a les dificultats derivades de les
restriccions per la pandèmia de la Covid-19, que han fet més difícil que mai la
posada en escena dels seus espectacles de la temporada nadalenca.
100% d'ocupació d''Els Pastorets Principals de Valls'
Tot i les limitacions d'aforament dels Teatres de Valls,
fixades en un 50% del total habitual dels equipaments escènics, el GTP ha
penjat el cartell d'exhaurit en les sis sessions programades dels Pastorets,
amb una ocupació del 100% respecte el total disponible i amb l'assistència de
813 espectadors. Cal recordar que, degut a l'aprovació del toc de queda,
l'entitat va acordar suspendre'n la funció nocturna i reubicar els espectadors
que ja n'havien adquirit entrades, entre la resta de representacions en horari
de tarda.
Doble sessió del cabaret 'Un Cap d'Any a l'Infern'
Pel que fa al cabaret de Cap d'Any, el muntatge ha congregat
248 espectadors en la doble sessió de vespre dels dies 30 i 31 de desembre,
consolidant així l'espectacle, que repetia per segon any i que es va mantenir
com una de les poques propostes culturals per a celebrar l'arribada del nou
2021 a la ciutat. Així, el cabaret 'Un Cap d'Any a l'Infern' va assolir la
xifra del 93% d'ocupació del total fixat com a disponible i a la venda. Amb
aquestes dades, el Grup del Teatre Principal tanca un Nadal d’èxit en el que ha
aconseguit el 98% d'ocupació i 1.061 espectadors entre tots dos espectacles.
La cultura torna a ser segura, dins i fora de l'escenari
L'entitat celebra també el bon funcionament dels protocols i
operatives internes, posades en marxa des del mateix moment en què van iniciar
els assajos, per tal de seguir la normativa antiCovid, a recer de les pautes
fixades pels plans sectorials del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya i per la mateixa Coordinadora de Pastorets de Catalunya. El GTP ha
treballat, aquest any, mitjançant diversos grups bombolla, aïllats entre ells,
per tal de blindar la seguretat d'intèrprets i equips tècnics, així com
l'execució de tots dos espectacles. El grup vol també agrair la tasca de totes
aquelles persones, com els més menuts, que aquest any no han pogut trepitjar
l'escenari, però que han participat dels espectacles fent-los possibles.
L'entitat vol agrair de manera sincera l'assistència de tot
el públic fidel que ha recolzat els muntatges i l'aposta arriscada del grup de
teatre per defensar la "Cultura segura"; tot esperant que l'any
vinent la situació sanitària millori i es puguin alleugerir les restriccions.
+ info – publicat per
infocamp.cat
El 92% de l’aforament disponible per veure ‘Els Pastorets’
s’ha omplert, essent la representació del 2 de gener la més ‘fluixa’ quant a
espectadors “El comú de Sant Julià de Lòria fa una valoració
extraordinària del funcionament de tots els actes” relacionats amb el Nadal.
‘Els Pastorets’, en el global de les cinc funcions que s’han realitzat, ha
omplert el 92% de l’aforament disponible i la resta d’activitats també han
tingut una molt bona resposta. Tots els actes, segons el comú, s’han
desenvolupat amb plenes garanties de seguretat i compliment de les mesures lligades
a evitar la propagació del coronavirus. ‘Els Pastorets’, segons les dades facilitades pel comú, han
tingut un total de 589 espectadors que equival al 92% de la capacitat actual.
“Cal tenir en compte que degut a les restriccions l’aforament màxim permès a
l’auditori Claror és de 134 persones, aproximadament un terç de l’espai total
del recinte”. La representació més ‘fluixa’ va ser la del 2 de gener, amb 92
espectadors, mentre la d’aquest dimecres de Reis va arribar a 130 espectadors.
Les altres tres funcions sempre van tenir més de 120 espectadors. Pel que fa la resta d’activitats, el Pare Noël va rebre 185
infants (104 famílies); el Tió de Nadal, 45 infants (61 famílies); i Reis 264
infants (165 famílies). En aquest apartat, afirma el comú en un comunicat,
“s’ha de ressenyar que en els casos del Pare Noel i Reis s’havia de demanar
cita prèvia enviant un WhatsApp o bé un correu electrònic per evitar les
aglomeracions. Això ha permès desenvolupar les activitats respectant les normes
i paral·lelament mantenir la il·lusió dels més petits”. + info – publicat perToni Solanellesaltaveu.com
El passat 3 de gener es va fer la darrera sessió de les
tradicionals representacions dels Pastorets del Teatre Centre. Han estat tres
funcions, en unes circumstàncies enormement adverses, però que els responsables
de l’espectacle i tots els intèrprets i col·laboradors han aconseguit superar
amb molt esforç, dedicació i entusiasme. Només així ha estat possible que els
Pastorets de Manlleu hagin estat fidels a la seva cita nadalenca i hagin
representat les corredisses d’en Lluquet i en Rovelló, empaitats per una tropa
de dimonis.
Cal felicitar a tots els que, de pic o de palada, han
participat i col·laborat en les representacions, perquè, una vegada més, la
nostra entitat ha demostrat la seva capacitat per tirar endavant projectes per
dificultosos que puguin semblar. I també, agrair al públic la seva assistència
a l’Espai Rusiñol. I el desig que l’any vinent puguin tornar els Pastorets, en
un clima de normalitat.
+ info – publicat per
teatrecentre.cat
El Grup del Teatre Principal posava punt i final a uns mesos
convulso Com mana la tradició, l’escenari del Teatre Principal va
acollir el dia de Reis, la darrera de les representacions d’Els Pastorets
Principals de Valls, el clàssic per excel·lència de la celebració del Nadal a
la ciutat.D’aquesta manera, el Grup del Teatre Principal posava punt i
final a uns mesos convulsos, en què l’entitat ha hagut d’enfrontar-se a les
dificultats derivades de les restriccions per la pandèmia de la Covid19, que
han fet més difícil que mai la posada en escena dels seus espectacles de la
temporada nadalenca.Tot i les limitacions d’aforament dels Teatres de Valls,
fixades en un 50% del total habitual dels equipaments escènics, el Grup del
Teatre Principal ha penjat el cartell d’exhaurit en les 6 sessions programades
dels Pastorets, amb una ocupació del 100% respecte el total disponible i amb
l’assistència de 813 espectadors.Cal recordar que, degut a l’aprovació del toc de queda,
l’entitat va acordar suspendre’n la funció nocturna i reubicar els espectadors
que ja n’havien adquirit entrades, entre la resta de representacions en horari
de tarda. + info – publicat perelvallenc.cat
Les cinc funcions d'Els Pastorets de Sant Julià de Lòria han
acollit un total de 589 espectadors, la qual cosa representa un 92% de la
capacitat actual. En aquest sentit, cal recordar que degut a les restriccions
actuals per la pandèmia, l'aforament màxim permès a l'auditori Claror és de 134
persones, és a dir un terç aproximat de l'espai total del recinte. Destaca que
la darrera funció, la d'ahir dia 6, va ser la que més espectadors va tenir amb
un total de 130, mentre que el dia 2 de gener va ser la que menys amb 92
persones.
El comú lauredià ha destacat també que totes les activitats
organitzades per Nadal i Reis "han funcionat a la perfecció" i ha fet
una valoració "extraordinària" del funcionament de tots els actes. El
dia de l'arribada del Pare Noel hi van assistir un total de 185 infants de 104
famílies, mentre que per a l'arribada dels Reis hi van haver 264 infants de 165
famílies. En aquest sentit, destaca que per assistir-hi s'havia de demanar cita
prèvia o un correu electrònic per evitar aglomeracions. Finalment, l'acte del
Tió de Nadal va acollir 45 infants de 61 famílies.
+ info – publicat per
theworldnews.net
Ante todo tenemos que informarte que no te encuentras dentro
de la típica noticia falsa que se publica hoy, día de los Santos Inocentes.
Podría ser: unir el reguetón y un clásico navideño como 'Els pastorets' es
exactamente carne de inocentada, pero sentimos informarte que en este caso se
trata de un hecho verídico. ¿O no? Ha pasado y lo tenemos documentado, grabado
y, sobre todo, bailado, pero en esencia se trata del vídeo/postal de Navidad de
Time Out.
"Si este año te pensabas que lo habías visto
todo..."
El 2020 ya ha sido todo él una inocentada; una broma de las
que no hacen gracia, un año que se han cumplido los deseos del guionista más
retorcido y cínico. Hemos vivido y visto situaciones dignas de una peli firmada
por Hitchcock y Kubrick en un día malo. Es por este motivo que, puesto a culminar
el año más extraño del siglo, en Time Out Barcelona hemos decidido hacer
realidad una mezcla solo digna de 2020; una fusión que no encaja por ningún
lado, que puede herir sensibilidades fieles a la versión de Folch i Torres, una
bomba que puede unir a las abuelas con las nuevas generaciones entregadas a los
sonidos de Bad Bunny.
Para cumplir con este sueño húmedo con barretina, hemos
contado con uno de los 'Pastorets' más antiguos de la ciudad, los de los
Lluïsos de Horta. Con más de 100 años de tradición, este año hicieron una
revisión de los clásicos y representaron 'Els pastorets confinats', una versión
adaptada a los tiempos que corren.
La misma semana que estrenaban la obra les propusimos la
idea de unir el género musical que más suena ahora mismo con los protagonistas
de la representación de 'Els pastorets' y no dudaron un momento en entregarse a
los ritmos latinos del reguetón.
El resultado es esta pieza de humor que no solo quiere
felicitar las fiestas y enviar "a pastar el 2020" (a la porra, vaya),
sino que quiere reivindicar el humor como uno de los antídotos contra los
efectos de la pandemia. Así pues, ¡larga vida al Pastoguetón!
+ info – publicat per
Marc Andreu
timeout.es
