publicat per
31 de març de 2015
Natàlia Farré
Mercè Martínez canta asseguda a la falda d'un espectador a
la Biblioteca del Principal. MARTÍ FRADERA
Posar dins del mateix sac el compositor Kurt Weill, la
companyia de teatre La Cubana i el bibliòfil, a més d'advocat i economista,
Joan Carandell no sembla, a priori, gaire factible. Convertir els dilluns i els
dimarts en dies de teatre tampoc apunta a ser una tasca senzilla. I menys fàcil
sembla encara -per més que les sèries americanes i els creadors de tendències
s'hi entossudeixin- aconseguir arrelar el modern concepte afterwork entre els
treballadors catalans, poc donats, segons assegura el tòpic, a la copa després
de la jornada laboral. Però res d'això aconsegueix que s'arronsin Joan i Adrià
Ferré i el seu Espectapes, un cicle de teatre lleuger maridat amb tapes que
neix amb vocació de desestressar el personal entre la sortida de la feina i
l'arribada a casa, i sorgeix amb la intenció d'omplir el buit que la cartellera
viu a principis de setmana.
Weill, La Cubana i Carandell també tenen la seva quota de
protagonisme en la història. El català va construir l'espai on dimarts passat
sonaven, i avui tornaran a sonar, les composicions del nord-americà. I en la
companyia teatral hi treballava Adrià Ferré quan de gira per Espanya amb
Campanades de boda es va adonar que en els seus dies lliures, els dilluns i els
dimarts, no podia disfrutar del que passava als escenaris de les localitats que
visitava. Així va néixer la idea de programar teatre en dies atípics. El
projecte d'unirlo amb tapes va sortir d'una altra percepció d'Adrià: «Quan vas
al teatre mai saps a quina hora sopar. Si hi vas abans, sempre és amb presses;
si ho deixes per després, t'arrisques a tenir un forat a l'estómac a meitat de
la funció». De manera que servir un trio de tapes durant la representació és la
fórmula ideal per no defallir. «Entre la jornada de feina i la tornada a casa,
tapes i teatre. Un espectacle fàcil i divertit que no exigeix anar a dormir
tard».
Majestuositat d'abans
La cita, setmanal i del febrer a l'abril, és a les 20.30 hores
a la Biblioteca del Principal. I és aquí on entra Joan Ferré, perquè si
l'Adrià, el seu fill, va tenir la idea, el Joan, el pare, tenia l'espai. Una
magnífica sala aixecada al final d'un pati interior d'una de les cases més
senyorials de l'Eixample. Una finca al tram de Provença que separa la rambla de
Catalunya del passeig de Gràcia que un dia va ser la llar dels Carandell,
després seu de la llibreria Happy Books i que des de fa 15 anys acull el
restaurant Principal. Un local totalment reformat però que conserva de la
majestuositat d'altres temps els finestrals que donen al carrer i la biblioteca
que dóna al pati interior. És allà, al petit jardí, on Joan Carandell, prohom
de Barcelona fins que la fallida de la Banca Tusquets el va arruïnar cap al 1952,
va aixecar un petit pavelló per a les seves festes de societat. El mateix espai
on després es van vendre alguns dels seus llibres (Carandell va aconseguir
certa notorietat com a escriptor amb el pseudònim de Llorenç Sant Marc). I que
ara acull la veu de Mercè Martínez.
L'actriu catalana va interpretar dimarts passat, i tornarà a
fer-ho avui, Weill, Queen, Rocío Jurado i Stephen Sondheim acompanyada pel
piano d'Andreu Gallén. Un repertori eclèctic perquè sorgeix del «plaer de
cantar-lo» i que té el desamor com a denominador comú, encara que l'espectacle
afegeix dosis d'humor a la tragèdia de no ser correspost. No en va la funció té
aires de cabaret, l'espai també, encara que de cabaret petit, això sí, ja que
l'aforament no sobrepassa les 50 ànimes. I és que la Biblioteca del Principal
és l'últim teatre de butxaca a florir en un ecosistema de sales, el de
Barcelona, amb tendència a les petites dimensions i a la proximitat amb
l'espectador. Aquí hi ha, per exemple l'Almeria Teatre, Porta 4, Flyhard i Atrium.
«Una mida molt còmoda per a l'artista i per al públic, i que predisposa a la
interacció», apunta Martínez. Un intercanvi que continua després de la funció,
quan assistents i intèrprets es barregen al pati d'aires burgesos que separa el
restaurant del teatre.
La d'avui és l'última representació de Cantar al desamor que
realitzen Martínez i Gallén. Els seguiran a l'escenari, durant el mes d'abril,
Bernat Cot, Víctor Gómez i Oriol Burés amb el seu espectacle Modales, una peça
que pretén explicar normes d'urbanitat d'una manera divertida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada