publicat per
Dia 1. Sabadell. “Els Pastorets” de la Faràndula
Pastorets Farandula
COMÈDIA. Funció vista: 22/12/2013. En cartell fins:
12/01/2014. Direcció: Salvador Peig i Maria Pla. Producció: Joventut de la
Faràndula. Repartiment (el dia de la funció): Marc Granado (Lluquet), Pol Berch
(Rovelló), Miquel Roselló (Satanàs), Albert Mimó (Llucifer), Bernat Torruella
(Sant Miquel), Carla Lorente (Sant Gabriel), Olga Aymerich (Isabeló), Carles
Gutés (Gesté), Arnau Solsona (Jeremies), Maria Closas (Marta), Alba Valero
(Verge Maria), Josep Ustrell (Sant Josep), Manel Monpel (Simeó), Xavi Salvador
(Jepó), David Laencina (Anam), Francesc Salomó (Joanoi), Oriol Roselló
(Pastoret), Salvador Peig (Roc), Anna Vidal (Llúcia), Àngel Farràs (Àvia),
Albert González (Martinet), Ayla Tallant (Nen Jesús), Roger Lorente (Supèrbia),
Ferran Vidal (Ira), Pol Moix (Avarícia), Maria Solé (Luxúria), Arnau Espejo
(Enveja), Manel Dalmases (Peresa), Vicente López (Golosia). Per a consultar la
resta de l’equip artístic i tècnic: www.joventutdelafarandula.cat
El passat diumenge 22
de desembre es van estrenar la versió d’“Els Pastorets” de Josep Maria Folch i
Torres a càrrec de la Joventut de la Faràndula.
L’ambient era
clarament festiu, i els més menuts es deixaven sentir de genolls a les seves
butaques. Tothom estava nerviós, expectant i encuriosit per veure una funció
que, malgrat molts es sàpiguen de memòria, fa il·lusió repetir-la cada any. Un
cop comença la música anunciant l’inici de l’espectacle, abans que succeeix
res, i de que ningú faci acte de presència a l’escenari, tot el pati de
butaques esclata en crits i rialles i comença a picar de mans. L’alegria era
tal que es fins i tot es podia recollir a grapats.
Cal destacar el
magnífic treball de disseny i construcció de l’escenografia. La ràpida
recreació d’espais amb pocs moviments de teló i estructures. Un bosc fantàstic
que es transforma en poble al segon acte, en casa de Getsè i estable en el
tercer, un temple fet amb columnes de tela, i un infern recreat amb llums i
ombres que aconseguia un efecte esfereïdor. Era meravellós veure com
s’aprofitava tot l’espai, com s’omplia, no només l’escenari, sinó també el pati
de butaques amb els recorreguts de les verges, els pastors i els fogainers.
El disseny i
confecció de vestuari també es mereix una menció especial, sobretot en el cas
de les fúries. Convertir-les en figures de la commedia dell’arte, aprofitar les
màscares i les actituds pròpies dels personatges d’aquesta tècnica
interpretativa és tot un encert que afegeix un gran valor qualitatiu a
l’espectacle. A banda de la construcció externa, val a dir que les
interpretacions també van ser brillants i sense dubte van aconseguir que els
dimonis segueixin sent els personatges més estimats, alhora que els més temuts,
d’“Els Pastorets”.
En Lluquet (Marc
Granado) i en Rovelló (Pol Berch), la parella protagonista per excel·lència,
van demostrar un gran domini de l’espai, del text, i del que representa ser
aquest binomi nadalenc tant conegut arreu. Van desplegar energia a mansalva
durant les tres hores (excessives avui dia) que va durar la representació. La
seva millor intervenció va ser, sens dubte, la dels coplets; després de
l’escena del salvament de Getsé i la del prometatge, els pastorets van cantar,
amb l’escenari buit, un coplet propi cadascú. El d’en Lluquet parlava sobre la
recent aprovada llei de l’avortament, i la d’en Rovelló, sobre la consulta;
tant bon punt va sonar la darrera nota, en ambdós casos el pati de butaques va
esclatar en xiulets, aplaudiments i crits de victòria que van fer despertar a
un públic que es podia haver quedat una mica adormit després del darrer quadre.
És necessari
mencionar també les meravelloses interpretacions d’Alba Valero com a Verge
Maria, Miquel Roselló com a Satanàs, i Arnau Solsona com a Jeremies. Aquest
darrer, que es podria classificar com al tercer protagonista de l’espectacle,
mostra una versió tendra i terriblement divertida del pastor tartamut que de
seguida es posa el públic a la butxaca.
La música, tothora
present, és també un dels punts clau d’“Els Pastorets” de La Joventut de la
Faràndula; un detall que amoroseix, anima i condimenta tota la representació.
En definitiva, una de les versions més boniques, eemocionants, i recomanables
d’“Els Pastorets” de Folch i Torres.
Anna Mestre
Actriu i Comunicadora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada