L'obra versa sobre la relació històrica i actual que Occident manté amb Afganistan. Amb una durada de 3 hores la representació comença amb un monòleg d'una dona anglesa, interpretada per Vicky Peña, que viatja a l'Afganistan per fugir de la seva insatisfacció personal.
Vicky Peña interpreta una ama de casa que s'ha creat el seu propi món i que no s'entén ni amb el seu marit ni amb la seva filla, amb la qual cosa decideix marxar a Kabul
Una segona part situa el seu marit (Roberto Álvarez) i la seva filla (Montse Morillo) a Kabul on han anat a buscar-la sense saber si està viva o morta. La resta dels actors són àrabs per evitar fingir els accents i perquè l'actuació i el sentiment fos 'aparentment llunyà', ha explicat Gas.Gas assenyala que amb aquesta obra 'assistim a una crítica ferotge' del que ha suposat la colonització occidental sobre cultures mil·lenàries, teòricament més endarrerides i fora de l'estatus occidental, i que en virtut de la 'seva posada al dia' cap a 'la nostra cultura el que s'ha fet és massacrar-les'. A la vegada, també mostra els totalitarismes que es viuen a l'Afganistan. Així, que l'obra va contra ambdues coses.Vicky Peña interpreta una ama de casa que s'ha creat el seu propi món i que no s'entén ni amb el seu marit ni amb la seva filla, amb la qual cosa decideix marxar a Kabul. L'altra cara de la moneda és la d'una bibliotecària afgana (Gloria Muñoz) que parla diversos idiomes i que està casada amb un cap talibà amb la qual cosa no pot exercir la seva professió i per tant el que vol és marxar al món occidental.Segons Gas, l'obra també deixa veure que el llenguatge confon la cultura i a la realitat que hi ha darrera d'ell i considera que hi ha una certa defensa d'intentar utilitzar un llenguatge universal i crear l'esperanto, és a dir, 'un llenguatge sense estat'.Gas diu de Kushner que és un autor 'fonamental' en la dramatúrgia actual i reconeix que quan se'l llegeix t''omple' de tal manera que 'vols portar els seus textos a escena'. Així, assegura que és una obra 'apassionant' que obre 'moltes perspectives i interrogants'. I diu que l'espectador surt 'torbat i commocionat'.
Vicky Peña interpreta una ama de casa que s'ha creat el seu propi món i que no s'entén ni amb el seu marit ni amb la seva filla, amb la qual cosa decideix marxar a Kabul
Una segona part situa el seu marit (Roberto Álvarez) i la seva filla (Montse Morillo) a Kabul on han anat a buscar-la sense saber si està viva o morta. La resta dels actors són àrabs per evitar fingir els accents i perquè l'actuació i el sentiment fos 'aparentment llunyà', ha explicat Gas.Gas assenyala que amb aquesta obra 'assistim a una crítica ferotge' del que ha suposat la colonització occidental sobre cultures mil·lenàries, teòricament més endarrerides i fora de l'estatus occidental, i que en virtut de la 'seva posada al dia' cap a 'la nostra cultura el que s'ha fet és massacrar-les'. A la vegada, també mostra els totalitarismes que es viuen a l'Afganistan. Així, que l'obra va contra ambdues coses.Vicky Peña interpreta una ama de casa que s'ha creat el seu propi món i que no s'entén ni amb el seu marit ni amb la seva filla, amb la qual cosa decideix marxar a Kabul. L'altra cara de la moneda és la d'una bibliotecària afgana (Gloria Muñoz) que parla diversos idiomes i que està casada amb un cap talibà amb la qual cosa no pot exercir la seva professió i per tant el que vol és marxar al món occidental.Segons Gas, l'obra també deixa veure que el llenguatge confon la cultura i a la realitat que hi ha darrera d'ell i considera que hi ha una certa defensa d'intentar utilitzar un llenguatge universal i crear l'esperanto, és a dir, 'un llenguatge sense estat'.Gas diu de Kushner que és un autor 'fonamental' en la dramatúrgia actual i reconeix que quan se'l llegeix t''omple' de tal manera que 'vols portar els seus textos a escena'. Així, assegura que és una obra 'apassionant' que obre 'moltes perspectives i interrogants'. I diu que l'espectador surt 'torbat i commocionat'.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada