Peces de Llach, Serrat o Sisa donen volada a una comèdia
situada al circ
Pau Doz i Elena Gadel, dos dels intèrprets del musical 'A
força de cançons', canten el mix de 'País petit' i 'Paraules d'amor'.
Si el rock català ha tingut el seu musical amb Cop de rock,
no podia faltar qui mirés més enrere i traslladés la fórmula a un fenomen tan
rellevant com el de la Nova Cançó. Ho ha fet una jove productora, Som-hi Films,
que es va posar mans a l'obra per teixir la comèdia musical A força de cançons,
situada entre bastidors del món del circ. Des d'aquesta setmana s'ha instal·lat
al Guasch Teatre amb Pau Doz i Laura Olivella com a caps visibles d'aquest
musical de petites dimensions que també compta com a intèrprets amb Albert Doz,
Xavier Duch i Elena Gadel, la més coneguda pel seu pas per la segona edició
d'OT.Tot i la seva joventut, tots compten amb una dilatada experiència en els
grans musicals que s'han fet a Barcelona els últims anys. Va ser Laura Olivella
qui va llançar la idea quan va redescobrir la Nova Cançó amb el disc de Manu
Guix Onze Llachs. Era el moment de recuperar aquelles cançons. En la primera
selecció la xifra era absolutament excessiva: 42. Una de les 13 finals, La fera
ferotge (Ovidi Montllor) els va portar fins al món del circ com l'element
dramatúrgic per no quedar-se en un simple recital.
DEL DOMADOR A LA VIDENT
«El circ ens aporta màgia i llibertat i amb el seu
simbolisme juguem amb l'imaginari, igual que va fer la Nova Cançó», explica Pau
Doz, actor i director. L'obra transcorre entre bastidors, al backstage de la
carpa, on es mouen personatges com el domador, el forçut i l'acròbata i la
vident. A tots els descobreix un jove que, després d'acomiadar-se de la seva
nòvia, surt d'una enorme caixa per entrar en un món nou, desconegut per a ell,
però que no serà tan idíl·lic.
Encara que l'obra no vol donar cap missatge polític concret,
la idea de la caixa opressora i del descobriment d'un univers més lliure remet
a la transició espanyola dels anys de la Nova Cançó. «Juguem amb aquest
simbolisme, però és sobretot un espectacle distès, de comèdia», subratlla Pau
Doz.
Ell canta [vegeu vídeo] amb Elena Gadel un mix de País petit
(Llach) i Paraules d'amor (Serrat). La primera és una de les favorites de
Gadel. No hi falten clàssics com Qualsevol nit pot sortir el sol (Sisa), Que
tinguem sort (Llach) o la que dóna el títol del muntatge, A força de nits,
també de Llach. També n'hi ha de menys conegudes com El piset (Xavier Elies),
Confessió (Joan Isaac) o dues que canta Núria Feliu: No encenguis l'espelma i
Anirem tots cap al cel. Totes encaixaven en aquesta comèdia amb música
(gravada), dansa, teatre i molt sentiment.
publicat per
José Carlos Sorribes
24 de maig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada