Cristina Clemente observa uns veïns que guarneixen el seu carrer per veure què s'amaga darrere la festa
Gràcia transportada al sud de l'Eixample, i el mes d'agost a ple hivern. Fins al 13 de febrer un carrer en festes de l'exvila puja a l'escenari de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya gràcies a 'Vimbodí vs Praga', una visió molt especial de la festa major més popular de Barcelona. Cristina Clemente signa i dirigeix un text que mostra com els veïns d'un carrer del barri es preparen per tal de guanyar el primer premi en el concurs de carrers guarnits. Però el desig de guanyar el concurs amaga molt més que un simple joc, que un acte tradicional.
Cada any ho intenten però mai no ho han aconseguit. Els veïns del carrer de Praga estan farts de presentar-se al concurs de carrers guarnits i veure com són altres els que s'emporten el premi. Decideixen que les coses han de canviar i que, aquest any sí, seran ells els que penjaran a l'entrada del carrer el preuat certificat que proclama als quatre vents que ells en són els triomfadors. Per aconseguir-ho, s'han d'imposar als veïns de la resta de carrers i, en particular, als del passatge de Vimbodí. Allà una dona, la Pilar, concentra totes les seves frustracions i esperances en un únic objectiu: guanyar el concurs.
És el d'aquesta obra un escenari festiu i amable per a una història plena de tensions. El que Clemente vol demostrar amb aquesta obra, que arriba al Nacional arran del projecte T-6, -que promou l'estrena d'autors contemporanis- és que la rivalitat mou el món i que al darrere de qualsevol projecte, per festiu que sigui, s'amaguen moltes coses desagradables.
Clemente proposa un espectacle que sembla transportar als escenaris la màgia del 'cinema verité'. Un teatre basat en situacions quotidianes, gens èpiques, en què sembla que no hi ha res a explicar perquè tot allò que mostra són coses que podem veure cada dia, que formen part del paisatge habitual. Ara bé, al darrere d'aquesta aparença banal i sense importància s'amaga tota la intensitat de la vida humana: l'enveja, l'amor, la solidaritat, l'ajut, la venjança...
La lluita
Efectivament, al darrere de la lúdica competició entre veïns per veure qui guanya el concurs hi ha una punyent mirada a allò que ens fa tan humans com la cooperació: la lluita. Els carrers no són grups tan assemblearis com sembla, sinó que estan encapçalats per un líder. I els líders estableixen una batalla ferotge perquè no es tracta només de guanyar el concurs sinó de ser el millor, el més important. Es tracta d'aconseguir la glòria.
Sota el guiatge de Clemente el carrer esdevé una metàfora del món, i el concurs una metàfora de com els humans s'enfronten per imposar els seus punts de vista o, sovint, només per plaer. Aquest és el missatge de 'Vimbodí vs. Praga', que serà al Nacional fins al 13 de febrer. Maria Molins, Àngels Poch i Rosa Boladeras són alguns dels intèrprets d'un muntatge que l'autora entén com un homenatge a les persones que dediquen la seva vida a causes efímeres. "Les festes populars sempre m'han semblat la celebració de la vida. Però moltes vegades, la vida colpeja algú abans d'hora, per atzar o no, vés a saber, i aleshores aquesta celebració deixa de ser intranscendent i esdevé un exercici de superació personal, vital" diu Clemente, autora de l'aclamada 'Volem anar al Tibidabo', una obra que la va consagrar com una autora que sap trobar allò excepcional en allò normal. Exactament el mateix que proposa, i aconsegueix, a 'Vimbodí vs Praga'.
publicat per
Isidre Estévez
Foto de David ruano / TNC (Un moment de 'Vimbodí vs Praga', l'obra de Cristina Clemente que narra la lluita que s'amaga darrere un costum aparentment tan trivial com presentar-se al concurs de carrers guarnits de Gràcia.)
www.lamalla.cat
25 de gener de 2011