publicat per
23 de desembre de 2014
Ramon Estéban
Foto el Punt Avui
Els Pastorets aguanten el pas del temps, sovint a còpia
d'aplicar-hi adaptacions perquè continuïn sent atractius
Els més antics dels que es continuen representant són els
d'Olot, del 1880
El passat cap de setmana van començar les representacions
d'Els Pastorets arreu de les comarques de Girona. La majoria de les funcions es
concentren a l'entorn de Nadal, tot i que en alguns municipis se'n programen
per als primers dies de gener. Amb un públic bàsicament familiar, aquesta
comèdia - sobre el bé i el mal i situada cronològicament en el naixement de
Jesús- resisteix el pas dels anys i es manté en cartell any rere any. “El
secret del seu èxit és que a la mainada li agrada molt i els petits arrosseguen
la resta de la família”, reflexiona Joan Olivas, que actua en els Pastorets a
Banyoles des de la dècada de 1940. La majoria de muntatges fan servir els
textos que va escriure Josep Maria Folch i Torras (Els Pastorets o d'adveniment
de l'infant Jesús) o el dels anomenats Pastorets d'Olot, de Molins i Rubió (la sarsuela
El nacimiento del Salvador o la redención del esclavo),de 1916 i 1880,
respectivament, tot i que a mida que van passant els anys s'hi han anat fent
variacions més o menys importants. En molts de casos s'han retallat escenes
perquè la durada original era massa llarga per al públic actual.
Altres obres que es continuen representant són les de Ramon
Pàmies, de 1907 (L'Estel de Natzaret), de Frederic Soler, Pitarra, de 1901 (El
Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga); de Miquel Ferrà (Els Pastorets),
de Lluís Millà (El Naixement de Jesús o Els Pastorets Catalans Borrego i
Carquinyoli), de Francesc d'A. Picas (La Flor de Nadal), de Joaquim Ruyra (La
Bona Nova) i de Jacint Verdaguer (L'Adoració dels Pastors).
Atès el gran nombre d'espectadors que atrauen, es mereixen
un capítol a part els Pastorets que es representen a Girona i a Figueres.
Girona
Pel que fa als primers, que per molts són els millors del
país, es representen des del 1980 i fan servir el text escrit a la dècada de
1930 pel que en aquells moments era el rector de la Pinya (actualment, terme de
la Vall d'en Bas), mossèn Francesc Gay. Aquest capellà, que moriria afusellat
al principi de la Guerra Civil, va ser autor de diverses obres literàries.
L'interpreta el grup Proscenium, sota la direcció de Joan Ribas. Cada any hi
han anat incorporant millores escenogràfiques i de partitura –així com
pinzellades d'actualitat– fins al punt que, en opinió de molts, els Pastorets
gironins s'han de considerar sobretot un musical. D'altra banda, el cartell que
els anuncia s'ha convertit en un aparador de la realitat del moment i ha pres
protagonisme per si mateix. La seva presentació ha esdevingut un fet destacat a
la ciutat, quan s'acosta el Nadal.
Figueres
Quant als de Figueres, es van estrenar el Nadal de 1923. Els
va escriure el capellà figuerenc Rossend Fortunet i Busquets (1879 - 1938), que
va ser un prolífic articulista i autor, entre altres obres, d'una singular
novel·la, El último Papa. Supernovela de los tiempos apocalípticos. Mossèn
Fortunet va escriure aquests Pastorets el mateix any de l'estrena amb el títol
d'El primer Nadal dels pastors. Des del 1998, de la seva producció se'n cuida
l'Associació Els Pastorets de Figueres (fundada l'any anterior), integrada per
representants de l'Ajuntament, Casino Menestral, Esbart Dansaire de Figueres de
la S.C.Erato, el Patronat de la Catequística, Omnium Cultural, la Jove
Orquestra de Figueres, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, la Coral Gaudeamus,
La Funcional Teatre, l'Hotel París Teatre i Taratteatre. La direcció del
muntatge va a cura d'Alfons Gumbau.
Banyoles
Si hi ha una versió amb la qual es pot exemplificar
l'evolució que en alguns llocs han experimentat els Pastorets, és Banyoles. A
la ciutat de l'estany els van començar a representar a finals del segle XIX,
tot i que fins el 1913 no es van començar a dur a l'escenari de manera regular.
Com en tants altres indrets, el Cercle de Catòlics -l'entitat que els
representava- va utilitzar la música i el text, en castellà, d'Els Pastorets
d'Olot. Les funcions es feien al teatre del Catòlics, que va tenir diferents
ubicacions. L'última sala es va ensorrar el 1985. Les representacions es van
reprendre el 1988, ara amb un text en català escrit pels filòlegs i professors
de l'institut Pere Alsius Joan Solana, J.N. Santaulària i Xavier Xargay. El
1995 s'incorpora a la producció el Cor de Teatre, una circumstància que va
suposar un punt d'inflexió, ja que aquesta companyia va modernitzar
l'escenografia i les actuacions musical. Com en el cas dels de Girona, els
Pastorets de Banyoles han esdevingut sobretot un magnífic musical, sense perdre
la vocació de comèdia.
Una recreació medieval
Els orígens d'Els Pastorets es troben en els ‘Officium
pastorum', un drama escenificat a les esglésies la nit de Nadal durant l'edat
mitjana, en què es recreava l'adoració del nen Jesús pels pastors. A Catalunya
hi ha constància documental de textos d'aquest tipus a partir del segle XV. No
obstant això, l'època en què s'escriuen més representacions de l'adoració dels
pastors és el segle XIX i principis del XX.
Alguns es van deixar de representar fa temps. Dels que
sobreviuen, els més antics són ‘El nacimiento del Salvador o la redención del
esclavo', d'Antoni Molins amb música d'Ignasi Rubio, escrit el 1880. Són els
coneguts com els d'Olot i s'escenifiquen no només en aquesta ciutat (a l'Orfeó
Popular), sinó també en altres poblacions.
Els primers que es van escriure en català són els Pastorets
de Miquel Saurina, titulats ‘Los pastorets en Betlem o sia lo naixement de
Nostre Senyor Jesucrist', que es van estrenar l'any 1887.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada