El consell d'administració triarà, a final de mes, el
director artístic per a la temporada 2013/2014 i fins al 2016/2017
Xavier Albertí, Oriol Broggi, Josep Maria Mestres i Carme
Portaceli. Aquests són els candidats, per ordre alfabètic, a la direcció
artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La persona seleccionada pel
consell d'administració la setmana vinent conviurà un any amb el director
artístic actual, Sergi Belbel. Mentre aquest resoldrà els possibles conflictes
de la temporada en curs, el nou director artístic s'encarregarà de dissenyar la
primera de les seves quatre temporades, que aniran del 2013/2014 fins al
2016/2017.
La comissió d'experts va aprovar quatre candidatures (podia
triar de tres a cinc aspirants) fa unes setmanes. Als quatre escollits se'ls va
demanar que presentessin un projecte per dirigir el TNC durant quatre
temporades. El termini de presentació es va acabar la setmana passada i ara els
membres del consell d'administració (que seran els encarregats de triar el
guanyador del concurs) s'estan estudiant els informes, que rebatran amb una
exposició oral dels candidats. El veredicte final s'estima que serà en el
consell previst per dijous.
Xavier Albertí és un director consumat en les produccions
més variades possibles. Darrerament, ha destacat per la voluntat de rescatar un
patrimoni, tingut per menor, que va ser bandera dels anys trenta al Paral·lel.
Bernhard i Verdaguer també figuren dins del seu univers dramatúrgic amplíssim
que presenta, tant en sales alternatives com en públiques. Oriol Broggi és el
director de moda: Incendis ha estat l'èxit de la temporada. Ara, amb Cyrano, es
postula com un director que sap tractar textos clàssics, amb un gust per allò
artesanal envejable. Al TNC, ha interessat la seva Primera història d'Esther,
però no va reeixir El cercle de guix caucasià, la seva única Sala Gran, per
ara. Josep Maria Mestres és el director, de tots quatre, que més presència ha
tingut a la Sala Gran, la pedra a la sabata d'aquest teatre públic. Presenta al
TNC produccions espectaculars com ara El ventall de Lady Windermere, però també
textos valents, tot i que pocs hagin vist, com ara El maletí o la importància
de ser algú. Es considera el candidat a la continuïtat, tot i que també s'ha
prodigat en direccions en teatres privats. Carme Portaceli, que també ha
triomfat amb L'auca del senyor Esteve a la Gran podria ajudar a marcar perfil
al TNC: una dona compromesa al capdavant del teatre públic de referència. Però
més enllà de la quota, imposa la seva trajectòria incessant. Té una àmplia
carrera dirigint obres tant a Catalunya com a l'Estat, tant en teatres públics
com en produccions humils. Va quedar a les portes de la direcció del Centro
Dramático Nacional.La carrera contrastada de tots quatre candidats destaca per
motivacions diferents. La tria del consell ajudarà a consolidar un projecte o
bé a donar un hipotètic canvi de rumb, si hem de jutjar per les trajectòries
dels quatre candidats. El nou aspirant podria mantenir (sempre amb matisos
personals) la línia del teatre públic o bé buscar nous impulsos. S'haurà de
dirigir en una conjuntura en què, a més, s'ha de saber treure rendiment de l'últim
euro. Juntament amb el Liceu, el TNC té les ocupacions, de mitjana, més
elevades de la cartellera barcelonina (se supera el 70%). L'aspirant guanyador
serà la quarta persona al capdavant de la direcció artística del teatre.
Després de Josep Maria Flotats i de Domènec Reixach, Sergi Belbel l'ha dirigit
els últims set anys mantenint la presència d'autoria contemporània de casa i
dels d'abans (recuperant patrimoni teatral o rescatat de la novel·la). Ara és
el torn de la nova direcció. Hi podria haver una voluntat de rejovenir el
teatre. També hi podria haver el salt a la primera direcció artística femenina
del teatre públic. O, per contra, podria permetre la consolidació de directors
amb una carrera contrastada.
L'últim gran recanvi artístic dels teatres
És la darrera peça a canviar en la família del teatre públic
a Barcelona. Després que es decidís, fa unes setmanes, que Francesc Casadesús
repeteixi al Mercat de les Flors per consolidar-lo com a centre de les arts del
moviment, ja amb referència internacional. Les operacions de recanvi van
començar al Teatre Lliure, fa cosa de dos anys. Àlex Rigola va anunciar que
plegava de la direcció del Lliure i, de seguida, es va obrir la cursa per
substituir-lo. Hi havia tres candidats: Carme Portaceli, Julio Manrique i Lluís
Pasqual. Els dos primers, van renunciar, oficialment, a presentar-se davant de
la candidatura guanyadora d'una de les ànimes del Lliure el 1976.
El Romea, que havia anunciat també nova direcció per
alliberar Calixto Bieito cap a un nou projecte d'internacionalització, va
proposar Julio Manrique. Va ser tot molt ràpid. La primera temporada ha estat
celebrada amb èxit. L'últim recanvi ha estat a L'Auditori (propiciat per la
marxa de Joan Ollé al Palau de la Música). Després de l'ensopegada d'Oriol Pérez
Treviño (va durar pocs mesos i se'l va convidar a dimitir), ara hi ha accedit
Joaquim Garrigosa. També han canviat direccions festivals com ara Tàrrega
(Jordi Duran), Grec (Ramon Simó), el Mercat Música Viva de Vic (Marc Lloret),
la Mediterrània (David Ibáñez) i El Trapezi (Jordi Gaspar). Ferran Madico ha
tornat al Centre d'Arts Escèniques de Reus recentment. Salvador Sunyer es manté
al capdavant d'El Canal i de Temporada Alta, així com Pep Pla, al de Terrassa.
publicat
per
Jordi
Bordes
foto Andreu
Puig
24 de juny de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada