Josep Maria Pou dirigeix el text de David Hare
Fins al pròxim 1 de juliol el teatre Goya de Barcelona acull
'Celobert'. Estrenada el 4 de maig de 1995 al Teatre Nacional d'Anglaterra, a
Londres, l'obra s'ha convertit en una de les de més èxit que s'han representat
els últims anys, repetint temporada rere temporada en els teatres més
emblemàtics del West End i de Broadway, així com a la resta del món. A
Barcelona, el text de David Hare, es presenta dirigit per Josep Maria Pou, que
també hi actua al costat de Roser Camí i Jaume Madaula.
'Celobert' explica una historia d’amor tan angoixosa com
creïble. Un loft de la perifèria de Londres es converteix en el punt de
trobada, un confessionari d’amors perduts on un home, un vidu ratllant la
seixantena, i una jove professora idealista, descobreixen que la vida no permet
fer marxa enrere. Poden els capitalistes viure realment amb els idealistes
socials? Podem perdonar el passat? I encara més, podem perdonar-nos?
Tom Sergeant, el ric propietari de pròspers restaurants, es
queixa dels 18 anys del seu fill Edward i intenta reconciliar-se amb Kyra
Hollis, la seva jove ex-amant, ex-cambrera i ex-cangur del seu fill. Hollis,
després d’una relació sentimental de sis anys amb Tom Sergeant, ha esdevingut
una professora d’escola compromesa socialment. El Tom i la Kyra retroben, per
uns moments, la puresa de la seva infidelitat sense la presència de l’esposa,
morta de càncer des de fa un any. Són dos personatges amb dues filosofies de
vida molt diferents. Discuteixen sobre la traïció, la culpabilitat, la
dicotomia entre "la cultura d’empresa" i "la vocació pedagògica
i el treball social", la compatibilitat dels valors…
'Celobert' és un dels èxits més destacats de David Hare, un
dels màxims exponents de la dramatúrgia anglesa contemporània. Molts el
comparen amb Harold Pinter i Tom Stoppard. Les seves obres són un retrat del
seu temperament dividit, l'esperit romàntic i rebel en permanent confrontació,
però també proporcionen un quadre ben definit de les convulsions de la societat
anglesa de l'últim quart de segle. És un autor especialment compromès amb temes
socials i polítics i moltes de les seves obres denuncien situacions i
conflictes fonamentals de la nostra època, com el problema palestí o el
deteriorament dels serveis públics. Hare està convençut que l'escriptor té el deure
d'interpretar la societat en què viu i creu en l'energia del teatre per
aconseguir-ho.
publicat per
28 de maig de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada