www.avui.cat
3 de setembre de 2008
Raquel Font
'Cantant sota la pluja' és un dels molts referents cinematogràfics que incorpora el muntatge
FRANCESC MELCION
En un moment en què tothom parla de crisi sembla que el món de l'espectacle hauria de ser un dels primers damnificats. Però per tal com comença la temporada ningú ho diria. Aquest mes de setembre coincidiran als escenaris barcelonins un total de sis musicals, un gènere que, malgrat alguns interessants intents, a casa nostra ja havia rebut l'extremunció. I si no que ho preguntin als responsables de Boscos endins, que van haver de suspendre la gira perquè el muntatge era molt car.
Ara les productores catalanes Filmax i Stromboli han desembutxacat més de dos milions i mig d'euros per portar al Paral·lel Monty Python's Spamalot, un espectacle musical inspirat, menys que més, en la pel·lícula Els cavallers de la taula quadrada, una crítica àcida dels estereotips de la vida moderna -la dels anys 70- a partir de les aventures del rei Artur i els seus fidels cavallers, que, coses de la vida, els Monty Python van haver de rodar en només un mes per falta de pressupost. Ni Terry Gilliam ni Terry Jones -els directors del film- ni cap dels altres membres de la tropa d'humoristes britànics es podien arribar a imaginar que la seva segona incursió a la gran pantalla s'acabaria convertint en una de les millors comèdies de la història del cinema, amb el permís de la tercera: La vida de Brian.
A banda de la part econòmica, els altres màxims responsables de Monty Python's Spamalot són els tres membres del Tricicle que ahir en la presentació del muntatge van confessar que després de 30 anys treballant junts han aconseguit entendre's per assumir la direcció -conjuntament amb el coreògraf Francesc Abós- i van assegurar "un molt bon resultat" de la suma del seu humor amb el dels Monty Python.
I si Joan Garcia, Paco Mir i Carles Sans aquesta vegada no pujaran a l'escenari, qui sí que ho farà és Jordi Bosch fent de rei Artur, cantant -però no ballant- al costat de grans veus com les de Marta Ribera i Fernando Gil en els papers de la Dama del Llac i de Lancelot, respectivament, i de cinc actors més i sis ballarins que interpreten un total de 80 personatges. Una de les sorpreses més agradables del muntatge és la participació de Pepe Rubianes, ni més ni menys interpretant Déu, o més concretament la seva veu. Tota una aventura musical a la recerca del Sant Greal que ja ha triomfat a mig món (Broadway, Londres, Sydney...) i que ara, per primera vegada, s'estrenarà en un país no anglosaxó. Serà el 9 de setembre al Teatre Victòria, on s'estarà "fins que el públic vulgui", això sí, a preus poc populars (entre 24 i 44 euros).
Sigui com sigui es tracta de tot un desplegament d'optimisme que segur que han mamat de la cançó Always look on the bright side of life (Mira sempre el cantó bo de la vida), que van popularitzar Monty Python a La vida de Brian, que fins i tot han incorporat a l'espectacle amb referència inclosa a un altre gran moment d'optimisme com el de Cantant sota la pluja. Diuen que al mal temps bona cara, doncs davant la crisi... musicals.
3 de setembre de 2008
Raquel Font
'Cantant sota la pluja' és un dels molts referents cinematogràfics que incorpora el muntatge
FRANCESC MELCION
En un moment en què tothom parla de crisi sembla que el món de l'espectacle hauria de ser un dels primers damnificats. Però per tal com comença la temporada ningú ho diria. Aquest mes de setembre coincidiran als escenaris barcelonins un total de sis musicals, un gènere que, malgrat alguns interessants intents, a casa nostra ja havia rebut l'extremunció. I si no que ho preguntin als responsables de Boscos endins, que van haver de suspendre la gira perquè el muntatge era molt car.
Ara les productores catalanes Filmax i Stromboli han desembutxacat més de dos milions i mig d'euros per portar al Paral·lel Monty Python's Spamalot, un espectacle musical inspirat, menys que més, en la pel·lícula Els cavallers de la taula quadrada, una crítica àcida dels estereotips de la vida moderna -la dels anys 70- a partir de les aventures del rei Artur i els seus fidels cavallers, que, coses de la vida, els Monty Python van haver de rodar en només un mes per falta de pressupost. Ni Terry Gilliam ni Terry Jones -els directors del film- ni cap dels altres membres de la tropa d'humoristes britànics es podien arribar a imaginar que la seva segona incursió a la gran pantalla s'acabaria convertint en una de les millors comèdies de la història del cinema, amb el permís de la tercera: La vida de Brian.
A banda de la part econòmica, els altres màxims responsables de Monty Python's Spamalot són els tres membres del Tricicle que ahir en la presentació del muntatge van confessar que després de 30 anys treballant junts han aconseguit entendre's per assumir la direcció -conjuntament amb el coreògraf Francesc Abós- i van assegurar "un molt bon resultat" de la suma del seu humor amb el dels Monty Python.
I si Joan Garcia, Paco Mir i Carles Sans aquesta vegada no pujaran a l'escenari, qui sí que ho farà és Jordi Bosch fent de rei Artur, cantant -però no ballant- al costat de grans veus com les de Marta Ribera i Fernando Gil en els papers de la Dama del Llac i de Lancelot, respectivament, i de cinc actors més i sis ballarins que interpreten un total de 80 personatges. Una de les sorpreses més agradables del muntatge és la participació de Pepe Rubianes, ni més ni menys interpretant Déu, o més concretament la seva veu. Tota una aventura musical a la recerca del Sant Greal que ja ha triomfat a mig món (Broadway, Londres, Sydney...) i que ara, per primera vegada, s'estrenarà en un país no anglosaxó. Serà el 9 de setembre al Teatre Victòria, on s'estarà "fins que el públic vulgui", això sí, a preus poc populars (entre 24 i 44 euros).
Sigui com sigui es tracta de tot un desplegament d'optimisme que segur que han mamat de la cançó Always look on the bright side of life (Mira sempre el cantó bo de la vida), que van popularitzar Monty Python a La vida de Brian, que fins i tot han incorporat a l'espectacle amb referència inclosa a un altre gran moment d'optimisme com el de Cantant sota la pluja. Diuen que al mal temps bona cara, doncs davant la crisi... musicals.