www.diaridemataro.cat
10 de setembre de 2008
Actriu i directora artística del Festival Shakespeare
Jaume Vellvehí i Altimira
Historiador
L'actriu Montse Vellvehí és la directora artística del Festival Shakespeare que en l'edició d'enguany, la sisena, s'ha celebrat a Santa Susanna i a Mataró. Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona exerceix de professora de veu parlada per a actors en el Col·legi del Teatre de Barcelona. Des de la segona edició del Festival fou Assistent a la Direcció, que llavors encapçalava Paco Azorín, i l'any passat va asumir-ne plenament la Direcció. El Festival Shakespeare va sorgir de la voluntat artística d’inventar un espai on produir, exhibir i esdevenir punt de referència de la creació contemporània a partir de les obres de Shakespeare. Presentat per primera vegada l'any 2002 en el marc de la masia Can Ratés de Santa Susanna, enguany ha traslladat bona part del programa a la masia Can Ribot de Mataró, iniciant una nova etapa que l'ha de consolidar com a referent.
-A banda de la teva formació acadèmica a l'Institut del Teatre, vas iniciar-te en el teatre amateur a la Sala Cabanyes de Mataró, de fet bona part de la teva família hi està, d'una manera o altra, vinculada; penso en la teva mare, per exemple...
Ma mare ha tingut sempre una gran afició pel teatre i penso que d’alguna manera me la va despertar a mi; ma mare és una persona a qui el teatre li agrada molt i li agrada fer-ne. I ara amb distància penso que aquesta il·lusió va fer que jo m’orientés cap al teatre per dedicar-m’hi professionalment.
-I no només la teva mare, el teu germà per exemple, com a tècnic també hi està vinculat...
Sí també en fa de tècnic però molt abans, de molt petits tant el meu germà, com la meva mare i jo vam començar anar a la Sala Cabanyes i ens hi passàvem tots els diumenges a la tarda i molts vespres i finalment el meu pare que no tenia res a veure amb el teatre també hi va acabar anant i posteriorment fins i tot dedicant-s’hi.
-Quan ho vas tenir clar que volies ser actriu i com va ser aquest procés?
Va començar com un secret de nens entre l’Albert Triola i jo. Vivíem la Sala Cabanyes junts, i erem molt petits que teníem un secret i era que volíem ser actors però no ho dèiem a ningú... No em preguntis el perquè perquè no ho sé, però no ho dèiem. I tots dos, amics i de Mataró, ens hi vam acabar dedicant.
I just després de la Sala Cabanyes vaig estudiar a l'Aula de Teatre i allà ja vaig començar a veure les opcions de dedicar-m’hi professionalment.
-I arriba el dia que vas a l'Institut del Teatre, com es rep a casa la decisió?
A casa es rep fent de pares dient allò de :"vols dir que com a afició no n’hi ha prou?, pensat'ho bé, que és una professió difícil.." però tampoc s'hi van posar massa, no em van apretar gens; i en canvi sí que va semblar que hi havia com un disgust; de fet només ho va semblar perquè a ma mare penso que en el fons li feia una mica d'il·lusió.
-Has treballat en obres com Terra Baixa d’Àngel Guimerà, La barca nova d’Ignasi Iglésias o el Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare entre d'altres; dones classes i tens una trajectòria notable; però em sembla que hi ha una cosa que mai t'ha agradat, em refereixo a la televisió, m'equivoco?
Quan et dediques professionalment a ser actor no pots descartar cap de les possibilitats que tens, tan de teatre, com de televisió, com de cinema. Com que la meva experiència professional ha estat en el teatre, m’és difícil valorar la televisió i el cinema perquè he tingut menys oportunitats de fer-ne.
-Per què, què és el que més t'agrada del teatre, aquell aspecte que fa que t'hi dediquis professionalment i en gaudeixis?
La paraula. El poder dir, el poder explicar-te en la proximitat del públic. Estic fent classes de veu, de veu parlada, i m'agrada molt. Estic dirigint un festival multidisciplinar on hi ha dansa, hi ha teatre, hi ha música, i m'agrada especialment el teatre, però sobretot el teatre que parla, que diu coses, que hi ha text, que hi ha aquell gruix que a vegades pot semblar difícil de digerir... A mi, si m'ho expliquen ben explicat m'agrada molt i Shakespeare trobo que explica moltes coses...
-Des de l'any passat ets la directora artística del Festival Shakespeare de Santa Susanna, i enguany, la sisena edició, també a Mataró. Com va anar aquesta vinculació, perquè de fet tu ja hi havies actuat amb el Somni d'una nit d'estiu, oi?
A Santa Susanna hi arribo el primer any com a actriu i ja m'hi quedo com a ajudant de direcció. Al cap de quatre anys el director ho deixa per motius personals i llavors em demanen que faci un projecte. El faig, el presento, la Fundació l'accepta i tiro endavant amb la direcció. Cada any et planteges noves idees per millorar-lo, per fer-lo créixer, per aportar coses noves en la següent edició... Santa Susanna és un poble petit i és veritat que pots aconseguir arribar als nous reptes, però no de la mateixa manera com en una població més gran i aquí ve la idea de Mataró. Venim a Mataró i penso que aquest pas ha estat una troballa important per al Festival.
-Aquest desplaçament del Festival, potser és aviat per a plantejar- ho però: és definitiu? Es mantindran les dues seus?
La idea és que sí. Encara s'ha de definir, però vaja jo he de defensar el Festival Shakespeare i en tot cas ja seran els dos ajuntaments els qui tractaran dels altres aspectes i s'hauran de posar d'acord d'on es faci i de quina manera. Però vaja en principi és que sí. A més, en la Fundació hi ha els dos ajuntaments...
-Quina valoració n'heu fet del Festival d'enguany, perquè la impressió és que dur-lo a Mataró ha estat un encert, no?
Sí, de fet a Mataró jo trobo que hem guanyat en infrastructures, hem guanyat en capacitat de gestió, en públic sobre tot: ha vingut molt més públic i ha estat fàcil que vingués i s'ha fet amb naturalitat, i penso que en conjunt ha estat un guany. I per a Mataró també, perquè s'ha guanyat un nou espai cultural per a la ciutat.
-L'escenari de Can Ratés a Santa Susanna ja el coneixíem, el de Can Ribot a Mataró com a mínim l'iguala i és extraordinari; el programa d'enguany, amb tres espectacles internacionals, cinc estrenes, cursos i tallers és atractiu i molt llaminer; l'únic dubte era potser el calendari, però la veritat és que em dóna la impressió que a Mataró hi havia gana d'aquest tipus d'oferta. Com ho veus, hi estàs d'acord?
Si, absolutament, perquè era el tema. Perquè es deia que després de Santes, la Festa Major de Mataró, la ciutat es queda buida. I si però no. Gent que és fora: segur, però n'hi ha que no, que s'ha mobilitzat i que ha vingut. Ens hem esforçat molt per oferir una proposta que ens ha semblat interessant i la gent ha respost.
-Perquè el Festival Shakespeare és un festival per a Mataró i el Maresme o va més enllà?
És un Festival de Mataró però no només és un Festival per Mataró. I també era un dels objectius, atraure gent de fora cap a la nostra ciutat, vinguin d’on vinguin.
Pel món se'n fan molts, diria que hi ha uns dos-cents festivals Shakespeare, i pel que s'ha respirat aquest any intueixo que tenim un festival de nivell que pot convertir-se en un referent internacional perquè en el nostre país comença a ser-ho.
-Què és Shakespeare per a tu? Què aporta a un espectador del segle XXI?
Aporta el què qualsevol espectador hi vulgui trobar, perquè aprofundeix com ningú en qualsevol aspecte de l’ànima humana. I a més a més penso que és l'únic autor del que pot fer-se un festival perquè ha generat molta obra: Shakespeare va escriure teatre i ha estat font d’inspiració de moltes expresions artístiques. Això vol dir que és molt gran, i si és així és perquè no tracta el concret, sinó que tracta allò universal. I aquest és el tòpic, és veritat, es diu que és universal i és així perquè sinó, seria impossible que un sol autor pogués generar tanta obra al seu entorn. Hi ha autors contemporanis que han creat una obra a partir d'un personatge de Shakespeare. Ha generat molta literatura, ha generat dansa, ha generat òpera, ha generat circ i recerca i pensament... Estem davant d'un geni, com d'una mena de monstre, amb la qual cosa gairebé ja no parlem d'un individu sinó d'una marca. Que qui és Shakespeare? És pràcticament una marca. I justament per això, penso que és un festival inesgotable.
-T'agradaria fer-ne algun? Quin?
Com a actriu?
-Si com a actriu.
Sí. Mira, un dels espectacles en el que m'he divertit més és el "Somni d'una nit d'estiu", que vam fer al Borràs i després al Principal que vam haver de prorrogar i que dirigia l'Àngel Llàcer. Amb aquell espectacle em vaig divertir molt i penso que per a l'actor l'obra de Shakespeare és un material extraordinari. Hi ha molts personatges que m'agraden; com a obres m'interessen les històriques... "Ricard Segon", "Ricard tercer"... llavors les comèdies: "Al vostre gust", "Nit de reis", comèdies d'aquestes que després del "Somni" sempre hem dit que n'hem de fer una altra, el "Penes d'amor perdudes", o una altra... les comèdies són molt agraïdes i sempre et ve de gust perquè saps que et divertiràs, i també amb les obres polítiques o les grans obres... és que Shakespeare és... per a un actor... Shakespeare: sempre!
-A vegades, en parlar de Shakespeare, em ve a la memòria el To be or Not to be, la pel·lícula d'Ernst Lubitsch estrenada el 1942, que després Mel Brooks en faria un remake; i penso que és un molt bon exemple de la utilització de Shakespeare com a referent, com a excusa per a explicar altres coses, en aquell cas l'adveniment del nazisme a Europa. Creus que es fa prou això? Se'n fan de muntatges originals utilitzant-lo com a excusa, com a referent, com a inspiració...
Penso que si. Rebo propostes d'arreu i cada cop n'hi ha més i moltes d’elles de nous autors, bé sempre hi ha qui munta tota l'obra íntegrament, per exemple en el Festival d'enguany s'han presentat dos espectacles sencers i prou, i en canvi es genera molta obra nova. És un dels pocs autors que aguanta que se li revisi l'obra, que s'inventi a partir d'ell. Shakespeare és Shakespeare.
-Hi tindría cabuda el cinema en el Festival?
De fet a la segona Edició del Festival vam programar un petit cicle de cinema. A Màlaga hi ha un professor de la Universitat especialista en “Shakespeare i el cinema” i t’avanço que estem treballant de cara a l’any que ve per introduir altre cop el cinema en el Festival. Així que sí: i tant, que hi te cabuda. Penso que el cinema ha apropat Shakespeare a molta gent
-Perquè al Festival programeu, però produíu nous espectacles, és a dir, us heu plantejat programar obres d'encarrec?
Aquest any per exemple, ho hem fet amb el Xavier Sabata, una mica surt la idea parlant amb el Xavier i partint d'una voluntat del Festival. Sempre tenim idees que mirem de dur a la pràctica i que encarreguem i després hi ha tota la part de projectes i propostes que ens arriben i penso que el Festival ha de ser les dues coses: ha de produir i ha de coproduir. Això, en definitiva, també vol dir molts més recursos: una cosa és un festival d'exhibició i una altra és un de producció, on canvia absolutament el concepte econòmic. D'alguna manera s'ha de potenciar, aquest any ho hem fet, ha estat en petit, un concert delicat, però sempre hi ha d'haver la marca de la casa.
-T'agradaria dirigir-ne alguna?
Em fa massa respecte. Com a actriu sé que ho puc fer però de directora... em fa molt de respecte. He fet d'ajudant de direcció però de directora no.
-És evident que William Shakespeare és un clàssic de la cultura europea... sabies que la primera vegada, que jo sàpiga, que es va representar un Shakespeare al Maresme va ser el 1828 al teatre Principal d'Arenys amb Otel·lo, i que a Mataró seria la companyia del reconegut Antoni Tutau el 1876 qui la representaria?
No. No ho sabia.
-És una bona justificació, un argument més per a situar el festival a Mataró, no?
I tant! Això si que m'ho apunto...
-Ara que parlem de clàssics i salvant les distàncies, el segle XIX va ser un període excepcional per al teatre català, amb Frederic Soler o Àngel Guimerà, per exemple. D'en Guimerà de tant en tant se'n fa algun muntatge, el més recent En Pólvora, també hem vist Maria Rosa o el Mar i Cel de Dagoll Dagom, però en canvi de Pitarres no. No et sembla que el nostre teatre, diguem-ne que clàssic està, per dir-ho suau, desaprofitat?
Aprofitat o no respon a l’expectativa que crea en els directors i productors de teatre. Si no se’n fan més alguna cosa hi deuen trobar. Cada país té el teatre clàssic que li correspon i el nostre és un país petit.
-Canviant de tema i ja per anar acabant, què et diu el nom de: Shanghai Peking Opera Troupe?
L'Òpera de Pekin. L'any passat van venir al Festival i la veritat: és una altra cultura. Tenen una manera de fer molt diferent, un llenguatge i un tractament de la veu i del cos absolutament diferents i que en el Festival es puguin veure aquestes coses és extraordinari. I és cap a on hem d'anar. El Festival ha de ser la porta per on es puguin veure els Shakespeares que es fan al món. I és el que et dèia abans, com és que una cultura tan diferent com la xinesa, amb una manera de fer tan diferent de l’occidental pot agafar un text de Shakespeare, fer-se’l seu i que sigui tant interessant per a un xino com per a un català?
-Aquest seria el Shakespeare més exòtic que has vist mai? Si ho entenem com a exòtic potser si.
-Digue'm el nom d'un autor teatral excepcional, que no sigui d'aquí.
Samuel Beckett
-Ara un de català
Lluïsa Cunillé
-Drama, comèdia o tragèdia?
Una mica de cada
-L'any passat vas acabar el discurs de presentació del Festival amb un gràcies Shakespeare!, què et sembla si acabem així també?
Seria perfecte: Gràcies Shakespeare!
10 de setembre de 2008
Actriu i directora artística del Festival Shakespeare
Jaume Vellvehí i Altimira
Historiador
L'actriu Montse Vellvehí és la directora artística del Festival Shakespeare que en l'edició d'enguany, la sisena, s'ha celebrat a Santa Susanna i a Mataró. Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona exerceix de professora de veu parlada per a actors en el Col·legi del Teatre de Barcelona. Des de la segona edició del Festival fou Assistent a la Direcció, que llavors encapçalava Paco Azorín, i l'any passat va asumir-ne plenament la Direcció. El Festival Shakespeare va sorgir de la voluntat artística d’inventar un espai on produir, exhibir i esdevenir punt de referència de la creació contemporània a partir de les obres de Shakespeare. Presentat per primera vegada l'any 2002 en el marc de la masia Can Ratés de Santa Susanna, enguany ha traslladat bona part del programa a la masia Can Ribot de Mataró, iniciant una nova etapa que l'ha de consolidar com a referent.
-A banda de la teva formació acadèmica a l'Institut del Teatre, vas iniciar-te en el teatre amateur a la Sala Cabanyes de Mataró, de fet bona part de la teva família hi està, d'una manera o altra, vinculada; penso en la teva mare, per exemple...
Ma mare ha tingut sempre una gran afició pel teatre i penso que d’alguna manera me la va despertar a mi; ma mare és una persona a qui el teatre li agrada molt i li agrada fer-ne. I ara amb distància penso que aquesta il·lusió va fer que jo m’orientés cap al teatre per dedicar-m’hi professionalment.
-I no només la teva mare, el teu germà per exemple, com a tècnic també hi està vinculat...
Sí també en fa de tècnic però molt abans, de molt petits tant el meu germà, com la meva mare i jo vam començar anar a la Sala Cabanyes i ens hi passàvem tots els diumenges a la tarda i molts vespres i finalment el meu pare que no tenia res a veure amb el teatre també hi va acabar anant i posteriorment fins i tot dedicant-s’hi.
-Quan ho vas tenir clar que volies ser actriu i com va ser aquest procés?
Va començar com un secret de nens entre l’Albert Triola i jo. Vivíem la Sala Cabanyes junts, i erem molt petits que teníem un secret i era que volíem ser actors però no ho dèiem a ningú... No em preguntis el perquè perquè no ho sé, però no ho dèiem. I tots dos, amics i de Mataró, ens hi vam acabar dedicant.
I just després de la Sala Cabanyes vaig estudiar a l'Aula de Teatre i allà ja vaig començar a veure les opcions de dedicar-m’hi professionalment.
-I arriba el dia que vas a l'Institut del Teatre, com es rep a casa la decisió?
A casa es rep fent de pares dient allò de :"vols dir que com a afició no n’hi ha prou?, pensat'ho bé, que és una professió difícil.." però tampoc s'hi van posar massa, no em van apretar gens; i en canvi sí que va semblar que hi havia com un disgust; de fet només ho va semblar perquè a ma mare penso que en el fons li feia una mica d'il·lusió.
-Has treballat en obres com Terra Baixa d’Àngel Guimerà, La barca nova d’Ignasi Iglésias o el Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare entre d'altres; dones classes i tens una trajectòria notable; però em sembla que hi ha una cosa que mai t'ha agradat, em refereixo a la televisió, m'equivoco?
Quan et dediques professionalment a ser actor no pots descartar cap de les possibilitats que tens, tan de teatre, com de televisió, com de cinema. Com que la meva experiència professional ha estat en el teatre, m’és difícil valorar la televisió i el cinema perquè he tingut menys oportunitats de fer-ne.
-Per què, què és el que més t'agrada del teatre, aquell aspecte que fa que t'hi dediquis professionalment i en gaudeixis?
La paraula. El poder dir, el poder explicar-te en la proximitat del públic. Estic fent classes de veu, de veu parlada, i m'agrada molt. Estic dirigint un festival multidisciplinar on hi ha dansa, hi ha teatre, hi ha música, i m'agrada especialment el teatre, però sobretot el teatre que parla, que diu coses, que hi ha text, que hi ha aquell gruix que a vegades pot semblar difícil de digerir... A mi, si m'ho expliquen ben explicat m'agrada molt i Shakespeare trobo que explica moltes coses...
-Des de l'any passat ets la directora artística del Festival Shakespeare de Santa Susanna, i enguany, la sisena edició, també a Mataró. Com va anar aquesta vinculació, perquè de fet tu ja hi havies actuat amb el Somni d'una nit d'estiu, oi?
A Santa Susanna hi arribo el primer any com a actriu i ja m'hi quedo com a ajudant de direcció. Al cap de quatre anys el director ho deixa per motius personals i llavors em demanen que faci un projecte. El faig, el presento, la Fundació l'accepta i tiro endavant amb la direcció. Cada any et planteges noves idees per millorar-lo, per fer-lo créixer, per aportar coses noves en la següent edició... Santa Susanna és un poble petit i és veritat que pots aconseguir arribar als nous reptes, però no de la mateixa manera com en una població més gran i aquí ve la idea de Mataró. Venim a Mataró i penso que aquest pas ha estat una troballa important per al Festival.
-Aquest desplaçament del Festival, potser és aviat per a plantejar- ho però: és definitiu? Es mantindran les dues seus?
La idea és que sí. Encara s'ha de definir, però vaja jo he de defensar el Festival Shakespeare i en tot cas ja seran els dos ajuntaments els qui tractaran dels altres aspectes i s'hauran de posar d'acord d'on es faci i de quina manera. Però vaja en principi és que sí. A més, en la Fundació hi ha els dos ajuntaments...
-Quina valoració n'heu fet del Festival d'enguany, perquè la impressió és que dur-lo a Mataró ha estat un encert, no?
Sí, de fet a Mataró jo trobo que hem guanyat en infrastructures, hem guanyat en capacitat de gestió, en públic sobre tot: ha vingut molt més públic i ha estat fàcil que vingués i s'ha fet amb naturalitat, i penso que en conjunt ha estat un guany. I per a Mataró també, perquè s'ha guanyat un nou espai cultural per a la ciutat.
-L'escenari de Can Ratés a Santa Susanna ja el coneixíem, el de Can Ribot a Mataró com a mínim l'iguala i és extraordinari; el programa d'enguany, amb tres espectacles internacionals, cinc estrenes, cursos i tallers és atractiu i molt llaminer; l'únic dubte era potser el calendari, però la veritat és que em dóna la impressió que a Mataró hi havia gana d'aquest tipus d'oferta. Com ho veus, hi estàs d'acord?
Si, absolutament, perquè era el tema. Perquè es deia que després de Santes, la Festa Major de Mataró, la ciutat es queda buida. I si però no. Gent que és fora: segur, però n'hi ha que no, que s'ha mobilitzat i que ha vingut. Ens hem esforçat molt per oferir una proposta que ens ha semblat interessant i la gent ha respost.
-Perquè el Festival Shakespeare és un festival per a Mataró i el Maresme o va més enllà?
És un Festival de Mataró però no només és un Festival per Mataró. I també era un dels objectius, atraure gent de fora cap a la nostra ciutat, vinguin d’on vinguin.
Pel món se'n fan molts, diria que hi ha uns dos-cents festivals Shakespeare, i pel que s'ha respirat aquest any intueixo que tenim un festival de nivell que pot convertir-se en un referent internacional perquè en el nostre país comença a ser-ho.
-Què és Shakespeare per a tu? Què aporta a un espectador del segle XXI?
Aporta el què qualsevol espectador hi vulgui trobar, perquè aprofundeix com ningú en qualsevol aspecte de l’ànima humana. I a més a més penso que és l'únic autor del que pot fer-se un festival perquè ha generat molta obra: Shakespeare va escriure teatre i ha estat font d’inspiració de moltes expresions artístiques. Això vol dir que és molt gran, i si és així és perquè no tracta el concret, sinó que tracta allò universal. I aquest és el tòpic, és veritat, es diu que és universal i és així perquè sinó, seria impossible que un sol autor pogués generar tanta obra al seu entorn. Hi ha autors contemporanis que han creat una obra a partir d'un personatge de Shakespeare. Ha generat molta literatura, ha generat dansa, ha generat òpera, ha generat circ i recerca i pensament... Estem davant d'un geni, com d'una mena de monstre, amb la qual cosa gairebé ja no parlem d'un individu sinó d'una marca. Que qui és Shakespeare? És pràcticament una marca. I justament per això, penso que és un festival inesgotable.
-T'agradaria fer-ne algun? Quin?
Com a actriu?
-Si com a actriu.
Sí. Mira, un dels espectacles en el que m'he divertit més és el "Somni d'una nit d'estiu", que vam fer al Borràs i després al Principal que vam haver de prorrogar i que dirigia l'Àngel Llàcer. Amb aquell espectacle em vaig divertir molt i penso que per a l'actor l'obra de Shakespeare és un material extraordinari. Hi ha molts personatges que m'agraden; com a obres m'interessen les històriques... "Ricard Segon", "Ricard tercer"... llavors les comèdies: "Al vostre gust", "Nit de reis", comèdies d'aquestes que després del "Somni" sempre hem dit que n'hem de fer una altra, el "Penes d'amor perdudes", o una altra... les comèdies són molt agraïdes i sempre et ve de gust perquè saps que et divertiràs, i també amb les obres polítiques o les grans obres... és que Shakespeare és... per a un actor... Shakespeare: sempre!
-A vegades, en parlar de Shakespeare, em ve a la memòria el To be or Not to be, la pel·lícula d'Ernst Lubitsch estrenada el 1942, que després Mel Brooks en faria un remake; i penso que és un molt bon exemple de la utilització de Shakespeare com a referent, com a excusa per a explicar altres coses, en aquell cas l'adveniment del nazisme a Europa. Creus que es fa prou això? Se'n fan de muntatges originals utilitzant-lo com a excusa, com a referent, com a inspiració...
Penso que si. Rebo propostes d'arreu i cada cop n'hi ha més i moltes d’elles de nous autors, bé sempre hi ha qui munta tota l'obra íntegrament, per exemple en el Festival d'enguany s'han presentat dos espectacles sencers i prou, i en canvi es genera molta obra nova. És un dels pocs autors que aguanta que se li revisi l'obra, que s'inventi a partir d'ell. Shakespeare és Shakespeare.
-Hi tindría cabuda el cinema en el Festival?
De fet a la segona Edició del Festival vam programar un petit cicle de cinema. A Màlaga hi ha un professor de la Universitat especialista en “Shakespeare i el cinema” i t’avanço que estem treballant de cara a l’any que ve per introduir altre cop el cinema en el Festival. Així que sí: i tant, que hi te cabuda. Penso que el cinema ha apropat Shakespeare a molta gent
-Perquè al Festival programeu, però produíu nous espectacles, és a dir, us heu plantejat programar obres d'encarrec?
Aquest any per exemple, ho hem fet amb el Xavier Sabata, una mica surt la idea parlant amb el Xavier i partint d'una voluntat del Festival. Sempre tenim idees que mirem de dur a la pràctica i que encarreguem i després hi ha tota la part de projectes i propostes que ens arriben i penso que el Festival ha de ser les dues coses: ha de produir i ha de coproduir. Això, en definitiva, també vol dir molts més recursos: una cosa és un festival d'exhibició i una altra és un de producció, on canvia absolutament el concepte econòmic. D'alguna manera s'ha de potenciar, aquest any ho hem fet, ha estat en petit, un concert delicat, però sempre hi ha d'haver la marca de la casa.
-T'agradaria dirigir-ne alguna?
Em fa massa respecte. Com a actriu sé que ho puc fer però de directora... em fa molt de respecte. He fet d'ajudant de direcció però de directora no.
-És evident que William Shakespeare és un clàssic de la cultura europea... sabies que la primera vegada, que jo sàpiga, que es va representar un Shakespeare al Maresme va ser el 1828 al teatre Principal d'Arenys amb Otel·lo, i que a Mataró seria la companyia del reconegut Antoni Tutau el 1876 qui la representaria?
No. No ho sabia.
-És una bona justificació, un argument més per a situar el festival a Mataró, no?
I tant! Això si que m'ho apunto...
-Ara que parlem de clàssics i salvant les distàncies, el segle XIX va ser un període excepcional per al teatre català, amb Frederic Soler o Àngel Guimerà, per exemple. D'en Guimerà de tant en tant se'n fa algun muntatge, el més recent En Pólvora, també hem vist Maria Rosa o el Mar i Cel de Dagoll Dagom, però en canvi de Pitarres no. No et sembla que el nostre teatre, diguem-ne que clàssic està, per dir-ho suau, desaprofitat?
Aprofitat o no respon a l’expectativa que crea en els directors i productors de teatre. Si no se’n fan més alguna cosa hi deuen trobar. Cada país té el teatre clàssic que li correspon i el nostre és un país petit.
-Canviant de tema i ja per anar acabant, què et diu el nom de: Shanghai Peking Opera Troupe?
L'Òpera de Pekin. L'any passat van venir al Festival i la veritat: és una altra cultura. Tenen una manera de fer molt diferent, un llenguatge i un tractament de la veu i del cos absolutament diferents i que en el Festival es puguin veure aquestes coses és extraordinari. I és cap a on hem d'anar. El Festival ha de ser la porta per on es puguin veure els Shakespeares que es fan al món. I és el que et dèia abans, com és que una cultura tan diferent com la xinesa, amb una manera de fer tan diferent de l’occidental pot agafar un text de Shakespeare, fer-se’l seu i que sigui tant interessant per a un xino com per a un català?
-Aquest seria el Shakespeare més exòtic que has vist mai? Si ho entenem com a exòtic potser si.
-Digue'm el nom d'un autor teatral excepcional, que no sigui d'aquí.
Samuel Beckett
-Ara un de català
Lluïsa Cunillé
-Drama, comèdia o tragèdia?
Una mica de cada
-L'any passat vas acabar el discurs de presentació del Festival amb un gràcies Shakespeare!, què et sembla si acabem així també?
Seria perfecte: Gràcies Shakespeare!