www.capgros.cat
19 desembre 2007
Director de l’espectacle Pastorets de la Sala Cabañes d’enguany
Laura Arias Especials - Perfils
En Toni sempre ha treballat com a administratiu en una empresa del ram de l’aigua. Però des de l’any 72 dedica gran part del seu temps de lleure als espectacles teatrals. Va arribar quasi de casualitat a la Sala Cabañes. “Vaig arribar i quan s’estaven fent els Pastorets, en aquell moment dirigit per Josep Ciutat. Li vaig dir que volia sortir a l’obra i em va dir que anés als vestuaris. Vaig sortir a l’espectacle sense haver assajat”, explica en Toni. Més endavant va participar en altres edicions dels Pastorets i va representar personatges de la talla de Josep.
Però realment, el què cridava l’atenció a Blanch no eren els escenaris sinó les relacions públiques. “Al cap d’un any ja estava ajudant a la secretaria, amb els temes de papers, d’hemeroteca, que sempre m’ha agradat”, explica en Toni. Finalment, l’any 80 va provar, per primera vegada el tema de la direcció en una representació teatral. “La primera obra que vaig dirigir va ser Les aventures d’en Pere Pistoles. Hi vam participar tots els joves que estàvem per la Sala Cabañes”, assegura Toni Blanch. Des de llavors ha repetit l’experiència en moltes ocasions, en lloc d’actuar. Però no ha estat fins aquest any que ha agafat les regnes de l’espectacle estrella: els Pastorets. “És diferent. T’expliquen moltes coses però fins que no hi ets no prens consciència de l’envergadura de l’espectacle. És molta feina, una experiència interessant”, afirma en Toni. Feina que, a la pràctica, es tradueix en hores i hores d’assaig i esforç.
Des que va arribar, Blanch no s’ha deslligat de la Sala Cabañes ni de l’espectacle dels Pastorets en cap moment. “Per mi és l’espectacle del Nadal a Catalunya. Així és a Mataró. És un espectacle tradicional que s’ha de mantenir. No es pot deixar de fer”, sentencia Blanch.
“És un muntatge realment complex”
“Si l’actor segueix les pautes que li dóna el director no hi ha d’haver problemes”, assegura Blanch. Però tot i així, sempre n’hi ha. La tasca del director és realment complexa i qualsevol desajust és responsabilitat seva, “des del què passa amb els cors, fins als actors de paper, passant per la part tècnica”, assegura l’actual director de l’espectacle nadalenc. A més, els Pastorets és una producció que requereix una gran quantitat de recursos a diferents nivells: econòmics, humans i en hores. “L’espectacle implica un pressupost brutal; moltes hores d’assaig; coordinar entre 350 i 400 persones, amb els caràcters de cadascú; feina de promoció; muntatges... Implica estar aquí des que plegues de la feina fins les dotze de la nit, a vegades”, raona Blanch.
Apunts
Defineix-te
Sóc gèminis, i tot i que no crec en aquestes coses, a vegades es compleixen. Els gèminis tenim dues cares. A vegades tinc un caràcter, a vegades un altre
Un llibre
Ara mateix “Els Pastorets” de Ramon Pàmies
Una pel·lícula
“Les uns et les autres” (Els uns i els altres) de Claude Lelouch. La vaig veure al cinema Iluro i no l’he tornat a veure mai més
Un viatge
M’agradaria molt viatjar a Nova York
Un personatge dels Pastorets
És molt complicat triar-ne només un. Si m’he d’arriscar amb un personatge em decanto per Satanàs
Un somni
Estaria bé que els governs destinessin més calers a la inversió per pal·liar les malalties degeneratives, i no tants diners a l’armament
19 desembre 2007
Director de l’espectacle Pastorets de la Sala Cabañes d’enguany
Laura Arias Especials - Perfils
En Toni sempre ha treballat com a administratiu en una empresa del ram de l’aigua. Però des de l’any 72 dedica gran part del seu temps de lleure als espectacles teatrals. Va arribar quasi de casualitat a la Sala Cabañes. “Vaig arribar i quan s’estaven fent els Pastorets, en aquell moment dirigit per Josep Ciutat. Li vaig dir que volia sortir a l’obra i em va dir que anés als vestuaris. Vaig sortir a l’espectacle sense haver assajat”, explica en Toni. Més endavant va participar en altres edicions dels Pastorets i va representar personatges de la talla de Josep.
Però realment, el què cridava l’atenció a Blanch no eren els escenaris sinó les relacions públiques. “Al cap d’un any ja estava ajudant a la secretaria, amb els temes de papers, d’hemeroteca, que sempre m’ha agradat”, explica en Toni. Finalment, l’any 80 va provar, per primera vegada el tema de la direcció en una representació teatral. “La primera obra que vaig dirigir va ser Les aventures d’en Pere Pistoles. Hi vam participar tots els joves que estàvem per la Sala Cabañes”, assegura Toni Blanch. Des de llavors ha repetit l’experiència en moltes ocasions, en lloc d’actuar. Però no ha estat fins aquest any que ha agafat les regnes de l’espectacle estrella: els Pastorets. “És diferent. T’expliquen moltes coses però fins que no hi ets no prens consciència de l’envergadura de l’espectacle. És molta feina, una experiència interessant”, afirma en Toni. Feina que, a la pràctica, es tradueix en hores i hores d’assaig i esforç.
Des que va arribar, Blanch no s’ha deslligat de la Sala Cabañes ni de l’espectacle dels Pastorets en cap moment. “Per mi és l’espectacle del Nadal a Catalunya. Així és a Mataró. És un espectacle tradicional que s’ha de mantenir. No es pot deixar de fer”, sentencia Blanch.
“És un muntatge realment complex”
“Si l’actor segueix les pautes que li dóna el director no hi ha d’haver problemes”, assegura Blanch. Però tot i així, sempre n’hi ha. La tasca del director és realment complexa i qualsevol desajust és responsabilitat seva, “des del què passa amb els cors, fins als actors de paper, passant per la part tècnica”, assegura l’actual director de l’espectacle nadalenc. A més, els Pastorets és una producció que requereix una gran quantitat de recursos a diferents nivells: econòmics, humans i en hores. “L’espectacle implica un pressupost brutal; moltes hores d’assaig; coordinar entre 350 i 400 persones, amb els caràcters de cadascú; feina de promoció; muntatges... Implica estar aquí des que plegues de la feina fins les dotze de la nit, a vegades”, raona Blanch.
Apunts
Defineix-te
Sóc gèminis, i tot i que no crec en aquestes coses, a vegades es compleixen. Els gèminis tenim dues cares. A vegades tinc un caràcter, a vegades un altre
Un llibre
Ara mateix “Els Pastorets” de Ramon Pàmies
Una pel·lícula
“Les uns et les autres” (Els uns i els altres) de Claude Lelouch. La vaig veure al cinema Iluro i no l’he tornat a veure mai més
Un viatge
M’agradaria molt viatjar a Nova York
Un personatge dels Pastorets
És molt complicat triar-ne només un. Si m’he d’arriscar amb un personatge em decanto per Satanàs
Un somni
Estaria bé que els governs destinessin més calers a la inversió per pal·liar les malalties degeneratives, i no tants diners a l’armament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada