www.elperiodico.cat
16 desembre 2007
• La producció de Broadway 'El rei lleó' i una adaptació de 'Kirikú' triomfen a la cartellera
• El Museu del Quai Branly exhibeix l'art de Benín i 'Diàspora', amb l'ajuda del blaugrana Thuram
una expedició britànica posant amb els objectes sostrets després de l’ocupació de Benín, el 1897.
ELIANNE ROS
PARÍS
Els amants de l'Àfrica estan de sort. Quatre esdeveniments --dos espectacles musicals i dues exposicions-- ofereixen aquests dies a París una visió diferent, sempre en to positiu, de la bellesa artística que emana d'aquest continent.
Mentre als escenaris triomfen la producció de Broadway El rei lleó i l'adaptació francesa de la faula infantil Kirikú i Karaba, al Museu del Quai Branly es pot visitar una exposició que, per primera vegada, reuneix els tresors del regne de Benín, i Diàspora, una original posada en escena que explica l'aportació de la cultura africana al món occidental, amb la col.laboració del blaugrana Lilian Thuram.
L'esportista francès d'origen antillà exerceix de fil conductor de l'exposició, que de manera metafòrica agafa el nom que es fa servir per designar la situació de les comunitats jueves dispersades fora de Palestina. Per mitjà de pantalles col.locades al llarg de la mostra, Thuram s'encarrega de situar la dispersió del poble africà a través de les seves reflexions.
FUGIDA DE LA POBRESA
Mentre el visitant recorre les instal.lacions d'art contemporani que il.lustren l'aportació de la cultura africana a les diferents disciplines --des de la dansa a l'expressió plàstica, passant per la moda i l'arquitectura--, el futbolista va desgranant amb lúcida simplicitat el seu punt de vista sobre les arrels africanes, la fugida de la pobresa, el racisme...
"Comprenc els racistes, són fruit de la història. Durant segles l'home blanc ha estat a dalt i el negre, a baix. Si no mirem de comprendre el que va passar durant l'esclavitud, no avançarem", reflexiona Thuram, que sovint il.lustra el seu relat amb anècdotes personals com la que li va passar al seu fill en un col.legi de Barcelona. "El meu fill un dia va tenir un problema amb un petit espanyol que no volia seure al seu costat. 'Ets un negre i em contaminaràs', li va dir. El nen va pensar que l'altre era ridícul. L'important ets tu, li vaig recordar. El més perillós és interioritzar la mirada que llancen els altres sobre teu".
Si Diàspora és una mirada actual i de projecció cap al futur, l'exposició contigua, Benín, cinc segles d'art reial, ofereix un vast panorama de l'art i la riquesa d'aquesta cultura situada al sud de l'actual Nigèria. Són peces realitzades en bronze i marfil, en la seva majoria procedents de l'espoliació duta a terme per l'Exèrcit britànic que, després d'ocupar la ciutat de Benín, el 1897, se'n va emportar uns 2.400 objectes. Molts d'ells es troben ara en museus europeus i col.leccions particulars. La reunió d'aquestes obres amb les prestades per Nigèria és una ocasió única per conèixer una part essencial de l'art subsaharià.
També passen al cor de l'Àfrica les històries que omplen els principals teatres parisencs. Al Mogador, l'èxit del musical El rei lleó ha dut a prorrogar-lo fins al dia 30 d'abril del 2008. En un mes se n'han venut més de 100.000 entrades. Basat en el relat de Disney, el musical s'endinsa en els ritus xamànics i els ritmes sud-africans amb cançons en zulu i suahili.
L'altre musical que fa furor --al teatre Casino de París-- és de matriu francesa. Basat en la pel.lícula animada Kirikú, compta amb 23 artistes d'origen africà. "La nostra missió és mostrar la bellesa i l'orgull d'un continent", expliquen.
16 desembre 2007
• La producció de Broadway 'El rei lleó' i una adaptació de 'Kirikú' triomfen a la cartellera
• El Museu del Quai Branly exhibeix l'art de Benín i 'Diàspora', amb l'ajuda del blaugrana Thuram
una expedició britànica posant amb els objectes sostrets després de l’ocupació de Benín, el 1897.
ELIANNE ROS
PARÍS
Els amants de l'Àfrica estan de sort. Quatre esdeveniments --dos espectacles musicals i dues exposicions-- ofereixen aquests dies a París una visió diferent, sempre en to positiu, de la bellesa artística que emana d'aquest continent.
Mentre als escenaris triomfen la producció de Broadway El rei lleó i l'adaptació francesa de la faula infantil Kirikú i Karaba, al Museu del Quai Branly es pot visitar una exposició que, per primera vegada, reuneix els tresors del regne de Benín, i Diàspora, una original posada en escena que explica l'aportació de la cultura africana al món occidental, amb la col.laboració del blaugrana Lilian Thuram.
L'esportista francès d'origen antillà exerceix de fil conductor de l'exposició, que de manera metafòrica agafa el nom que es fa servir per designar la situació de les comunitats jueves dispersades fora de Palestina. Per mitjà de pantalles col.locades al llarg de la mostra, Thuram s'encarrega de situar la dispersió del poble africà a través de les seves reflexions.
FUGIDA DE LA POBRESA
Mentre el visitant recorre les instal.lacions d'art contemporani que il.lustren l'aportació de la cultura africana a les diferents disciplines --des de la dansa a l'expressió plàstica, passant per la moda i l'arquitectura--, el futbolista va desgranant amb lúcida simplicitat el seu punt de vista sobre les arrels africanes, la fugida de la pobresa, el racisme...
"Comprenc els racistes, són fruit de la història. Durant segles l'home blanc ha estat a dalt i el negre, a baix. Si no mirem de comprendre el que va passar durant l'esclavitud, no avançarem", reflexiona Thuram, que sovint il.lustra el seu relat amb anècdotes personals com la que li va passar al seu fill en un col.legi de Barcelona. "El meu fill un dia va tenir un problema amb un petit espanyol que no volia seure al seu costat. 'Ets un negre i em contaminaràs', li va dir. El nen va pensar que l'altre era ridícul. L'important ets tu, li vaig recordar. El més perillós és interioritzar la mirada que llancen els altres sobre teu".
Si Diàspora és una mirada actual i de projecció cap al futur, l'exposició contigua, Benín, cinc segles d'art reial, ofereix un vast panorama de l'art i la riquesa d'aquesta cultura situada al sud de l'actual Nigèria. Són peces realitzades en bronze i marfil, en la seva majoria procedents de l'espoliació duta a terme per l'Exèrcit britànic que, després d'ocupar la ciutat de Benín, el 1897, se'n va emportar uns 2.400 objectes. Molts d'ells es troben ara en museus europeus i col.leccions particulars. La reunió d'aquestes obres amb les prestades per Nigèria és una ocasió única per conèixer una part essencial de l'art subsaharià.
També passen al cor de l'Àfrica les històries que omplen els principals teatres parisencs. Al Mogador, l'èxit del musical El rei lleó ha dut a prorrogar-lo fins al dia 30 d'abril del 2008. En un mes se n'han venut més de 100.000 entrades. Basat en el relat de Disney, el musical s'endinsa en els ritus xamànics i els ritmes sud-africans amb cançons en zulu i suahili.
L'altre musical que fa furor --al teatre Casino de París-- és de matriu francesa. Basat en la pel.lícula animada Kirikú, compta amb 23 artistes d'origen africà. "La nostra missió és mostrar la bellesa i l'orgull d'un continent", expliquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada