www.avui.cat
12 setembre de 2008
Aquest any, Tàrrega ha viscut un molt particular Onze de Setembre: tot i que es va inaugurar institucionalment, la Fira no va poder brillar amb l'espectacle inaugural per culpa de la pluja
Teresa Bruna
Tàrrega
Aquest any, Tàrrega ha viscut un molt particular Onze de Setembre: tot i que es va inaugurar institucionalment, la Fira no va poder brillar amb l'espectacle inaugural per culpa de la pluja. L'espectacle Pop 3 del grup Efímer, que s'ha ajornat a avui, és una gran instal·lació electrònica, sense actors, que transcorre a traves de 9 pantalles. Va ser precisament en el moment en què les autoritats van dir allò de "Donem tots per inaugurada la Fira" que el cel amenaçant va esclatar en un seguit de llampecs sords ininterromputs que van derivar en un aiguat que va caure amb contundència, cosa que prova una vegada més que l'11 de setembre continua entestat a no ser un dia precisament de grans alegries. Segons Pau Llacuna, gerent de la fira, és la primera vegada que s'ha hagut de suspendre l'acte inaugural.
El sol del principi
Fins a les sis de la tarda el dia es mostrava amable i gens sospitós. Totes les activitats del matí es van poder fer sota un sol embafador. Començar en festiu no és habitual a la Fira, però és un fet que va motivar veure programats molts més actes per al matí festiu, abans de l'arribada de la gran riuada de públic, programadors i professionals forans. Un matí que van disfrutar els targarins sense gaires empentes i bones propostes de carrer. Una d'elles va ser Un poco Carmen, de La Guàrdia Flamenca, unes majorettes de Flandes que proposen una peculiar visió del mite de Carmen, en forma de flamenc itinerant, dins del que unes hilarants exhibicions de zapateado són el número fort.
A la tarda, mentre es notava que els visitants anaven fent cap a poc a poc, es va estrenar Drago, de la Companyia de Comediants La Baldufa. Es tracta d'un espectacle itinerant divertit i ple de color que vol transportar el públic a l'època en què els comediants anaven de poble en poble amb els seus artefactes. Aquests estrafolaris comediants pretenen explicar la història de Sant Jordi amb un temible drac que, com apunta el títol, acaba sent el gran protagonista amb les seves trapelleries.
Per sortir del carrer, apuntarem dos espectacles tancats en la línia de creacions singulars: un és La cama, de la companyia Teatro en el Aire (Madrid), que s'expressa en llenguatge sensorial amb tics ritualistes. El públic jau en uns llits, sota llençols, en una habitació col·lectiva molt intimista i participa de l'acció mentre escolten un conte. També ens hem de referir a Cadena privada, de Marcel Gros, que recrea un personatge que traspassa la cadena de televisió buscant noves experiències. És un espectacle que condensa segones lectures, cosa que fa que aquest genial clown, amb tant de prestigi al món infantil, ens sorprengui amb la immersió en el teatre de text per a adults.
"Quan la Fira va començar als anys 80 va sorprendre el món. Va ser una explosió: l'Albert Vidal i el seu zoo, La Cubana actuant a les finestres... Es feien coses que encara ara sorprenen. El festival d'Aurillac, referència en el teatre de carrer, va beure de les fonts de Tàrrega, ho ha dit el mateix alcalde d'aquesta població. Però després va venir una mena de relaxació. Ara toca tornar a fer del carrer la nostra especialització. I no només en la difusió sinó també estimulant el creador", ens diu Jordi Colominas, director de la Fira.
Per Colominas, el teatre de carrer ha de ser considerat el que és: un gènere de qualitat i molt de prestigi. "S'ha abusat massa d'espectacles lleugers que han fet que quan es parla de carrer es pensi només en xanques, animacions i xivarri pensat per a infants. Crec en el teatre per a tota la família, però tota, amb capes de lectura diferents segons l'edat". Un dels somnis de Colominas és tenir un Centre de Creació a Tàrrega.
L'acte inaugural
Mentre conversem amb Colominas -que ens l'hem trobat casualment pel carrer- passa l'Orkestra del Sol, uns anglesos aparentment normals al primer cop d'ull, però que ben aviat trenquen totes les fronteres de les etiquetes. És un concert teatralitzat que s'anomena The mobeable feast i que, de moment, barreja samba amb ska i calipso. No podem estar quiets i sortim enrere. En Colominas va cap a una altra banda, ell té molta més feina!
Ja enmig d'un temps amenaçant va tenir lloc la inauguració oficial amb la presència de les autoritats implicades. Els parlaments de tots ells van confluir en l'alt prestigi de la Fira gràcies a l'esforç de tothom i a la internacionalització de la cultura catalana, que s'ha impulsat en part des d'aquí, en viatjar a Corea i als Estats Units per explicar què es fa a Tàrrega i convidar diferents festivals i programadors a venir.
Antoni Lladó, director de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), va anunciar que el 2009 el seu departament augmentarà l'ajut: "Fira Tàrrega és un referent consolidat gràcies a un esforç col·lectiu impecable al qual s'han d'afegir les companyies, que quan vénen a Tàrrega preparen els espectacles amb absolut rigor. Volem contribuir a millorar la Fira amb finançament des de la Generalitat, perquè la cultura és un vessant que també influeix políticament la societat".
