Oh happy day! Aquesta
és la proclama, segurament, més reclamada avui dia a les consciències de la
gent. L’ésser humà, en la seva versió més primogènita, i fins a la més elevada
evolució homínica, cerca en la seva vida un sentiment de llarga durada que es
posa en perill per múltiples raons en època de crisi econòmica: la felicitat.
El diumenge dia 10, la Sala Cabanyes va representar per setena vegada entre el
maig i el juny una nova obra dirigida per Toni Grané i que emula la pel·lícula
protagonitzada per Whoopi Goldberg. A més, el futbol no va ser obstacle perquè
molts espectadors van voler anar decididament al teatre mataroní per presenciar
el musical de la Cabanyes. Tant és així que el recinte de La Riera es va omplir
de gom a gom, amb platea i amfiteatre inclosos. I no van sortir decebuts. La
gent va poder sortir de la sala amb un somriure a la cara i amb la satisfacció
d’haver presenciat una obra amb un gran treball de posada en escena i un
amplíssim repartiment. La felicitat va fer acte de presència, conscient o
inconscientment.
L’obra de teatre explica la vida d’una cantant que es veu immersa en
una problemàtica amb la màfia, que no pararà de perseguir-la fins trobar-la.
Decidida a no posar la seva vida en perill, acut a la policia per protegir-se.
El cos de seguretat l’allotja en un convent, on haurà de canviar totalment
d’hàbits -en les dues connotacions de la paraula -. I és que la vida convulsa
de la protagonista es reordena en el claustre eclesiàstic. La Mare Superiora
envia a la jove protagonista a donar classes de música al cor de l’escola, on
l’antic professor no troba la fórmula per endinsar els seus alumnes, trapelles
de dalt a baix, en el món de l’acústica musical. Amb el seu carisma i
autoritat, la monja fa que els nens i nenes comencin a trobar el gust en la
música i aconsegueix fer un concert final fruït de l’esforç com a mestra. Tot i
que l’obra té un moment tràgic en una de les seves parts, Grané transmet
diferents missatges amb un acompanyament musical conduït per Georgina Blanch i
Rubén Bes gens menyspreable. En síntesi, un complex muntatge d’humor amb el
gospel com a fil conductor que aprova amb nota l’examen del públic. S’ha d’anar
amb compte, però, perquè es pot arribar a entendre que passar pel clergat et
purifica i et lliura de dificultats. I no tothom pot estar-hi d’acord.
Amb aquest Oh happy day! la Sala Cabanyes posa punt i final a la
temporada. Encara es podrà veure el dia 16 i el dia 17 de juny. L’hàbit fa el
monjo? De vegades, seguint concepcions cartesianes, les aparences enganyen. La
protagonista, sense pertànyer a la ordre religiosa, mostra la seva vessant més
receptiva quan hi participa. I no condicionada pel tipus de roba que porta,
sinó pel context concret en el que aterra. Així doncs, l’hàbit, un objecte tant
material, no pot fer al monjo, perquè el monjo neix o es fa ell mateix. Però
mai el pot fer un tros de tela.
Publicat per
Rubén Escobar - periodista
17 de juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada