28 de setembre de 2006
L'actor fa el pregó de la festa major de la Barceloneta amb més d'un miler de persones donant-li caliu en aquest "moment complicat de la meva vida"
Teresa Bruna
Tot i que "s'inventa històries que semblen veritat", segons l'almodovariana Loles León, Pepe Rubianes estava ahir com un flam. Primer va ser el regidor Carles Martí qui va fer referència a l'actor -que es va instal·lar al barri de petit i ara hi ha tornat- com algú de la Barceloneta, "on la gent diu les coses clares, sense embuts i tal com se senten. Per això li donem tot el nostre suport". Després la Loles, la xurrera de davant de casa seva, el va presentar com "el meu amic, gran persona i gran artista, que no té pèls a la llengua".
Arribat el seu torn, Rubianes va agafar la paraula amb la veu un xic tremolosa, intentant tancar el tema que tant paper ha omplert aquests dies. Però semblava que les paraules se li avançaven a les intencions: "Jo abans vivia aquí, al passeig Nacional, que ara es diu Joan de Borbó, que també és nacional...". Riures, aplaudiments i "Pepe, Pepe, Pepe...". De parella amb el Papa
"M'agrada que hagueu comptat amb mi en aquests moments una mica complicats de la meva vida -va continuar-, però em consola pensar que hi ha una altra persona com jo: el Papa. A ell li busca les pessigolles la Jihad Islàmica i a mi la Jihad Hispànica, que estan en la mateixa línia". L'actor i director va prosseguir el discurs, amb la seva gràcia habitual, pel mateix camí: "Preocupat pel que em passa a mi, em va convidar uns dies a Casteldelgolfo i ara jo l'he portat aquí. És entre vosaltres".
Finalment va entrar a l'afer Rubianes, com tothom estava esperant: "Només unes paraules per tancar el tema, perquè me la sua. Vull que sapigueu que jo mai no vaig parlar malament d'Espanya. Jo em vaig referir a una Espanya casposa, feixista, que dedica molt del seu temps a anar en contra de Catalunya. I prou. Però us vull fer saber que em continuaré cagant en el que em surti de la punta de la pinga".
Els fans ens vam tranquil·litzar quan es va tornar a posar a parlar de la Loles i els xurros, del seu retorn al barri, dels bars que freqüenta... I de com estima la gent que hi viu: "M'agradaria que vinguéssiu tots amb mi al teatre. Us ho imagineu? Sempre ompliríem, no hi hauria mai entrades... O bé podríeu treballar amb mi, jo us ho pagaria i tot...". I ja hi vam tornar a ser: "Perquè... què faré amb els diners, els apartaments, els vaixells... si no tinc fills? Deixar-ho a les monjitas? Que les donin pel cul, a les monjitas, que no paguen IVA!". Els fans ens vam posar les mans al cap i la Loles ens va treure les paraules de la boca: "Pepe, home, com ets! Controla't, que estem davant d'una església": la de Sant Miquel, que abans donava el nom a la plaça.
Els 5.000 folis de pregó que Rubianes deia que havia preparat van acabar entre l'eufòria del públic. Encara va venir un últim reconeixement, un trofeu que l'Associació de Veïns i la Comissió de Festes van atorgar als que havien contribuït d'una manera o altra a la festa major. Rubianes el va agafar reiterant que estava emocionat. També n'hi va haver un per a la Loles, la copregonera, que va parlar tota l'estona en català. Com va dir el regidor, "la festa major de la Barceloneta ve després de la de Barcelona. Sant Miquel ve després de la Mercè. Això vol dir que tenim l'oportunitat de millorar-la".
El pregó va acabar amb actors, músics del barri, representants de la festa i de les institucions dalt l'escenari cantant l'himne de la Barceloneta. Ep: i en Trias se'l sabia sencer!
Teresa Bruna
Tot i que "s'inventa històries que semblen veritat", segons l'almodovariana Loles León, Pepe Rubianes estava ahir com un flam. Primer va ser el regidor Carles Martí qui va fer referència a l'actor -que es va instal·lar al barri de petit i ara hi ha tornat- com algú de la Barceloneta, "on la gent diu les coses clares, sense embuts i tal com se senten. Per això li donem tot el nostre suport". Després la Loles, la xurrera de davant de casa seva, el va presentar com "el meu amic, gran persona i gran artista, que no té pèls a la llengua".
Arribat el seu torn, Rubianes va agafar la paraula amb la veu un xic tremolosa, intentant tancar el tema que tant paper ha omplert aquests dies. Però semblava que les paraules se li avançaven a les intencions: "Jo abans vivia aquí, al passeig Nacional, que ara es diu Joan de Borbó, que també és nacional...". Riures, aplaudiments i "Pepe, Pepe, Pepe...". De parella amb el Papa
"M'agrada que hagueu comptat amb mi en aquests moments una mica complicats de la meva vida -va continuar-, però em consola pensar que hi ha una altra persona com jo: el Papa. A ell li busca les pessigolles la Jihad Islàmica i a mi la Jihad Hispànica, que estan en la mateixa línia". L'actor i director va prosseguir el discurs, amb la seva gràcia habitual, pel mateix camí: "Preocupat pel que em passa a mi, em va convidar uns dies a Casteldelgolfo i ara jo l'he portat aquí. És entre vosaltres".
Finalment va entrar a l'afer Rubianes, com tothom estava esperant: "Només unes paraules per tancar el tema, perquè me la sua. Vull que sapigueu que jo mai no vaig parlar malament d'Espanya. Jo em vaig referir a una Espanya casposa, feixista, que dedica molt del seu temps a anar en contra de Catalunya. I prou. Però us vull fer saber que em continuaré cagant en el que em surti de la punta de la pinga".
Els fans ens vam tranquil·litzar quan es va tornar a posar a parlar de la Loles i els xurros, del seu retorn al barri, dels bars que freqüenta... I de com estima la gent que hi viu: "M'agradaria que vinguéssiu tots amb mi al teatre. Us ho imagineu? Sempre ompliríem, no hi hauria mai entrades... O bé podríeu treballar amb mi, jo us ho pagaria i tot...". I ja hi vam tornar a ser: "Perquè... què faré amb els diners, els apartaments, els vaixells... si no tinc fills? Deixar-ho a les monjitas? Que les donin pel cul, a les monjitas, que no paguen IVA!". Els fans ens vam posar les mans al cap i la Loles ens va treure les paraules de la boca: "Pepe, home, com ets! Controla't, que estem davant d'una església": la de Sant Miquel, que abans donava el nom a la plaça.
Els 5.000 folis de pregó que Rubianes deia que havia preparat van acabar entre l'eufòria del públic. Encara va venir un últim reconeixement, un trofeu que l'Associació de Veïns i la Comissió de Festes van atorgar als que havien contribuït d'una manera o altra a la festa major. Rubianes el va agafar reiterant que estava emocionat. També n'hi va haver un per a la Loles, la copregonera, que va parlar tota l'estona en català. Com va dir el regidor, "la festa major de la Barceloneta ve després de la de Barcelona. Sant Miquel ve després de la Mercè. Això vol dir que tenim l'oportunitat de millorar-la".
El pregó va acabar amb actors, músics del barri, representants de la festa i de les institucions dalt l'escenari cantant l'himne de la Barceloneta. Ep: i en Trias se'l sabia sencer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada