publicat per
www.totmataro.cat
2 de gener de 2014
Comas Soler
L'actor mataroní dóna una visió mordaç de l'èxode de molts
joves a l'estranger
Un moment de la representació de 'Qui no té tall rosega
baguettes'
Sorgit d'una nissaga teatrera vinculada a la Sala Cabanyes
que es distingeix perquè tota la parentela té acreditades múltiples destreses
en les arts i els oficis de l'escena, en Xevi Ribas va decidir fa pocs anys
marxar a París per completar la seva formació a la prestigiosa Escola
Internacional de Teatre Jacques Lecoq. Acabats els estudis, continua instal·lat
a la capital francesa amb la seva companya, la biòloga i escriptora també
mataronina Marina Guardiola, i els seus dos fills.
En aquestes vacances nadalenques en Xevi ha mostrat en el
cafè cultural El Públic el que es pot considerar una prèvia de 'Qui no té tall
rosega baguettes'. Aquest seu primer treball a Mataró després de l'experiència
parisenca és un exercici monologat que aborda en clau irònica una qüestió
d'actualitat: el problema de molts joves ben preparats que es veuen forçats a
marxar a l'estranger perquè, aquí, el país no els ofereix oportunitats.
Ficció, humor i crítica
Tot i el caràcter encara preliminar de la funció presentada
aquest dilluns, 'Qui no té tall rosega baguettes' evidencia que la sempre
demostrada aptitud d'en Xevi envers la comicitat avui s'expressa enriquida pel
bagatge aportat per la pedagogia Lecoq, que es caracteritza per desenvolupar
llenguatges creatius i tècniques interpretatives diverses amb un accent
singular en el vessant físic.
Muntat a partir del guió escrit a duo amb la Marina, el
monòleg aparenta ser una entrevista de selecció per a un lloc de treball en una
empresa de botigues de pa i pastisseria que evoluciona de manera inesperada
fins a un cop d'efecte final que controverteix tot el relat. Així, enmig d'una
ficció en què hi dominen els ressorts humorístics, la utilització de paradoxes
té l'efecte volgut d'intensificar el rerefons de crítica cap a una realitat
social que perjudica greument tota una generació de gent jove.
Complicitats
La trama d'aquest muntatge no estalvia flaixos de comparança
irònica entre la situació que es viu a Catalunya i la de més amunt dels
Pirineus. El seu mateix títol és una al·legoria simultània al pa com a
necessitat bàsica de qui es troba en un estat de privació i també a la peça de
forner esdevinguda emblema retòric del mode de vida francès. En la seva
interpretació en Xevi Ribas hi afegeix, a més, picades d'ullet autobiogràfiques
i petites brometes de signe mataroní. Amb tot plegat 'Qui no té tall rosega
baguettes' té prou grapa per merèixer tenir recorregut pels escenaris. Ara bé,
li cal una major elaboració, tal com el mateix Xevi va admetre en 'El Públic'
al final de la representació feta davant d'una concurrència d'incondicionals
que omplia el local a rebentar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada