www.avui.cat
31 desembre 2007
PROTAGONISTES ·
Els espectacles internacionals del Festival Temporada Alta i els que han portat el Teatre Lliure i el TNC marquen una temporada d'escàs fervor local
Andreu Gomila
Al sector teatral d'aquest país li costa mullar-se a l'hora de decidir què és el millor d'aquest 2007. Tanmateix, sempre hi ha alguna proposta que sobresurt. En aquest cas són El dúo de la Africana, la pseudosarsuela de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí estrenada al Lliure a l'abril, el teatre alemany que va protagonitzar la primavera a l'escenari de Montjuïc i diversos muntatges del Temporada Alta.
Pep Tosar
Actor i director
"El que més m'ha agradat de l'any és una cosa que vaig veure a Nova York: Una lluna per un bord, que és la traducció catalana (existeix!) de l'obra A Moon for the Misbegotten d'Eugene O'Neill. La vaig veure quan hi vaig anar a fer La casa en obres, el meu muntatge sobre Blai Bonet. I mira que a mi no m'agrada l'O'Neill, però tenia una posada en escena intel·ligentíssima i estava protagonitzada per Kevin Spacey. Es tractava d'un muntatge d'una altíssima qualitat interpretativa. En tornar a casa la vaig tornar a llegir".
Pep Pla
Director del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, actor i director
"Em va entusiasmar La Veillée des Abysses, l'obra de James Thiérrée, un nét de Charles Chaplin, que va obrir la temporada 2007-08 del TNC. És una muntanya russa d'emocions: t'enganxava per un lloc i et donava la volta. Potser és un tòpic però era com veure Charles Chaplin en escena".
Marc Rosich
Autor, actor i director
"El millor que he vist ha estat El dúo de la Africana, la relectura de la sarsuela de Miguel Echegaray i Manuel Fernández Caballero. És l'espectacle amb què he disfrutat més, potser perquè sóc un fan insubornable del Xavier Albertí i m'agrada tot el que fa, i més quan s'ajunta amb la Lluïsa Cunillé. Vaig anar al Teatre Lliure tres vegades a veure-ho. Em va robar el cor. Era un deliri fabulós. Un regal d'aquests que ens fa l'Albertí cada any".
Carme Portaceli
Directora
"No hi ha res que m'hagi frapat moltíssim, realment. He treballat molt, enguany. Però si he de destacar alguna cosa no puc triar un muntatge sol. En trio dos: La omisión de la familia Coleman, de Claudio Tolcachir, i el Maeterlinck, de Christophe Marthaler. Tots dos els vaig veure al Temporada Alta".
Joan Lluís Bozzo
Actor i director
"El millor que ha passat per Barcelona aquest any és el Macbeth de William Shakespeare dirigit per Jürgen Gosch, amb la companyia del Düsseldorfer Schauspielhaus. Em va agradar per la coherència de la proposta: un muntatge molt arriscat però també molt coherent. Estic cansat de veure coses que semblen arriscades d'entrada però que no són gens coherents amb el que proposen".
Salvador Sunyer
Dir. del Temporada Alta i del Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona
"Escombro cap a casa i afirmo que el millor que ha passat per Catalunya és el Kalkwerk, el muntatge de Krystian Lupa a partir de la novel·la de Thomas Bernhard que vaig portar al Temporada Alta. I el trio perquè és una mena de teatre, potser una mica artesanal, que et manté atrapat durant tres hores, que se't fan curtes. Et toca el voraviu".
Àlex Rigola
Director artístic del Teatre Lliure
"El millor? El dúo de la Africana. Per la teatralitat tan particular que aconseguien Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé dalt de l'escenari. Jugaven amb un registre molt perillós i aconseguien una definició de gran finor, tot mesclant el que és popular amb l'excel·lència. Destacaria la feina de l'Albertí i la Lluïsa i la interpretació de tots els actors dalt de l'escenari. Al teatre no pots aplicar la matemàtica; ningú no té la fórmula. De vegades tens un text fabulós, uns actors boníssims i una bona direcció i les coses no surten bé. Poques vegades m'he aixecat per aplaudir al Lliure".
