14 de setembre de 2008
• Tàrrega s'apunta a l'impacte audiovisual i la fusió de disciplines amb muntatges com 'Pop3', 'Floten tecles', 'Metrópolis', 'HomoCatodicus' i el del pallasso Marcel Gros
Un piano penjat Floten tecles, de David Moreno.
Foto: RAMON GABRIEL
Successió d'imatges L'espectacle Pop3, de la companyia Efímer.
Foto: RAMON GABRIEL I. FERNÁNDEZ / G. TRAMULLAS
TÀRREGA
• Tàrrega s'apunta a l'impacte audiovisual i la fusió de disciplines amb muntatges com 'Pop3', 'Floten tecles', 'Metrópolis', 'HomoCatodicus' i el del pallasso Marcel Gros
Un piano penjat Floten tecles, de David Moreno.
Foto: RAMON GABRIEL
Successió d'imatges L'espectacle Pop3, de la companyia Efímer.
Foto: RAMON GABRIEL I. FERNÁNDEZ / G. TRAMULLAS
TÀRREGA
"És el futur. Els llenguatges multimèdia et permeten crear tot el teu univers. És un suport visual fantàstic amb què pots somiar molt més". Ho diu David Moreno, músic i compositor que, després de nou anys participant en espectacles de Leandre Ribera, ha debutat a Tàrrega amb el seu primer projecte personal: Floten tecles. L'artista toca un piano de cua penjat a sis metres d'altura i de cap per avall, mentre a la tapa de l'instrument, convertida en pantalla audiovisual, es projecta un curtmetratge.
"La idea me la va suggerir Ribera; un dia li vaig preguntar què podia fer jo i em va deixar anar: 'Penja un piano i toca'l cap per avall". No és fàcil. Moreno es va assessorar en un institut mèdic perquè la posició acrobàtica perjudica les cervicals. "He necessitat molts mesos d'entrenament", declara l'intèrpret, que utilitza la projecció audiovisual per recrear el seu món: "Incloc imatges de circ, arts plàstiques, pintures... La meva intenció és emocionar el públic". L'artista va sorprendre i va captivar amb el seu muntatge inèdit, encara que no era l'espai més apropiat per a emocions íntimes.
Bombardeig televisiu
La tendència multimèdia d'aquesta 28a edició ja s'anunciava a l'espectacle inaugural: Pop3, d'Efímer. Una successió de milers d'imatges projectades sobre sis pantalles mòbils resumia la banda sonora publicitària i televisiva de diverses generacions. Una reflexió sobre el bombardeig audiovisual que jugava amb les emocions contrastant imatges dels Conguitos o Verano azul amb d'altres de la fam africana o les guerres. Al final, les pantalles van formar un cub Rubik. El públic va acollir l'espectacle entre aplaudiments i comentaris: "Està bé, ¿però què hi pinta, això, en un festival de teatre?"
Fins i tot un pallasso clàssic com Marcel Gros va actuar envoltat per la tecnologia a Cadena privada, en què juga amb imatges en una pantalla. Los Dos Los, no obstant això, van presentar una obra de text pur, Volare, però els va fallar l'única i simple tecnologia: els micros. Tot i així, van oferir una de les funcions més divertides de la fira.
Inspirat en Fritz Lang
La tecnologia ha sortit al carrer amb HomoCatodicus, muntatge itinerant del grup francès L'Excuse que descarrega humor amb la seva barreja de cine, vídeo i interacció amb la gent. També la dansa s'ha llançat a l'exploració de les possibilitats del xip. Teatro Che y Moche, d'Aragó, va presentar ahir a la nit el seu ambiciós projecte Metrópolis, inspirat en la mítica pel.lícula de Fritz Lang. Una fusió de música, dansa, cine, vídeo i teatre que aconsegueix un bell poema visual i líric. A més, Teatro de la Saca, de Castella i Lleó, ha portat un gran muntatge multidisciplinari: Gaitana, un homenatge a la dona que se serveix d'elements de teatre, audiovisuals, dansa i foc per cridar contra la hipocresia masclista.
