15 de juny 2012

L''Agost' de Lizaran




L'actriu explica com prepara cada funció de l'èxit del TNC, que demà batrà rècords

«Uff, ¡quina calor!». Anna Lizaran entra al TNC una tarda canicular, com tantes altres. És Agost al juny. «Un mes més del previst ja no aguantaria, ¡Són quatre hores cada dia! 50 funcions. Ja sóc gran per a aquesta marxa». No ho sembla. L'actriu es mou per les entranyes del Teatre Nacional amb absoluta lleugeresa. El gran paper de Violet, la matriarca dels Weston, pur nervi i tempesta, la deu haver rejovenit. Farà 68 anys el mes que dóna títol a l'obra de Tracy Letts amb la qual, sota la direcció de Sergi Belbel, el TNC ha fet el seu agost. Demà batrà rècords en la història del teatre públic: 70.210 espectadors i el nombre més gran de funcions a la Sala Gran: 86. S'acomiadarà el 8 de juliol després de 104 funcions. És l'èxit d'una bufetada a la família; d'una lúcida radiografia de la nostra societat, que ha captivat el món.

Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 54 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 12 de juny de 2012 VEURE ARXIU (.PDF) PDF .PDF
Seguim els passos habituals de Lizaran abans de ficar-se en la irada pell de Violet. És capaç de pujar corrent els 26 esglaons de casa seva. No sap quantes vegades els puja i els baixa durant la funció. «¡Moltes!». Hi ha tres plantes i unes escales «molt robustes per aguantar bé». Una casa «a l'estil Obama». La casa d'una família de l'Amèrica profunda.

L'escenografia guarda un secret. Al segon pis, al costat del llit matrimonial s'amaga darrere d'un biombo un minicamerino per a la protagonista. El lloc de repòs de la guerrera quan no està batallant amb les seves filles. Hi ha una cadira, roba per canviar-se, ventall, pinta, rellotge, clínexs, cremes, aigua, caramels i gelocatils (només en falten dos, de 35 funcions que han fet aquest any). No és gens pastillera, al contrari que Violet. Ajupida darrere el biombo, mata el temps controlant, rellotge en mà, les seves filles. Apunta al minut les intervencions d'Emma Vilarasau, Rosa Renom i Montse German, i de la resta de personatges.

A disposició dels Weston i les seves neures hi ha diàriament 15 tècnics que s'encarreguen de recollir els plats trencats -literalment- i tenir-ho tot en ordre quan s'alça el teló. «Ho deixem tot fet un desastre». Cada nit la mateixa escena. Hi ha sopar sobre les taules -«el pollastre és dels bons, eh»- i Lizaran s'emporta una cuixeta per menjar-se-la en l'entreacte i «descarregar la mala bava del personatge». Amb la cuixeta i un tros de fruita aguanta la marató.

PROHIBIT FUMAR
El que porta pitjor és l'assumpte del tabac. La senyora Wert fuma com un carreter i al teatre està prohibit el tabac. «Els cigarrets que veiem en escena són herbes de pastor. ¡Infectes! Porten farigola, romaní, ¿palla? No me'ls puc empassar i a sobre em cremo els dits, miri. Les brases no s'apaguen bé. I fan olor de porro».

Al camerino de Lizaran l'única que fuma és Marilyn Monroe. Traient el cap per a la finestra amb el cigarret. «Era meravellosa». El mite es repeteix en una altra foto, amb la cara angelical en primer pla. «Quina criatura, quina carona. I que desgraciada que era, pobra». A més de Marilyn, en aquest temps de relax i maquillatge, l'acompanya la música. Òpera, jazz, clàssica... «En el tema modern no hi estic gaire posada».

Més que un camerino, l'estança entre bastidors que ocupa Lizaran sembla un piset dels d'avui. O més. «Té fins i tot banyera». Recordem: és el que es va fer a mida de la seva pròpia consideració Josep Maria Flotats, el primer director del teatre públic. «Es passava tot el dia aquí dins», rememora la intèrpret, a qui aquesta setmana la Filmoteca catalana dedica una retrospectiva.

A l'armari, un parell de vestits i uns mitjons antilliscants per no relliscar. Amb aquests mitjons i un pijama salta a escena en el primer acte. «Al principi no necessitaria maquillar-me però s'han de potenciar els ulls perquè el públic em vegi». L'únic ritual de Lizaran és perfumar-se. «Durant anys vaig tenir una aroma per a cada obra, ara ja repeteixo. Aquest fa olor de violeta, és d'Yves Saint Laurent. Jo noto molt les olors, les bones i les dolentes». Entra Abel Folk (el gendre) i li ensenya el pastís de l'aniversari sorpresa per a German. «¿Quants en fa?». «No ho sé». «Millor que no l'hi preguntem», raona Folk.

«Hi ha molt bon rotllo, en aquesta companyia. Ens avenim molt, fem barbacoes, celebracions...». Això sí, ella quan hi ha funció l'endemà no surt. «El diumenge és el meu dissabte. La resta, arribo a casa a la una, però no me'n vaig a dormir fins a les quatre. Veig la tele i em poso a estudiar. Ara estic amb una obra, un homenatge al teatre, que s'estrenarà a l'octubre al TNC. I després dormo fins al migdia».

EL CAMAROT DELS MARX
Abans de transformar-se en «la bèstia», Lizaran es reuneix cada tarda amb els actors al petit camerino de Maife Gil (la seva germana de ficció). «Ens ajuntem per criticar una mica i fer safareig». Allò és el camarot dels Marx. «Ens ho passem molt bé, però es folla poc», diu en broma Francesc Lucchetti. «No tenim temps», li contesten a l'uníson. «Jo sí», replica. Ell és el marit de Violet, el patriarca d'aquesta família tragicòmica. Als 10 minuts de funció desapareix i ja no se'n sap res més.

PUBLICAT PER
IMMA FERNÁNDEZ
13 DE JUNY DE 2012 

Encetem temporada, comença l'espectacle!

Amb la celebració de la Festa Major de Manresa,  donem el tret de sortida a la nova temporada del Kursaal.  Us hem preparat una tardor que a...