publicat
per
12 de gener
de 2014
Ara que ja han passat les festes de Nadal sembla que no toca
parlar dels pastorets. Malgrat això ho faig i possiblement es preguntareu
perquè ho faig. Ara os ho explicaré
Els Pastorets és una representació teatral típica de les
festes de Nadal a molts indrets del nostre país. L'argument combina els
continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i
dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer
Nadal. Els texts més antics en català que trobem daten del segle XV, però és a
finals del XIX i principis del XX quan apareixen els que actualment tenim més
presents com són “Los pastorets de Betlem” de Miquel Siurana o “En Garrofa i en
Pallanga” de Pitarra. Però els
més coneguts, sense cap dubte, són els d’en Folch i Torras
Aquest any em va cridar l’atenció uns Pastorets que feien
que em va semblar una novetat digna de veure’s, ja que ho feien uns artistes
joves, estudiants de l’Escola Eòlia (Escola Superior d’Art Dramàtic de
Barcelona), sota la direcció de Paco Mir (Tricicle). Segur que serien uns
Pastorets nous i..., ves a veure com serien!. I cap a allà s’ha dit. I en vaig
sortir molt congratulat.
Malgrat que el tema central és el Naixement de Jesús, dóna
més importància a la lluita entre el bé i el mal que no pas a les tradicions
que l’envolten i ho fa des d’una
realitat actualque és el desconeixement per part dels infants del fet
històric o bíblic i ha de ser l'Àvia (I això ens honora) qui els ho explica. I
aquest nois d’avui, acostumats al món virtual d’internet es converteixen en els
pastors que intervenen en els fets del passat, però amb mentalitat d’avui. I
entre altres coses recomanen als Reis que per trobar Jesús utilitzin un GPS...
La lluita entre el bé i el mal, molt espectacular, tant per
part dels dimonis ben disciplinats sota
el comandament d’en Llucifer i la seva caldera d’en Pere Boter, i un potent
Arcàngel, que com tots els grans ja sabem, acabarà guanyant, però l’Àvia, va
tenir temps d’explicar al final als nois protagonistes?
Una altre cosa que em cridà l’atenció és que tots els
artistes saben i poden fer el paper de tots els personatges i l’espectador no
sap qui és aquell dia la Mare de Déu o el Dimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada