Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau, un bon cartell

Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau, un bon cartell

www.totmataro.cat
24 setembre 2008
Foto boixaderas

S’obre la temporada al Teatre Monumental
Comas Soler

Aquest divendres el Monumental enceta el curs amb la primera entrega d’una programació plena d’atractius per a un públic molt ampli. Quatre obres de teatre i una de dansa, totes interessants, componen l’oferta del trimestre. I per començar una proposta amb molt de ferro: ‘Espectres’, d’Henrik Ibsen.

Vigència
Molts tractadistes consideren al noruec Henrik Ibsen (1828-1906) com el fundador de la dramatúrgia europea moderna. Innovador i sovint controvertit, Ibsen trenca amb els precedents existents en el teatre escandinau. En moltes de les seves obres tracta arguments de tema social, amb els quals realitza una severa reprovació de la societat de l’època i del paper atribuït a la dona. ‘Espectres’, publicada el 1881, és precisament una de les peces més significades de la seva etapa naturalista i més crítica. El text va resultar tan polèmic que se’n va prohibir la representació, perquè abordava qüestions que eren autèntics tabús: la hipocresia religiosa, la falsa moralitat, la infidelitat conjugal, l’amor lliure, les malalties venèries, l’incest o l’eutanàsia. Més d’un segle més tard, es pot dir que ‘Espectres’ conserva la capacitat d’interpel·lació i la força reflexiva, fidel a un aforisme que al seu autor li agradava repetir: “el que ha de fer l’artista és plantejar interrogants, no administrar respostes”. I, certament, en la seva pràctica teatral Ibsen defuig la simplificació, l’esquematisme o la visió unidimensional. Sempre emplaça l’espectador davant la complexitat, moltes vegades contradictòria i vertiginosa, de la condició humana.

Actualització amb al·licients
La posada en escena d’’Espectres’que es podrà veure al Teatre Monumental porta la signatura de la directora Magda Puyo i parteix d’una adaptació del text original que n’ha fet conjuntament amb en Carles Mallol, per donar tocs d’aparença més actual tant als personatges com a les situacions. Com a al·licients afegits compta amb la presència de Jordi Boixaderas i d’Emma Vilarasau en els papers protagonistes. Mingo Ràfols, Queralt Casasayas i Ramon Pujol completen el repartiment. L’escenografia de Ramon Simó, feta de plafons de metacrilat, divideix l’espai de la representació en dos plans i resulta especialment suggeridora perquè crea un joc de miralls i de reflexos del tot adient a l’evocació del passat fantasmal que oprimeix els personatges.