MARIA ROVIRA MIRA AL FUTUR SENSE OBLIDAR EL PASSAT A "TRANSIT - 20 " - el periodico cultura - 20 setembre 2005

Maria Rovira mira al futur sense oblidar el passat a 'Trànsit 20' • La coreògrafa celebra una trajectòria de dos decennis amb la seva companyia




MARTA CERVERABARCELONA
Feliç, plena d'energia i satisfeta de la carrera realitzada fins ara, la coreògrafa catalana Maria Rovira aborda Trànsit 20, espectacle amb què celebra els vint anys de la seva companyia. L'estrena demà a la Beckett, la sala alternativa on va presentar Pols d'Àngel durant l'Olimpíada Cultural. "Es necessita molta paciència per complir 20 anys en la dansa", va dir ahir. "Ballar és una manera de viure, i que consti que mai havia somiat ser ballarina. Sempre havia volgut coreografiar i no coneixia ni el terme".Trànsit 20 recupera passatges d'antigues propostes --Mandala, Rugged lines, Tierra y Luna i la ja citada Pols d'Àngel-- i proposa algunes noves que interpreten ballarins de molt diferent signe. Alguns, com William Castro i Jaime Roque de la Cruz, són primeres figures amb qui va treballar al Ballet de Cuba. Altres són promeses sorgides de la seva Aula de Dansa de Mataró."L'any passat vaig organitzar un cicle de videodansa i em vaig adonar de fins a quin punt els joves coneixien poc el nostre passat recent. Els va agradar especialment Canto rodado, de Danat Dansa, i això em va portar a connectar amb Sabine Darhendorf". Amb ella ballarà un duo de títol explícit: Els cossos perduts, "que té molt a veure amb nosaltres", va dir tot rient, encara que manté un físic admirable. "Tinc 41 anys i ballo millor ara", va afirmar.SOLO DE LADY MACBETHPer demostrar-ho farà un solo dedicat a un personatge shakespearià, Lady Macbeth. Trànsit 20 acaba amb una mirada al present: 00:00. Té una durada de 20 minuts i la interpreten 10 ballarins, tot un repte per al reduït espai de la sala Beckett. "Reflecteix el meu moment actual, de canvi i amb ganes que la companyia torni a arrencar".L'absència d'una estratègia de les institucions respecte a la dansa va obligar Rovira aquests últims anys a donar prioritat al seu fill i als encàrrecs de companyies estrangeres: al novembre estrenarà la seva quarta obra el Joyce de Nova York.La coreògrafa torna "amb les piles ben carregades", a l'expectativa del que passi amb la dansa a Catalunya: "Encara que les intencions són bones, s'ha de donar temps al temps. No crec en les subvencions milionàries. L'únic que demano és criteri i visió". També va aplaudir la idea de la Beckett de recuperar la memòria de la dansa a través d'un cicle que es mantindrà a l'espai L'Obrador d'aquest mateix teatre durant un mes, cosa insòlita per aquests mons.