18 de setembre 2006

Tragicomèdia de Rubianes


10 de setembre de 2006
L'actor es mostra entre reflexiu i irònic durant la seva actuació al Principal d'Olot
Rubianes és rebut amb una pancarta de suport a l'arribar, divendres a la nit, al Teatre Principal d'Olot.
Foto: CLICK ART
CRISTINA VALENTÍOLOT
Grans aplaudiments, ovació, xiulets de suport i gairebé volta a la plaça. Així va ser rebut Pepe Rubianes, divendres a la nit, a l'escenari del Teatre Principal d'Olot. Era la seva segona actuació, després d'una anterior a Calella, després de la que ell va qualificar com "una campanya ferotge i cruel"desencadenada des del moment en què el Teatro Español de Madrid va incloure en la seva programació l'espectacle dirigit per l'artista, Lorca eran todos, i que va acabar sent retirat després de rebre centenars d'insults i amenaces de la ultradreta.La sala de la capital de la Garrotxa havia esgotat el paper des de feia temps, però si quedava alguna localitat va desaparèixer ràpidament. Hi havia molta expectació per veure l'actor amb el monòleg Rubianes, solamente, que segueix omplint teatres després de pràcticament una dècada en escena. Es tractava, sobretot, de veure com es comportaria un intèrpret tan divertidament llengut després de l'obligada renúncia a representar a Madrid el seu muntatge sobre Lorca. I no va defraudar.Les amenaces de la ultradreta contra l'humorista per haver renegat de la unitat d'Espanya a TV-3 van semblar diluir-se a partir de l'hilarant monòleg, que va començar amb referències a la "humiliant" situació creada a Madrid. "Em vaig plantejar fins i tot trucar als geos per evitar que m'apunyalessin a mi i als meus actors", va dir en to irònic l'intèrpret durant la seva intervenció.Però no tot van ser bromes. Al llarg d'aquesta primera intervenció, que va tenir moments d'emoció per a l'artista al reconèixer la complicitat dels espectadors, es va posar seriós quan va agrair l'actitud de suport rebuda per part del director del Teatro Español, Mario Gas, --"som amics des de petits"-- i de la regidora d'Arts de l'Ajuntament de Madrid, Alicia Moreno.El públic, totalment compenetrat amb el discurs de Rubianes, anava sentenciant amb aplaudiments cada una de les seves opinions. L'humorista va tornar a explicar que les seves declaracions a El Club, el programa d'Albert Om a la televisió catalana, havien estat "vilment utilitzades al servei de maniobres polítiques" per "fatxes que volien atacar TV-3 i fer abaixar el cap" a la cadena pública en moments de catalanofòbia.Així que, després de tota aquesta "voràgine" que ha acabat impedint l'estrena de l'obra sobre Lorca a Madrid, l'artista va anunciar que s'acomiadava d'aquesta "moguda".Però immediatament després, l'actor galaicocatalà, tal com li agrada definir-se, no va poder ocultar la seva amargura quan, fent una confessió als espectadors, va afirmar: "Estic molt trist perquè la retirada de l'obra és un clar atemptat a la llibertat d'expressió. Em pensava que vivia en un altre país". Així que ha pres la decisió, ja anunciada aquests dies, de "passar del rotllo oficial" i portar la seva obra a l'auditori de CCOO i a qualsevol teatre privat que accepti la proposta.Després d'engegar la seva actuació amb aquest manifest, va confessar al públic que el relaxava ser a Olot aqueslla nit per poder presentar el seu treball amb normalitat. I, acte seguit, va exclamar: "¡Bona nit a tots. Comencem a treballar!". Eren més de les deu de la nit i començava l'espectacle programat, que es va allargar fins tocada la mitjanit, amb la presència a l'aire d'un ratpenat despistat que es va colar al teatre i es va convertir en una excusa més per a les ininterrompudes riallades d'un públic que s'ho va passar en gran.
PANCARTA DE SUPORT
Però la festa reivindicativa no es va quedar només en el discurs inicial de l'artista i la representació del seu monòleg. La nit va culminar amb l'espontània pujada a l'escenari d'un grup d'estudiants d'Olot que portaven una expressiva pancarta en què es feia al.lusió a la situació creada arran de la suspensió de Lorca eran todos. S'hi llegia el següent: Contra la censura ideològica. Endavant Rubianes.Els set joves del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), que ja s'havien manifestat silenciosament a l'entrada del teatre abans de l'espectacle, també van rebre el suport del públic i la gratitud de Pepe Rubianes, que va acabar fent-los petons i abraçant-los a tots.