27 de setembre 2018

Terrassa, paradís del teatre inclasificable



El Festival TNT - Terrassa Noves Tendències aplega els espectacles més innovadors i fa planter de companyies que després volten pel món. Tot està a punt per a l’11a edició

No estudien. No treballen. Però ara un espectacle performatiu els ha posat a pencar, i a cobrar un sou per fer-ho (dues coses, ja ho sabem, que no van sempre juntes). Un grup de ninis de Premià de Mar són els particulars operaris d’El bosque, una instal·lació escènica ideada per Pablo Gisbert (El Conde de Torrefiel) i Juan Navarro (perpetrador habitual dels ginys escènics de Rodrigo García i Roger Bernat) que s’estrenarà a Terrassa el 27 de setembre, dins del festival TNT. “Potser l’experiència els motivarà tant que voldran deixar de ser ninis ”, aventura Pep Pla, director del festival. No ho diu per dir-ho: és un dels convençuts del poder transformador del teatre. El bosque és tan difícil d’etiquetar com la resta de la trentena de propostes del TNT (entre les quals hi ha 13 estrenes i 10 coproduccions). Aquesta és l’especialitat de l’esdeveniment, que arriba a l’onzena edició amb l’orgull ser l’únic festival català dedicat en exclusiva a la creació contemporània. Aquella que és tan heterogènia que no té un sol nom, sinó molts.

Experimental, híbrida, multidisciplinària, avantguardista, nous llenguatges, noves escenes... Són infinites les etiquetes que pengen d’aquestes tipus de produccions. Alguns programadors encara s’espanten perquè no saben a quin calaix posar-les, com vendre-les al seu públic. A Terrassa van optar per dir-ne noves tendències i fa anys que van constatar la seva capacitat per interessar espectadors de tota mena. “Fins a la sisena edició teníem un públic molt iniciat i especialitzat. A partir de la setena ja va començar a venir gent molt diversa”, explica Pla. La política de preus baixos va contribuir a democratitzar les platees (s’ha d’entendre en un sentit ampli: també hi ha espectacles al carrer i en espais no convencionals). I per fer-ho més atractiu per a tothom hi ha programació específica per a nens i per a adolescents.

Una constant entre aquests artistes de l’inclassificable és la de fer espectacles totalment de creació, confeccionant tots els ingredients des de zero, amb vocació de parlar de l’ara i aquí. El compromís social lliga el gruix dels espectacles i el programa esdevé una crònica del present. I, a més, amb l’al·licient afegit de la descoberta. “Volem ser planter”, diu Pep Pla. Això significa no deixar de banda les companyies més destacades en aquest sector, com El Conde de Torrefiel, David Espinosa o l’Agrupación Señor Serrano, que sempre han rebut impuls al TNT. Però per sobre de tot volen donar espai i veu a altres grups amb menys presència o directament nous. El Pollo Campero - Comidas para Llevar (companyia integrada per Cristina Celada i Gloria March) estrenen al TNT Parecer felices, una mirada als errors de raccord entre la imatge que projectem a les xarxes socials i el que realment som; La Señorita Blanco ha treballat el tema dels micromasclismes amb les dones del barri de la Maurina de Terrassa, i el TNT ofereix l’oportunitat única de veure els resultats d’aquests site specific, en una plaça terrassenca; Soren Evinson indaga el tema de les identitats, individuals i col·lectives, a A nation is born in me ; Marc Villanueva farà un itinerari per diversos domicilis per jugar a un joc de taula inventat per ell amb un grup reduït d’espectadors, amb la intenció de desmuntar prejudicis sobre política; Txalo Toloza-Fernández i Laida Azkona Goñi mostraran les conclusions de la investigació sobre l’origen de la fortuna dels germans Benetton a Tierras del sud, segona part d’una trilogia sobre l’espoliació neocolonialista a la Patagònia Argentina; i David Espinosa tornarà a barrejar els recursos més humils i la màxima ambició per explicar Una història universal, un repàs dels grans esdeveniments de la humanitat fet des de les ganes de denunciar que el relat sempre el fa qui guanya.

Al TNT estan acostumats a veure com el festival serveix de banc de proves a altres teatres i institucions a l’hora de decidir-se a programar-los. De planter n’hi ha, sense cap dubte: per a l’edició d’enguany es van rebre més de 500 propostes, i cada cop n’arriben més de fora de Catalunya. Tampoc hi ha dubte de la capacitat de propagació: l’any passat es van mantenir en gira 22 espectacles produïts pel festival, amb 577 funcions en 91 ciutats de 21 països, i 30.000 espectadors, als quals cada cop els importa menys no poder posar una etiqueta convencional al que passa en escena.

Publicat per
Belén Ginart
https://play.ara.cat/escenes/Terrassa-paradis-del-teatre-inclassificable_0_2092590723.html

Dagoll Dagom uneix Shakespeare i Llach en un nou musical




Del 22 de setembre al 1 de noviembre de 2018
'Maremar' es basa en l'obra del dramaturg anglès 'Pèricles, príncep de Tir', i s'estrena al Poliorama el 22 de setembre.

Una de les companyies de teatre en actiu més veteranes de Catalunya, Dagoll Dagom, presenta nou musical a Barcelona aquesta tardor, un muntatge de creació pròpia que fa coincidir dalt l'escenari un text de William Shakespeare amb l'univers musical de Lluís Llach. L'obra, en què el mar n'és un dels protagonistes, porta per nom Maremar, com un disc i una cançó del cantautor de Verges, i pren com a base argumental una història escrita fa molts anys, i no de les més conegudes, de l'anglès, Pèricles, príncep de Tir. Maremar demostrarà que Shakespeare sempre és actual, perquè en aquest cas parla d'un pare, una mare i una filla que, fugint d'un cruel dictador i de la guerra, emprenen un llarg viatge pel Mediterrani, però la seva embarcació naufraga i la família se separa; els paral·lelismes amb les actuals migracions i amb els refugiats són evidents.

Formalment, l'espectacle suposarà alguns canvis importants respecte als musicals de tall més clàssic i també dels portats a escena fins ara per la companyia. El més destacat, la manca de músics; els actors i actrius cantaran a cappella i amb l'únic acompanyament en determinats moments de percussions fetes amb el propi cos. Andreu Gallén és el responsable de la direcció musical, els arranjaments i les noves creacions. També hi haurà molta presència de dansa, amb direcció coreogràfica d'Ariadna Peya. Joan Lluís Bozzo és el director del muntatge, i en el repartiment compta amb nou intèrprets, entre els quals Roger Casamajor en el paper de Pèricles o Mercè Martínez en el de Diana i Alcavota.

Publicat per


Comencem la temporada amb Salva Soler, Dani Orviz i Altahia al cicle "La paraula en escena"

la paraula en escena
en col·laboració amb Salva Soler
del 27 al 29 de setembre

Comencem la primera setmana de programació regular 2018-2019 amb el cicle La paraula en escena!

Un cicle que, després de la bona acollida de la temporada passada, seguirà omplint regularment l’escena de La Vilella amb propostes multidisciplinars de poesia escènica, poesia oral, poetry slam, spoken word s’apoderaran de la sala amb la intensitat de les paraules.
+info i reserves aquí
lumox
de Gemma Peramiquel
del 4 al 7 d'octubre
Lumox és una peça que obre canals per arribar al públic que no està acostumat a veure dansa i els convida a formar part de l'experiència, apta per un públic a partir de 12 anys. Lumox parla del tracte humà tan cap a un mateix com cap als altres, desenvolupant l'emoció per arribar al moviment tangible.

La coreografia de la peça proposa una hipòtesis: si ens observéssim els uns als altres com a organismes atòmics, el tracte humà seria més equitatiu. El títol Lumox, prové de la barreja dels mots “llum” i “moviment" en llatí.
+info i reserves aquí
+ taller DANSA INTRÍNSECA
Un taller de 2h previ a l'espectacle "Lumox".
Impartit per Gemma Peramiquel
Aquest taller desperta i agilitza les funcions motores per desenvolupar l'atenció cognitiva. Prendre consciència del cos en l'espai i el temps que ocupa. Aprendre a escoltar-se el cos i les seves necessitats. Impulsar la creativitat del moviment i donar eines per desenvolupar la presència. Per agilitzar la mobilitat diària, es proposen estratègies per aprendre com moure's en el dia a dia, buscant l'equilibri en el canvi constant.

Adreçat a adults de 12 a 120 anys amb o sense diversitat funcional i psíquica tan si necessiten o no ser acompanyats, i amb o sense experiència en la dansa. Els menors de 12 anys han de venir acompanyats d'un adult.

De dijous a dissabte a les 18h
Diumenge a les 17h
Si ets soci de La Vilella i ets del Poble Sec, estigues atent al dia 004 de cada espectacle perquè podràs venir per 5€. I si véns acompanyat, el teu o la teva acompanyant també pagarà 5€.

Podeu veure el llistat dels dies 004 aquí.
vols ser soci o sòcia
de La Vilella?

Escriviu-nos a info@lavilella.com per fer-te soci o sòcia i aprofitar al màxim la temporada!
A partir de 10€ l'any, podreu gaudir de descomptes, activitats exclusives i informació preferent per a socis i sòcies.

Podeu veure més informació aquí!
residències artístiques:
oberta la convocatòria
La Vilella té com un dels seus pilars fonamentals la creació. És per aquest motiu que obre les seves portes a companyies que vulguin fer-hi les seves residències creatives.

Horaris flexibles adaptables a les necessitats de la companyia, sempre tenint en compte les activitats ja existents a l’espai.

Si esteu interessats, podeu contactar a residencies@lavilella.com
trans-borders
sessió de treball internacional
de cia Sargantana 

Procés de treball i creació de peces entorn el tema "Les arrels". Podeu veure les fotografies que Justin P. Brown ens va fer aquí!
segueix-nos a les xarxes!

Barcelona redobla la apuesta por los musicales




'Fun Home', 'La jaula de las locas', 'Maremar', 'La familia Adams' y 'Carrie' demuestran la pujanza del género en la capital catalana
Madrid estrena 'Anastasia', protagonizado por la catalana Jana Gómez, 'West side Story', 'El jovencito Frankenstein' y 'El médico'

Barcelona cuenta con una sólida tradición de teatro musical. El inicio de la temporada lo deja patente con siete propuestas muy diferentes. ‘Fun Home’, en el Onyric; ‘Carrie’, en el TGB; ‘Maremar’, en el Poliorama; ‘La jaula de las locas’, en el Tívoli; y ‘La familia Adams’, en el Coliseum. Hasta la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya apuesta por el género animando con canciones y coreografías 'Els Jocs Florals de Canprosa', una parodia de Santiago Rusiñol. También El Maldà prepara el estreno de ‘Ciutat de gespa’, una propuesta en torno a García Lorca y Walt Whitman realizada por el equipo del aclamado ‘Paquito Forever’, un éxito del musical de pequeño formato. Y en primavera ofrecerá la trilogía sobre el amor de Alícia Serrat que culminarà con 'El temps que no tindrem mai'.

Los exhibidores y productores apuestan fuerte por el género musical y eso que la pasada temporada perdió 239.000 espectadores (no obstante, los espectáculos más vistos fueron musicales). La productora Focus le dedica un teatro entero -el nuevo Onyric (antiguo Condal)- donde este jueves se estrena ‘Fun Home’, una gran producción dirigida por Dani Anglès, que también actúa en ella. Uno de los temas centrales de la obra es '¿qué es ser normal?'. No es la única donde se plantea esta cuestión. También aparece en ‘La jaula de las locas’, un musical de gran formato protagonizado por Àngel Llàcer e Ivan Labanda que narra la vida de una pareja gay que, pese a predicar la libertad, se ve obligada a disimular su condición para que su hijo sea aceptado como yerno por un político ultraconservador. "Nos interesó el mensaje que transmite. Aunque es un musical de los años 80, el tema de la libertad de expresión es muy actual", explica Núria Valls, productora de Nostromo, que se dio a conocer primero en el mundo del cine con ‘Buried’, un filme de culto. El año pasado debutaron en el musical con ‘Casi normales’. "Tanto en el cine como en el musical lo que nos mueve es hacer cosas de calidad, con talento y para un público amplio". Respecto a ‘La jaula de las locas’, con un presupuesto estratosférico de dos millones de euros, añade: "Compramos los derechos y se lo ofecimos a Àngel Llàcer. Enseguida conectó porque el mensaje es honesto y él se identifica. Lo ha convertido en algo muy personal".

Extrañas familias
LetsGo (productora de ‘Dirty Dancing y ‘The Hole’) vuelve a Barcelona, esta vez con ‘La Familia Adams’. Esta insólita 'troupe', cuyos miembros tienen problemas para encajar en los cánones de normalidad, desembarcará en el Coliseum el 19 de octubre. La adaptación de Esteve Ferrer con Mercè Conesa como Morticia y Xavi Mira como Gómez, entre otros, lanza muchos guiños a la actualidad.

Y del humor al drama con ‘Carrie’, inspirado en la novela homónima de Stephen King. No fue un musical de éxito en su estreno en 1988. Es una osadía del TGB montar su primera versión catalana. Llegará a partir del 15 de noviembre con Geòrgia Stewart y Raquel Jezequel alternarándose en el rol principal de Carrie White mientras que Muntsa Rius y Anna Valldeneu lo harán en el de su controladora madre.

Dagoll Dagom se renueva
Para Anna Rosa Cisquella, productora ejecutiva de la veterana compañía Dagoll Dagom, su nuevo proyecto ‘Maremar’ es especial. “De alguna manera es como si volviéramos a los orígenes porque hemos hecho una creación colectiva” donde han colaborado, entre otros, la coreógrafa Ariadna Peya (‘Limbo’,’ Aüc’). Joan Lluís Bozzo y Andreu Gallén se ocupan de la dirección escénica y musical, respectivamente. ‘Maremar‘ es un musical atípico con canciones de Lluís Llach, danza y teatro. ‘Pericles, príncipe de Tiro’, de Shakespeare, inspira esta propuesta ambientada en el Mediterráneo actual, un mar de esperanza y muerte para miles de refugiados cuya peligrosa odisea sube a escena en el Poliorama. “Como hicimos con ‘Antaviana’ hace 40 años, hemos optado por una creación insólita y original”, dice Cisquella.

Otra zozobra es la que inspira ’24 hores de la vida de una dona’, adaptación de la novela de Stefan Zweig protagonizada por Silvia Marsó. La actriz se descubre como cantante en este musical de cámara, una pieza intimista que tras triunfar en Madrid, se estrenará en catalán en el Onyric a partir de 7 de noviembre. “La competencia es buena, cuantos más musicales, mejor”, opina Anglès.

Barcelona se ha convertido en una gran cantera para el género. Muchos de los actores y cantantes que protagonizan los grandes montajes en Madrid provienen de Catalunya. Esta temporada Janna Gómez (‘Casi Normales’, ‘El despertar de la primavera’), por ejemplo, encarna el rol principal en ‘Anastasia’, el nuevo musical de Stage Entertainment ('Sister Act', 'Los Miserables').

Madrid, grandes producciones
“En Madrid los musicales tienen más público porque al ser en castellano viene gente de todas partes a verlos. Eso permite apostar por producciones más grandes”, comenta Fernando Olives, director de producción de Stage, cuya empresa acaba de celebrar los cuatro millones de espectadores de ‘El rey león’, un auténtico imán para el público. Ya va por su octava temporada y eso que necesita 175 personas trabajando cada noche, dentro y fuera de escena. “Por eso las entradas son más caras”, apunta.

Para Olives “la temporada musical en Barcelona es muy interesante”. Aunque no tiene títulos tan comerciales como ‘Billy Elliot’, a menudo recalan en la Ciudad Condal algunos de ellos como pasó con 'Dirty Dancing' y 'Cabaret', las dos obras más vistas la temporada pasada. Más allá de 'Anastasia', Madrid contará esta temporada con los estrenos de ‘West Side Story’, un clásico de Broadway en versión íntegra; ‘El jovencito Frankenstein’, otro éxito importado y ‘El médico’, adaptación de la novela homónima de Noah Gordon, entre otros.

Publicat per
Marta Cervera

26 de setembre 2018

Catalunya aixeca el teló amb ganes de sumar públic i arriscar




El vestíbul del Teatre Coliseum mai havia semblat tan petit com ahir al vespre. Vestits de gala (alguns de grocs), somriures i abraçades omplien a vessar l’entrada de la sala just abans d’arrencar la galaCatalunya Aixeca el Teló, que organitza l’Associació d’Empreses Culturals de Catalunya (Adetca) per donar el tret de sortida a la temporada teatral. Entre els artistes sobrevolaven l’optimisme i les ganes de deixar enrere les dades de balanç de la temporada passada. “És el primer any que venim. El setembre passat encara no existíem, així que nosaltres no ho podem comparar!”, afirmava riallera Bárbara Granados del Teatre La Gleva. El seu entusiasme era premonitori; la petita sala del barri del Farró va ser, precisament, una de les protagonistes de la nit.

Encara desfilaven alguns espectadors a la recerca de la seva butaca quan Guillem Albà, amfitrió de la gala, llançava la primera broma des de l’escenari. “Quin silenci, que això no és una obra d’en Broggi, eh? Podeu riure!”, exclamava el clown, que va repetir com a presentador de la cerimònia després de fer-ho també el 2016. Amb un pastís de nata a les mans, Albà va temptar la sort i es va acostar a la fila de les autoritats, formada pel president de la Generalitat, Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, la consellera de Cultura, Laura Borràs, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Finalment, el pastís no va esquitxar els polítics i va servir per donar pas a l’entrega dels primers Premis Catalunya de Teatre. La directora Sílvia Munt va endur-se el primer guardó. “El teatre és com una família amb qui gestiones el talent de tots”, va dir Munt en un vídeo des de Madrid.

La necessitat d’impulsar una programació diversa va aparèixer doblement a la gala. En recollir el premi a millor sala privada, El Maldà va insistir en la voluntat d’impulsar “teatre suggerent per a qualsevol tipus de públic”, mentre que des del Kursaal, reconegut amb el guardó a la millor sala pública, van subratllar la importància de crear una cartellera variada i per a tothom. Quan ja semblava que la gala passaria de puntetes per un dels temes més candents de l’actualitat teatral -la dimissió del director del Teatre Lliure Lluís Pasqual després de ser acusat de males praxis-, Albà va dedicar un espai “a la gent que aquest any ha marxat” i va entonar Que tinguem sort amb la imatge de Pasqual projectada. El president del Grup Focus, Daniel Martínez, va ser premiat per la seva contribució i trajectòria a les arts escèniques i va desitjar “una tardor una mica menys calenta que la de l’any passat”. Més enllà de la necessitat d’eixamplar el públic, que no va desaparèixer en tota la gala, les reivindicacions van irrompre de sobte. La necessitat de donar visibilitat al circ, al teatre infantil i a la dansa, com també la importància d’eliminar el tap generacional i sobretot d’arriscar van ser avalades per un seguit d’aplaudiments. L’equip de La Gleva s’hi sumava en recollir el premi a la sala més prometedora i es mostrava “a favor dels que estan a favor de les llibertats” en un final de festa que va acabar amb un clam comú: que la gent vagi al teatre.

Publicat per
Núria Juanico
Foto : Cèlia Atset

Lluís Homar es ‘Tierra baja’




Del 19 de septiembre al 7 de octubre de 2018
Teatro de La Abadía, Madrid

Lluís Homar vuelve al Teatro de La Abadía con Tierra baja, el drama rural de tintes románticos de Ángel Guimerá (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924), un texto clave en la carrera del actor que le valió en 2015 el Premio Max. En esta ocasión representa los cuatro papeles protagonistas de un montaje que dirige Pau Miró y cuenta con la música y la voz de Silvia Pérez Cruz.

Esta será la tercera vez que actúe Homar en La Abadía, tras Play Strindberg y El hombre de teatro. Tierra baja es un proyecto que nace de la necesidad, el compromiso y el deseo de sacar adelante esta “fantástica locura” donde, en forma de monólogo, Homar asume todos los papeles.

Estrenada en 1896 en el Teatro Español de la mano de María Guerrero y, posteriormente, en 1897, en Tortosa y Barcelona, la obra se ha convertido en una de las más representadas y traducidas de la lengua catalana y se ha consolidado como un clásico del repertorio teatral.

Lluís Homar descubrió el texto cuando solo contaba con 16 años, interpretando por primera vez a Manelic con el grupo de teatro de aficionados de Horta. Pero no fue una obra más. Aquel primer contacto le permitió descubrir que quería ser actor. Más tarde, en 1990, protagonizó la mítica puesta en escena de Fabià Puigserver.

Ahora, en este montaje estrenado en 2014, Homar asume los cuatro papeles principales: Lluís es Sebastián, el dueño de todo y principal representante de la Tierra baja. También Marta, la víctima más evidente de este mundo sórdido. Y como no, Manelic, el rostro de la ingenuidad. Incluso, Nuri, la mirada de la inocencia en el drama de Guimerá.

Este texto ha marcado su carrera más allá de las casualidades. Hay sobre todo una identificación con el trasfondo y la simbología de la obra de Guimerá: la complejidad, la contradicción y la lucha interna que se produce en cada uno de nosotros como individuos, contrapuesta a la dialéctica que siempre se establece en sociedad entre dos mundos antagónicos: la parte “oscura” (Tierra baja) y la parte “pura” (Tierra alta). Los cuatro protagonistas acaban revolcándose en el fango de las pasiones humanas más turbias, las de la Tierra baja.

Nueva lectura
Esta nueva lectura es un proyecto muy personal de Homar que, conjuntamente con Pau Miró, presentan un Tierra baja inédito, para un solo actor, con una lectura más contemporánea donde, desde el profundo respeto por el alma de la obra original, la verdad en el terreno de la interpretación y la simplicidad en la puesta en escena, han trabajado el texto acercándolo a nuestros días, optando por una mirada más constructiva de la realidad que nos rodea.

Pero, ¿por qué transformar este texto en un monólogo? Para Miró, su director y adaptador, “esta nueva versión va directamente al conflicto, un conflicto donde se mezclan las ambiciones, las pasiones y las emociones de cada personaje. Esta soledad en el escenario nos permite mostrar con mayor claridad la complejidad que hay en cada persona, y focalizar la lucha interna que se produce en cada uno de nosotros. No estamos hechos de una sola pieza, somos fruto de nuestras elecciones. Los espectadores, más que un monólogo, verán cuatro voces en un solo actor. El vehículo de esta idea sencilla, pero sincera y generosa es Lluís”.
Publicat per

25 de setembre 2018

L'Ateneu veurà passar aquesta tardor Vilarasau, Manrique o Joan Colomo




A l’agenda hi ha també ’Al sud del Paral·lel’, homenatge a Dagoll Dagom

Els mesos de tardor, Igualada veurà passar pel seu Teatre Municipal l'Ateneu 16 propostes de diversos gèneres marcades pel segell del rigor i la qualitat. Emma Vilarasau o Julio Manrique, entre els grans noms de l'escena catalana que passaran per Igualada.

Emma Vilarasau, Vicky Luengo i Imma Colomer obriran la temporada estable de teatre a Igualada el proper 14 d'octubre, dissabte, amb 'Un tret al cap', de Pau Miró. Una història que parla de les diverses formes de censura en l'àmbit públic i privat. Entre el thriller periodístic, l'humor i la dimensió íntima dels personatges. Serà el tret de sortida de d'una programació que inclou un total de 16 representacions.

El diumenge, 28 d'octubre, també a les 7, Oriol Broggi dirigirà la tragèdia de Sòfocles Èdip, amb Julio Manrique interpretant el
personatge d'una manera molt propera i dolorosament humana. Narra la història del rei de Tebes, que es descobreix a si mateix com l'assassí del seu pare i amant de la seva mare.

Després, moment per a Els Pirates Teatre, una jove companyia que s'atreveix a posar al dia el 'Somni d'una nit d'estiu' de Shakespeare. Aquest grup interpretarà l'11 de novembre, a les 7 una versió fresca que contagia bones vibracions, ganes de joc i molt d'humor al somni més apassionant, canalla, absurd i inquietant que va tenir l'autor anglès. El 25 de novembre, a les 7 i molt aprop de la festivitat de Santa Cecília, es podrà veure 'Al sud del Paral·lel', que revisitarà les grans cançons de Dagoll Dagom en una comèdia musical basada en la trajectòria de Carlos Gramaje, un dels actors més representatius de la història del teatre musical a Catalunya.

I també ve 'Cabareta', un cabaret com els d'abans, però en clau de dona. Un homenatge a Maria Aurèlia Capmany, Guillermina Motta, Núria Feliu i Mary Sampere, però també a Ángel Pavlosky i a El Molino. Amb Maria Molins –nominada a millor actriu de musical als Premis Teatre Barcelona– i Bárbara Granados –finalista als premis Max 2018 per la composició musical– tancarà la temporada el dissabte, 1 de desembre, a les 9.

I en aquesta agenda, no hi manca 'Músiques de butxaca', que presentarà tres concerts de petit format. El divendres 5 d'octubre, a les 11, Marcel Lazarra –qui va ser cantant i guitarrista de Txarango– i Júlia Arrey oferiran els temes del disc 'Pedalant endins'. El divendres, 2 de novembre, serà el torn de Xarim Aresté, que presentarà el seu tercer  disc en solitari, 'Polinèsies'. I el 30 de novembre serà la jove compositora barcelonina Raquel Lua qui oferirà el seu primer disc, 'Ruegos y demás'.

La novetat en aquesta ocasió és la presentació de dos concerts organitzats per El Gest, gestora cultural que impulsa activitats com el RRRREC Festival. Roger Mas, que encarna com ningú el prototip del cantautor que agermana música, poesia, autoria i
interpretació, a més de novetat i tradició, oferirà Parnàs. El concert tindrà lloc el dissabte, 6 d'octubre, a les 9. I Joan Colomo arribarà amb el seu disc 'L'oferta i la demanda', el seu sisè treball en solitari que desborda talent per totes bandes i dibuixà
melodies impossibles. Serà el dissabte, 17 de novembre, a les 9.

Es continua també amb els espectacles per a tota la família. No hi mancaran tampoc els espectacles per tancar l'any del 40è aniversari de La Xarxa d'Igualada. La primera actuació tindrà lloc el proper diumenge, 23 de setembre, a 1/4 d'1, i serà 'La Dolce Vita del mag Lari', oferint un repertori de jocs de mans ambientats a Itàlia. 'Els músics de Bremen' de la companyia Sim Salabim és la divertida història de quatremanimals que munten una orquestra i la funció serà el diumenge, 7 d'octubre. La dansa
hi serà present amb la companyia de Roberto G. Alonso que, amb 'Zaquizamí', fa un cant a la diversitat, la solidaritat i l'esperit de superació. L'actuació tindrà lloc el diumenge 21 d'octubre. 'Adéu Peter Pan', de Festuc Teatre, no és només una història
de nens perduts, fades o pirates sinó un cant d'amor als avis i es podrà veure el diumenge 7 de novembre.

Per la festivitat de Santa Cecília, els més petits  podran gaudir de poemes i música tradicional amb 'Els cistells de la caputxeta', de Samfaina de Colors, un concert per a la tarda del diumenge, 18 de novembre. I, finalment, la història de la primera gosseta astronauta 'Laika', de Xirriquiteula Teatre, tancarà la programació el diumenge, 2 de desembre.

S'han posat a la  venda dues modalitats d'abonaments: l'opció d'entrades per a tres espectacles al preu de 44 euros i l'abonament a cinc espectacles per 55 euros. Els abonats de la temporada anterior poden gestionar la renovació del seu abonament fins el 25 de setembre i la venda dels nous abonaments serà a partir del dimecres, 26 de setembre. La venda d'entrades general començarà el diumenge, 30 de setembre, a la taquilla del teatre i el dilluns, 1 d'octubre, al portal www.ticketea.com.

Hi ha descomptes del 20% per a majors de 65 anys, jubilats, pensionistes, aturats i titulars dels carnets de família nombrosa o monoparental; carnet jove, menors de 26 anys, carnet d'estudiant i carnet d'alumne del CNL Montserrat i voluntariat per la
llengua; abonats del Teatre Municipal l'Ateneu, carnet d'Amic del Teatre de l'Aurora, carnet soci del TR3SC, carnet de soci de l'Ateneu Igualadí, carnet de soci d'Òmnium Cultural de l'Anoia, subscriptors de La Veu de l'Anoia i grups organitzats a partir de
deu persones. Els estudiants de batxillerat escènic dels IES d'Igualada i els estudiants de l'Escola i Conservatori Municipal de Música, de l'Escola Municipal d'Art Gaspar Camps i de l'Escola Municipal de Teatre La Tarima tindran un 40% de descompte en els
espectacles de la programació estable, exceptuant aquells amb contractació supeditada a taquillatge.

Publicat per

El Temporada Alta fa entrar els artistes a les aules




El director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, diu que és pessimista, però el projecte A Tempo del festival el contradiu. Aquesta iniciativa, que va arrencar l’any passat en col·laboració amb la Fundació La Ciutat Invisible, parteix de la idea que es pot canviar la manera d’ensenyar potenciant la presència de l’art a les escoles. “No es tracta de fer classes de teatre, sinó d’educar mitjançant les eines que ens proporciona l’art”, precisa Sunyer, que subratlla que A Tempo aprofita l’estada dels artistes del Temporada Alta per fer-los entrar a les escoles de Girona i Salt.

Publicat per

Cicle Shakespeare amb la cia Els Pirates Teatre a la LAIE

Dimecres 26 de setembre a les 19.30h
a la llibreria LAIE 
(Pau Claris 85)

Shakespeare i Els Pirates Teatre

La genialitat de Shakespeare es demostra en el fet que les seves obres s’han mantingut sempre vives. Mai han deixat de representar-se i segueixen tenint un gran èxit entre el públic. La companyia Els Pirates Teatre presenta dos espectacles del famós dramaturg anglès: Somni d’una nit d’estiu a l’Escenari Joan Brossa i Nit de Reis (o el que vulgueu) al Teatre Akadèmia.

Us convidem a la Libreria LAIE per descobrir de primera mà els secrets de la posada en escena amb la participació de les companyies de teatre. Amb una breu introducció a càrrec dels responsables, la lectura dramatitzada de fragments significatius i la participació dels assistents, obtindrem un punt de vista privilegiat per gaudir-ne al teatre.

26 de setembre – 19.30 h.
Presentació de Somni d’una nit d’estiu a Laie Pau Claris
En cartell a l'Escenari Joan Brossa del 3 al 28 d'octubre (C/ Flassaders, 40)

29 de novembre – 19.30 h.
Presentació de Nit de Reis (o el que vulgueu) a Laie Pau Claris
En cartell al Teatre Akadèmia del 12 de desembre de 2018 al 13 de gener de 2019 (C/ Buenos Aires, 47)

On: Laie Pau Claris (Sala Shakespeare) - Pau Claris, 85, Barcelona
ACTIVITAT GRATUÏTA. Cal confirmar assistència  a info@escenaribrossa.cat
CONFIRMA AQUÍ LA TEVA ASSISTÈNCIA
Comparteix totes les teves opinions a les nostres xarxes socials sobre aquestes activitats amb el HT
#elsomni


Escenari Joan Brossa
Flassaders, 40  / Telf. Oficina 933151596

XXI Festival Nacional de Teatro Martin Arjona, Herrera, Sevilla. España. Festival Sello de calidad Escenamateur



Se convoca el XXI Festival Nacional de Teatro Martin Arjona en el que podrán concurrir todas las Asociaciones, Colectivos, C.A.T.A. (Coordinadora andaluza de Teatro Aficionado) grupos vinculado de alguna forma con las actividades teatrales, de forma aficionada y sin ningún ánimo de lucro. Así como grupos invitados dentro del programa de cooperación internacional “Unidos por la Cultura”.

La organización seleccionará entre los solicitantes a los grupos que participarán en este XXI FESTIVAL NACIONAL DE TEATRO “MARTÍN ARJONA, 2019”, por lo que se requerirá a cada grupo la documentación indicada en las BASES (la solicitud se podrá tramitar por la web www.grupoescanpolo.es)

La documentación se enviará preferentemente por email, para preservar el medioambiente: grupodeteatroescanpolo@gmail.com ó telemáticamente a través de la web www.grupoescanpolo.es

Las obras a escenificar serán de libre elección tanto en la temática como en los autores. No se admitirán obras con títulos alternativos para eludir los derechos de la SGAE o su autor.

Los derechos de la SGAE serán sufragados por la organización.

La puesta en escena de las obras se establece en los meses de: ENERO/FEBRERO/MARZO 2019

Cada grupo participante concursará con la puesta en escena de una sola obra y/o tres piezas breves. /varios monólogos (tiempo requerido 45 minutos mínimo). En cualquier lengua del estado español.

Se establecen los siguientes galardones.:
HERRERO DE ORO.
HERRERO DE PLATA.
HERRERO DE BRONCE.

Además se establecen los siguientes premios artísticos:
Mejor Dirección.
Mejor Obra Infantil
Mejor Actor
Mejor Actriz.
Mejor Actor Secundario
Mejor Actriz Secundaria
Mejor Guion Original
Mejor Guion Adaptado
Mejor Decorado
Mejor Vestuario
Mejor Ambientación Musical
Premio del Público. (Mejor obra votada por el público)
Mejor pieza breve y/o Monólogo

El plazo para presentar las solicitudes finaliza el 15 de Noviembre de 2.018.
Los gastos derivados en este certamen, como pudieran ser, transporte, dietas, montaje etc.
Estos correrán a cargo de cada participante, ahora bien la organización destinará una bolsa de ayuda para cada grupo a concursar:
Hasta 250 Km. 300,00 € / De 251 a 500 Km. 450,00 €/ Más de 501 Km. tendrán 650,00 €.
Estas distancias kilométricas se tendrán en cuenta entre las localidades participantes y la localidad dónde se celebra el Festival de Teatro. (no se contabilizará ida y vuelta)
Las obras cuyos títulos se han representado con anterioridad a 5 años serán desestimadas por la organización.
Teléfono de consulta, asesoramiento a los participantes y usuarios: 620598135 / 625610086 y buzón de ideas, propuestas, quejas, sugerencias, intercambios: defensor.fntma@gmail.com

Publicat per