El Goya repara 60 anys d'oblit a les sales de BCN del clàssic de Priestley
Josep Maria Pou, actor i director, valora la vigència del text en aquests dies de crisi
Avui es tanquen al Goya seixanta anys d'espera. Una eternitat, ha trigat a aparèixer per la cartellera teatral de Barcelona una gran producció de Truca un inspector, tot i que és una peça habitual als escenaris de mig món. Josep Maria Pou, actor i director, i Jordi González, de la productora Focus, s'han encarregat de reparar l'oblit d'una de les grans peces del britànic John Boynton Priestley (1894-1984). Una obra que sí que han mantingut viva, com recorda Pou, les companyies de teatre aficionades i de la qual també són recordades les seves versions a Estudio 1, quan TVE adaptava grans obres de teatre en els temps del blanc i negre.
Truca un inspector
Goya - Des del 4 de febrer - Dt. a dv., 21.00; ds., 18.30 i 22.00; dg., 18.30 - 23 a 29 euros
Estrenada el 1946 a l'Old Vic de Londres, Truca un inspector es va estrenar a Espanya el 1951 amb un muntatge que va fer dos mesos de temporada aquell mateix any a Barcelona. Des d'aleshores només dues excepcions, el 1985 al Joventut de l'Hospitalet i el 1994 a l'Artenbrut amb un taller de llicenciats de l'Institut del Teatre, van permetre veure la peça més coneguda de Priestley juntament amb El temps i els Conway, de la qual Mario Gas va fer una celebrada versió al Condal.
FESTA ESPATLLADA
«És un gran manifest polític amb l'aparença d'una comèdia policíaca pròpia d'Agatha Christie», sentencia l'inspector Pou, al capdavant d'un elenc amb Carles Canut, Victòria Pagès, Ruben Ametllé, Paula Blanco i David Marcé. Canut, un gran industrial sense títol nobiliari, és el cap de família dels Birling, que celebren una festa pel compromís de la seva filla amb el descendent d'un aristòcrata. Aquest matrimoni suposarà un ascens social del qual Birling, per bressol, estava allunyat. De sobte, l'aparició d'un inspector de policia espatlla la festa. Arriba per investigar la implicació dels comensals en el suïcidi d'una noia.
«És un text alliçonador, una paràbola moralitzant d'un autor d'esquerres, socialista, que lluita per la justícia social», diu Pou. Escrita al final de la segona guerra mundial, en temps de crisi com els d'avui, a Priestley el va moure la por que el seu país no hagués après res del conflicte. L'autor situa la trama l'any 1912 -«perquè la societat es pogués veure a si mateixa des de la distància», apunta Pou- set dies abans de l'avarada del Titanic, el símbol d'un món que naufraga. «És una obra d'època amb una estètica Titanic en el vestuari i el decorat», diu Pou d'un muntatge en què la traducció catalana de Joan Sellent només ha reduït el «barroquisme literari» de l'original.
SENTIMENT DE CULPA
El director destaca de Truca un inspector tant la seva càrrega política com el truc de Priestley de partir de la comèdia per anar a un altre registre. «L'autor enganya el públic, el posa en una convenció i el porta més enllà, amb la figura de l'inspector com a materialització del sentiment de culpa col•lectiu».
Per parlar de la vigència del text, el seu director i protagonista posa l'exemple de dues frases que pronuncia el seu personatge, que són molt representatives d'un autor que va carregar contra el liberalisme i el capitalisme salvatge. Així, per exemple, diu: «Hi ha coses que hem de compartir i si no ens queda res ens toca compartir la culpa». I després afegeix: «No vivim sols. Tots formem part d'un sol cos. Som responsables els uns dels altres».
Sentències d'aquest calibre van convertir Priestley, també novel•lista i assagista, en un intel•lectual molt respectat per la societat del seu temps, com recorda Pou. «Tenia un programa de ràdio els diumenges a la nit a la BBC en els anys de la postguerra. I la gent l'escoltava més a ell que a Churchill».
publicat per
José Carlos Sorribes
foto : Ferran Sendra (L'inspector (Josep Maria Pou), Sybil Birling (Victòria Pagès) i el seu marit, Arthur Birling (Carles Canut), en una escena del muntatge)
www.elperiodico.cat
4 de febrer de 2011