24 de març 2012
Avui representació de La Passió. Últims dies de Jesús
Al Pati de la Presó (La Riera, 117 de Mataró)
La representació de La Passió és escenificada per la massa social que conformem els Armats de Mataró. La Passió, Jesús el Crist es realitza des de l’any 1983.
Dies de representació:
Dissabte 24 de març a les 20.30 h i a les 22 h
Diumenge 25 de març a les 21 h
Últims preparatius de La Passió “Últims dies de Jesús”
Els Armats de Mataró ultimen detalls per La Passió “Últims dies de Jesús”, el proper cap de setmana serà la primera cita al Pati de la Presó. En aquesta edició els mataronins celebren el seu 30è aniversari i ho fan fent balanç de tots aquests anys i recordant els diferents indrets on han actuat. Amadeu Llinàs, portaveu dels Armats de Mataró, explica que estan molt satisfets amb els resultats obtinguts els passats anys i encaren amb molta il•lusió les properes representacions.
Llinàs explica que l’actuació té una durada d’una hora i que tota la història està ben comprimida per fer passar als espectadors una bona estona. D’altra banda, afirma que el pati de la presó és de dimensions reduïdes i que preferirien disposar d’un espai més gran. Encara que des de l’entitat estan satisfets amb el toc especial que dóna aquest espai.
Els Armats de Mataró estan acabant de preparar tots els detalls per les actuacions del proper cap de setmana. El president de l’entitat, Jordi Llinàs, afirma que aquesta tarda comprovaran la il•luminació i decidiran els detalls que formaran part de l’escenografia.
publicat per
Alba Garcia
http://www.mataroradio.cat
20 de març de 2012
Ecce Homo el proper dissabte 31 de març a les 21 hores presento al teatre de La Coral La Badalonense de Badalona
La Company
ia Teatral PROJECTE IXTHYS presenta l’obra "ecce homo", original d’Albert López Vivancos. Un monòleg que aporta una visió històrica de la Pasqua de Jesús de Nazaret . Més enllà de les connotacions religioses o espirituals que puguin sorgir de la interpretació personal de cada espectador, “ecce homo” pretén donar un punt de vista diferent al que estem habituats d’uns fets històrics que han marcat el rumb de la humanitat, amb un vocabulari senzill i proper i que s’allunya de sentimentalismes i auto compassió.
SINOPSI:
Roma, any 40 després de Crist. Marcus Livius Caecus, tribú del Cesar, vol deixar constància dels seus viatges per l'Imperi Romà. Per a això contracta a un escriva que s'ocuparà d'anar escrivint tot el que ell li va relatant en el temps lliure que li deixen les seves obligacions com a oficial de l’exèrcit. En aquesta ocasió explica el seu pas per Palestina on va ser testimoni de l'arrest, tortures i crucifixió de Jesús. Fa el seu relat des de la indiferència i la normalitat d'algú aliè a tot el que envoltava a aquell presoner anònim per a ell.
Escrit i interpretat per Albert López Vivancos.
Lloc: Teatre de la Coral La Badalonense
Carrer Sant Anastasi, 14 de Badalona
Dia: 31 de març de 2012 a les 21 hores
Preu de l'entrada: 8 euros
Venda d'entrades a taquilla el mateix dia de la representació o reservant al mail: info@projecteixthys.com
SOBRE LA COMPANYIA:
Projecte Ixthys és una companyia de teatre nascuda a Badalona l'any 2008 amb l'objectiu de crear i investigar en el camp teatral a la recerca de nous vocabularis d'expressió. Aquestes inquietuds de recerca fan que la companyia busqui col•laboracions per produir espectacles amb d'altres formacions artístiques, ja sigui companyies teatrals, formacions musicals o de dansa.
Així mateix compta amb una secció que ofereix espectacles educatius per diferents àrees del currículum escolar dirigits a tots els cicles educatius: infantil, primària, secundària i batxillerat.
L’especialització de la companyia en aquest camp educatiu s’enfoca principalment a l’àrea de religió i la d’educació per la ciutadania. El nostre objectiu oferir una nova eina a escoles, parròquies, grups de fe, etc, amb l'objectiu de donar suport el seu treball educatiu a través d'una activitat, la teatral, que facilita el desenvolupament de capacitats com la crítica i l'autocrítica, la creativitat, l'espontaneïtat o la improvisació. Així mateix pretén fer una lectura actual del fet religiós i dels valors humans.
Més informació: www.projecteixthys.com
La Sala estrena temporada amb 'Killer', un musical que desborda humor negre
La segona temporada de teatre i dansa d'Argentona dóna el tret de sortida aquest dissabte i inclou un total de set espectacles fins al 20 de maig
La Sala d’Argentona estrena aquest dissabte la seva segona Temporada estable de teatre, música i dansa, amb l’obra Killer. Es tracta d’un musical protagonitzat per Xavier Mestres que ha assolit un gran èxit a les sales Muntaner i Villarroel de Barcelona. Mestres, amb la companyia de tres músics, presenta una proposta carregada d’humor negre en què interpreta un enterramorts que és jutjat pel presumpte assassinat de 57 persones. Aquest horrible currículum fa que, en un gest sense precedents, la fiscalia consideri la pena de mort per al criminal. En els segons que precedeixen la sentència, Pau té un moment de record per Jana, a qui considera la seva última víctima i, a la vegada, el seu gran amor i la causa per la qual ha acabat davant d’un tribunal. Killer és una obra molt particular, ja que es presenta com un monòleg musical. Un únic actor, Xavier Mestres, s’encarrega d’interpretar tots els personatges del text (Pau Moira, Jana, Juanjo, la seva dona, cambrers, policies, etc) i, a la vegada, de cantar tots els temes
musicals.
Més enllà de Killer, l’oferta a La Sala consta d’un total de set espectacles fins al 20 de maig. La programació segueix una línia similar a la de l’anterior edició, amb obres que combinen diferents gèneres i que cuiden especialment el públic familiar. L’oferta per a adults compta amb propostes com Els Dolents, de Steven Berkoff, protagonitzada per Manel Barceló i amb grans crítiques després de la seva estrena a Barcelona. Berkoff interpreta diversos personatges de l’obra de Shakespeare. Tortell Poltrona s’allunya del públic infantil amb Grimègies, una reflexió sobre la mort des de la quotidianitat i el sentit de l’humor. Catherine Allard, per la seva banda, presentarà les noves coreografies que està treballant la companyia IT Dansa.
De cara al públic infantil i familiar, destaca l’obra Operetta, Premi Butaca 2011, de la companyia Cor de Teatre, un musical que combina humor, teatre visual i elements de circ. Solfasirc, per la seva banda, presentarà l’espectacle multidisciplinar Entre pinces, que combina tècniques de circ amb audiovisuals. Festuc Teatre, per últim representarà el clàssic conte La Princesa i el Pèsol en titelles.
publicat per
V.B.
www.capgros.com
23 de març de 2012
La Passió d'Ulldecona reclama l'atenció del públic català
La Passió d'Ulldecona està decidida a invertir la tendència que concentra majoritàriament l'assistència dels seus més de 3.000 espectadors anuals a la versió castellana-al voltant d'un 80%, bona part d'ells procedents del País Valencià-. Per això, el Patronat de la Passió ha fet enguany una crida especial al públic català perquè acudeixi a les representacions de la versió catalana que comencen aquest pròxim diumenge. Enguany, l'obra que dirigeix Aleix Vallverdú presenta alguns canvis respecte l'any passat, amb el relleu de Jeroni Castell en el paper de Jesús o la introducció d'elements escènics per dotar de més ritme les representacions, que suposarà l'escurçament de la seva durada.
Després de 58 anys de representacions, els responsables de la Passió han constatat el seu arrelament i incidència entre el País Valencià, en la seva versió castellana. "És la passió de referència al País Valencià i això ens porta a fer més representacions en castellà que en català. Ve gent de fins a 350 quilòmetres i això no passa a Catalunya, on tenim una competència dura amb Esparreguera", ha explicat Castell, actualment també president del Patronat.
Per redreçar aquesta situació, l'organització ha posat en marxa una campanya de comunicació i ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona per promoure l'assistència d'aquesta zona. Castell confia que, enguany, es mantingui la tendència a l'alça de públic de la passada temporada però, sobretot, potenciar la versió catalana, obra de Jaume Vidal i Alcover i en cartell des de 1993. "Pel públic que tenim hauríem de fer sis representacions en castellà i dos en català més que no cinc i tres. Però per a nosaltres és important treballar en la Passió en català, la nostra llengua, i volem portar gent", ha assegurat.
Castell ha recordat que la d'Ulldecona és una de les quatre "passions històriques" de Catalunya juntament amb la citada d'Esparreguera, la d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i la de Cervera. Fins i tot, ha apuntat, l'aparició d'un document als arxius diocesans de Tortosa amb referències a aquestes representacions al municipi de l'any 1.512 podrien convertir-la "en una de les més antigues de Catalunya".
Diumenge serà el tret de sortida de les representacions de la versió de Vidal i Alcover, que tindran lloc també els pròxims 18 i 25 de març. Posteriorment, arribaran les representacions de la versió castellana, obra de Josep Maria Junyent Quintana, els dies 1, 15, 22, 29 d'abril i 1 de maig. Tot i que amb el mateix argument, són obres escènicament diferents, que comparteixen els mateixos actors amb els papers canviats per evitar doblar-los.
Enguany, les representacions presenten alguns canvis i novetats per aprofundir en la seva modernització. El principal, en el repartiment, la baixa voluntària de Castell -que s'ha mantingut en diferents papers durant quatre dècades- com a Jesús que, a partir d'enguany, cedeix el relleu al també actor local Eduard Marín. El director, Aleix Vallverdú, ha fet una nova adaptació del te4xt per "potenciar l'acció dramàtica" i ser "més incisius en la narració".
En aquesta línia, explicat també que s'incorporaran "escenes gestuals" d'uns tres minuts al principi de cada acte que amb els actors, la llum i la música intentaran posar en antecedents els espectadors. El treball de llum i so també s'adequarà de forma més acurada a les diferents situacions. En total, les dues versions escurçaran el seu temps en un quart d'hora o vint minuts per donar-los un "ritme més trepidant".
L'alcalde d'Ulldecona, l'independent Celestí Hervàs, ha celebrat els canvis introduïts. "Serà espectacular i digne de veure", ha assegurat, tot fent també una crida al públic de les Terres de l'Ebre perquè doni suport a les representacions i reiterant el suport municipal al projecte.
publicat per
ACN
http://www.reusdirecte.cat/
6 de març de 2012
Després de 58 anys de representacions, els responsables de la Passió han constatat el seu arrelament i incidència entre el País Valencià, en la seva versió castellana. "És la passió de referència al País Valencià i això ens porta a fer més representacions en castellà que en català. Ve gent de fins a 350 quilòmetres i això no passa a Catalunya, on tenim una competència dura amb Esparreguera", ha explicat Castell, actualment també president del Patronat.
Per redreçar aquesta situació, l'organització ha posat en marxa una campanya de comunicació i ha signat un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona per promoure l'assistència d'aquesta zona. Castell confia que, enguany, es mantingui la tendència a l'alça de públic de la passada temporada però, sobretot, potenciar la versió catalana, obra de Jaume Vidal i Alcover i en cartell des de 1993. "Pel públic que tenim hauríem de fer sis representacions en castellà i dos en català més que no cinc i tres. Però per a nosaltres és important treballar en la Passió en català, la nostra llengua, i volem portar gent", ha assegurat.
Castell ha recordat que la d'Ulldecona és una de les quatre "passions històriques" de Catalunya juntament amb la citada d'Esparreguera, la d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i la de Cervera. Fins i tot, ha apuntat, l'aparició d'un document als arxius diocesans de Tortosa amb referències a aquestes representacions al municipi de l'any 1.512 podrien convertir-la "en una de les més antigues de Catalunya".
Diumenge serà el tret de sortida de les representacions de la versió de Vidal i Alcover, que tindran lloc també els pròxims 18 i 25 de març. Posteriorment, arribaran les representacions de la versió castellana, obra de Josep Maria Junyent Quintana, els dies 1, 15, 22, 29 d'abril i 1 de maig. Tot i que amb el mateix argument, són obres escènicament diferents, que comparteixen els mateixos actors amb els papers canviats per evitar doblar-los.
Enguany, les representacions presenten alguns canvis i novetats per aprofundir en la seva modernització. El principal, en el repartiment, la baixa voluntària de Castell -que s'ha mantingut en diferents papers durant quatre dècades- com a Jesús que, a partir d'enguany, cedeix el relleu al també actor local Eduard Marín. El director, Aleix Vallverdú, ha fet una nova adaptació del te4xt per "potenciar l'acció dramàtica" i ser "més incisius en la narració".
En aquesta línia, explicat també que s'incorporaran "escenes gestuals" d'uns tres minuts al principi de cada acte que amb els actors, la llum i la música intentaran posar en antecedents els espectadors. El treball de llum i so també s'adequarà de forma més acurada a les diferents situacions. En total, les dues versions escurçaran el seu temps en un quart d'hora o vint minuts per donar-los un "ritme més trepidant".
L'alcalde d'Ulldecona, l'independent Celestí Hervàs, ha celebrat els canvis introduïts. "Serà espectacular i digne de veure", ha assegurat, tot fent també una crida al públic de les Terres de l'Ebre perquè doni suport a les representacions i reiterant el suport municipal al projecte.
publicat per
ACN
http://www.reusdirecte.cat/
6 de març de 2012
Mario Gas pacta hasta el 30 de julio
Rueda de prensa multitudinaria con sabor a despedida. «Ni que fuera Marilyn. Hay que irse de los sitios para que te hagan fotos así... O llegar», bromeaba ante los flashes un Mario Gas de negro y corbata roja, aparentemente tranquilo. Con su adiós al Teatro Español ya en los quioscos, quedaba confirmarlo y conocer los detalles. Y el principal –el cuándo– le vincula algunos meses más al coliseo: Gas ha llegado a un acuerdo con el Área de las Artes del Ayuntamiento de Madrid para marcharse el 30 de julio. Hasta entonces, se mantendrá la programación ya firmada por él.
Buenos deseos
Sobre los motivos de su despedida y su relación con el actual Gobierno municipal, el director lo resumió en una frase: «Me voy porque el nuevo equipo cree, respetando las cosas anteriores, que había que crear un equipo artístico nuevo». Y añadió: «Le deseo todo tipo de éxitos a la alcaldesa y al actual equipo del Área de las Artes. Lo digo sin ninguna segunda intención». La renovación de su contrato pocos días antes de que Alicia Moreno, su gran valedora, abandonase su cargo causó revuelo. Gas justificó la prórroga –«si hay una continuidad temporal en algunos contratos es porque las programaciones tienen que seguir»– y matizó que «se ha vendido la idea de que el contrato obligaba al Ayuntamiento hasta 2015. Esto es media mentira disfrazada de media verdad. La verdad es que, como ocurrió en la primera prórroga, se amplió por cuatro años, pero con una cláusula que permitía a cualquiera de las partes rescindirlo con tres meses de antelación. No he tenido nunca, para nada, un contrato blindado. Quien lo diga confunde o miente».
El director hizo balance de sus ocho años al frente del teatro con frases como «una experiencia altamente positiva» y «una época especial de mi vida, me he sentido realizado», y aclaró sobre su futuro que no piensa concursar a la dirección del Teatre Nacional de Catalunya y que seguirá «como siempre, trabajando en el teatro, donde sea, sin rencor ni malicias».
El director elogió a Moreno, y fue generoso con sus colaboradores, desde los directores técnicos hasta la gerente y el director de producción. También defendió su legado profesional: «Creo que hemos sido fieles a lo que dijimos cuando llegamos: hacer del Español un teatro vivo, abierto a la ciudad». Y aseguró: «Es bueno que se varíe, porque entonces se oxigena todo. Siempre y cuando no seamos un país cainita y se puedan generar eslabones. No hace falta quemar los campos de algodón previos».
Estrellas y mucho «Follies»
Por el Español pasará «De ratones y hombres», dirigida por Miguel del Arco, y después, dado el éxito cosechado, volverá «Follies» hasta julio. La sala pequeña recibirá «Old Times», un Pinter con los rostros de José Luis García Pérez, Emma Suárez y Ariadna Gil, entre otras piezas. Y en el Matadero, obras como «Una luna para los desdichados», de O’Neill; «Los últimos días de Judas Iscariote»; un «Hamlet» dirigido por Will Keen, con Alberto San Juan; la Cheek by Jowl con un texto del autor jacobino John Ford, «‘Tis pity she’s a whore»; y «La orquesta Virginia», con Quique San Francisco y Antonio Resines.
publicat per
Miguel Ayanz
http://www.larazon.es
13 de març de 2012
Buenos deseos
Sobre los motivos de su despedida y su relación con el actual Gobierno municipal, el director lo resumió en una frase: «Me voy porque el nuevo equipo cree, respetando las cosas anteriores, que había que crear un equipo artístico nuevo». Y añadió: «Le deseo todo tipo de éxitos a la alcaldesa y al actual equipo del Área de las Artes. Lo digo sin ninguna segunda intención». La renovación de su contrato pocos días antes de que Alicia Moreno, su gran valedora, abandonase su cargo causó revuelo. Gas justificó la prórroga –«si hay una continuidad temporal en algunos contratos es porque las programaciones tienen que seguir»– y matizó que «se ha vendido la idea de que el contrato obligaba al Ayuntamiento hasta 2015. Esto es media mentira disfrazada de media verdad. La verdad es que, como ocurrió en la primera prórroga, se amplió por cuatro años, pero con una cláusula que permitía a cualquiera de las partes rescindirlo con tres meses de antelación. No he tenido nunca, para nada, un contrato blindado. Quien lo diga confunde o miente».
El director hizo balance de sus ocho años al frente del teatro con frases como «una experiencia altamente positiva» y «una época especial de mi vida, me he sentido realizado», y aclaró sobre su futuro que no piensa concursar a la dirección del Teatre Nacional de Catalunya y que seguirá «como siempre, trabajando en el teatro, donde sea, sin rencor ni malicias».
El director elogió a Moreno, y fue generoso con sus colaboradores, desde los directores técnicos hasta la gerente y el director de producción. También defendió su legado profesional: «Creo que hemos sido fieles a lo que dijimos cuando llegamos: hacer del Español un teatro vivo, abierto a la ciudad». Y aseguró: «Es bueno que se varíe, porque entonces se oxigena todo. Siempre y cuando no seamos un país cainita y se puedan generar eslabones. No hace falta quemar los campos de algodón previos».
Estrellas y mucho «Follies»
Por el Español pasará «De ratones y hombres», dirigida por Miguel del Arco, y después, dado el éxito cosechado, volverá «Follies» hasta julio. La sala pequeña recibirá «Old Times», un Pinter con los rostros de José Luis García Pérez, Emma Suárez y Ariadna Gil, entre otras piezas. Y en el Matadero, obras como «Una luna para los desdichados», de O’Neill; «Los últimos días de Judas Iscariote»; un «Hamlet» dirigido por Will Keen, con Alberto San Juan; la Cheek by Jowl con un texto del autor jacobino John Ford, «‘Tis pity she’s a whore»; y «La orquesta Virginia», con Quique San Francisco y Antonio Resines.
publicat per
Miguel Ayanz
http://www.larazon.es
13 de març de 2012
23 de març 2012
Pugilatus divendres 23 de març a les 9 del vespres a Can Gassol
Escarlata Circus enceta el Cicle de Petit Format de Can Gassol
Una experiència teatral a quatre costats
El Robi i el Luca són morts. El Gros i el Prim estan de cos present. Jeckiyll i Hyde han finit. L’August i el Blanc estan KO. I volen gaudir de la seva mort que té gust de pernil serrà, que fa mal com una bufetada ben donada, que es mou a ritme de rumba i que provoca vertigen com una pirueta mortal. Els pallassos, els homes, es moren per estar lluny de la vida, per veure-la, per recordar-la i per aprendre a gaudir-la.
Pugilatus és la nova creació d’Escarlata Circus. En un periple teatral l’educació, la religió, el menjar, la vida i la mort seran eixos per viure o per morir.
Jordi Aspa d’Escarlata Circus i Piero Steiner de Los Los han creat aquest viatge teatral on la història neix de les seves pròpies entranyes i els actors són uns xarlatans de l’absurd i uns visionaris de l’ordre del món.
Pugilatus és un ball d’emocions i d’històries que busquen l’origen del seu destí. És un combat de boxa entre la força i el sentit comú. És una festa d’enterrament de tot allò que vulguem enterrar. I, sobretot, és una lliçó afectuosa del viure... junts!
Fitxa artística
Idea, guió i intèrprets: Jordi Aspa i Piero Steiner
Còmplice dramàtic: Andrés Lima (Animalario)
Acompanyament artístic: Bet Miralta
Disseny d’il•luminació: Keith Yetton
Espai i escenografia: Jordà Ferrer (Antigua i Barbuda)
Consells de vestuari i utilleria: Lluc Castells
Consells musicals: Xavi Buixader
So: Roc Mateu
Producció: Bet Miralta i Marcel•lí Puig
Coproducció: Temporada Alta 2011
Acompanyants: Teatre d’Olot i IMAC de Mataró
Partenaires: Teatre de l’Escorxador de Lleida i Teatro Cervantes (Màlaga)
Entrada
6 €
Entrada sense numerar. Aforament limitat.
Punts de venda: a les oficines de l'IMAC (carrer de Sant Josep, 9) de dilluns a divendres de 9 a 14 h i de dimecres a divendres de 18 a 20 h.
Telentrada de Catalunya Caixa : 902101212 i a totes les oficines de Catalunya Caixa.
Espectacle recomanat a partir de 14 anys
Durada aproximada: 1 hora sense pausa
publicat per
www.mataro.cat
21 de març de 2012
Que no s'acabi aquí
Una evocació de Simone de Beauvoir clou la programació de teatre del Casal
La representació de 'Simone', una peça escrita i dirigida per la dramaturga xilena Marcela Terra, va posar divendres passat el punt final al cicle de teatre de petit format que ha tingut lloc les darreres sis setmanes al local de la mútua del carrer de Bonaire. L'espectacle, que es va estrenar fa dos anys a Terrassa, ve a ser un recorregut evocatiu de la figura de Simone de Beauvoir (1908-1986).
En el marc d'una escenografia esquemàtica que suggereix la coberta d'un vaixell, dos personatges van resseguint, com en una al•legoria, uns quants moments de l'itinerari vital d'aquesta cèlebre escriptora i filòsofa francesa. Un, interpretat per Padi Padilla, és ella mateixa. L'altre, servit per Belén Bouso, adopta el paper d'un àlter ego que li qüestiona moltes de les seves controvertides actuacions, sigui en el camp dels postulats ideològics, de les pràctiques amatòries, de la producció intel•lectual i literària o de la militància feminista.
Correcció
Aquest joc dialèctic, que s'acaba amb la compareixença de la mort, permet anar enllaçant un seguit de seqüències on es fan presents vivències i records que són ambientats amb anècdotes del París de l'època que la Beauvoir va protagonitzar de manera agitada. Així desfilen per l'escena gags de cinema mut, passos de balls de saló, números dels germans Marx o cançons d'obres de Brecht.
'Simone' té doncs un plantejament lloablement ambiciós, amb un peculiar codi interpretatiu que denota una direcció minuciosa i permet mostrar una multiplicitat de registres en el treball de les dues actrius. Llàstima que el desenvolupament dramatúrgic quedi comparativament curt i que l'estructura fragmentària del muntatge dificulti una mica la comprensió de l'espectador que no tingui referents previs del complicat periple existencial de Simone de Beauvoir. Amb tot, és un espectacle correcte.
La continuïtat, un desig
En el moment de tancar aquest primer cicle de Teatre al Casal, s'imposa fer-ne un balanç positiu. Perquè tot i el caràcter desigual de les propostes presentades –cosa que és inevitable– no només ha tingut el mèrit innegable de constituir una petita mostra de les possibilitats que dóna la programació de petit format i de cost reduït, sinó que també ha servit per conjecturar vies de futur. I ho ha fet sense ajuts, en un context de crisi, de retalls pressupostaris i d'apatia institucional. Per això estaria bé que pogués tenir continuïtat. Quan sigui.
publicat per
Comas Soler
www.totmataro.cat
13 de març de 2012
'Torni enrere capità'
Carles Batlle fa servir un episodi de la Guerra Civil per explicar una història d'amor a 'Zoom'
Jordi Collet, el comandant que dubta, i Alícia González Laá, la dona misteriora, a l'interior del 'Lepanto'.
Nit del 6 de març de 1939. La Guerra Civil és a punt d'acabar. El destructor 'Lepanto' ha aturat els motors i ha apagat els llums a 30 milles de la costa africana. El seu comandant, Marc Blanch, no està d’acord amb les ordres del govern espanyol, que han decidit lliurar la flota al govern colonial francès de Tunísia per tal d'evitar que caigui en mans franquistes. Pressionat per una banda pels mariners i oficials de menys graduació -que li demanen que deserti i, tots junts, fugir a bord del 'Lepanto' cap a Mèxic- i per una altra per una misteriosa passatgera que li diu que torni a la Península, el capità es debat en un mar de dubtes. Què fer?
La pregunta se la fa, cada nit fins al 8 d'abril, Jordi Collet. Acompanyat a l'escenari de la Beckett per Pepo Blasco i Alícia González Laá, tots tres protagonitzen 'Zoom', una obra de Carles Batlle dirigida per Xavier Albertí. Tot i les aparences, i tot i el fet que va guanyar el Premi 14 d'Abril atorgat pel Memorial Democràtic, 'Zoom' no és una història bèl•lica. La recreació d'un episodi de la Guerra Civil no és més que la coartada per explicar una història d’amor. Una història d'amor que Albertí troba dins una capsa de nines russes: un espai on els plans de la memòria -tant la col•lectiva com la individual- es multipliquen fins a confondre's… i fins a confondre l'espectador, que acaba per ser incapaç de distingir què és veritat i què és mentida.
És justament per aquest joc polièdric de records i de mirades diferents que Batlle va titular la peça 'Zoom'. El mecanisme que ens permet apropar i allunyar la nostra mirada no només fa possible distanciar-se o fer una observació detallada. Això és el que aconsegueix des d'un punt de vista mecànic. Però l'efecte col•lateral d'aquesta maniobra tècnica és un canvi en la percepció de la realitat. Des de lluny creiem veure una cosa, però si ens hi apropem en veiem una altra, i si ens hi apropem més encara un altra. Per això l'objectiu, el joc d'allunyaments i proximitats, estableix un paral•lelisme amb les nines russes.
Aquestes nines amagades dins d'altres nines fan que cadascú vegi la realitat que li convé. Des de lluny, un fet històric com la Guerra Civil dóna forma a la memòria col•lectiva, un conjunt d'imatges, d'idees, de valors, que ens afecten a tots. Però des de prop aquella memòria comuna dóna pas a una de personal, que afecta només una o dues, o un grup de persones. Hi ha cops que les perspectives es complementen. D'altres es contradiuen. I de la contradicció surt el matís, la diferència, el misteri.
Un misteri que es comença a resoldre en veure com el joc de zooms es concreta en una doble història. D'una banda, la que té lloc el 6 de març de 1939, quan el comandant del 'Lepant' es debat sobre què fer, sobre si continuar rumb cap a l'Àfrica -com van fer milers de mariners en una aventura que va acabar sovint en camps de presoners- o si posar rumb a l'exili mexicà. De l'altra, el que passa 73 anys després, la nit del 6 de març del 2012, quan dos homes i una dona, que treballen en la producció d'una pel•lícula sobre els fets del 'Lepanto', decideixen escriure la història del comandant Blanch.
publicat per
Isidre Estévez
foto : David Ruano
http://www.lamalla.cat
12 de març de 2012
Des del segle XV
Amb la Quaresma arriben les representacions de la Passió a diverses poblacions catalanes. La tradició d'aquesta posada en escena dels darrers dies de la vida de Jesús es remunta a l'edat mitjana, quan eren habituals les representacions dramàtiques a dins de les esglésies, unes peces conegudes per misteris. Aquestes escenificacions explicaven passatges de la vida dels sants, de la Mare de Déu, de Jesús... A Cervera està documentada la representació del misteri de La Passió del fill de Déu l'any 1481 i també altres escenificacions el 1488 i el 1534. A Esparreguera la primera cita sobre la Passió es recull en una carta datada el 1611, i les primeres notícies documentals de la Passió a Olesa es remunten a l'any 1538. Amb alts i baixos, la Passió s'ha anat representant fins als nostres dies. Són produccions d'aficionats que en els darrers anys han apostat per l'espectacularitat: han professionalitzant la seva direcció, han invertit en bones escenografies, vestuari, música en directe... I en el terreny social i cultural, les entitats no s'aturen en tot l'any: organitzen classes de teatre, de música, programen exposicions, convoquen concursos, tenen corals, grups de percussió...
publicat per
M.J.R.
http://www.elpuntavui.cat
9 de març de 2012
publicat per
M.J.R.
http://www.elpuntavui.cat
9 de març de 2012
«Con esta obra nace la nueva comedia musical española»
El Palacio de Festivales acoge hoy el estreno absoluto de 'Orquesta de señoritas', de Juan Carlos Pérez de la Fuente, que traslada la acción a la posguerra española
El personaje de Patricia luce un bigote poblado y corto, mientras que Pamela se contonea por el escenario con una barba generosa pero bien cuidada, perfilada y gris. «Son mujeres interpretadas por hombres, no hombres disfrazadas de mujer». Ese es el matiz, la línea trasversal que recorre de principio a fin la versión del clásico de Jean Anouilh 'Orquesta de señoritas' que dirige y produce Juan Carlos Pérez de la Fuente y que hoy tendrá su estreno absoluto en Santander, en la sala Pereda del Palacio de Festivales.
«Con esta obra nace hoy la nueva comedia musical española y vamos a darle sopas con ondas a la comedia musical estadounidense», defendió ayer un De la Fuente emocionado, locuaz y entregado a este proyecto, que traslada la acción de los cabarets parisinos a la posguerra española. Lo hace con el «mejor elenco de actores», que además están todos «en su mejor momento». Dicho elenco lo forman Juan Ribó, Víctor Ullate Roche, Francisco Rojas, Emilio Gavira, Juan Carlos Naya, Luis Perezagua y Zorión Eguileor. Son «mujeres, pero sin hacer mariconadas, ni tópicos, ni voces aflautadas, ni bufas». Ellos forman esta particular versión del clásico de 1962 que abre con una doble función, hoy, viernes, y mañana, sábado, la nueva temporada del Palacio de Festivales.
