L'actor dirigeix i interpreta al Goya 'Truca un inspector', el clàssic de misteri de Priestley
Una festa familiar. A casa dels Birling, celebren el casament de la filla. Però la celebració acabarà de manera imprevista: truquen a la porta, i el nouvingut no és un convidat a la festa sinó un inspector de policia. És l'inspector Goole, i fins al 27 de març trucarà cada vespre a la porta del teatre Goya, amb una llibreta plena de preguntes insidioses: una noia ha aparegut morta, presumptament després de cometre suïcidi, i el policia té indicis per pensar que algun dels comensals pot estar implicat en la mort.
'Truca un inspector' és una de les obres més cèlebres de John Boynton Priestley, un escriptor anglès seguidor de la línia marcada per Charles Dickens o Thomas Fielding. Priestley va arribar als nostres escenaris a finals del XX. Ho va fer amb una de les seves obres més populars, 'El temps i els Conway', en una versió que, dirigida per Mario Gas, va obtenir un gran èxit. Des d'aleshores, però, ningú no havia tornat a intentar redescobrir una obra de l'autor, un clàssic en els escenaris de Londres o Nova York. Josep Maria Pou, l'ànima del Goya, ha trencat el silenci.
L'ha trencat amb un text considerat com un prodigi de construcció formal, amb una trama que es posa en marxa tan bon punt arrenca l'obra i que avança com una peça de rellotgeria. Un treball precís de suspens que aconsegueix allò que es proposa: atrapar l'espectador en un misteri amb molta més substància del que pot semblar a simple vista: 'Truca un inspector' no és un 'thriller' més, sinó un text amb un marcat rerefons social. La intenció de l'autor era destacar fins a quin punt tots formem part d'un entramat, allò que anomenem societat, que ens uneix fins a límits insospitats. Tant, que ens fa responsables d'allò que ens passa a tots i cadascun de nosaltres.
Els mercats
Josep Maria Pou, director de l'obra, remarca la implicació i el compromís de Priestley en tota mena de qüestions socials. Proper al laborisme, l'autor té en comú amb Dickens la seva preocupació per la justícia social. No és casual que 'Truca un inspector' arrenqui amb la mort d'una noia després que hagi estat acomiadada per demanar millores laborals. En la figura de l'industrial Birling, Priestley construeix el seu contrari, la figura que representa la dominació dels privilegiats i l'egoisme social que ell vol combatre. En la versió que fins al 27 de març es pot veure al teatre Goya, el mateix Pou encarna l'inspector Goole, mentre que Carles Canut és el capitalista Birling.
És la de Birling una figura plenament actual perquè, en la seva representació del capitalisme sense escrúpols, posa cara a aquesta realitat inquietant en les nostres vides: els mercats. En una època com la nostra, quan els drets laborals retrocedeixen i capitalistes i governs aconsegueixen retallar drets conquerits després de dècades de lluita, les reflexions de Priestley, lluny de semblar anacròniques, resulten plenament actuals.
publicat per
Isidre Estévez
foto : David Ruano
www.lamalla.cat
9 de febrer de 2011