Marcos Morau, acomodador des de fa quatre anys al Mercat, estrena avui al seu lloc de treball
El cineasta Cesc Gay ha col•laborat a 'Rússia', una 'road movie' amb dansa
El Mercat de les Flors va contractar fa quatre anys com a acomodador Marcos Morau, un estudiant de coreografia de l'Institut del Teatre. Després de cridar l'atenció de la professió en diversos certàmens amb La Veronal, jove companyia sorgida a València el 2005, Morau estrena avui el seu primer gran muntatge en el que és el seu habitual lloc de treball, el Mercat de les Flors. «Això és com jugar a primera divisió», diu aquest valencià de 28 anys a qui li costa explicar Rússia. «És una mena de road movie que transcorre a Rússia, concretament a Sibèria. Juguem amb l'estètica del fred i la neu i la idea de la por». El director de cine Cesc Gay ha col•laborat en el muntatge.
Cine i dansa s'uneixen per parlar de la dificultat de crear però no hi ha projeccions durant l'espectacle. La idea del cine es concentra en la rèplica d'un set de rodatge on transcorre l'acció. «La narració és cinematogràfica, mostra un film en què uns personatges avancen per Sibèria cap al llac Baikal, el més profund del planeta», explica Morau, llicenciat en Coreografia a l'Institut del Teatre de Barcelona i al Movement Research de Nova York.
Set ballarins i una actriu
«La peça és atemporal i no té un principi i un final. Els personatges no arriben enlloc», comenta el coreògraf, que compta per al seu muntatge amb set ballarins de formació clàssica i una actriu. «M'agrada que hi hagi una mica de text a les obres per donar pistes a la gent. Molta gent, com la meva mare per exemple, ho agraeix. No vull que hi hagi qui se'n vagi de la sala amb la impressió de no entendre la dansa. Vull connectar tant amb aquells que han vist molta dansa com amb aquells que no n'han vist mai res», sentencia.
Rússia és «un experiment» en què aposta per la dansa abstracta perquè cada espectador es faci la seva pel•lícula. «Utilitzo ballarines del clàssic però el seu moviment trenca cànons, perquè està desdibuixat, té una mica de mim o de cine mut», comenta Morau, que es declara admirador del coreògraf nord-americà William Forsythe.
Música de compositors russos, des de melodies romàntiques de Txaikovski fins a peces minimalistes, componen una banda sonora que ha tractat les peces amb una base electrònica per crear una atmosfera determinada.
Acostumat a ser a la platea, se li fa estrany passejar-se aquests dies per la sala principal del Mercat. «No deixaré la feina d'acomodador els caps de setmana. Aquesta professió és molt dura, està fatal i això em dóna una estabilitat i la possibilitat de veure molta dansa, tot un luxe», admet aquest coreògraf inquiet que ja ha escoltat com alguns professors li advertien que seguir com a acomodador del Mercat no contribuiria a la seva bona imatge. «No em cauen els anells per treballar en aquesta feina mentre m'obro camí», afirma aquest noi que va començar a ballar als 18 anys.
publicat per
Marta Cervera
Foto de Ricard Cugat
www.elperiodico.cat
8 de febrer de 2011