31 desembre 2007
PROTAGONISTES ·
Els espectacles internacionals del Festival Temporada Alta i els que han portat el Teatre Lliure i el TNC marquen una temporada d'escàs fervor local
Andreu Gomila
Al sector teatral d'aquest país li costa mullar-se a l'hora de decidir què és el millor d'aquest 2007. Tanmateix, sempre hi ha alguna proposta que sobresurt. En aquest cas són El dúo de la Africana, la pseudosarsuela de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí estrenada al Lliure a l'abril, el teatre alemany que va protagonitzar la primavera a l'escenari de Montjuïc i diversos muntatges del Temporada Alta.
Pep Tosar
Actor i director
"El que més m'ha agradat de l'any és una cosa que vaig veure a Nova York: Una lluna per un bord, que és la traducció catalana (existeix!) de l'obra A Moon for the Misbegotten d'Eugene O'Neill. La vaig veure quan hi vaig anar a fer La casa en obres, el meu muntatge sobre Blai Bonet. I mira que a mi no m'agrada l'O'Neill, però tenia una posada en escena intel·ligentíssima i estava protagonitzada per Kevin Spacey. Es tractava d'un muntatge d'una altíssima qualitat interpretativa. En tornar a casa la vaig tornar a llegir".
Pep Pla
Director del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, actor i director
"Em va entusiasmar La Veillée des Abysses, l'obra de James Thiérrée, un nét de Charles Chaplin, que va obrir la temporada 2007-08 del TNC. És una muntanya russa d'emocions: t'enganxava per un lloc i et donava la volta. Potser és un tòpic però era com veure Charles Chaplin en escena".
Marc Rosich
Autor, actor i director
"El millor que he vist ha estat El dúo de la Africana, la relectura de la sarsuela de Miguel Echegaray i Manuel Fernández Caballero. És l'espectacle amb què he disfrutat més, potser perquè sóc un fan insubornable del Xavier Albertí i m'agrada tot el que fa, i més quan s'ajunta amb la Lluïsa Cunillé. Vaig anar al Teatre Lliure tres vegades a veure-ho. Em va robar el cor. Era un deliri fabulós. Un regal d'aquests que ens fa l'Albertí cada any".
Carme Portaceli
Directora
"No hi ha res que m'hagi frapat moltíssim, realment. He treballat molt, enguany. Però si he de destacar alguna cosa no puc triar un muntatge sol. En trio dos: La omisión de la familia Coleman, de Claudio Tolcachir, i el Maeterlinck, de Christophe Marthaler. Tots dos els vaig veure al Temporada Alta".
Joan Lluís Bozzo
Actor i director
"El millor que ha passat per Barcelona aquest any és el Macbeth de William Shakespeare dirigit per Jürgen Gosch, amb la companyia del Düsseldorfer Schauspielhaus. Em va agradar per la coherència de la proposta: un muntatge molt arriscat però també molt coherent. Estic cansat de veure coses que semblen arriscades d'entrada però que no són gens coherents amb el que proposen".
Salvador Sunyer
Dir. del Temporada Alta i del Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona
"Escombro cap a casa i afirmo que el millor que ha passat per Catalunya és el Kalkwerk, el muntatge de Krystian Lupa a partir de la novel·la de Thomas Bernhard que vaig portar al Temporada Alta. I el trio perquè és una mena de teatre, potser una mica artesanal, que et manté atrapat durant tres hores, que se't fan curtes. Et toca el voraviu".
Àlex Rigola
Director artístic del Teatre Lliure
"El millor? El dúo de la Africana. Per la teatralitat tan particular que aconseguien Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé dalt de l'escenari. Jugaven amb un registre molt perillós i aconseguien una definició de gran finor, tot mesclant el que és popular amb l'excel·lència. Destacaria la feina de l'Albertí i la Lluïsa i la interpretació de tots els actors dalt de l'escenari. Al teatre no pots aplicar la matemàtica; ningú no té la fórmula. De vegades tens un text fabulós, uns actors boníssims i una bona direcció i les coses no surten bé. Poques vegades m'he aixecat per aplaudir al Lliure".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada