‘No actuo sense els meus calçotets d’actuar’

publicat per

http://diarimaresme.com

3 de gener de 2014

Per Marta Texidó

Foto: Francesc Estragué

Ireneu Tranis és un actor nascut a Barcelona el 1984 i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat de gest i objectes. Ha treballat al Teatre Nacional de Catalunya en els espectacles “El Misantrop”, de Molière, dirigit per Georges Lavaudant i “Un mes al camp”, de Turgenev, dirigit per J. M. Mestres. També ha treballat a “La Riera”, de TV3, i en l’espectacle “Anthropos”, de Pep Pla, produït pel CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa). És membre fundador de la companyia “Criatures” i ha participat en espectacles com “Les Bodes” o la coproducció del CAER (Centre d’Arts Escèniques de Reus) “No Mataràs”. Guanyador del premi popular de la XIV Mostra de Teatre de Barcelona amb l’espectacle “RIP”, de la Cia. Deloinerte. Especialista en la pel·lícula “El Perfum, història d’un assassí”, de Tom Tykwer, a càrrec de la Fura dels Baus. També és violinista col·laborador en grups musicals com Arthur Caravan, Verd Cel, IX, Jalea Real o Fratelli la Strada.

Quin va ser el moment que vas decidir entrar en aquest món tan especial?

Bé, fa temps que estic investigant sobre els orígens del teatre i la seva essència. Per això el meu interès en la cultura popular i l’oralitat. El teatre no deixa de ser explicar històries, narrar ficcions. I això és el que faig, intentant adaptar tècniques teatrals antigues als ritmes que requereixen els espectadors actuals. Aquest cop, però, he estat investigant més sobre la poètica dels objectes i el seu ús com a eines dramàtiques en si. La majoria de vegades els faig servir per ampliar l’imaginari del públic, suggerir metàfores o il·lustrar ambients.

Què creus que aportes amb aquesta tasca?

Jo només intento aportar sinceritat i humilitat al treball. Crec que sovint el concepte “art” i “artista” s’ha envoltat d’una aura de superioritat que no ha fet més que allunyar i artificialitzar el llenguatge. S’ha intentat innovar a tota costa sense importar el resultat. Crec que això és un error. Jo tinc una màxima que m’agrada molt: “Ens hem preocupat tant per innovar, que quan recuperes l’essència sembla que innovis” i això és el que intento. Anar a l’essència de l’ofici sense artificis.

Què és el que t’agrada més de les coses què fas?

En realitat assajar no m’agrada. Ho faig només per poder actuar davant la gent i veure’ls-hi la cara.

Quin somni voldries fer realitat aquest any nou?

Poder portar “El Venedor d’Històries” a molts llocs i que molta gent en pugui gaudir

Explica’ns un secret.

No actuo sense els meus calçotets d’actuar.

Moltes gràcies Ireneu. Ens va agradar molt veure la teva interpretació a EsclatArt; ens tornarem a veure.