ELS PASTORETS DEL FOMENT

publicat per

http://www.matarofoment.org

24 de desembre de 2013

Un gran espectacle en el record

El punt de partença dels Pastorets del Foment Mataroní, estrenats el 26 de desembre de 1933 a l'antic escenari de l'entitat, el Teatre Principal, era “El Misteri de Nadal” que havia escrit un any abans Mn. Francesc Gay i Coll, rector de la Pinya (Olot). A la postguerra, durant molts anys, l'argument original d'aquells Pastorets que, encara avui, es representen a Les Preses, va ser el nutrient creatiu d'una altra generació d'artistes que feien Els Pastorets a la Coma i que s'ho havien passat d'allò més bé amb el divertit humor i les trifulgues d'Aram, Batus i Llucifer.

Això no obstant, Mn. Joan B. Domènech, l'ànima de l'elenc teatral del Foment Mataroní que s'havia iniciat l'any 1933 amb “La Mort de l'Escolà”, va pensar de sotmetre el text primigeni de Mn. Gay a una minuciosa cirurgia i el va transformar de tal manera que no el coneixia ni el propi autor. Els dos còmics ja eren Batus i Caleb i la sonora mudança registrava dues aportacions de pes: el poeta mataroní Josep Punsola i el músic Cristòfor Taltabull.

Camí del temple, els pastors cantaven

“Per collir tan bella estrella

s'ha d'haver molt bona mà,

que l'estrella de tan alta

costa molt de despenjar.

Qui l'estrella colliria?

Qui l'estrella collirà?” (...)

I al tercer acte, els pastors també entonaven versos inconfusibles de les cançons de muntanya. El jo líric de Punsola en estat pur:

“Les muntanyes i les valls

són plenes de neu i gebre;

quina fredor fa, companys!

quin bo que faria el jeure.

Els ocells arraulidets

no gosen prendre volada

és tanta la neu i fred

que l'aire fi els fa basarda.” (...)

               

El càntic de l'adoració dels pastors “Ets llum, i ens arribes com la nit (...) per ser-nos company en el neguit (...) Tu que ets font, estrella, mel i cant (...)” ja va ser recopilat per M. Mercè Bruguera en l'Obra Poètica Completa de Josep Punsola (edició de 1989), però hi ha més cançons d'aquells Pastorets que també són obra del poeta mataroní. Si a tot això, afegim la música del gran mestre Taltabull, deixeble d'Enric Granados i autor d'aquelles famoses Set Paraules que s'interpretaven cada Divendres Sant a la basílica de Santa Maria, no costa gaire imaginar la fascinant simbiosi orquestral i poètica d'aquells Pastorets en el record.

Era l'espectacle nadalenc per excel·lència a l'antic Foment Mataroní, amb un centenar d'actors en escena, atès que la caixa de l'escenari així ho permetia. Marcel·lí Llinàs ho recordava en un document adreçat l'any 1991 als antics components de la secció teatral i que fou publicat en el llibre del centenari del Foment Mataroní, obra del periodista i escriptor Manuel Cusachs: “la seva amplada era de 18 metres i la fondària de 12 metres. La boca d'escenari era de 11 metres i ens podíem moure com volíem (...)”

Aquells Pastorets requerien molta tramoia pels trucs escenogràfics prodigiosos, de gran envergadura, com l'enfonsament del palau de Jonatàs. També feien aflorar un munt d'anècdotes, des del paper de la Verge Maria interpretat per homes, a la prohibició del català després de la guerra i la penosa traducció d'aquell “Misteri de Redempció” que treia tota la gràcia, fins a mitjan anys quaranta, a la rica essència de la versió original.

Jaume Calsapeu Cantó