Per la seva banda, la companyia francesa Osmosis va presentar Alhambra container, una coreografia que combina els moviments del cos amb imatges de cantants projectades sobre tres contenidors de mercaderies. El director Ali Salmi planteja a partir d'aquesta trobada entre l'home i la màquina una reflexió sobre la societat actual.
Avui, a les dues del migdia, a la plaça Major, se celebrarà l'acte més emotiu d'aquesta edició: l'homenatge al crític teatral d'aquest diari Gonzalo Pérez de Olaguer, mort el mes de juny passat. Un reconeixement a la feina i al gran suport del periodista a la fira, des dels seus inicis fa 28 anys.
"La idea me la va suggerir Ribera; un dia li vaig preguntar què podia fer jo i em va deixar anar: 'Penja un piano i toca'l cap per avall". No és fàcil. Moreno es va assessorar en un institut mèdic perquè la posició acrobàtica perjudica les cervicals. "He necessitat molts mesos d'entrenament", declara l'intèrpret, que utilitza la projecció audiovisual per recrear el seu món: "Incloc imatges de circ, arts plàstiques, pintures... La meva intenció és emocionar el públic". L'artista va sorprendre i va captivar amb el seu muntatge inèdit, encara que no era l'espai més apropiat per a emocions íntimes.
Bombardeig televisiu
La tendència multimèdia d'aquesta 28a edició ja s'anunciava a l'espectacle inaugural: Pop3, d'Efímer. Una successió de milers d'imatges projectades sobre sis pantalles mòbils resumia la banda sonora publicitària i televisiva de diverses generacions. Una reflexió sobre el bombardeig audiovisual que jugava amb les emocions contrastant imatges dels Conguitos o Verano azul amb d'altres de la fam africana o les guerres. Al final, les pantalles van formar un cub Rubik. El públic va acollir l'espectacle entre aplaudiments i comentaris: "Està bé, ¿però què hi pinta, això, en un festival de teatre?"
Fins i tot un pallasso clàssic com Marcel Gros va actuar envoltat per la tecnologia a Cadena privada, en què juga amb imatges en una pantalla. Los Dos Los, no obstant això, van presentar una obra de text pur, Volare, però els va fallar l'única i simple tecnologia: els micros. Tot i així, van oferir una de les funcions més divertides de la fira.
Inspirat en Fritz Lang
La tecnologia ha sortit al carrer amb HomoCatodicus, muntatge itinerant del grup francès L'Excuse que descarrega humor amb la seva barreja de cine, vídeo i interacció amb la gent. També la dansa s'ha llançat a l'exploració de les possibilitats del xip. Teatro Che y Moche, d'Aragó, va presentar ahir a la nit el seu ambiciós projecte Metrópolis, inspirat en la mítica pel.lícula de Fritz Lang. Una fusió de música, dansa, cine, vídeo i teatre que aconsegueix un bell poema visual i líric. A més, Teatro de la Saca, de Castella i Lleó, ha portat un gran muntatge multidisciplinari: Gaitana, un homenatge a la dona que se serveix d'elements de teatre, audiovisuals, dansa i foc per cridar contra la hipocresia masclista.
Per la seva banda, la companyia francesa Osmosis va presentar Alhambra container, una coreografia que combina els moviments del cos amb imatges de cantants projectades sobre tres contenidors de mercaderies. El director Ali Salmi planteja a partir d'aquesta trobada entre l'home i la màquina una reflexió sobre la societat actual.
Avui, a les dues del migdia, a la plaça Major, se celebrarà l'acte més emotiu d'aquesta edició: l'homenatge al crític teatral d'aquest diari Gonzalo Pérez de Olaguer, mort el mes de juny passat. Un reconeixement a la feina i al gran suport del periodista a la fira, des dels seus inicis fa 28 anys.