Sis municipis s’uneixen per fer visible la disciplina amb
un centenar d’espectacles, alguns de llocs insòlits
Alguna cosa es cou al vestíbul de la parada de metro
Badalona Pompeu Fabra. Els vianants menys atabalats no dubten a aturar-se per
treure el nas entre la munió de gent que s’aplega al voltant de músics i
ballarins. Quan el grup de percussió Brincadeira comença a fer sonar els
tambors, el públic desembutxaca immediatament els telèfons mòbils, i quan els
Brodas Bros surten a ballar ja hi ha desenes de pantalles que els enfoquen amb
els propietaris respectius embadalits. No es tracta d’una actuació improvisada,
sinó d’un dels espectacles emmarcats dins la Quinzena Metropolitana de Dansa,
que tindrà lloc entre l’1 i el 18 de març. El festival ha unit quatre municipis
del Barcelonès -Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma
de Gramenet- i dos del Baix Llobregat -Esplugues i Cornellà de Llobregat- per
portar la dansa als espais públics i, així, donar-la a conèixer.
“Moltes vegades la dansa no arriba a més gent perquè no
s’ha programat prou. Volem fer-la arribar arreu i acostar-la a tothom”, afirma
Marta Almirall, ballarina, coreògrafa i membre de la comissió artística de la
Quinzena Metropolitana de Dansa. El festival neix per donar visibilitat a
aquesta disciplina mitjançant actuacions a llocs atípics, com ara els vestíbuls
de les parades de metro. Aquest transport públic, de fet, actua com a eix
vertebrador de la iniciativa amb Under9, un projecte de dansa en moviment a
càrrec dels Brodas Bros i Brincadeira, que, juntament amb les companyies
convidades Iron Skulls, Sacude i el ballarí Diego Sinniger, ompliran les línies
L2, L5, L9N i L9S de dansa els dies 1, 2, 3 i 16 de març.
Més enllà del metro, també les places i els carrers
acolliran actuacions com l’acció itinerant Origami de Satchie Noro, que
interpreta una dansa aèria sobre una estructura mecànica que imita les formes
de la papiroflèxia. Almirall destaca que amb aquest muntatge, “poètic i
suggerent”, esperen “captivar la gent menys propera a la dansa”. A més de les
propostes al carrer, la Quinzena Metropolitana de Dansa també inclou una
vuitantena d’espectacles en sales i una trentena de muntatges familiars. Entre
els primers hi ha IUanMi de Lali Ayguadé, Oskara de Kukai Dantza, Three times
rebel de Marina Mascarell i Two/Boléro del Ballet Nacional de Marsella.
Dansa participativa per acabar
Per al públic familiar s’ha programat, entre d’altres,
Pinocchio de la Jasmin Vardimon Company, Danse étoffée sur musique déguisée de
la companyia Zoo i Thomas Hauert i Quadres d’una exposició a càrrec de Roser
Muñoz i Joan Boix. Ballarins de l’Institut del Teatre encetaran el festival al
Teatre Joventut de l’Hospitalet i el tancarà Tothom balla, una proposta de
dansa participativa oberta a tothom, a diferents espais de les sis ciutats.
“Hi haurà un abans i un després en la relació de la
ciutadania amb la dansa quan s’acabi laQuinzena Metropolitana de Dansa”,
assegura Almirall, que defensa que la programació, amb 52 espectacles gratuïts,
permet fer “més accessible” la disciplina i traça “una mirada global a tots els
estils” de la dansa. Aquesta voluntat fa que comparteixin programa propostes
tan diferents com el Wu wei de Raquel Klein, una peça que s’interroga sobre el
temps i el buit a través dels cossos, i la nostàlgica A mí no me escribió
Tennessee Williams (porque no me conocía) de la companyia Roberto G. Alonso,
que dona vida a un nostàlgic retrat del passat fusionant la dansa i la
narrativa teatral.
Publicat per
Núria Juanico
27/02/2018
Una de les actuacions de Brincadeira i Brodas Bros al metro de Badalona. / Marc Rovira
ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada