'Cyrano' torna dirigit per Oriol Broggi, 27anys després del
mític muntatge
L'ombra de Josep Maria Flotats és tan allargada que han
hagut de passar gairebé 30 anys, 27 concretament, perquè un director i un actor
es decidissin a recuperar per a la cartellera teatral barcelonina un personatge
tan universal com Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand. Oriol Broggi i Pere
Arquillué compliran avui a la Biblioteca de Catalunya un somni d'adolescència.
Tots dos van quedar meravellats, com a joves espectadors, amb el muntatge de
Maurizio Scaparro que va reobrir el Poliorama després d'una llarga reforma.
«Aquesta obra va ser una de les raons que em van portar al món del teatre»,
explica Broggi. Arquillué, mentrestant, se sent molt orgullós d'agafar el
llunyà testimoni de Flotats. «Per a mi és un privilegi, perquè el Josep Maria
és un mestre i un amic».
Cyrano de Bergerac arriba a un espai ideal, segons el
director, per a la història de l'heroi romàntic i nassut. «No s'ha d'adaptar la
Biblioteca. Només fan falta actors que diguin el vers amb una espasa». La nau
gòtica i el terra de sorra seran, en els diferents actes de l'obra, un teatre,
un carrer, una pastisseria, un carreró i una abadia.
Per aquests escenaris es mourà Cyrano, l'heroi, l'home
total, capaç tant en el món de les lletres com en el camp de batalla. «És un
personatge romàntic, un esperit lliure, enamorat de la vida, de Rosaura, de
moltes coses», diu Arquillué, que destaca, no obstant, que també té un costat
fosc. «No és la bondat pura». Aquesta amargura es reflecteix en el seu ridícul
nas, «una metàfora i també una màscara» que ha permès a l'actor desenvolupar un
treball «més natural, més de veritat». Arquillué llueix un motllo adaptat al
seu nas amb la idea que l'espectador pugui arribar a dubtar de si és real.
El deforme i punxegut òrgan, segons Xavier Bru de Sala, que
torna a firmar una traducció en què ha fet «petits ajustos», remet a la
incapacitat de l'heroi per a l'amor. «És una cosa molt visible com a metàfora
d'un defecte de la naturalesa humana. Cyrano és conseqüent i sap que no té dret
a ser estimat i a les coses bones que li passen».
GRAN FESTA TEATRAL / Aquesta amargura existencial del
personatge conviu amb la «gran festa teatral» que Broggi vol oferir, a partir
del «moviment, el vers, l'emoció i el joc». En aquest joc tenen un paper
capital els duels a espasa, una constant del text de Rostand. Broggi, com ja va
fer a les obres Hamlet i El rei Lear, ha comptat amb Isaac Morera com a «mestre
d'armes». «Rostand pensa sempre en els moviments d'esgrima quan explica el que
passa en l'obra», afirma l'especialista. Ara també és una peça més del
repartiment en què Marta Betriu fa el paper de Rosaura i Bernat Quintana dóna
vida a l'atractiu Christian.
El muntatge tanca la temporada de La Perla29 amb el somni
d'acostar-se a l'enorme ressò que va aconseguir el seu espectacle Incendis al
Romea. Té moltes cartes a favor per encertar-la. «En temps de crisi busquem el
que fa vibrar tot el cos i l'ànima. Una cosa que et fa riure mentre plores»,
diu Broggi. És a dir, Cyrano de Bergerac.
publicat per
José Carlos Sorribes
foto Albert Bertran
24 de maig de 2012