La obra expone magistralmente y sin anestesia, con un «humor incisivo, macabro y negro» el juego entre la apariencia y la realidad en la vida de estas mujeres y artistas frustradas. «Hay mucha risa pero huele a fracaso, detrás de esas pobres mujeres hay una rabia tremenda», explica el director de la obra.
La prostitución del arte
Si en la versión original el telón de fondo las heridas recientes de la Segunda Guerra Mundial, en esta versión lo que supura es la Guerra Civil española. Pero no es la única variación realizada sobre el texto original. «El playback es la prostitución del arte», lamentaba ayer Pérez de la Fuente, que también produce el montaje. Por esa razón, son los mismos actores los que además de interpretar el personaje correspondiente en la trama escénica, sus voces interpretan además un segundo papel, el de instrumentos. «Sólo hay dos sonidos grabados en toda la obra, uno es el de un tiro y el otro, un sonido extraño en la sala que no puedo desvelar». El resto son voces convertidas en contrabajo, violonchelo, violín, viola y flauta: onomatopeyas que interpretan los sonidos de una orquesta invisible que se une al sí presente piano que interpreta en el papel de pianista el actor Francisco Rojas. «Si pudiera ver este montaje, Anouilh se sentiría orgulloso con lo que hemos hecho», decía ayer con satisfacción el que fuera director del Centro Dramático Nacional entre 1996 y 2004.
Este «extraño, curioso pero hermosísimo espectáculo donde hemos dejado mucho de nosotros mismos» suena al final como una verdadera orquesta tanto en la escena como musicalmente: «Lo más difícil ha sido unir estilos», y dejar que se suenen al unísono sobre el escenario entre «momentos musicales y hablados».
Montaje «renovable»
'Orquesta de señoritas', aunque inicialmente se compuso para ser interpretada por mujeres, contó en los años 70 con hombres para interpretar el papel de las seis mujeres en un montaje argentino. «No provocó nada» la primera vez que se representó, «inicialmente parecía no suceder nada». Pero ese «nada» se transformó en un hito histórico y la obra se mantuvo 20 años en cartel. Con esa historia de leyenda y mito llega ahora a los escenarios españoles, en este renovado y «renovable» montaje que hoy se estrena con una escenografía realizada con botellas reciclables.
Esta forma de «ahorro» no deja de estar en la línea trasversal que une la obra teatral de Pérez de la Fuente: «El postmodernismo hace que lo absoluto desaparezca. Mujeres que son hombres sin hacer mariconadas, botellas que son para beber de las que no se bebe... La composición de estas botellas son un bellísimo telón de fondo», concluía ayer el director escénico rodeado de todos los actores de la obra, que ha recuperado «al mejor figurinista de la historia de España», Álvaro Retana (1890-1970), de cuyos diseños parte el vestuario de esta particular 'Orquesta de señoritas'.
publicat per
Marta San Miguel
http://www.eldiariomontanes.es
2 de març de 2012
22 de març 2012
S’obre la temporada 2012 de “La Passió de Cervera”
El proper diumenge 11 de març s'obre oficialment la temporada corresponent a l'any 2012 de la coneguda “Passió de Cervera”, una representació que cal recordar va ser declarada Tresor del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra, i que des de fa més de cinc-cents anys es representa a la capital de la Segarra. Hi participen més de tres-centes persones entre actors i tècnics en el Gran Teatre de la Passió, amb una boca d'escenari de quaranta metres.
Els dies de representació són els següents: dies 11, 18 i 25 de març, en llengua castellana; i els dies 6, 15 i 22 d'abril, en la versió de llengua catalana. L'horari és de 10 del matí a 2 del migdia, amb un descans de 25 minuts. El dia 6 d'abril, Divendres Sant, es farà una única sessió de 4 de la tarda a 8 del vespre. Totes les representacions començaran amb la màxima puntualitat. Els preus de les entrades són de 22€ els adults i 11€ els nens.
Per a més informació, venda i reserva de localitats es pot trucar al tel. 608701012.
També es pot visitar la pàgina www.lapassiodecervera.com
publicat per
Josep Castellà
http://www.flama.info
9 de març de 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)