El primer espectacle del semestre, un despropòsit
Cinquanta espectadors mal comptats, entre els quals un bon nombre d'alumnes de l'Aula de Teatre de l'Institut Municipal d'Acció Cultural, divendres passat a Can Gassol van ser les víctimes d'una presa de pèl que, d'entrada, ja responia a un títol amb aires d'incertesa: 'Inventari d'objectes perduts i altres'. Era el primer espectacle de la nova programació semestral del cicle de petit format que es fa a la nau del carrer de Prat de la Riba. Un nyap d'escàndol, sense suc ni bruc. Com perquè l'IMAC s'ho faci mirar.
Indigestió
La cosa figurava que era una suposada jornada de portes obertes d'un no menys presumpte departament d'objectes perduts de vés a saber on. Entremig d'un cúmul desorbitat de capses, trastos i rampoines, dues actrius amb bata blanca, que es parlaven tractant-se de doctores, rebien el públic amb unes preguntetes poca-soltes i el col•locaven en diversos indrets de la nau, fins i tot dins de l'escena. A partir d'aquí la funció va resultar un rotllo indigerible, sense cap solta ni volta. Si es feia cas del programa, es podia arribar a deduir que el muntatge era un collage de textos de sis autors diferents i que pretenia fer una disquisició sobre el significat que té i els efectes que produeix en les persones el sentiment de pèrdua d'algun objecte. Però res. Amb un guió apedaçat i d'una futilesa supina i amb una interpretació molt maldestra, aquest 'Inventari' matava d'avorriment. I el somrís de complicitat candorosa que els espectadors de bona fe havien posat a l'inici es va anar tornant ganyota d'incredulitat a mesura que l'obra avançava i posava en evidència la seva buidor i, cap al final, va acabar essent un rictus de disgust perquè el bunyol s'allargava massa. Un desastre.
Urgència
Quan a finals del mes d'octubre passat s'inaugurava la nau de Can Gassol com a indret per impulsar la creació contemporània en matèria d'arts escèniques i per programar espectacles pluridisciplinars, de formats i llenguatges poc convencionals o de noves dramatúrgies, es generava una expectativa engrescadora que amb el que s'ha pogut veure fins ara –tot i que encara és molt aviat per a un balanç– no s'ha acomplert suficientment. Perquè innovació no és només extravagància. I quan falta qualitat, rigor i treball o quan no es té res rellevant per dir, malament rai. Per tant, a Can Gassol ja li comença a urgir evitar l'estigma que és el lloc on donen garses per perdius. En aquest sentit, la sessió de divendres passat no té altre nom que el d'enganyifa: per oblidar. Afortunadament, els tres propers espectacles del cicle de petit format són del tot recomanables. Paraula.
publicat per
Comas - Soler
www.totmataro.cat
1 de febrer de 2011