Joan Ollé dirigeix l'obra, que torna a BCN després de l'estrena al Grec del 2009
Després de Vicent Andrés Estellés li arriba el torn a Josep Pla. Casualitats, o no, de la programació han fet que el Romea hagi obert les portes de forma consecutiva a dos grans autors de la llengua catalana que no van cultivar el teatre, o ho van fer de forma menor com va ser el cas del poeta valencià. De Pla torna a Barcelona El quadern gris, presentat amb èxit al Grec del 2009 amb a penes quatre funcions a l'Espai Lliure. Arriba ara durant tres setmanes, a partir d'avui, amb una reposició imprescindible i que es feia esperar.
De les més de 500 pàgines del llibre a poc més de 30 folis de teatre. Aquesta és l'exigent adaptació de Joan Ollé, també director, i de Carles Guillén d'aquest dietari de joventut de l'insigne empordanès, de qui està publicada la seva versió reescrita en la maduresa. Recorre només dos anys de la vida de l'autor: 1918, al seu poble, Palafrugell, amb els paisatges i la gastronomia, i 1919, quan viatja a una Barcelona convulsa i aprèn l'ofici seguint els mestres.
TRES INTÈRPRETS
«Fins a 10 versions fotocopiades van passar per la taula de treball», va recordar ahir l'actor Joan Anguera, intèrpret del muntatge juntament amb Montserrat Carulla i Ivan Benet. Anguera és el Pla veterà; Benet, el jove, i Carulla, «la paraula», va especificar Ollé, com una narradora externa. El director va elogiar, citant Pla, un elenc que ja l'ha acompanyat en altres adaptacions de textos no teatrals. «Amb amics tan savis és difícil de renyir».
Ollé es va felicitar de la reposició d'aquesta producció del festival Grec i del Canal de Salt/Girona de forma contundent. «M'agradaria que El quadern gris fos com Pel davant i pel darrera, que tornés sovint perquè el demana el públic». Carulla, mentrestant, va recordar el seu amor per l'escena i la seva il•lusió per tornar a un teatre que va ser casa seva durant «molts anys» i que feia «molt temps» que no trepitjava. «Això meu és una malaltia i m'hauran de retirar a empentes». Així serà amb directors que l'admiren tant com Ollé. «És la Jeanne Moreau catalana», va dir sobre ella.
publicat per
José Carlos Sorribes
Foto : David Ruano ( Ivan Benet, Montserrat Carulla, Joan Ollé (a terra) i Joan Anguera)
www.elperiodico.cat
25 de gener de 2010