Els espectacles de carrer fora del programa són part important del festival
Un moment de la representació El jardí de les meravelles, de la Factoria Mascaró.
Foto: RAMON GABRIEL
GEMMA TRAMULLAS
IMMA FERNÁNDEZ
TÀRREGA
La 28a Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega va viure ahir la segona jornada d'obertura, després que el xàfec de dijous obligués a cancel.lar el muntatge inaugural i gairebé tots els actes a l'aire lliure programats per al vespre. L'atapeït menú del dia oferia de tot, des de muntatges de gran complexitat tècnica fins a senzilles funcions de carrer. A l'espera de la reinauguració, prevista per a les deu de la nit, el protagonisme se'l va emportar el teatre que busca la complicitat amb el públic.
Entre els més provocadors van destacar els membres de la Factoria Mascaró amb el seu espectacle El jardí de les meravelles, acabat d'estrenat a Londres. Sobre un escenari que recrea un jardí clàssic amb font inclosa, van incitar el públic amb la seva estètica gai i el van invitar a passejar-los com si fossin gossos. De voluntaris no en van faltar, perquè l'espai estava abarrotat de públic.
PAS A LA SENZILLESA
Amb un estil moltíssim més delicat i una escenografia mínima, la ballarina Claire Ducreux va aconseguir que els espectadors pugessin amb ella a l'escenari per acompanyar-la en un intens viatge pel complex entramat emocional humà. Barco de arena és una representació de dansa i mim en què la protagonista només s'acompanya d'una estructura metàl.lica en forma de semicercle. Amb aquest senzill vaixell, Claire Ducreux (que juntament amb l'actor, mim i pallasso Leandre Ribera forma la companyia Leandre&Claire) va demostrar que els grans espectacles no exigeixen grans infraestructures, sinó grans artistes.
A més de les actuacions programades, Tàrrega és escenari d'actuacions de carrer, algunes de qualitat. Així ho va reconèixer el públic a la parella formada per Marina i Jonás, de Rio de Janeiro, que en el seu espectacle fonen dansa, malabars i acrobàcies. Fa tres mesos que tots dos es busquen la vida a Europa: "Em fa la impressió que a França la gent mostra més interès que aquí --comentava Marina, que és professora de dansa al Brasil--. Quan acabem el nostre número necessitem molt amor, però també una mica de plata". La parella va intentar actuar a Barcelona, però la policia els va fer fora del carrer. Tampoc estava gaire contenta Ariadna, una llenguda caputxeta que va intentar carregar la bateria del seu equip de música a l'ajuntament. Li van dir que no. "Això no em sembla bé. El festival de Tàrrega és tant per als artistes programats com per als espontanis", es lamentava.
Un moment de la representació El jardí de les meravelles, de la Factoria Mascaró.
Foto: RAMON GABRIEL
GEMMA TRAMULLAS
IMMA FERNÁNDEZ
TÀRREGA
La 28a Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega va viure ahir la segona jornada d'obertura, després que el xàfec de dijous obligués a cancel.lar el muntatge inaugural i gairebé tots els actes a l'aire lliure programats per al vespre. L'atapeït menú del dia oferia de tot, des de muntatges de gran complexitat tècnica fins a senzilles funcions de carrer. A l'espera de la reinauguració, prevista per a les deu de la nit, el protagonisme se'l va emportar el teatre que busca la complicitat amb el públic.
Entre els més provocadors van destacar els membres de la Factoria Mascaró amb el seu espectacle El jardí de les meravelles, acabat d'estrenat a Londres. Sobre un escenari que recrea un jardí clàssic amb font inclosa, van incitar el públic amb la seva estètica gai i el van invitar a passejar-los com si fossin gossos. De voluntaris no en van faltar, perquè l'espai estava abarrotat de públic.
PAS A LA SENZILLESA
Amb un estil moltíssim més delicat i una escenografia mínima, la ballarina Claire Ducreux va aconseguir que els espectadors pugessin amb ella a l'escenari per acompanyar-la en un intens viatge pel complex entramat emocional humà. Barco de arena és una representació de dansa i mim en què la protagonista només s'acompanya d'una estructura metàl.lica en forma de semicercle. Amb aquest senzill vaixell, Claire Ducreux (que juntament amb l'actor, mim i pallasso Leandre Ribera forma la companyia Leandre&Claire) va demostrar que els grans espectacles no exigeixen grans infraestructures, sinó grans artistes.
A més de les actuacions programades, Tàrrega és escenari d'actuacions de carrer, algunes de qualitat. Així ho va reconèixer el públic a la parella formada per Marina i Jonás, de Rio de Janeiro, que en el seu espectacle fonen dansa, malabars i acrobàcies. Fa tres mesos que tots dos es busquen la vida a Europa: "Em fa la impressió que a França la gent mostra més interès que aquí --comentava Marina, que és professora de dansa al Brasil--. Quan acabem el nostre número necessitem molt amor, però també una mica de plata". La parella va intentar actuar a Barcelona, però la policia els va fer fora del carrer. Tampoc estava gaire contenta Ariadna, una llenguda caputxeta que va intentar carregar la bateria del seu equip de música a l'ajuntament. Li van dir que no. "Això no em sembla bé. El festival de Tàrrega és tant per als artistes programats com per als espontanis", es lamentava.