www.elperiodico.cat
18 gener 2008
ÀNIMA INQUIETA GINEBRA, 1963 VA FUNDAR LA NUIT ET LE MOMENT THÉATRE EL 1991 RECONEGUT A FRANÇA, DEBUTA A ESPANYA
18 gener 2008
ÀNIMA INQUIETA GINEBRA, 1963 VA FUNDAR LA NUIT ET LE MOMENT THÉATRE EL 1991 RECONEGUT A FRANÇA, DEBUTA A ESPANYA
Foto: JULIO CARBÓ
MARTA CERVERA
BARCELONA
--¿Com s'entén que un director francès dirigeixi dos actors en una obra en català?
--Els dos intèrprets, Ricard Borràs i Nacho Fresneda, parlen francès. Però entre artistes el problema del llenguatge no existeix perquè el que és principal és el llenguatge del cos. Menys a l'Àsia, on els codis són diferents, puc treballar a qualsevol lloc. Un teatre és un país dins d'un país. En tinc prou amb un escenari i butaques per estar a gust.
--¿Com va sorgir la possibilitat de treballar a Espanya?
--Ricard Borràs em va venir a buscar. Sé que ell aquí ha destacat com a actor de comèdia. Jo he destapat el seu vessant dramàtic.
--¿Coneixia el seu treball?
--No, però vaig pensar que si s'atreveix a fer tants quilòmetres per veure't, una de dues: és un gran actor o és boig. I, després d'haver-lo conegut, he de dir que no m'equivocava. Ricard és valent, s'implica en el que fa. A més, jo sóc un aventurer. No vull limitar-me només al teatre sinó a fer cine, dansa i circ.
--¿Ho repetiran?
--M'agradarien fer alguna cosa amb Ricard al Festival d'Avinyó. També tinc idees per a Fresneda. Espero que aquesta primera col.laboració amb Focus no sigui l'última.
--Ha dirigit diverses obres d'Eric- Emmanuel Schmitt. ¿És addictiu?
--A ell li agrada la meva manera de dirigir. La primera obra que em va donar va ser Oscar et la dame rose, un text difícil fet amb 12 cartes que un nen escriu a Déu. El muntatge va ser un èxit però va suposar un gran repte. El teatre de Schmitt juga amb l'intel.lecte i les emocions. Schmitt, que és filòsof, té la capacitat de parlar de temes profunds lúdicament.
--¿Hi ha un motiu principal?
--La recerca de la veritat apareix sistemàticament en les seves obres, ja sigui parlant d'amor, mort o Déu. Converteix enigmes en teatre.
--¿Què destacaria de Variacions enigmàtiques?
--Una frase: "¿A qui s'estima quan s'estima?". És una pregunta que surt al text i que superats els 40 anys, com jo, un es planteja sovint. Arriba un moment en què, si analitzes les històries d'amor viscudes, descobreixes que sempre hi ha una faceta oculta en l'ésser estimat, un misteri.
--Aquesta obra té com a protagonistes dos homes...
--I una dona fantasma. Sense ella no hi hauria enigma. És un ésser a qui no veiem i sense el qual no hi hauria text.
--¿Com va arribar al teatre?
--Quan era jove jugava a hoquei sobre gel però un accident me'n va apartar un any. El meu avi va veure que havia de dedicar l'energia a alguna cosa i em va apuntar a un curs de teatre. Ja no ho vaig poder deixar. El teatre és la meva vida.
BARCELONA
--¿Com s'entén que un director francès dirigeixi dos actors en una obra en català?
--Els dos intèrprets, Ricard Borràs i Nacho Fresneda, parlen francès. Però entre artistes el problema del llenguatge no existeix perquè el que és principal és el llenguatge del cos. Menys a l'Àsia, on els codis són diferents, puc treballar a qualsevol lloc. Un teatre és un país dins d'un país. En tinc prou amb un escenari i butaques per estar a gust.
--¿Com va sorgir la possibilitat de treballar a Espanya?
--Ricard Borràs em va venir a buscar. Sé que ell aquí ha destacat com a actor de comèdia. Jo he destapat el seu vessant dramàtic.
--¿Coneixia el seu treball?
--No, però vaig pensar que si s'atreveix a fer tants quilòmetres per veure't, una de dues: és un gran actor o és boig. I, després d'haver-lo conegut, he de dir que no m'equivocava. Ricard és valent, s'implica en el que fa. A més, jo sóc un aventurer. No vull limitar-me només al teatre sinó a fer cine, dansa i circ.
--¿Ho repetiran?
--M'agradarien fer alguna cosa amb Ricard al Festival d'Avinyó. També tinc idees per a Fresneda. Espero que aquesta primera col.laboració amb Focus no sigui l'última.
--Ha dirigit diverses obres d'Eric- Emmanuel Schmitt. ¿És addictiu?
--A ell li agrada la meva manera de dirigir. La primera obra que em va donar va ser Oscar et la dame rose, un text difícil fet amb 12 cartes que un nen escriu a Déu. El muntatge va ser un èxit però va suposar un gran repte. El teatre de Schmitt juga amb l'intel.lecte i les emocions. Schmitt, que és filòsof, té la capacitat de parlar de temes profunds lúdicament.
--¿Hi ha un motiu principal?
--La recerca de la veritat apareix sistemàticament en les seves obres, ja sigui parlant d'amor, mort o Déu. Converteix enigmes en teatre.
--¿Què destacaria de Variacions enigmàtiques?
--Una frase: "¿A qui s'estima quan s'estima?". És una pregunta que surt al text i que superats els 40 anys, com jo, un es planteja sovint. Arriba un moment en què, si analitzes les històries d'amor viscudes, descobreixes que sempre hi ha una faceta oculta en l'ésser estimat, un misteri.
--Aquesta obra té com a protagonistes dos homes...
--I una dona fantasma. Sense ella no hi hauria enigma. És un ésser a qui no veiem i sense el qual no hi hauria text.
--¿Com va arribar al teatre?
--Quan era jove jugava a hoquei sobre gel però un accident me'n va apartar un any. El meu avi va veure que havia de dedicar l'energia a alguna cosa i em va apuntar a un curs de teatre. Ja no ho vaig poder deixar. El teatre és la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada