publicat per
20 abril de 2015
L’estil còmic d’Offenbach queda remarcat a La Sala
d’Argentona
La cinquena proposta de la programació encertadament
eclèctica que La Sala d’Argentona té aquesta temporada va consistir dissabte
dia 11 en la interpretació en petit format i acompanyament de piano de ‘La Gran
Duquessa de Gerolstein’. Es tracta d’una òpera bufa del músic nascut a Alemanya
i nacionalitzat francès Jacques Offenbach (1819-1880), principal referent
d’aquest tipus de composicions còmiques al segle XIX.
Estrenada a París l’any 1867, és una partitura que no
s’havia representat mai amb el llibret en català. I ha estat la jove Companyia
Bratislava, creada el 2013 per un actor i tres actrius formats a l’Institut del
Teatre i especialitzats en el gènere musical, que s’ha decidit a traduir-la,
adaptar-la i portar-la a escena com a primer treball col·lectiu. L’estrena va
ser el gener de 2014 al Teatre Gaudí. Poc després va fer una segona estada a
Barcelona, a l’Almeria Teatre, i també ha recorregut altres sales de diferents
localitats. Ara, amb la funció d’Argentona inicia una segona gira. Malgrat la
seva trajectòria encara reduïda, val a dir que els Bratislava han merescut ja
dues nominacions als Premis Butaca de l’any passat i una als Premis de la
Crítica de Teatre d’aquest 2015.
Èxit dels musicals
A tomb de la conveniència d’haver inclòs aquesta obra entre
les propostes de La Sala, convé tenir present que, malgrat la crisi, els bons
resultats que expressen les estadístiques globals d’espectadors de teatre al
nostre país es deuen en bona part a l’atractiu que els musicals són capaços de
motivar entre públics ben diversos. Per sort, aquest fenomen té repercussions
positives més enllà dels locals amb molt d’aforament o de les companyies més
reconegudes. Així, l’èxit del gènere ha significat un esperó per al sorgiment
de nous grups i de professionals amb bona preparació com a actors, cantants i
músics. Aquest és el cas dels joves protagonistes de ‘La Gran Duquessa de
Gerolstein’.
Excés de voltes
La consideració d’aquests mèrits no treu que en la valoració
de la representació vista a La Sala s’hagin d’assenyalar alguns aspectes
desenfocats. El principal és l’opció per una interpretació passada de voltes i
transvestida (els papers masculins els fan les actrius i la Duquessa és
l’actor). Això, que d’entrada suscita riallades simpàtiques, força massa els
personatges a encasellar-se en un codi de paròdia sobreactuada, els limita molt
les possibilitats expressives, distorsiona el desenvolupament del mínim fil
argumental i al capdavall l’exageració repetitiva acaba cansant. A més, a
l’òpera d’Offenbach no li fa cap favor la dosi afegida de frivolitat, perquè el
que narra ja és ben bé una bufonada i el seu entramat musical és igualment pura
lleugeresa. Es vulgui o no, l’efecte del tractament de caricatura a què l’han
sotmès els membres de la Companyia Bratislava rebaixa i empetiteix l’original.
Això no obstant, se’ls ha de reconèixer i agrair un formidable desplegament
d’energia interpretativa. Tots es multipliquen en diversos personatges i
mitjançant la realització de números cantats o ballats, el recitat de fragments
de diàleg i també l’execució de melodies amb uns quants instruments, donen vida
a la ficció de ‘La Gran Duquessa de Gerolstein’, una aristòcrata tan delerosa
de capricis bèl·lics com de satisfer l’entrecuix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada