27 de setembre 2008

Otras troyanas


http://blogs.periodistadigital.com
12 de setembre de 2008

por J.C.Deus

Las Troyanas ha sido el éxito del verano teatral español. Más de diez mil espectadores asistieron a sus nueve sesiones en el Festival de Mérida, en el que el sábado 12 de julio se rozó el lleno absoluto con 2.871 personas. Y siete mil espectadores la vieron en el Festival Grec, con 1.832 espectadores la noche del 25 de julio. A continuación, se vino al Matadero de Madrid, donde lleva un mes llenando un gran aforo y donde no hay localidades hasta que termine su estancia a finales de septiembre.

El éxito de público ha acompañado al éxito de crítica: 'Los hallazgos escénicos no cobrarían sentido si no estuvieran al servicio de un espléndido trabajo de las actrices'. “El manejo del corifeo de Gas es soberbio'. 'El montaje de Mario Gas sobre Las troyanas resulta modélico'. Así que como todo el pescado está ya vendido, me permitiré disentir sin remordimientos y sin disculpas: el esfuerzo ha sido notorio; las intenciones, buenas; el trabajo de todo el equipo, encomiable; y el resultado, sin embargo, sólo aceptable, y eso con muchos reparos. Estas Troyanas decepcionan al espectador exigente aunque satisfagan al público consumidor. ¿Quién manda? El segundo, ya lo sabemos todos.

Mario Gas, cuya autobiografía oficial es enorme y comienza afirmando que 'es uno de los directores más reconocidos y uno de los hombres más versátiles y prestigiosos de nuestra escena', alcanza un aprobado raspado. Es una pena. Porque con 'Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny' - obra con la que se inauguró precisamente este nuevo y estupendo espacio, las Naves del Español-, obtuvo merecidamente el Premio Max 2007 al mejor espectáculo musical y el Premio Gran Via al mejor espectáculo musical: fue una excelente producción en su conjunto, un auténtico gozo visual por su concepción, escenarios, movimientos, ambientación, iluminación y vestuarios, culminada con una interpretación magnífica de un elenco como pocas veces puede verse en un escenario español. Fue un placer ver un montaje teatral donde no se regatean gastos -sí, es dinero oficial, pero bien empleado- en un contexto de general cicatería que ha dejado el teatro reducido a tres actores y seis focos en escenarios vacíos. 80 personas sobre el escenrario, la mitad actores/cantantes, la otra mitad toda una orquesta en directo. Tres horas de espectáculo a precios muy accesibles (12 a 24€). Un esfuerzo importante.

Accesible el esfuerzo a este hombre porque es el director mimado de la escena oficial, a cuyo alcance está hoy todo, tras una carrera iniciada en 1965 con dieciocho años. Una carrera de director teatral que compatibiliza con la director gestor del teatro Español en un maridaje que no parecería correcto en sentido estricto, pero por sus obras le juzgaremos, y sus obras le han respaldado. También hizo una Madama Butterfly para Plácido Domingo en julio del año pasado en el Teatro Real, francamente buena. Que quede dicho.

Pero con Las Troyanas creo que fracasa en este intento de popularizar la tragedia clásica. Fundamentalmente, en el tratamiento del coro -la clave del teatro griego- convertido en un grupo de zombies descompasadas, tambaleantes sobre una playa poco lograda. También son deficientes el tono y la ambientación en general de la obra. Eurípides se ha demostrado un hueso bien duro de roer. Si pierde empaque, lo pierde todo.

Porque más allá del duro resultado de una derrota bélica cuando las guerras eran totales y suponían la muerte de los vencidos y la exclavitud de los supervivientes, Eurípides se plantea hace dos mil quinientos años el absurdo comportamiento de los dioses y realiza un alegato brutal contra el Olimpo, que no casa con la desastrosa adaptación de estos Poseidón y Atenea de zarzuela, ni con la excesiva preponderancia de Hécuba, que contra lo que ha sido opinión mayoritaria, no es lo mejor de la obra. Al contrario, la puntuamos con simple aprobado, porque aunque bien ejecutado, el personaje no convence.

Así que ya lo hemos dicho casi todo. Eduardo Mac Gregor y Ángel Pavlovsky hacen unos dioses de pacotilla; Gloria Muñoz, una Hécuba que no llega a ser una reina destronada y se queda en una plebeya quejosa; las Casandra de Anna Ycobalzeta, Andrómaca de Mia Esteve, y Helena de Clara Sanchis -peor, la primera- adolecen del mismo defecto de tono general que el resto, en el que quizás se salva el Taltibio de Ricardo Moya, aunque lleve un micrófono incorporado. Los movimientos, el maquillaje y el vestuario del coro colaboran a su desubicación. Mejor están los movimientos de los soldados y la fortificación del fondo del escenario, aunque tiene el defecto de muchos decorados, que no se justifica salvo en la escena final, que es afortunadamente para el montaje, lo mejor de la obra. Y llegamos a la versión de Ramón Irigoyen, que merece el notable de lo que no traiciona al original, aunque a veces -pocas, ciertamente- suene algo artificial por moderna.

Otras troyanas nos hubieran gustado más, aunque nos alegramos del éxito de éstas. Más cerca de como las representara Eurípides en las Grandes Dionisias de la Olimpiada 91ª, en el año 415 antes de Cristo: '¡Oh Zeus, soporte de la tierra y que sobre la tierra tienes tu asiento, ser inescrutable, quienquiera que tú seas, -ya necesidad de la naturaleza o mente de los hombres- ¡a ti dirijo mis súplicas!'

La productora Stage vol fer de l'IMAX un teatre de musicals



www.elperiodico.cat
17 de setembre de 2008

• La firma planeja una sala de 1.700 butaques però l'ajuntament desmenteix contactes
• 'La Bella y la Bestia' arribarà a Barcelona el pròxim febrer després del seu èxit a Madrid

Imatge del cine IMAX, que no ha tingut l'èxit esperat.

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA

Al públic barceloní li agraden els musicals. Així es va constatar en el resum econòmic de la temporada passada, en què Mamma Mia! i Cabaret van liderar a distància el rànquing dels espectacles més vistos (30% de la recaptació total). La productora d'aquests dos èxits, Stage Entertainment, va anunciar ahir que està negociant amb l'Ajuntament de Barcelona la reconversió del cine IMAX, ubicat al Maremàgnum, en un teatre per a musicals amb capacitat per a 1.700 espectadors, segons va informar ahir la directora de l'empresa a Espanya, Julia Gómez. L'operació requeriria una transformació total de l'espai per ajustar-se a les necessitats dels muntatges de gran format.
"Hereu està encantat amb la idea perquè dinamitzarà la zona del Port barceloní. I els gestors de l'IMAX volen abandonar-lo perquè no els funciona", va declarar Gómez. Segons la seva opinió, el Barcelona Teatre Musical (BTM), que torna a acollir aquesta temporada Mamma Mia!,, no és el local idoni. "Al port, el teatre es podrà complementar amb una àmplia oferta de restauració i bars. És el lloc més adequat", addueix. No obstant, fonts de l'ajuntament van negar ahir que hi hagi hagut qualsevol conversa oficial o proposta presentada per la productora.
Segons la directiva de Stage, algun dels sis musicals de la cartellera barcelonina "patirà perquè en un any de crisi la gent escollirà més". Mamma Mia --que ha recaptat uns 45 milions d'euros, el 40% a Catalunya-- s'ha beneficiat aquest estiu de l'èxit de la pel.lícula que protagonitza Meryl Streep. "Ens ha ajudat molt", va declarar Gómez, que va mostrar la seva gran satisfacció amb el desembarcament de l'empresa a Barcelona el 2007. "Ha superat les nostres expectatives; entre Mamma mia! i Cabaret han sumat 400.000 espectadors, i el millor és que no han restat espectadors a les altres sales, sinó que hem creat un públic nou", va afirmar Gómez, que, en vista de l'èxit d'aquestes produccions en castellà, va descartar realitzar els muntatges en català.

CÀSTINGS
La companyia, especialitzada en franquícies d'èxits de Broadway i el West End londinenc, s'ha llançat també a la creació de musicals propis a Holanda i Alemanya, una experiència que confien portar a Espanya. De moment, al febrer arribarà a Barcelona, després del seu pas per la capital, el clàssic de Disney La Bella i la Bèstia, amb uns càstings per a un nou repartiment que s'iniciaran d'aquí a 15 dies. A Madrid, la setmana que ve obrirà les seves portes el High School Musical, l'última fita adolescent, que arribarà el 2009 a Barcelona.

Els nois de 'Fama' tornen a Barcelona



www.elperiodico.cat
16 de setembre de 2008

• El Teatre Apolo presenta a partir de dijous el cèlebre musical que retrata les peripècies d'uns joves aspirants a estrella

Espectacle amb ritme Assaig d'una escena de Fama, que arriba dijous al Teatre Apolo. Foto: NURIA PUENTES
YETLANECI ALCARAZ
BARCELONA
Fama, el musical torna a Barcelona. Tornen les ventures i desventures d'aquest grup de joves aspirants a estrella que es formen per a l'èxit en una imaginària acadèmia d'arts escèniques de Nova York.
Joe Vega, Tyrone Jackson, Carmen Díaz, la senyoreta Bell, el professor Scheinkopf i altres personatges de l'espectacle pujaran a partir de dijous que ve al Teatre Apolo després d'haver fet més de 750 representacions a tot Espanya.
I, si bé el muntatge és el mateix que es va presentar fa quatre anys al Teatre Tívoli, aquesta vegada, segons els organitzadors, promet molta més qualitat.
"L'espectacle ha evolucionat d'una manera increïble. El públic ens ha anat col.locant al lloc just que el mercat necessitava i això ens ha donat unes pautes molt importants per a la interpretació dels personatges. Crec que ara fem una representació molt diferent de la que vam fer fa un temps aquí, a Barcelona", explica Ramon Ribalta, director del musical. A més de la interpretació, assegura Ribalta, el que en aquesta ocasió es veurà a Barcelona serà un nou espectacle a nivell tècnic: més bons llums, so i treball de producció.

Una acadèmia amb història
L'any 1980, l'estrena cinematogràfica de la història d'aquest grup d'estudiants va provocar un èxit tan gran que va donar origen a la sèrie televisiva que durant cinc anys es va convertir en un referent per a la joventut de la dècada dels anys 80. Posteriorment, Broadway va saber capitalitzar l'èxit i, des d'aleshores, Fama, el musical ha donat la volta al món. A 28 anys d'aquell boom, el muntatge del musical segueix més vigent que mai.
"Crec que definitivament és una història atemporal perquè explica situacions amb les quals qualsevol persona es pot sentir identificada. En la primera lectura que vaig fer del guió em vaig dir: 'El fet d'intentar superar-se cada dia és una cosa que no passa de moda. Tots ens llevem cada dia volent fer el millor'", relata Sergio Alcover, el famós professor de rock de Fama i que dóna vida en el musical al personatge de Joe Vega.

Elenc internacional
En aquesta nova etapa de Fama, el musical espanyol està format per un grup d'artistes de tot arreu del món: l'Argentina, Cuba, els Estats Units, Espanya i, per descomptat, Catalunya.
"El nivell dels ballarins s'ha elevat molt respecte al que la gent va poder veure el 2004. Tenim noves adquisicions, sobretot ballarins cubans que ens estan portant les coreografies a un nivell fantàstic. Crec que aquesta companyia té molta més energia que qualsevol altra que també faci el musical. Entre els espanyols i cubans estem donant un plus especial que no hi ha a altres països per molt bé que ho facin", afirma orgullosa Coco Comín, coreògrafa i directora de vestuari del musical.
Integrada per més de 40 persones, entre actors, ballarins, músics i personal tècnic, la companyia de Fama, el musical està encapçalada per Sergio Alcover, Damara Mar- tínez, Norma Álvarez, Edgar Martínez, Esther Peñas, Marina Pastor, Paula Vázquez, Yolanda Serrano, Javier Toca, Isa Mateu i Jordi Grifell, entre altres.

26 de setembre 2008

Sala Cabañes presenta una ambiciosa temporada de teatre


www.totmataro.cat
23 de setembre de 2008

Vázquez, Blanch, Maicas, Rabassa i Mercè Grané signen els muntatges
Cugat Comas

La Sala Cabañes encetava el cap de setmana passat amb la reposició de ‘Jo en vull 18’ la seva temporada teatral i la va presentar en societat amb una Presidenta Imma Llorens cofoia de la relació d’espectacles que aquest any es podran veure al teatre de la Riera. I el cert és que el panorama fa patxoca i presenta un bon equilibri entre les propostes que es podran veure. A més, dos dels joves de la sala, Mercè Grané i Pere Vàzquez s’estrenen aquest curs signant la seva primera obra com a directors al capdavant de ‘Vuit dones’ i ‘L’habitació del nen’, respectivament.

Un d’aquests debutants, Pere Vàzquez, serà el primer i ja la setmana que ve i al llarg dels dies 4, 5, 12, 18 i 19 d’octubre presentarà tot un Benet i Jornet, ‘L’habitació del nen’ amb el que s’estrenarà un nou format amb el públic dalt l’escenari “és una obra intimista i fins i tot el públic, 70 persones, seran dins l’habitació”. Els Pastorets de Mataró prendrà tota l’activitat de la Sala fins al febrer, quan un clàssic català de Sagarra, inèdit a la Sala, arribarà de la mà de Carles Maicas a la direcció: ‘El Cafè de la Marina’. “Reunirem 3 generacions d’actors de la Sala” va anunciar el veterà director.

Dansa i un musical
A banda d’’Estralls’, de Jordi Casanovas que signarà Josep Maria Rabassa, el final de temporada tindrà dos ingredients que no podien faltar. Per una banda la quota de dansa de la mà de Mercè Grané que adaptarà la pel·lícula ‘Vuit dones’ a dalt l’escenari. “Seran 8 dones ballant, mostra de la Sala que té majoria femenina entre els intèrprets” va dir la també debutant en la direcció. No hi hauria temporada sense musical i sense espectacle de Fira. Per això ‘Annie’ s’adaptarà a l’escenari de la Sala Cabañes de la mà d’Antoni Blanch –que també dirigeix els Pastorets, per segon any, i que serà el primer que esgotarà el mandat i també hi manarà el 2009-2010. “Serà un musical entrenyable d’aquells que fan Sala i tant ens agraden de fer” va definir-la Imma Llorens, presidenta de l’entitat.

Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau, un bon cartell

Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau, un bon cartell

www.totmataro.cat
24 setembre 2008
Foto boixaderas

S’obre la temporada al Teatre Monumental
Comas Soler

Aquest divendres el Monumental enceta el curs amb la primera entrega d’una programació plena d’atractius per a un públic molt ampli. Quatre obres de teatre i una de dansa, totes interessants, componen l’oferta del trimestre. I per començar una proposta amb molt de ferro: ‘Espectres’, d’Henrik Ibsen.

Vigència
Molts tractadistes consideren al noruec Henrik Ibsen (1828-1906) com el fundador de la dramatúrgia europea moderna. Innovador i sovint controvertit, Ibsen trenca amb els precedents existents en el teatre escandinau. En moltes de les seves obres tracta arguments de tema social, amb els quals realitza una severa reprovació de la societat de l’època i del paper atribuït a la dona. ‘Espectres’, publicada el 1881, és precisament una de les peces més significades de la seva etapa naturalista i més crítica. El text va resultar tan polèmic que se’n va prohibir la representació, perquè abordava qüestions que eren autèntics tabús: la hipocresia religiosa, la falsa moralitat, la infidelitat conjugal, l’amor lliure, les malalties venèries, l’incest o l’eutanàsia. Més d’un segle més tard, es pot dir que ‘Espectres’ conserva la capacitat d’interpel·lació i la força reflexiva, fidel a un aforisme que al seu autor li agradava repetir: “el que ha de fer l’artista és plantejar interrogants, no administrar respostes”. I, certament, en la seva pràctica teatral Ibsen defuig la simplificació, l’esquematisme o la visió unidimensional. Sempre emplaça l’espectador davant la complexitat, moltes vegades contradictòria i vertiginosa, de la condició humana.

Actualització amb al·licients
La posada en escena d’’Espectres’que es podrà veure al Teatre Monumental porta la signatura de la directora Magda Puyo i parteix d’una adaptació del text original que n’ha fet conjuntament amb en Carles Mallol, per donar tocs d’aparença més actual tant als personatges com a les situacions. Com a al·licients afegits compta amb la presència de Jordi Boixaderas i d’Emma Vilarasau en els papers protagonistes. Mingo Ràfols, Queralt Casasayas i Ramon Pujol completen el repartiment. L’escenografia de Ramon Simó, feta de plafons de metacrilat, divideix l’espai de la representació en dos plans i resulta especialment suggeridora perquè crea un joc de miralls i de reflexos del tot adient a l’evocació del passat fantasmal que oprimeix els personatges.

EL JURAT INTERNACIONAL DE FIRATÀRREGA 2008 ATORGA EL PREMI CAIXA CATALUNYA A EFÍMER


15 de setembre de 2008

Els quatre membres donen per unanimitat el guardó al muntatge Pop3 com a millor espectacle de carrer d’estrena del certamen

Un jurat internacional format per professionals de les arts escèniques (Sian Thomas, directora artística de Celebracions de Hat Fair a Winchester; Alberto García, director general i artístic de l’Umore Azoka-Fira d’Artistes de Carrer de Leioa (Bizkaia); Hans Christian Gimbel, director artístic de KIT, que organitza la Metropolis Biennale a Copenhaguen i Jep Sánchez, director del Teatre Municipal de Girona, ha atorgat per unanimitat el Premi Caixa Catalunya a la millor estrena de carrer de FiraTàrrega 2008 a la companyia Efímer, pel seu espectacle Pop3.

Aquest premi està dotat amb 6.000 euros —una de les majors dotacions econòmiques entre els guardons de fires i festivals europeus— i el jurat internacional l’ha adjudicat a la companyia Efímer d’entre les 15 companyies que hi optaven i que també han estrenat espectacles de carrer en el marc de la Fira.

L’espectacle guanyador, que va ser l’encarregat d’inaugurar aquesta edició de FiraTàrrega, és un muntatge de gran format i ritme trepidant, inspirat en el Pop Art. A través de nou pantalles gegants i mòbils, el muntatge fa una reflexió crítica de la societat de consum actual i dels missatges que a diari ofereixen els mitjans de comunicació i la publicitat. Un treball amb una elaborada dramatúrgia visual, en el qual hi té molt pes específic la composició musical realitzada per Rafel Plana així com el disseny i l’execució pirotècnica de La Companyia del Foc.

Premis San Miguel
D’altra banda, en els propers dies es donarà a conèixer la companyia guanyadora del Premi San Miguel. Aquests guardons s’atorguen segons el criteri del públic al millor espectacle de la Programació Oficial de la Fira, a través d’unes butlletes que ara s’estan recomptant i que els espectadors podien dipositar en diferents bústies repartides per la ciuta.

Font:Servei de premsa

Els musicals impulsen l'alça de públic al teatre

www.elperiodico.cat
9 de setembre de 2008

• 'Mamma mia' va ser l'espectacle més vist a la cartellera de Barcelona
• Les sales alternatives van augmentar un 42% les butaques ocupades l'exercici passat

IMMA FERNÁNDEZ
BARCELONA
Amb un creixement del 18% respecte de l'any anterior, els teatres de Barcelona van experimentar l'augment d'espectadors més elevat de la "història moderna" (un total de 2.654.862), segons va informar ahir Daniel Martínez, president d'Adetca (Associació d'Empreses de Teatre a Catalunya), durant la presentació del resum estadístic de l'exercici 2007-2008. L'èxit dels musicals ha estat el factor clau de l'auge de públic, però també les sales alternatives han tingut un elevat increment d'espectadors (42%). La mitjana global es va situar en el 59,19%.
"A diferència d'altres sectors, no podem parlar de crisi al teatre", va afirmar Daniel Martínez, que va reconèixer que els musicals han enganxat un públic que no és habitual consumidor de l'oferta escènica. "Han omplert un buit que hi havia a Barcelona, sense restar assistents a les altres sales. Confiem que aquestes persones que per primera vegada han trepitjat un teatre s'interessin per altres muntatges".

CINC NOVES SALES
Mamma mia, amb 281.874 espectadors, va ser la producció més vista, seguida a distància per Cabaret, Cómeme el coco, negro i Grease. En la nova temporada, la presència de sis musicals simultà-
niament a la cartellera (Spamalot, Mortadelo y Filemón, Qué, Aloma, Fama i Mamma mia) assegura l'empenta de l'aforament global. Això si no hi ha punxades imprevistes i continua la febre pel gènere en una ciutat que aquest any, després de dos lustres a rebuf de Madrid, avançarà la capital en nombre de propostes i estrenes.
"Abans, els catalans anaven a Madrid a veure musicals, ara serà al revés", va vaticinar Daniel Martínez, que també va recordar els nous cinc espais escènics oberts el 2007 --Coliseum, les dues sales del Teatre Gaudí, el Teatre Raval i la Nave Ivanov--. Aquestes obertures van contribuir a l'augment d'un 37% de la recaptació respecte de l'any anterior, i es van aconseguir al voltant de 70 milions d'euros.
Com a muntatge de text, El llibertí, dirigit per Joan Lluís Bozzo, ha estat el gran èxit d'una temporada amb "molta presència" de produccions i autors catalans, segons el president d'Adetca. "El 46% de les obres són d'autoria catalana i les produccions arriben al 78%", va precisar. Al seu optimisme s'hi va sumar Julio Álvarez, director de la sala Tantarantana, que va qualificar d'"històric" l'increment de públic registrat a les sales alternatives (van aconseguir una mitjana del 69% d'ocupació). "El sistema teatral català funciona. Des del 2000 fins al 2008 s'ha duplicat el nombre d'assistents", va valorar Martínez.

La comèdia de Joan Pera i l'obra 'Espectres' d'Ibsen encapçalen la programació de tardor del Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa



www.avui.cat
16 de setembre de 2008

ACN
Cristina Fornós
Tortosa

La comèdia teatral 'Òscar, una maleta, dues maletes...', protagonitzada pels actors Joan Pera i Lloll Beltran, i l'obra 'Espectres', amb Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas, són els plats forts de la programació de tardor del Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Altres actes programats són 'Cançons de Mandràgora', de poemes musicats; l'espectacle de circ 'Comeback', o la presentació del nou disc de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, 'Oco!'. Amb aquesta programació, que suposa una inversió de 34.000 euros, l'Ajuntament de Tortosa pretén incrementar el nombre d'espectadors, dotar la ciutat de riquesa cultural i convertir-la en un referent cultural a les Terres de l'Ebre.

Una obra teatral sobre el casament, l'amor i el desamor serveix de presentació de la nova companyia teatral A4mans

www.avui.cat
23 de setembre de 2008

Aquest divendres s'estrena al Teatre Laboratori de l'Institut del Teatre de Vic l'obra teatral 'Fàbrica de núvies' de Montserrat Mas

ACN / Marc Riera i Morató
Vic

Aquest divendres s'estrena al Teatre Laboratori de l'Institut del Teatre de Vic l'obra teatral 'Fàbrica de núvies' de Montserrat Mas. Aquesta és la primera producció de la nova companyia teatral A4mans. Aquest grup neix amb la idea de posar en escena textos contemporanis i 'investigar formalment' en paraules de Blanca Bardagil, directora del primer espectacle d'aquesta companyia. Bardagil i l'actriu Mima Riera que protagonitza aquest monòleg han acabat la seva formació al Institut del Teatre. després de l'estrena d'aquest cap de setmana a Vic l'objectiu de la companyia es treballar per consolidar el projecte i poder presentar aquest espectacle a Barcelona i en altres ciutats catalanes.

La companyia Boira Teatre representarà «Pedra de Tartera» a Manlleu

www.osona.com
24 de setembre de 2008

L’obra “Pedra de Tartera”, basada en la novel•la de Maria Barbal, es representarà el divendres 26 de setembre a les 10 del vespre al Teatre de Gràcia de Manlleu, a càrrec de la Companyia Boira Teatre.
Aquesta obra, representada per actrius de la comarca, es va estrenar a Centelles, a la Trobada de Grups Amateurs de Teatre d’Osona, amb molt bona acollida. Ha voltat per tota la comarca i ara és el moment de rebre-la a Manlleu.

Es tracta d’un monòleg a cinc veus de la Conxa, la dona protagonista de la història. Una dona de pagès, que des de la vellesa evoca tota una vida de feina, amor, patiment... Però amb la bellesa de les paraules de Maria Barbal i la poesia de les coses petites, dels costums arrelats. I, sobretot, de la llengua. Es pot dir que aquesta obra constitueix un homenatge a la llengua, el respecte que el català es mereix.

Venda anticipada d’entrades a la llibreria Jordà (93 851 38 04), al carrer del Pont de Manlleu.

Joan Gonzàlez: ‘el temps d’adaptació determinarà on estarem’


www.capgros.com
25 de setembre de 2008

El femení del Platges de Mataró debuta aquest cap de setmana a la Copa Catalunya mentre que el masculí visita el Monzón

per Salva Fernàndez

Joan Gonzàlez, entrenador de l'equip femení
L’equip femení del Platges de Mataró debuta aquest dissabte 27, a les 19.15, a la Copa Catalunya davant el Resir Reus Deportiu. El conjunt que dirigeix Joan Gonzàlez, que compta amb una plantilla totalment renovada a excepció de dues jugadores, és tot un incògnita de cara a la temporada que els espera. “Tenim bones jugadores, però és un equip totalment nou i això farà que tardem a funcionar”. Gonzàlez creu que el període d’adaptació de l’equip com a bloc serà clau per saber que donarà de sí aquesta temporada: “on estarem ho decidirà el temps que estiguem per acoplar-nos. Si és aviat, lluitarem pels llocs de dalt, si no, estarem una mica més avall”. El tècnic està content amb la pretemporada duta a terme per les unionistes, que van iniciar els entrenaments el 25 d’agost. “Hem fet bastants amistosos; vam començar no gaire bé perquè teníem al davant de lligues superiors però amb rivals de la nostra talla hem tingut sensacions bones i sobretot molta predisposició de les jugadores”.

El primer rival, el Resir Reus Deportiu, és tot una incògnita. “Sabem molt poques coses d’ells, ja que han pujat aquest any de Primera Catalana”, explica Gonzàlez, que destaca “les bones jugadores en joc interior” del rival reusenc. El debut a casa del Platges de Mataró femení serà el proper dissabte, dia 4, davant el CB Cornellà. L’horari habitual dels partits al Josep Mora serà a les 19.00h de la tarda.

El masculí visita el Cosehisa Monzón
El Platges de Mataró masculí disputa aquest cap de setmana el seu primer desplaçament a la Lliga EBA. El conjunt mataroní visita el Cosehisa Monzón, un rival complicat a casa seva que a més arriba després de perdre per un contundent 73-56 davant el Santfeliuenc. Els d’Albert Illa ja saben el que és guanyar al Pavelló ‘Los Olímpicos’ de Monzón, Osca. La temporada passada, en el darrer partit del 2007, l’equip unionista va guanyar per un clar 77-93. En l’últim enfrontament amb els aragonesos, però, l’equip va perdre 64-69 en un partit que era seu.

El Platges de Mataró s’estrena amb victòria a casa


www.capgros.com
22 setembre de 2008

José Cabrera, clau en la defensa per frenar el complicat Igualada

per S.F. - fotos R. Gallofré

Cabrera realitza un dels cinc taps que va fer Fradera en una internada Forcada anota amb una esmaixada

En les quatre últimes visites de l’Igualada al Josep Mora, el Platges de Mataró havia estat incapaç de vèncer. Diumenge passat, dia 21, l’equip d’Albert Illa va trencar aquesta estadística i es va imposar 81-69. Ja és la segona vegada consecutiva que el conjunt mataroní acaba amb un dels seus habituals ossos a les pistes catalanes. La primera va ser en la darrera jornada de la lliga passada, quan l’equip va vèncer als d’Anoia després d’una llarga travessia de derrotes en els duels entre ambdós conjunts. José Cabrera, enorme en tasques defensives, va debutar amb molt bona nota a la Lliga EBA en un partit on va destacar, un cop més, la mà de Jordi Ventura.

El partit no va començar gens bé pels interessos unionistes. L’Hormipresa Bàsquet Igualada va venir molt fort i va infligir un parcial de 0-7 que deixava glaçat el Josep Mora. L’equip sortia pressionat pel fet de donar bona imatge a casa i perquè si es perdia, s’anava a una pista complicada com el Monzón amb la por de tenir ja dues derrotes. Però la resposta no es va fer esperar. Un parcial de 22-1 amb una defensa espectacular on va brillar amb llum pròpia Cabrera, fent alguns dels cinc taps que va realitzar al llarg del partit i imposant la seva llei en els rebots defensius (3), a qui el va acompanyar un entramat defensiu molt intens que va frenar el joc interior dels visitants. Aquests vivien dels llançaments de tres punts, però amb això no en van tenir prou. El primer parcial va acabar 22-10, mentre que en el segon es va igualar la cosa amb un 26-24 que mantenia amb cert avantatge l’equip d’Illa al capdavant.

En la represa, l’Igualada va buscar la gesta, però tot i transformar 13 triples, ni l’encert era l’esperat (un 36% dels intents) ni s’acompanyava amb les jugades de dos punts (només 14 cistelles de 34). Per la seva banda, seguia viva la lliçó de Ventura, que va acabar amb 23 punts, cinc assistències, sis pilotes robades i una valoració total de 36. Marc Forcada, amb 14 punts, i Cabrera, amb 10, van acompanyar-lo en tasques ofensives. L’equip va deixar escapar sis punts d’avantatge en el tercer període, 17-23, però seguia vuit per sobre de cara l’últim quart. En el darrer, pocs punts per part d’ambdós equips que va propiciar que el Platges de Mataró assolís el primer triomf de la temporada per 81-69 davant un públic entregat que seguirà, pel que sembla, gaudint de l’equip com ja va fer la temporada passada.

Illa: ‘Tenim la millor pista de la lliga EBA’
El tècnic unionista, Albert Illa, es mostrava convençut de tenir “la millor pista de la lliga EBA”. “L’equip es mostra convençut, està alegre i això es trasllada a la grada, que està molt motivada i anima molt tenint en compte qui som i d’on venim”, assegura l’entrenador, que es mostra “encantat” amb un ambient que “no es troba a cap altre pista del campionat”. El tècnic també va valorar molt positivament el partit de Cabrera: “és bo que agafi confiança i pes dins l’equip, ja que va ser clau en la remuntada de la primera part gràcies a la seva presència en agafar rebots alts i imposar-se en la defensa”. Illa afirma que el partit “no va ser còmode” davant un rival “trampa, amb bons jugadors i un bàsquet molt difícil de superar”.

El Platges de Mataró visita en la segona jornada de lliga al Cohesia Monzón dissabte, dia 27, a les 19.30. Els aragonesos estan tocats després de perdre en la seva visita davant el Santfeliuenc, i buscaran una victòria en una lliga molt competitiva que ja va mostrar les seves primeres sorpreses amb la derrota del Valls, vigent campió, davant el Cassanenc d’Iki o la derrota del Navàs davant l’Olivar.

Platges de Mataró 81-69 Igualada
Alineació: Jordi Ventura (23), Adrià Fradera (8), Marc Forcada (14), Jose Cabrera (10) i Llorens Mons (2) –cinc inicial- Paco Hernández (10), Jaume Solans (0), Juan Antonio Jobacho (5), Edu Alcaraz (0), i Ignasi Ariño (4).

Parcials: 22-10/26-24/17-23/16-12.

25 de setembre 2008

'Spamalot': mucha planta y poca uva


www.elpais.com
13 de setembre de 2008

MARCOS ORDOÑEZ

Tricicle ha adaptado el espectáculo que los Monty Python estrenaron en 2005 basado en su filme Los caballeros de la mesa cuadrada. Lo que procede de la película original funciona, el material nuevo no va ni con pedales

Desde hace tiempo pintan bastos para el antiguamente llamado "musical adulto", que se caracterizaba por asuntos originales, personajes poderosos y melodías memorables. Todo eso pasó a la historia, por algo se les llama "clásicos". Lo que prima hoy (y primará, me temo) es la nostalgia inmediata (reducciones y/o pastiches de películas de los setenta/ochenta), las franquicias sin alma (los incontables homenajes a grupos de pop/rock) y, a menudo englobando la mezcla, los espectáculos genéricamente "familiares", es decir, dirigidos a esa franja de la ciudadanía que habita en una muy prolongada adolescencia. Hablemos de Spamalot, cuya versión española se acaba de estrenar en el Victoria barcelonés, adaptada y dirigida por Tricicle. No cuesta imaginar su posible génesis: después de ver Los Productores, Eric Idle alza el puño al cielo y proclama "Si Mel se ha forrado, yo no voy a ser menos". Así que llama a su amigo John Du Prez, que ya había compuesto un puñado de canciones para los Python, y organizan una jarana de fin de curso que repesca algunos grandes momentos de Los caballeros de la mesa cuadrada (Monty Python and The Holy Grail, 1975). Luego rellenan los huecos con estopa arrevistada y vagamente provocativa en la estela de Brooks (unos cuantos chistes trillados sobre judíos y gays) sin rozar su efervescente descaro. Como estaba previsto, se forran en Broadway (algo menos en el Palace del West End) y el espectáculo se lleva tres Tonys. No faltó tela para tan menguada bolsa: Spamalot se estrenó en el Shubert (marzo de 2005) con dirección de Mike Nichols y elenco encabezado por Tim Curry, David Hyde-Pierce y Hank Azaria. Dos años más tarde, el inconmensurable Simon Russell Beale sustituyó a Curry en el rol del Rey Arturo. Nada, que le hizo gracia.

Lo peor de los añadidos es que dos personajes estelares, Galahad y Robin, desaparecen de escena por falta de espacio
Los de Tricicle también han cuidado muy mucho la producción, que ronda, dicen, los tres millones de euros. La escenografía de Carles Pujol, muy similar a la original, hace pensar en una Venganza de don Mendo hormonada con efectos especiales; hay un gran despliegue de figurines y pelucas; notable orquesta, de doce instrumentistas, dirigida por Oscar Salvador; buen cuerpo de baile, con coreografías a cargo de Francesc Abós y, sobre todo, un reparto entregado, eficaz y con escasos desajustes, que se multiplica en una miríada de personajes. Lástima que los Tricíclicos no destinaran parte del presupuesto a la contratación de un buen traductor (las versiones son lo más barato del lote, para buscar un adjetivo amable) y que los mimbres de la cesta no sean precisamente como para echar cohetes.

Una crítica de Spamalot corre el serio peligro de acabar pareciendo el gráfico clínico de un enfermo bipolar: las cumbres exultantes dan paso a vertiginosas caídas en picado. El diagnóstico es sencillo: lo que procede de la película original funciona, el material nuevo no va ni con pedales.

La función arranca de maravilla, con el falso comienzo de los finlandeses y su danza del Pez Bofetón y el delirante diálogo entre el Rey Arturo y el futuro Sir Galahad sobre cocos y golondrinas, una cumbre de los Python, pero a los diez minutos la escena de los apestados nos teletransporta al terruño de Marianico el Corto cuando el tema I am not dead yet muta en "aún no la he palmao". Más altibajos: la parodia de Lloyd Webber (The song that goes like this), estupendamente cantada por Sergi Albert (Sir Galahad), y Marta Ribera (la Dama del Lago, que tiene una aparición espectacular rodeada de sus Laker Girls), da paso a una sosísima conversión de Camelot en casino de Las Vegas, donde Ribera sigue luciendo poderío vocal pero muy escaso swing, y Jordi Bosch, impecable y rebosante de encanto como Arturo, apenas se marca un fraseo de scat.

Otro número muy divertido, el encuentro con el Francés Insultón (Fernando Gil, que también se luce como un Lancelot psicópata: lo mejor de la velada), degenera y se desparrama en un Run Away que no firmaría ni Benny Hill en horas bajas. La segunda parte despega en punta con el inmarcesible Always look at the bright side of life de La vida de Brian, esta vez decentemente traducida y servida en su punto por Bosch y el colombiano Julián Fontalvo en el rol del escudero Patsy. Otro buen actor, bailarín y cantante es Xavi Duch (Sir Robin): borda el salvaje madrigal Brave Sir Robin y hace lo que puede para salvar You won't succeed on Broadway, una presunta chanza con muy poca gracia sobre el predominio hebreo en la escena neoyorquina, y a la que no ayudan chocarrerías innobles como "estoy jodío y sin judíos", que los señores directores bien podrían haberse ahorrado. Funcionan, pues, y para evitar la pormenorización detallada, los sketches conocidos (los Caballeros Que Dicen Ni, el Conejo Asesino, los pies de Dios con propulsión a chorro, el Hechicero Volador), pero la mitad de las canciones son bromas que se quedan en el enunciado -The Diva's Lament, con la cantante protestando porque no tiene papel, o I'm All Alone, en la que Arturo lamenta su soledad ante el fidelísimo y consternado Patsy- y los nuevos números se suceden con la agilidad de un paquidermo sonámbulo: la trama de Broadway no va a ningún lado, el episodio del Príncipe Herbert (Jesús García) es un ramillete de tópicos, y la previsible salida del armario de Lancelot culmina en un número de samba a lo Barry Manilow que recuerda un descarte de La cage aux folles. Lo peor de los añadidos es que dos personajes estelares, Galahad y Robin, desaparecen de escena por falta de espacio, y que las casi dos horas y media de función acaban por pesar lo suyo. A la hora del balance se valora el empeño de la propuesta y predomina la irresistible simpatía de los intérpretes, enardecidamente aplaudidos, pero, por mucho gracejo que le echen, el Grial apañado por Idle & Du Prez sigue siendo de latón. Si usted siempre soñó con un episodio medieval de Los Chiripitifláuticos, Spamalot puede ser su espectáculo.

Spamalot de los Monty Python. Teatre Victoria. Paral.lel 67. Barcelona. www.tricicle.com y www.teatrevictoria.com