www.elperiodico.cat
7 de setembre 2008
• Javier Limón dirigeix 'Enamorados anónimos', que s'estrenarà a Madrid
Alguns membres de l'elenc i de la direcció del musical.
LUIS TROQUEL
BARCELONA
Ara que tant els musicals com la copla tornen a aixecar passions, semblava mentida que ningú no hi hagués caigut abans. El musical de la copla porta com a explícit subtítol l'obra Enamorados anónimos, que s'estrenarà el 16 d'octubre que ve al teatre Rialto de Madrid amb la productora que va impulsar el musical de Mecano, i en el qual hi sonaran cançons com La Bienpagá, ¡Pena, penita!, La Zarzamora, Tatuaje, María de la O, Suspiros de España, Madrina, Compuesta y sin novio...
Però la idea no va néixer en cap despatx. "Jo havia gravat una maqueta amb arranjaments musicals de coplas molt antigues", explica el director musical de l'espectacle, Javier Limón. "Un dia les va escoltar José María Cámara, que és un dels productors de l'obra, i li van agradar tant que va buscar com donar- los sortida. El més bonic és que no surt de cap idea preconcebuda, són les coplas les que ens van parlar".
EN TOTA REGLA
No es van limitar a escenificar un concert, com el precedent d'Azabache. Enamorados anónimos és un musical tal com Déu mana, amb un llibret escrit ni més ni menys que per David Serrano, Daniel Sánchez Arévalo, Fernando Castets i Olga Iglesias.
"Hola, em dic Alberto i estic enamorat", diu el cartell promocional. Així és com es van presentant cada un dels personatges en un centre de desintoxicació de desenamorament. Entre les tècniques per deshabituar- se'n hi ha la de no escoltar cap música que no siguin coplas, perquè tracten l'amor d'una manera tan tràgica que fan perdre les ganes d'estimar.
"Les lletres encaixen en la trama sense necessitat d'alterar-les. Les combinem amb estils com el jazz, el flamenc i fins i tot una mica de pop", afirma Javier Limón. El que no hi ha són vestits de cua. "Al capdavant de tot hi ha Blanca Li, que a més de tenir la puresa i el sabor granadí, ve de muntar òperes a Berlín i a París". Ella és la responsable de la direcció i la coreografia.
"És tot molt coreografiat, però integrant la dansa en la història sense que quedi com un pedaç, i tot el tractament escènic pot semblar més del futur que del passat", afirma Blanca Li. "Vam escollir més aviat cantants amb dots interpretatius que no actors que també cantessin", afegeix. I és que la majoria del repartiment també són encara anònims per al gran públic.
7 de setembre 2008
• Javier Limón dirigeix 'Enamorados anónimos', que s'estrenarà a Madrid
Alguns membres de l'elenc i de la direcció del musical.
LUIS TROQUEL
BARCELONA
Ara que tant els musicals com la copla tornen a aixecar passions, semblava mentida que ningú no hi hagués caigut abans. El musical de la copla porta com a explícit subtítol l'obra Enamorados anónimos, que s'estrenarà el 16 d'octubre que ve al teatre Rialto de Madrid amb la productora que va impulsar el musical de Mecano, i en el qual hi sonaran cançons com La Bienpagá, ¡Pena, penita!, La Zarzamora, Tatuaje, María de la O, Suspiros de España, Madrina, Compuesta y sin novio...
Però la idea no va néixer en cap despatx. "Jo havia gravat una maqueta amb arranjaments musicals de coplas molt antigues", explica el director musical de l'espectacle, Javier Limón. "Un dia les va escoltar José María Cámara, que és un dels productors de l'obra, i li van agradar tant que va buscar com donar- los sortida. El més bonic és que no surt de cap idea preconcebuda, són les coplas les que ens van parlar".
EN TOTA REGLA
No es van limitar a escenificar un concert, com el precedent d'Azabache. Enamorados anónimos és un musical tal com Déu mana, amb un llibret escrit ni més ni menys que per David Serrano, Daniel Sánchez Arévalo, Fernando Castets i Olga Iglesias.
"Hola, em dic Alberto i estic enamorat", diu el cartell promocional. Així és com es van presentant cada un dels personatges en un centre de desintoxicació de desenamorament. Entre les tècniques per deshabituar- se'n hi ha la de no escoltar cap música que no siguin coplas, perquè tracten l'amor d'una manera tan tràgica que fan perdre les ganes d'estimar.
"Les lletres encaixen en la trama sense necessitat d'alterar-les. Les combinem amb estils com el jazz, el flamenc i fins i tot una mica de pop", afirma Javier Limón. El que no hi ha són vestits de cua. "Al capdavant de tot hi ha Blanca Li, que a més de tenir la puresa i el sabor granadí, ve de muntar òperes a Berlín i a París". Ella és la responsable de la direcció i la coreografia.
"És tot molt coreografiat, però integrant la dansa en la història sense que quedi com un pedaç, i tot el tractament escènic pot semblar més del futur que del passat", afirma Blanca Li. "Vam escollir més aviat cantants amb dots interpretatius que no actors que també cantessin", afegeix. I és que la majoria del repartiment també són encara anònims per al gran públic.