LA COREOGRAFA REFÀ LA COMPANYIA TRÀNSIT I PRESENTA UN ESPECTACLE A LA SALA BECKETT EN QUÈ CELEBRA ELS 20 ANYS DEL GRUP

DIARI AVUI
22 setembre 2005


La coreògrafa refà la companyia Trànsit i presenta un espectacle a la Sala Beckett en què celebra els 20 anys del grup
Maria Rovira obre la capsa de la memòria
Marta Porter
La coreògrafa Maria Rovira torna als escenaris per fer un exercici de memòria. El seu nou espectacle, 'Trànsit 20', que es pot veure a la Sala Beckett, recupera fragments de tota una carrera.
La memòria com a motor per arrencar de nou. Aquest és el plantejament que s'ha fet la coreògrafa Maria Rovira per recompondre la seva companyia, Trànsit, i presentar un espectacle a la Sala Beckett en què recupera 20 anys de dansa a Catalunya.
En una clara aposta per la dansa, la Sala Beckett presenta fins al 2 d'octubre l'espectacle Trànsit 20, en què Maria Rovira es rodeja d'antics ballarins com Sabine Darhendorf o Teresa Nieto i d'altres de nous per fer un repàs del que ha estat la companyia Trànsit en els seus 20 anys d'història. "Aquesta és una ciutat amb molt poca memòria, que oblida molt ràpidament les coses. Jo vaig deixar Trànsit perquè em vaig cansar, va arribar un moment en què a Barcelona no es podia treballar. I me'n vaig anar a treballar a fora", assegura.
Ara, en un moment en què sembla que les institucions públiques s'han decidit a desenterrar la dansa de l'oblit i ajudar-la, bé amb subvencions, bé creant residències, Maria Rovira se sent amb forces per començar de nou. "Espero que aquests canvis siguin per bé. No cal donar subvencions milionàries, només cal fer una política amb criteri i ambició, creant circuits i residències", assegura aquesta dona, per qui el temps és un factor fonamental per veure cap on van les coses.
Sigui com sigui, ella arrenca a la Beckett amb un espectacle que barreja solos, duets i una nova coreografia de conjunt. "L'espectacle comença amb un fragment d'El pols de l'àngel -la primera coreografia de Trànsit- i segueix amb un solo de nova factura interpretat per Rovira i inspirat en Lady Macbeth "com a representant shakespeariana del penediment", argumenta la coreògrafa. Segueixen tres duets en què Rovira vol mostrar "les diferents maneres de relacionar-se dels ballarins". El primer recupera un encàrrec que li va fer la Bauhaus de Berlín, el segon es va estrenar al CCCB i el tercer, titulat Cossos perduts, és "un regal" que s'ha fet a ella mateixa a partir d'una cançó de Tom Waits. L'espectacle es tanca amb una nova coreografia per a 9 ballarins sobre la cèl·lula i la cadena de l'ADN.