28 de setembre 2008

El Lliure obre la temporada amb una obra sobre la desmitificació



www.elperiodico.cat
16 setembre de 2008


• Àlex Rigola dirigeix 'Rock'n'roll', de Tom Stoppard, que s'estrenarà dijous
• El text se situa entre la primavera de Praga i la caiguda del mur de Berlín

Àlex Rigola, director artístic del Lliure, ahir, a l'escenari en què es desenvoluparà l'obra Rock'n'roll.

Foto: GUILLERMO MOLINER
CRISTINA FENÉS
BARCELONA

El director artístic del Lliure, Àlex Rigola, va presentar ahir Rock'n'roll, l'obra que dirigeix ell mateix i que inaugurarà dijous la temporada del teatre. El muntatge, escrit per l'autor anglès d'origen txec Tom Stoppard, gira al voltant de la caiguda dels mites i dels ideals. Temporalment, la història es desenvolupa en el període que transcorre entre la primavera de Praga (1968) i la caiguda del mur de Berlín (1990). Espacialment, la trama passa en un jardí de Cambridge (Anglaterra) i en una habitació de Praga (República Txeca) on tot transcorre en un blanc i negre aconseguit gràcies al vestuari, a l'escenografia i a la il.luminació.
Àlex Rigola es va mostrar il.lusionat amb aquest projecte que uneix en la posada en escena conceptes tan dispars com són el coneixement, el comunisme, l'obra de la poeta Safo --que va viure a l'illa de Lesbos uns 600 anys abans de Crist-- i la història de Syd Barrett --el primer cantant de Pink Floyd, que va sortir de la formació pels seus abusos amb les drogues--. "Feia 15 mesos que no dirigia res, i volia tornar amb seguretat, amb un bon text", va afirmar Rigola.
Stoppard va teixir l'argument de l'obra a partir d'unes converses i cartes en les quals els intel.lectuals Milan Kundera i Václav Havel discutien, entre altres temes, sobre si l'art havia d'estar vinculat amb la política o no --després de la primavera de Praga i la posterior entrada dels tancs de l'URSS--, però també a partir d'una fotografia del 2001 d'un Syd Barrett molt lluny d'assemblar-se a qui algun dia havia estat. La desmitificació de les dues coses --una utopia i una ideologia, per un costat, i una estrella del pop, per l'altre--, i els efectes que aquestes decepcions tenen en els que s'aferren a aquests mites com a única causa vital van donar com a fruit aquest text.
Rigola també va reflexionar ahir sobre l'eterna lluita entre l'individualisme i el deure social, i sobre si el fet de fer art implica necessàriament prendre una determinada opció política. En aquest sentit, a l'obra es parla de The Plastic People of the Universe, una banda txeca que va voler mantenir-se al marge de la política. Aquella actitud --voler dedicar-se tan sols a la música-- ja definia una opció política, i els comunistes ho van entendre molt bé. El grup va ser empresonat.

PER A TOTS ELS PÚBLICS
Segons Rigola, Stoppard té diferents nivells de lectura, i això permet que el públic, sigui quin sigui el seu nivell de coneixement històric o musical, pugui disfrutar de l'espectacle. És a dir, que la informació bàsica per poder entendre l'obra ve donada a l'obra mateixa. A això hi ajuda el fet que l'escenari estigui enmig de la sala, cosa que aproxima el públic físicament a la història. L'espectacle, a més, es completa amb cançons que ubiquen l'espectador en l'època i la temàtica en la qual es desenvolupa cada escena.

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...