12 setembre de 2008
Aquest any, Tàrrega ha viscut un molt particular Onze de Setembre: tot i que es va inaugurar institucionalment, la Fira no va poder brillar amb l'espectacle inaugural per culpa de la pluja
Teresa Bruna
Tàrrega
Aquest any, Tàrrega ha viscut un molt particular Onze de Setembre: tot i que es va inaugurar institucionalment, la Fira no va poder brillar amb l'espectacle inaugural per culpa de la pluja. L'espectacle Pop 3 del grup Efímer, que s'ha ajornat a avui, és una gran instal·lació electrònica, sense actors, que transcorre a traves de 9 pantalles. Va ser precisament en el moment en què les autoritats van dir allò de "Donem tots per inaugurada la Fira" que el cel amenaçant va esclatar en un seguit de llampecs sords ininterromputs que van derivar en un aiguat que va caure amb contundència, cosa que prova una vegada més que l'11 de setembre continua entestat a no ser un dia precisament de grans alegries. Segons Pau Llacuna, gerent de la fira, és la primera vegada que s'ha hagut de suspendre l'acte inaugural.
El sol del principi
Fins a les sis de la tarda el dia es mostrava amable i gens sospitós. Totes les activitats del matí es van poder fer sota un sol embafador. Començar en festiu no és habitual a la Fira, però és un fet que va motivar veure programats molts més actes per al matí festiu, abans de l'arribada de la gran riuada de públic, programadors i professionals forans. Un matí que van disfrutar els targarins sense gaires empentes i bones propostes de carrer. Una d'elles va ser Un poco Carmen, de La Guàrdia Flamenca, unes majorettes de Flandes que proposen una peculiar visió del mite de Carmen, en forma de flamenc itinerant, dins del que unes hilarants exhibicions de zapateado són el número fort.
A la tarda, mentre es notava que els visitants anaven fent cap a poc a poc, es va estrenar Drago, de la Companyia de Comediants La Baldufa. Es tracta d'un espectacle itinerant divertit i ple de color que vol transportar el públic a l'època en què els comediants anaven de poble en poble amb els seus artefactes. Aquests estrafolaris comediants pretenen explicar la història de Sant Jordi amb un temible drac que, com apunta el títol, acaba sent el gran protagonista amb les seves trapelleries.
Per sortir del carrer, apuntarem dos espectacles tancats en la línia de creacions singulars: un és La cama, de la companyia Teatro en el Aire (Madrid), que s'expressa en llenguatge sensorial amb tics ritualistes. El públic jau en uns llits, sota llençols, en una habitació col·lectiva molt intimista i participa de l'acció mentre escolten un conte. També ens hem de referir a Cadena privada, de Marcel Gros, que recrea un personatge que traspassa la cadena de televisió buscant noves experiències. És un espectacle que condensa segones lectures, cosa que fa que aquest genial clown, amb tant de prestigi al món infantil, ens sorprengui amb la immersió en el teatre de text per a adults.
"Quan la Fira va començar als anys 80 va sorprendre el món. Va ser una explosió: l'Albert Vidal i el seu zoo, La Cubana actuant a les finestres... Es feien coses que encara ara sorprenen. El festival d'Aurillac, referència en el teatre de carrer, va beure de les fonts de Tàrrega, ho ha dit el mateix alcalde d'aquesta població. Però després va venir una mena de relaxació. Ara toca tornar a fer del carrer la nostra especialització. I no només en la difusió sinó també estimulant el creador", ens diu Jordi Colominas, director de la Fira.
Per Colominas, el teatre de carrer ha de ser considerat el que és: un gènere de qualitat i molt de prestigi. "S'ha abusat massa d'espectacles lleugers que han fet que quan es parla de carrer es pensi només en xanques, animacions i xivarri pensat per a infants. Crec en el teatre per a tota la família, però tota, amb capes de lectura diferents segons l'edat". Un dels somnis de Colominas és tenir un Centre de Creació a Tàrrega.
L'acte inaugural
Mentre conversem amb Colominas -que ens l'hem trobat casualment pel carrer- passa l'Orkestra del Sol, uns anglesos aparentment normals al primer cop d'ull, però que ben aviat trenquen totes les fronteres de les etiquetes. És un concert teatralitzat que s'anomena The mobeable feast i que, de moment, barreja samba amb ska i calipso. No podem estar quiets i sortim enrere. En Colominas va cap a una altra banda, ell té molta més feina!
Ja enmig d'un temps amenaçant va tenir lloc la inauguració oficial amb la presència de les autoritats implicades. Els parlaments de tots ells van confluir en l'alt prestigi de la Fira gràcies a l'esforç de tothom i a la internacionalització de la cultura catalana, que s'ha impulsat en part des d'aquí, en viatjar a Corea i als Estats Units per explicar què es fa a Tàrrega i convidar diferents festivals i programadors a venir.
Antoni Lladó, director de l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC), va anunciar que el 2009 el seu departament augmentarà l'ajut: "Fira Tàrrega és un referent consolidat gràcies a un esforç col·lectiu impecable al qual s'han d'afegir les companyies, que quan vénen a Tàrrega preparen els espectacles amb absolut rigor. Volem contribuir a millorar la Fira amb finançament des de la Generalitat, perquè la cultura és un vessant que també influeix políticament la societat".